Sandra Obiol Francés, portaveu del grup municipal Guanyar Alcoi

Principis de la dècada dels 2000 i amb Jordi Sedano com alcalde (aleshores del Partit Popular), l’Ajuntament d’Alcoi organitza un festival de música: el Mediatic Festival. Segons les proclames de l’alcalde era el festival definitiu. Una d’eixes idees que anaven a convertir a Alcoi en el centre del món. I que, com hem comprovat, s’han esvaït ben prompte com fum de canyot. Només ho podem recordar com un despropòsit més de la pobra política cultural de Sedano i el seu govern.

Com a contraposició a això sorgí el Moniàtic, quin nom més encertat! Una iniciativa que emergia dels fantàstics moviments de base que encara tenim a la ciutat d’Alcoi, especialment el Panical. Hi estaven també al darrere, en la seua primera edició almenys: Afmet, El Barco Pirata, Insònit, Onff, Riu Viu i el Centre Ovidi Montllor, que jo mateixa coordinava a penes feia un any. I recorde les reunions, les ganes i els afectes que es teixiren. Sé que també hi hagué faena, sempre hi ha, però no la recorde tant com el fet de participar en un projecte engrescador i il·lusionant, que volia posar en evidència que necessitem política cultural de base però també espais autònoms de resistència, de construcció de vincles entre les persones i de la necessitat de participar en la vida de la teua ciutat fora de les fronteres institucionals.

Ara que de tant en tant em dedique a reflexionar amb els meus companys de la Universitat de València sobre participació ciutadana, pose sovint com exemple el Moniàtic per posar de rellevància la necessitat de construir espais autònoms de participació de les persones. Fora d’ordenances, fora de normes, fora per tant també de grans pressupostos, òbviament. Només ganes, il·lusió i aprendre de les errades. Aquesta participació, aquesta confiança en les persones per a que puguen construir alguna cosa que els entusiasme i que ressone en la vida del seu poble és bàsica per a construir una ciutadania crítica, responsable i autònoma.

La participació no és -o no és només- la representació institucional de la participació a la que ens tenen acostumades. No es tracta de rànquings d’empreses privades, de partides pressupostàries esquifides a les que tries, per internet, una opció on els diners aniran a parar (si després el govern així ho considera), no és fer una reunió per a exposar el que els governants han decidit que faran, ni delegar en un col·lectiu de gent les decisions que no tenen ganes de prendre. Participació és el Moniàtic. I mai Alcoi podrà estar prou agraïda a la gent que l’impulsà i a la gent que encara avui el fa realitat, amb esforç i alegria, omplint de música i cultura els nostres carrers més abandonats. Per la diversió, sí, però sobretot per remoure consciències.

Llarga vida al Moniàtic.

Maig 2019. Ens conviden com a Guanyar a la presentació d’una nova associació per a promoure el modernisme a Alcoi. Resulta que hi formen part persones que fa temps que conec i estime. Els hi pregunte en el darrer moment: cal anar vestits? Em responen: com vulgues, vindrà gent vestida. Jo no tinc res i per això demane roba. Em deixen un vestit preciós. Els hi dic: no aniré molt exagerada? La gent als sopars es vestia així. D’acord, hi tinc prou amb la resposta, i a més el verd m’afavoreix. Vaig al sopar. Menge de categoria. Coincidisc amb gent fantàstica i m’ho passe rebé.

Setembre 2019. Diego Fernàndez, professor d’història de l’IES Andreu Sempere escriu un article magnífic sobre la fira modernista. És una mica crític amb la deriva que ha pres aquesta fira. La regidora de Turisme, Lorena Zamorano, sembla que no li agrada l’article. Tenia moltes opcions per a manifestar la seua discrepància. Per exemple podia, com ha fet Lluis Vidal professor d’Història a l’IES Pare Vitòria, escriure també un magnífic text reivindicant la festa. No és el que fa. Prefereix respondre pel Facebook amb una foto meua i de Pablo González, vestits, en aquest sopar. Sense el nostre consentiment. Sense citar el lloc. Sense citar la font (per cert, foto fantàstica de Xavi Terol). Rep l’aclamació en likes dels seus companys de govern, també de l’alcalde. Això no acaba ahí. Raül Llopis, regidor de Cultura, decidit, penja una foto de la diputada d’Unides Podem Estefania Blanes, també vestida. Tampoc cita lloc ni fotògraf. Òbviament sense esperar el seu consentiment. Més likes.

Triar aquesta opció per manifestar la discrepància en l’article de Diego Fernàndez per part dels regidors de govern de la meua ciutat, per tant dels meus regidors, amb el beneplàcit de la resta de regidors i de l’alcalde, el meu alcalde, mostra dues coses fonamentals. D’una banda el baix nivell del debat polític al que han d’estar acostumats però al que em negue a acostumar-me. Alcoi i la seua gent mereixem uns governants que puguen raonar des del coneixement i la moderació i no buscant likes en les xarxes socials, com si foren adolescents. D’altra banda, el que deixen més que clar és el seu sectarisme. No admeten crítiques i d’una manera pueril es tiren al fang menyspreant al primer que se li ocorre, aquesta vegada a Pablo i a mi que no hem intervingut en cap moment en aquesta discussió. I això perjudica, i molt, a una festa que la mateixa Zamorano reivindica com a popular, de la gent. Perquè la seua resposta i l’ovació dels seus companys significa que és popular sempre i quan s’atenguen les normes i el discurs que defensen. Si no és així, ja no pots participar. Ja no eres benvingut. Per al PSOE d’Alcoi és una festa de la seua gent. Tant criticar les maneres del Partit Popular per fer el mateix a la mínima ocasió. I jo que encara pensava que a la Fira es tractava de passar-ho bé.

Sandra Obiol, portaveu del Grup Municipal Guanyar Alcoi

Referències citades a l’article:

• Modernistes. Article d’opinió de Diego Fernández Vilaplana, Professor d’Història i Geografia
• Modernistes… I més. Article d’opinió de Lluís Vidal Pérez, Historiador i membre del CAEHA
• Publicació a Facebook de la qual es parla a l’article.
  

Pablo González: “Una vegada més, ens trobem a la premsa local la informació sobre quin serà el model del servei, publicada abans de la reunió a què ens han convocat a l’oposició i sense procés participatiu”

• Des de la plataforma ciutadana es lamenta que el govern ja haja decidit el futur del bus urbà sense participació ciutadana a l’hora de triar el seu model de gestió.

Recentment el regidor Regidor de Mobilitat Sostenible, Jordi Martinez, ha manifestat la seua intenció d’iniciar un procés participatiu per a la renovació del servei de transport públic urbà. Però als mitjans de comunicació local ja hem pogut llegir quin model impulsarà el govern local, tot i que el regidor diga que vol comptar amb els diferents grups polítics de la corporació municipal així com amb les associacions de veïnes i veïns. En paraules del regidor de Guanyar Alcoi Pablo González, “com és habitual, el govern res diu que puguem decidir sobre el model que necessitem a la nostra ciutat, si ha de continuar sent privada la seua gestió o no. Sembla que tot està decidit, però una vegada més es farà algun paripé participatiu per dir que s’ha fet un procés, però que en el fons servirà per decidir poc o res”.

Ja al mes de maig Guanyar a través del seu aleshores candidat i ara regidor Pablo González manifestava com precisament la privatització del serveis de transport públic urbà havia estat nefasta. I que després de dos dècades de gestió de l’empresa, els viatgers havien passat de 2,46 a 1,30 milions* i les despeses havien augmentat de 671 mil euros a 1 milió 899 mil* (veure taula amb correccions per inflació).

González reitera ara que “és evident que ha estat un fabulós negoci per a l’empresa i una ruïna per a les alcoianes i els alcoians. Però sembla que el govern de Toni Francés no està disposat a revisar el propi model. Sense oblidar que, a més, aquestes pèrdues han anat acompanyades d’una precarització de les condicions de treball dels empleats en el servei”.

“Des de Guanyar ens neguem a participar en una representació més del que hauria de ser construir un servei públic de qualitat per a la ciutat. I que a més a més posa en evidència les contradiccions del govern municipal del PSOE en aquest sentit: defensen la bona gestió pública de serveis com el Principal, l’escola de teatre o l’escola de Belles Arts però no el servei d’autobusos. Volem una política real, no de discursos buits i per això ens agradaria saber per quina raó el govern municipal es veu capacitat per a gestionar una cosa i no l’altra”, remarca el regidor de Guanyar. «Anirem, com sempre. Aprofitarem totes les finestres d’oportunitat, com sempre. Però ja sabem que potser les nostres propostes no seran ateses»

Per a González, “en definitiva defensem, com hem fet sempre i en tots els llocs, que la gestió directa ens aportaria major capacitat i agilitat per implementar millores en el servei. I demanem al govern municipal que si tant segur estan de la viabilitat del model de cessió de la gestió del servei públic a una empresa, que obriguen també aquest model a la deliberació i decisió de la ciutadania. Segur que els seus arguments tindran el pes suficient per a convèncer-nos. Fer el contrari és una mostra evident de desconfiança en les capacitats de la ciutadania que diuen regir”.

* Taula amb les dades de viatgers i despesa al llarg dels anys i la corresponent correcció de la inflació per poder fer una millor comparació.

Tània Aznar i Soler, membre de la Coordinadora de Guanyar Alcoi

Arreglar la placeta de Santa Rafaela María, aïllar-la del pas de vehicles i dotar-la de contingut ha estat una bona iniciativa. Les placetes i parcs són imprescindibles, no sols per les seua funció ambiental, ecològica i paisatgística sinó també perquè milloren la qualitat de vida de les persones, s’ofereixen com espais de passeig, contemplació, de joc i entreteniment, a més de ser punts de trobada casual de veïns i veïnes, grans i xicotets.

En esta ocasió la remodelació de la placeta és novedosa perquè l’oferta lúdica consisteix en una sèrie de jocs interactius. I això a priori ens pot semblar a tots i totes d’allò més modern i innovador. Ara bé, resulta que per a poder jugar necessites un mòbil. Tampoc és per a escandalitzar-se, però des de Guanyar Alcoi vos convidem a aturar-nos una mica i reflexionar. És evident que l’ús de les noves tecnologies entre els més joves és una qüestió inevitable i ja formen part del seu dia a dia. Però si ens aturem i pensem sobre la funció de parcs i places o per a què deurien servir i pensem, més concretament, en les necessitats dels més menuts potser trobem altres propostes interessants sense la necessitat de fer ús de cap mòbil. Si reflexionem sobre el què proposem i les conseqüències del que oferim a la població, més enllà del que pensem que pot ser popular, innovador i únic, potser trobem propostes molt més atractives i a més a més saludables.

Des de Guanyar Alcoi quan imaginem la ciutat sempre partim de la base que la fem per als grups de població més vulnerables, d’esta manera ens assegurem que és adequada i beneficiosa per a tothom. Els xiquets i xiquetes d’Alcoi, com tots els xiquets i xiquetes, necessiten espais oberts que els permeten el contacte amb la natura, que els permeten trobar-se amb altres xiquets i xiquetes de diferents edats, coneguts i desconeguts, que els permeten córrer, saltar i jugar lliurement. Per això creiem que una de les prioritats és que els espais públics destinats a l’esbarjo permeten primer que res el joc lliure, la creativitat i I l’activitat física.

Després d’imaginar, ens aturem a pensar si de veres els xiquets necessiten un parc amb el què jugar amb els seus pares amb un mòbil… o, potser acabaran deixant-los el mòbil per a que puguen jugar amb els amics sense destorbar-los? Què estem fomentant realment amb esta proposta, sense adonar-nos?

A nosaltres ens va semblar que el discurs de la inauguració de la placeta era una justificació, un intent d’explicar el sentit que té jugar amb el mòbil també al parc, com una iniciativa molt bonica de joc familiar a l’aire lliure, de joc cooperatiu i inclús d’una mica d’intervencionisme adult davant la possibilitat que els xiquets i xiquetes de hui en dia ens necessiten per socialitzar correctament… Però, ¿no juguen ja massa a casa a les vídeo-consoles i es distreuen prou amb el mòbil?¿No tenen els nens ja suficients hores de pantalles a casa i també a l’escola amb les pissarres digitals i les tabletes a l’aula?¿També en necessitem als parcs? Per una altra banda trobem que no és el tipus de joc més indicat per a una plaça com aquella, situada al costat d’un col·legi on els xiquets passen moltes hores, i no perquè no els siga atractiu el joc en sí sinó perquè és un joc que s’esgota. Deixa de ser motivador ràpidament. Potser, situat a un altre lloc… un passeig o espai peatonal, per on es passeja tranquil·lament o es pren l’aperitiu de volta en quan i et pots aturar una estoneta.. Però no per a un plaça on es passen hores i hores tos els dies; pensem que s’ha desaprofitat eixe espai lúdic, podent dotar-lo d’elements i estructures que conviden a un joc inesgotable i canviant.

Si a esta reflexió li sumem les dades que aporta el Pla de Infància i Adolescència municipal respecte a l’ús i l’abús dels mòbils, on alerta de la preocupació de les famílies i de la manca de conscienciació dels pares sobre l’ús del mòbil i els preocupa l’abús que en fan els fills i filles; i que a més a més estableix com objectius per a la nostra ‘Ciutat de la Infància’: “despertar en els menors d’edat l’interès per formes d’oci alternatives a l’ús de les noves tecnologies”… entre altres moltes accions destinades a conscienciar als joves i a les seues famílies sobre este tema… Necessàriament arribem a la conclusió que la resposta és “No”. I la proposta és que hi ha exemples de parcs interactius atractius a altres indrets que basen la interactivitat en elements sensorials, més pròxims als interessos dels menuts i a la diversitat funcional. Es tracta de parcs amb elements i estructures que emeten sons, llums, inclús olors, que ens parlen i ens conviden a passar d’un element a un altre, que conviden a exercitar-se físicament i mentalment, moure palanques, trepitjar plafons lumínics o musicals, saltar i córrer… parcs alternatius, moderns, innovadors que afavoreixen el joc creatiu i l’activitat física.

En definitiva, no jutgem les bones intencions. Ni l’atractiu de la placeta, ni tant sols jutgem si l’idea és bona o dolenta. Creiem que la placeta és agradable i que els aparcaments per a bicis amb codi QR són d’allò més interessants. Segur que el que s’ha fet s’ha fet amb la millor de les intencions i pensant que la proposta és tremendament atractiva pel seu caràcter innovador. Però ens plantegem si és apropiada o si pagava la pena usar el pressupost en eixe tipus d’oferta lúdica que s’esgota ràpidament…

I per últim, i ja que parlem de places i parcs, també ens agradaria recordar que tota remodelació o nova creació de plaça o parc que oferisca propostes d’entreteniment a banda de ser accessibles sempre haurien tenir en compte les persones i els xiquets i xiquetes amb diveristat funcional que també volen jugar i compartir joc amb els iguals. I a poder ser amb ombres, mentre la vegetació no siga suficient, per que puguem gaudir-los tot l’any.

La renda anual de les famílies alcoianes és 3.000 euros inferior a la mitjana

• El plenari debatrà sobre la necessitat d’elaborar una diagnosi real de les condicions de vida de la població a Alcoi
• Tal com va reconèixer la regidora de benestar, l’Ajuntament no ha demanat la subvenció per elaborar un pla d’inclusió i cohesió social

Segons les darreres dades disponibles de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) la renda mitjana anual de les famílies alcoianes és de 23.649 euros, front a una mitjana a l’Estat espanyol de 26.730 (podeu consultar les dades a aquest enllaç). Es tracta d’un indicador important, que ens posa en alerta sobre la situació real del dia a dia de les veïnes i veïns d’Alcoi. Però hi ha més. En la darrera presentació en públic de l’informe de Càritas Alcoi es deia així (juny de 2019): “Las beneficiarias de la acción de Cáritas Alcoi en 2018 fueron 1.347 personas. Cáritas Alcoi ha presentado su Memoria anual en la que ha informado de que un total de 1.347 personas fueron beneficiarias de su acción en 2018, con un aumento de 100 personas más con respecto al año anterior. El 19 por ciento de las mismas han acudido a Cáritas por primera vez este año.”

És a dir, vivim a una ciutat amb una renda baixa i on un percentatge important de persones han de fer front a les necessitats més bàsiques sense els recursos suficients. Aquesta hauria de ser la prioritat del govern municipal, però lluny d’això, la regidora de Benestar, Aranza de Gràcia, va reconèixer en comissió informativa que l’Ajuntament ni tan sols ha optat a les subvencions de Conselleria destinades a ajuntaments i mancomunitats de la Comunitat Valenciana per a impulsar l’elaboració de plans municipals d’inclusió social i de cohesió social.

“No podem entendre –explica la portaveu de Guanyar, Sandra Obiol– aquesta deixadesa. El govern municipal ni tan sols opta a les subvencions per erradicar la pobresa. Com si fóra un problema menor”. Per això la plataforma municipalista presentarà al proper plenari de la corporació una moció per tal que es duga a terme una diagnosi real de les condicions de vida de la població d’Alcoi i s’implemente un sistema d’indicadors sobre les condicions de vida de les alcoianes i alcoians. Un pas imprescindible per optar a aquestes ajudes, que altres poblacions gaudiran perquè han treballat el tema, però a les que Alcoi per la desídia o la incapacitat del govern municipal no podrà optar”.

Guanyar espera les dades de matriculació des de fa pràcticament dos mesos

• Pablo González, regidor de Guanyar, considera alarmant la pèrdua d’una unitat d’infantil a l’Horta Major.
• Des de la plataforma municipalista es reclamen mesures polítiques per tal de conèixer l’estat de l’educació a Alcoi

Fa a penes uns dies el govern del PSOE va anunciar en veu del regidor d’Educació Alberto Belda que s’estava avançant en l’adequació d’una aula de 2 anys al CEIP Horta Major. La nota tenia un marcat to triomfalista. No obstant això la realitat que hi ha baix és del tot negativa: s’ha perdut una unitat de 3 anys a aquest mateix centre. Per a Guanyar Alcoi això és un fracàs de la política educativa del govern municipal doncs recordem que en l’anterior legislatura i tot l’aposta del govern del Botànic per obrir una nova unitat de 3 anys al CEIP Miguel Hernàndez, això no va ser possible. Les notícies donen a entendre que l’educació pública a la nostra ciutat necessita d’una aposta decidida per part de la seua regidoria, aposta que sembla que no arribe.

A la comissió informativa del mes de juliol des de Guanyar es van reclamar les dades de matrícula de tots els centres educatius de la ciutat. El regidor responsable, Alberto Belda, va indicar que no les tenia encara, però que en uns dies ens les facilitaria. Avui és el dia, a poc més d’una setmana de l’inici de curs, que encara no hem tingut cap notícia sobre aquestes dades. Esperem que haja estat un oblit i no la intenció d’amagar informació o, pitjor encara, la desídia per recaptar aquestes xifres.

Tot i això, Guanyar tornarà a reclamar la informació a la propera comissió informativa i preguntarà les accions que posarà en marxa el govern municipal per reforçar l’educació pública a la nostra ciutat. Malauradament sabem que el CEIP Horta Major ha perdut una unitat de 3 anys, situació que presumiblement es prorrogarà al llarg de tota l’etapa d’infantil i primària. Una baixada de matriculació en centres públics que no pot justificar-se exclusivament per la baixada de la natalitat, perquè recordem que l’oferta a la privada/concertada pràcticament triplica a l’oferta pública en unitats educatives.

Segons González: “a Guanyar volem un Alcoi amb la seua població ben formada però sobretot ben cohesionada. I per a d’això es requereix una escola pública de qualitat però també sòlida. A Alcoi tenim una situació anòmala que es dóna en ben poques poblacions del País Valencià: l’oferta privada, però pagada amb impostos de totes i tots, supera àmpliament la pública, això és un signe clar de desigualtat. I a Guanyar Alcoi sabem, com se sap fa dècades, que la desigualtat educativa és un símptoma de malestar”.

Els continus retards en la millora de les infraestructures, la manca de recolzament als centres, la desaparició de la campanya municipal de matriculació a la pública, la inexistència de programes innovadors impulsats des de l’administració municipals i un llarg etcètera són raons més que suficients per entendre aquesta davallada. Guanyar Alcoi reclama un compromís indubtable del govern municipal amb la igualtat de l’educació i això passa per encetar accions reals per ampliar la matricula en les escoles públiques de la nostra ciutat.

Guanyar preguntarà en comissió informativa què pensa fer el govern davant l’intent de consolidar la diferenciació per sexe dels trages de festes

• La portaveu de la plataforma municipalista, Sandra Obiol, reclama al PSOE que demostre la voluntat integradora anunciada.
• El termini per presentar esmenes acaba el proper dia 10 de setembre.

En la proposta de modificació dels estatus que fa la directiva de l’Associació de Sant Jordi es pot llegir el següent: “Articulo 49 – Se establece como prohibiciones de caràcter general (…) C.- Que el fester utilice el traje oficial de su Filà que no corresponda a su género”. El gènere, recordem, és un element cultural que difícilment pot servir per a distingir a les persones si no es té un afany clar per atorgar menys drets i privilegis a un determinat col·lectiu. Segons expressa la portaveu de Guanyar Alcoi a l’Ajuntament, Sandra Obiol, “des de Guanyar manifestem que aquesta diferenciació inclosa a la proposta d’estatus de les festes patronals de la nostra ciutat és un element de discriminació per gènere on algú haurà de decidir el que és correcte per a unes persones i no per a altres, enlloc de que això ho decidisca la mateixa persona”.

La plataforma ciutadana remarca que precisament aquesta possible discriminació figura al Pla d’Igualtat de l’Ajuntament d’Alcoi, on es diu clarament: “La igualtat de condicions implica la participació de qualsevol persona en qualsevol acte fester sempre que es complisca amb els estatuts que regeixen el funcionament de la festa de moros i cristians d’Alcoi; i en el cas que els estatuts no garantisquen la igualtat de condicions, aquests hauran d’adaptar-se perquè es propicien les condicions d’igualtat en la participació festera” (pàg. 49). Per a Obiol, “la modificació proposada contradiu totalment aquest principi i contradiu l’objectiu que el gènere no marque les vides d’homes i dones que hauria de ser el propòsit d’un govern que s’anomena progressista. Si el govern no està disposat a defensar el Pla d’Igualtat municipal, per a què volem aquest Pla?”.

Guanyar recorda que el termini per presentar esmenes a la proposta de nous estatuts expira el proper 10 de setembre i reclama al govern municipal que mitjançant la seua representant a la Junta Directiva, Carolina Ortiz, al·legue front a aquest nou intent de discriminació a les dones. Tal i com expressa Sandra Obiol, “de moment la regidora només ha manifestat que es permeta que puguen vestir el trage de la filà a les primeres festeres, conforme van fer des del començament. Però això no garanteix ni els drets d’aquestes festeres, ni els drets de la meitat de la població de la nostra ciutat”. Des de la plataforma municipalista es recorda que la participació de les dones a la festa està molt lluny de normalitzar-se i que sols representen un 5,6% del conjunt dels festers amb ple dret. “Per això, des de l’administració cal treballar per la igualtat, també en la nostra Festa, i això passa per impedir el retrocés que suposa aquesta nova norma”, remarca la portaveu de Guanyar Alcoi.

Obiol sosté que “el nomenament d’una dona al capdavant de la regidoria de festes va ser presentat a l’opinió pública com un exemple d’integració, doncs bé, per a que aquesta mesura no siga únicament un acte més de propaganda, el govern ha de prendre la iniciativa i presentar una esmena clara i rotunda per a garantir la igualtat de les persones en les festes del seu poble. Des de Guanyar sabem que els canvis socials són lents però també que sense fermesa no es pot avançar i no hi ha d’haver major fermesa que en la defensa de la igualtat entre totes les persones, en aquest cas, siguen dones o homes”.

Diverses localitats estan portant a terme mesures semblants davant les fortes temperatures.

Pablo González: «Quan reclamem clàusules socials en la contractació municipal ens referim a açò entre altres coses: a que els treballadors tinguen condicions dignes i salubres. I un govern de progrés això hauria de tindre-ho clar«

El regidor del grup municipal de Guanyar Alcoi, Pablo González, demana al govern municipal que durant les hores centrals en dies d’alerta per elevades temperatures s’aturen les obres i els treballs a la intempèrie que depenen de l’Ajuntament: «És una mesura lògica i simple per unes condicions de vida dignes i salubres, que sembla mentida que un govern que s’autoanomena progressista ni tan sols contemple: si tots els consells que sentim aquests dies sobre com evitar incidències que poden ser fatals parlen de no realitzar activitats físiques al sol en les hores centrals del dia, el govern municipal hauria de prendre mesures perquè les empreses que treballen per al municipi respecten uns mínims i adapten els seus horaris».

Com bé anuncia el mateix govern municipal de Toni Francés, les obres del cicle vianant-ciclista continuen a bon ritme i això significa que estan treballant en dies en que hauríem d’estar alerta per altes temperatures segons la Fundació CEAM de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.

González indica que diverses ciutats ja estan portant a terme mesures semblants, tot remarcant que no hauria de tractar-se d’una qüestió puntual, sinó que figurara en les clàusules de contractació municipal: «En comissió informativa ja vam preguntar al govern municipal informació sobre l’adopció de clàusules de tipus social als contractes municipals. I com a resposta, per a variar, vam rebre desdeny i menyspreu per part de la regidora de torn. Ara veiem un exemple pràctic de la importància d’aplicar aquesta mena de clàusules: que les empreses que treballen per a l’Ajuntament respecten unes condicions dignes dels seus treballadors i treballadores. Si després ocorre una desgràcia segur que vindran els laments, però mentrestant el govern, que té la responsabilitat i la capacitat per canviar les condicions, fins ara ha mirat cap a una altra banda».

Sandra Obiol: “Gràcies al treball de la Iniciativa per la Gestió Pública de l’Aigua, i a les declaracions posteriors de Jordi Martínez, hem conegut irregularitats que deuen ser explicades immediatament”

La portaveu del Grup Municipal de Guanyar Alcoi, Sandra Obiol, exigeix que es convoque de forma imminent una reunió de la Comissió de Seguiment de la Concessió de la Gestió Indirecta del Servei de Proveïment d’Aigua Potable “per tal d’esclarir les possibles irregularitats que la Iniciativa per la Gestió Pública de l’Aigua ha assenyalat i que el regidor responsable del servei, Jordi Martínez, ha reconegut que efectivament existeixen”.

Per a Obiol, “les recents declaracions de Jordi Martínez arran aquestes deficiències descobertes per la Iniciativa ciutadana ens deixen dues coses clares: per una banda, la gestió per part del govern municipal és pèssima; d’altra, que és necessari recuperar la gestió pública del servei per acabar amb aquestes irregularitats i abusos dels quals parla el propi Martínez”.

“Pel que diu Jordi Martínez”, remarca Sandra Obiol, “es devia haver instal·lat un comptador per controlar el bombeig de Sant Antoni, però no s’ha fet. Primera negligència”. A més, “Martínez també explica que el càlcul sobre el possible consum d’energia que ha pagat l’Ajuntament i no l’empresa, tal com li correspon legalment, és una aproximació que fa la plataforma ciutadana. D’acord. Però, ¿quina estimació fa l’Ajuntament?¿O no es molesta en fer-ne cap?¿No li importen al govern local les factures que paga amb els diners dels alcoians i les alcoianes?”.

En aquest sentit, la portaveu de Guanyar Alcoi recorda que la Iniciativa i fins i tot el Síndic de Greuges han evidenciat la manca absoluta de transparència en el control que l’Ajuntament ha de fer controlant la concessió a l’empresa Aqualia: “No deixa de tindre la seua gràcia que la iniciativa porte mesos esperant la informació, que fins i tot el Síndic de Greuges haja donat un ultimàtum al govern per a que informe, i que durant anys ningú haja sabut res d’aquests comptadors que falten o del cost de la factura elèctrica que paguem des de les arques públiques i no des d’Aqualia com marca el contracte, i ara de colp i volta la Iniciativa fa una nota de premsa sobre possibles irregularitats, i de sobte el regidor s’apresta a explicar-ho tot, encara que siga amagant-se com un xiquet al que han descobert fent una malifeta”.

Sandra Obiol, finalment, es congratula de que “una vegada més ha estat el treball de la societat civil organitzada el que ens ofereix llum i ens fa avançar en el benestar de la ciutadania. En aquest sentit, des de Guanyar Alcoi volem felicitar públicament a la Iniciativa per la Gestió Pública de l’Aigua, perquè fa molt de temps que està desenvolupant una gran tasca de cara a que finalment puguem aconseguir a Alcoi una gestió pública i transparent d’un servei tan bàsic com l’aigua potable. De nou a Alcoi podem comprovar com la ciutadania organitzada defensa els drets de totes i tots”.

Notícies relacionades:

• 30-07-2019 Comunicat de la Iniciativa Ciutadana per la Gestió Pública de l’Aigua on es denuncia que l’Ajuntament d’Alcoi assumeix gastos que corresponen a Aqualia

• 01-08-2019 Resposta del Govern del PSOE

• 02-08-2019 Comunicat de la Iniciativa Ciutadana Per la Gestió Pública de l’Aigua en resposta al del Govern

• 03-10-2018 Guanyar Alcoi demana que es treballe per la recuperació de la gestió de l’aigua i denuncia la deixadesa en el control per part del Govern

En la licitació del pont de Serelles el Govern de Toni Francés fa marxa enrere i fa just el que en campanya deia que seria una irresponsabilitat donant la raó al que demanava Guanyar Alcoi. En campanya electoral es va iniciar la licitació del projecte del pont de Serelles amb una sentència contrària pendent de resoldre’s i ara es paralitza. El regidor Pablo González afirma que «sembla que juguen amb els interessos de tots els alcoians com els ve de gust amb no sabem quins interessos particulars.»

Durant la passada campanya electoral el Govern va aprovar la licitació del projecte del pont que proporcionarà un nou accés a la urbanització de Serelles quan hi havia una sentència que obligava a declarar la baixa temerària de la proposta de la UTE adjudicatària i per altra banda a adjudicar el contracte a l’empresa demandant que també es presentava al concurs.
En eixe moment des de Guanyar Alcoi es considerava que adjudicar eixa licitació en plena campanya era un acte electoralista perquè es portava endavant un procés que anava en contra d’una sentència i que el lògic era esperar-se a la resolució del recurs que plantejava l’Ajuntament per seguir endavant amb el procés d’adjudicació.

El Govern del PSOE en canvi argumentava que com que l’Ajuntament havia presentat recurs i la sentència no era ferma podrien seguir endavant. I que encara que l’empresa guanyara el recurs només se l’hauria d’indemnitzar amb 5.000 o 6.000 euros.

Tal com explica el regidor Pablo González “la regidora Lorena Zamorano va arribar a dir que les nostres afirmacions eren vergonyoses i que paralitzar la licitació seria una irresponsabilitat però ara afirma totalment el contrari i diu que paralitzen l’adjudicació fins que els tribunals es pronuncien, just el que demanàvem nosaltres en un principi.»

Des de la Plataforma Ciutadana troben a faltar algun raonament del canvi de postura, i com apunta González ”ens agradaria que ens explicaren perquè van decidir anunciar la licitació subestimant els recursos pendents i donant normalitat a l’assumpte. O ho van fer per inconsciència dels perjudicis que podria suposar o per interés electoralista per tal de vendre un projecte més de cara a la galeria. No sabem quins interessos s’estan defenent quan es té tanta pressa per portar endavant aquest projecte encara que vaja en contra de resolucions judicials.”

La falta de convocatòria impedeix l’accés de la ciutadania a la gestió municipal en aquesta àrea i redueix la transparència de la mateixa

Pablo González: “El govern de Toni Francés ha paralitzat completament un òrgan de participació bàsic”

El regidor de Guanyar Alcoi Pablo González denuncia “la paràlisi a què ha sotmès el govern de Toni Francés al Consell de Medi Ambient”, un òrgan de participació “absolutament bàsic amb la gestió del medi ambient, una qüestió que hauria de ser prioritària per a qualsevol govern davant l’emergència climàtica que estem vivint”. En paraules del regidor de Guanyar, “fa ja tres anys que no s’ha convocat cap reunió, quan precisament el regidor responsable de l’àrea, Jordi Martínez, es va dedicar a presumir d’aquesta llunyana convocatòria, i fins i tot tirava en cara a altres regidors anteriors que no l’hagueren convocat en un període de dos anys”.

Als diversos consells i òrgans de participació de l’Ajuntament participen segons els casos agents socials, tècnics, membres del govern i representants dels grups polítics així com ciutadania en general. En aquests consells la ciutadania té l’oportunitat d’informar-se de primera mà dels assumptes que es tracten, aportar idees i fer un seguiment de les accions del govern. Però la seua convocatòria a vegades és irregular i es fa només a conveniència del Govern.

El Consell de Medi Ambient és un d’eixos Consells de participació que no es convoquen des de fa temps. Fa més de tres anys el regidor del Govern Jordi Martínez anunciava la reactivació del Consell de Medi Ambient i aprofitava les xarxes de l’Ajuntament per carregar contra l’anterior regidor acusant-lo de deixar el Consell en l’oblit després de dos anys sense convocar-lo. Allò va ser en abril de l’any 2016 i el Consell de Medi Ambient es va convocar per tractar el nou plec de condicions del servei de recollida de la brossa i neteja viària.

El regidor Jordi Martínez s’enorgullia aleshores en una nota de premsa de l’Ajuntament per realitzar un acte de participació al qual li obligava la llei per la contractació d’aquest servei i deia «Volem posar en valor la feina del Consell de Medi Ambient. Ara tenim un tema molt important com és la brossa però també en vindran d’altres. És una llàstima crear un òrgan de participació i oblidar-se d’ell al llarg de diversos anys perquè demostra que no es creu en la seua tasca; o que com no es fa treball de gestió doncs no hi ha res que tractar»

Ara, han passat més de tres anys i ha seguit sense convocar-se pel que, tal com explica el regidor Pablo González «subscrivim les paraules del senyor Martínez de fa més de tres anys i esperem que des de la nova gestió de la regidoria es confie més en aquest òrgan convocant-lo regularment per informar i tractar tots els assumptes que tinguen a veure amb temes mediambientals i no es publicite només per unflar el pit quan convé. Demanem en definitiva més participació i transparència«.

Un exemple de les qüestions que han deixat de tractar-se de forma participada és el Pla d’acció local de l’Agenda 21 desenvolupat en els grups de treball que tingueren lloc fa dos legislatures. En aquest es plantejaven diversos plans estratègics en matèria de gestió de residus, gestió sostenible de l’aigua, urbanisme ecològic, gestió agrícola i forestal, energia o educació ambiental, oci i comunicació. Com que el Consell de Medi Ambient s’ha reunit per tractar aquests assumptes les sessions anuals d’avaluació d’aquest pla no s’han portat a terme la ciutadania no ha tingut possibilitat de fer cap seguiment de les accions que es plantejaven ni d’aportar les seues idees.

Mar-que-si-na, així, prenent aire entre síl·laba i síl·laba. Així em ve al cap aquesta paraula quan llegisc l’enèsima nota de premsa del Govern de Toni Francés en parlar del pla Edificant. Perquè una mar-que-si-na en l’escola de Miguel Hernández, és l’única cosa que el Govern del PSOE ha realment fet a hores d’ara –juliol de 2019- des de que en març de 2017 ja anunciaren el pla i la suposada inversió en els nostres centres. 38.000 dels 12 milions d’euros anunciats.

I sí, segur, resulta que els tràmits burocràtics són molt farragosos. Segur que la normativa no permet anar més ràpid. Segur que és millor anar lents però anar segurs. Però el seu màrqueting no s’atura mai i sí que és ràpid. Veloços com el vent han tret la nota de premsa anunciant que anava a presentar-se. Han tret la nota de premsa anunciant que s’han presentat. Una nova nota de premsa perquè els han fet l’adjudicació i una altra per a dir que anaven a licitar. Una més per a dir que ja han licitat… i així fins a l’infinit. Encara espere una nova nota de premsa per a dir que han imprès el pla o que han decidit posar el títol en Comic Sans. Però de moment, el que tenim d’un pla que es va anunciar en el curs 2016-2017 és una mar-que-si-na.

I mentrestant, mentre el Govern fa notes de premsa, enguany l’Horta Major no pot omplir una de les unitats d’infantil de 3 anys que ofertaren. Fa uns cursos el centre Miguel Hernández va ofertar una tercera i no van poder completar ni la segona. El barri del Centre d’Alcoi no té una escola pública, quan si ho feren bé podria funcionar com a pol d’atracció de noves famílies que volgueren viure en el Centre perquè té una escola puntera. Mentrestant, entre nota i nota de premsa del nostre Govern, la vida passa i la realitat ens posa en evidència que Alcoi necessita urgentment un govern que assumisca la responsabilitat de donar un present i un futur, de dotar a Alcoi d’una realitat més que repetir cansinament que som una ciutat líder. Potser si ens posaren a intentar construir una realitat i no un relat, aconseguien ser realment una ciutat capdavantera. Però ara, avui, el que tenim és una i simple mar-que-si-na.

Sandra Obiol, portaveu del Grup Municipal Guanyar Alcoi