El Grup Municipal Guanyar Alcoi va demanar ahir en comissió informativa que els autobusos que circulen en horari nocturn incorporen la possibilitat d’efectuar parades a demanda de les usuàries que així ho sol·liciten, per evitar possibles casos d’assetjament sexual i incrementar la seguretat.
La portaveu de Guanyar Alcoi, Sandra Obiol, explica que “per a l’administració local és important atendre les necessitats de les persones, i en aquest sentit és essencial mirar la ciutat amb ulls de totes i tots. Per tant, també, amb ulls de les dones. Així, hem d’entendre que, amb ulls de dones, hi ha llocs i situacions en què les dones se senten molt insegures, i hi ha mesures simples i senzilles que poden contribuir a eliminar aquestes situacions d’inseguretat”. En aquest sentit, Obiol apunta que “a moltes ciutats ja s’ha posat en marxa aquesta mesura, incorporant parades a demanda de les usuàries que així ho sol·liciten. I per això demanem que també es puga incorporar al servei de transport urbà i també interurbà d’Alcoi”.
La portaveu de Guanyar Alcoi explica que “la nostra proposta és que puga incorporar-se ja la mesura al Bus de la Festa que circularà aquest estiu, però trobem molt convenient que els propis autobusos urbans i interurbans que circulen en horari nocturn també permeten fer ús d’aquest servei. En hivern hi ha gran part del servei de transport públic que circula quan s’ha fet fosc, bé a primera hora del matí o a última de la vesprada, i les usuàries del servei podrien disposar d’aquestes parades prop del seu destí per no haver de patir inseguretat”.
La pròpia Obiol s’ha congratulat de que el Govern haja manifestat en comissió informativa que tindrà en compte la mesura, “i esperem que no tarde a portar-se a efecte perquè suposarà una millora per al servei i, especialment, per a la vida de les dones”.
La regidora d’Informació i Defensa del Ciutadà, Democràcia Participativa i Transparència, Teresa Sanjuán, ha publicat aquesta setmana en diversos mitjans un article titulat “Transparència i treball” en resposta a un previ altre article meu. En el meu text exposava la meua decepció davant de com havien anat les meues primeres comissions informatives, on havia observat que allò de la transparència no era més que aparença. I això que encara no havia assistit a la comissió on s’avalua la feina de l’àrea de Cultura però de la què el regidor de Cultura no forma part, per tant no pot respondre directament i una altra regidora llegeix les seues respostes.
Tot açò, segur, dintre de la normativa. Tot, però, mostrant molt poca voluntat de transparència. A més no sóc l’única que en parla d’aquesta opacitat del govern local: fa pocs dies el Síndic de Greuges ha recriminat al govern de Toni Francés la seua escassa transparència en aportar una informació demandada per la Colla Ecologista la Carrasca. I és més, el Síndic reclama major respecte amb el temps i els diners públics que fan perdre els governs com el de Francés en no acomplir amb les més bàsiques demandes de transparència.
Però la resposta de la regidora ha sigut del tot decebedora: la regidora es limita a dir que el govern compleix amb la legalitat, cosa que jo ja havia afirmat i continue sostenint i lamentant, ja que d’un govern presumptament progressista s’espera una mica més que l’estrictament necessari. Això sí: després em jutja i em desqualifica. Com que molts membres d’aquest govern es creuen que són posseïdors de la veritat absoluta, entenen que no els cal donar arguments que vinguen a contradir les meues impressions i tenen prou amb la desqualificació personal. I això és molt preocupant. Per l’actitud, però també pel missatge que es desprèn del text.
La regidora assenyala que com que he decidit combinar la meua responsabilitat municipal amb la meua feina a la universitat no estic acomplint amb el compromís amb les persones que em votaren. I pitjor! Afirma que ho faig per diners. I això m’ha molestat profundament. Anem a pams, perquè o una cosa o l’altra, però les dos coses no poden ser: segons el PSOE, està molt mal que jo no em dedique exclusivament a la política, però també està fatal que jo cobre una quarta part del que em tocaria si m’allibere i deixe la meua feina.
És fàcil d’entendre: he decidit, almenys de moment, no alliberar-me, sí. Tot i el desgast personal i familiar previsible, són diversos motius els que em fan prendre la decisió, però un de fonamental: mantindre la meua vinculació laboral -les meues classes, les meues investigacions-, crec que m’ajudarà a estar arrelada a la realitat, a les preocupacions i necessitats de la gent, i no pensar que el món es limita a les dinàmiques pròpies de l’ajuntament. Per això he optat per continuar treballant, no per diners. De fet el meu sou anual, conforme he inclòs a la meua declaració de béns presentada a l’Ajuntament i que pot ser consultada per tothom, és de 42.698,77€ en brut. El sou que cobraria a l’Ajuntament d’Alcoi com a portaveu és de 47.928.81€ en brut. Per suposat, aniré a totes les comissions i plenaris, (sí, només faltaria: seria una irresponsabilitat no fer-ho, i entenc que no hi ha ningú que no vaja. No assistir a un plenari, per exemple, seria una enorme mostra de deixadesa). Això suposarà unes retribucions màximes de poc més de 18.000 anuals, retribucions que donaré majoritàriament a Guanyar Alcoi per a poder ser autònoms i lliures en la nostra feina. Per tant, comptat i debatut, li estic costant a la ciutadania d’Alcoi 29.600 euros MENYS a l’any. És a dir, els estic estalviant diners. Ni jo guanye més, ni Alcoi paga més. Veritat que s’entén?
Com que la regidora, com molts dels seus companys de govern, estan per damunt del bé i del mal, han optat per escriure sense fer els comptes. O segurament no: tot i conèixer els comptes, no han volgut desaprofitar l’ocasió de injuriar i tornar a insultar-me públicament. I això, parlant de diners quan precisament el PSOE concentra en gran mesura els recursos de la corporació municipal: amb un 43,29% dels vots, tenen un 65,78% dels diners destinats a salaris polítics.
Per favor, PSOE d’Alcoi, adopten el lema que demanen: transparència i treball. I si incorporaren l’ètica a aquest eslògan, ho agrairia tothom. Que l’apliquen, ja, serà demanar massa.
Sandra Obiol, portaveu del Grup Municipal Guanyar Alcoi
Ací podeu trobar l’article original de Sandra Obiol ‘Li diuen transparència i no ho és’.
La Unió Europea insta a la seua eliminació per evitar qualsevol problema per a la salut de la població
La plataforma ciutadana presenta una moció al proper Plenari Municipal amb diverses propostes per informar a la ciutadania sobre l’amiant, controlar la manipulació d’aquest, elaborar un cens d’edificis que continguen materials amb amiant i crear un pla d’ajudes per a facilitar l’eliminació d’aquest material perillós dels edificis públics i privats.
L’amiant o asbest és un element omnipresent a la nostra vida quotidiana, el podem trobar a cobertes i laterals d’edificis públics i privats, canalitzacions d’aigua, equips de refrigeració… Tot i que a l’estat espanyol l’ús d’aquests materials està prohibit per llei des de 2002 això no significa que haja estat eliminat de les nostres ciutats, amb l’agreujant que gran part del material ja instal·lat ha sobrepassat o està prop de sobrepassar la seua vida útil.
Els materials construïts amb amiant són materials altament perillosos en el cas que siguen manipulats, però és cert que la seua eliminació garantiria la salut de les persones. De fet, han sigut molts els organismes internacionals que han assenyalat l’amiant o asbest com un perill incalculable per a la salut de les persones en general, no únicament per als treballadors que manipulen aquests materials. La Unió Europea ha instat als estats membres a fer desaparèixer aquest material totalment en 2028. En aquesta línia s’ha de tenir en compte que en una resolució del Parlament Europeu del 14 de març de 2013 es va demanar als estats membres que s’avançara amb la major rapidesa possible en el procés d’eliminació de l’amiant.
El compromís de l’Administració Pública ha de ser indefugible en la tasca d’eliminació d’aquests materials de la nostra ciutat, a tots els nivell territorials, també i necessàriament a nivell local. Especialment quan hem sabut a través de la informació facilitada en Comissions Informatives que no sempre la gestió dels residus perillosos és fa de manera correcta. Per això, des de Guanyar Alcoi, tal com explica la seua portaveu, Sandra Obiol, «entenem que s’han de considerar les accions necessàries per a evitar qualsevol problema per a la salut de la població. És doncs una qüestió de política ambiental però sobretot de cura de la salut pública de la ciutadania.«
En paraules d’Obiol «aquesta situació requereix el compromís de l’Administració Pública, a tots els nivells territorials, amb la salut de les ciutadanes i ciutadans, per això reclamem el compromís del Govern Municipal amb la salut dels alcoians i alcoianes. I la seua implicació per a ser una ciutat líder en tenir cura de la salut dels seus ciutadans i ciutadanes i encapçalar un pla director i ambiciós de retirada de l’amiant de la vida quotidiana de la ciutat.«
A la moció presentada, la plataforma ciutadana proposa diversos punts, entre ells:
«L’única forma d’acabar amb aquest problema és que des de les administracions públiques no es menyspree i es prenga consciència que estem parlant d’un problema de salut pública. Cap exposició a l’amiant és segura, per això deu ser retirat com abans possible millor.» conclou la portaveu de Guanyar Alcoi.
El PP va presentar una moció al passat plenari demanant un estudi de viabilitat per a la construcció d’un aparcament en altura de 400 places a la Riba, una zona ubicada a l’esquena del carrer Sant Nicolau. Guanyar Alcoi va ser l’únic grup polític que es va oposar a aquesta proposta perquè consideren que les borses d’aparcament han de situar-se no dintre del Centre per tal d’alentar a que s’accedisca en cotxe sinó als voltants del Centre per dissuadir-ne, per tal d’avançar en la pacificació del trànsit i la peatonalització tal com ve fent-se a les ciutats i tal com recomanen institucions com la Unió Europea.
La proposta portada al Plenari de l’Ajuntament d’Alcoi per part del PP va estar acceptada amb els vots a favor dels regidors del Govern de Toni Francés, els del Grup Popular, Ciudadanos i VOX, amb les abstencions de Compromís i Podem i els únics vots en contra de Guanyar Alcoi. La Portaveu del grup municipal Guanyar Alcoi, Sandra Obiol, explica que «hem d’avançar realment cap a l’objectiu de tindre una ciutat més saludable i això passa, necessàriament, per fer un menor ús dels automòbils, sobretot també perquè tant al Pla de Mobilitat de l’Ajuntament com a la Mesa del Centre està treballant-se en la direcció de pacificar el trànsit al Centre Històric i si plantegem un aparcament en altura de 400 places a la Riba significa que els automòbils han d’accedir fins allí i que per tant el trànsit rodat serà intens, s’introduirà més quantitat de cotxes encara al circuit de del Centre i s’agreujarà el problema que es vol solucionar. Aquesta zona no deixa de ser una part del Centre Històric que en campanya tots els grups municipals han manifestat la necessitat de peatonalitzar» per tant Obiol afirma que «tornem de nou a les promeses en campanya que després no es complixen».
La Portaveu considera que «aquest espai seria una zona magnífica per poder albergar instal·lacions dotacionals que donen serveis a la ciutadania i als veïns i veïnes del Centre. Parlem que considerem molt més prioritari crear espais dels quals la gent hi puga gaudir o que done respostes a necessitats reals que no contradiguen amb els principis de sostenibilitat, de defensa de la salut pública o de pacificació del trànsit i menor ús dels vehicles de motor. Entenem que si l’objectiu és pacificar el trànsit de la ciutat, i del Centre en particular, s’ha de treballar fermament en el foment d’alternatives, com la millora del transport públic per fer-lo un servei més útil i eficient i facilitar així l’accés al Centre sense cotxe. Al mateix temps, quan parlem de facilitar l’aparcament creiem que com a prioritat s’ha de garantir primer que puguen aparcar els veïns i veïnes residents a la zona en compte d’afavorir que s’accedisca en cotxe indiscriminadament.»
Des de Guanyar Alcoi, a més, es recorda que el Pla de Mobilitat aprovat remarca per a l’espai identificat de La Riba com a «Necesidad de previsión de zonas de esparcimiento en las unidades de ejecución y sectores previstos en el plan general». Per tant, des de Guanyar Alcoi consideren que «si ara aprovem que s’estudiarà fer un aparcament en eixa zona estem, de nou, perdent el temps amb plans i estudis que van acumulant-se als caixons, que no serveixen de res, que van en contra del que els nostres propis plans recomanen i assenyalen i que, amb tota la raó del món, fan que els ciutadans desconfien de la nostra capacitat de gestió».
Fa uns dies llegia a la premsa una de les moltíssimes notes de premsa que el govern del PSOE fa a la setmana. En aquest cas es centrava en enaltir la capacitat de transparència de Toni Francés i els seus regidors/es a través de cedir la presidència de les Comissions Informatives als grups de l’oposició.
La veritat és que si no es coneix el funcionament d’aquestes comissions es pot pensar que és una bona opció i acabar estant d’acord en que és una bona mesura de transparència. Però, després d’haver participat ja en un parell de comissions d’aquestes característiques, deixeu-me dubtar d’això.
Ser un govern transparent, al meu entendre, és que la totalitat de la informació de la seua gestió -excepte allò confidencial, no cal dir-ho- estiga a disposició, no només dels grups de l’oposició sinó de la ciutadania. I que estiga a la seua disposició en un format suficientment accessible per a que les persones que no tenim un ús freqüent en aquest tipus de documents, ho puguem trobar, consultar i entendre. Per suposat, no és dur a la comissió l’aprovació de mesures extraordinàries de manera urgent, és a dir, amb poc temps per a la seua consulta i estudi. I a més amb poca informació per a poder valorar bé què implica acceptar o no aquestes mesures.
Ser un govern transparent és respondre a les preguntes dels grups de l’oposició amb la major precisió i claredat possible, i no negar-se a respondre a preguntes perquè no han estat redactades i deixar-ho per a la propera comissió, és a dir, un mes després. No estic parlant de la normativa, estic parlant de si es vol ser transparent i presumir de ser transparent, s’ha de ser realment transparent. A més la transparència faria del govern un govern més eficient. També seria bo no menysprear les preguntes dels altres grups polítics. Per exemple, si des de Guanyar Alcoi demanem quines són les línies estratègiques d’una regidoria durant el curs vinent, no és molt eficient ni molt transparent ni tampoc respectuós dur el programa electoral com a resposta. Ser un govern transparent, de veritat, seria facilitar la informació per escrit no limitar-se a parlar-ne’n mentre la resta de partits han de prendre notes.
Ser un govern transparent va més enllà de simples gestos, és tindre la voluntat política clara de ser-ho. A l’actual govern parlen massa del que són, però haurien d’actuar més i demostrar que sí, que efectivament ho són de transparents. De moment les seues accions diuen el contrari.
Sandra Obiol, portaveu del Grup Municipal Guanyar Alcoi
Des del 2010 la llei obliga tenir un ROM a Ajuntaments com el d’Alcoi però ací encara no s’ha elaborat
Els conflictes amb el repartiment de personal eventual no hagueren existit si a Alcoi haguera existit un ROM on aquest repartiment estiguera especificat
La LLEI 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana, indica que el Reglament Orgànic Municipal (ROM), el document que ha de regular les normes de funcionament i organització internes de l’Ajuntament, és obligatori per als ajuntaments de més de 20.000 habitants.
El ROM s’ha estat treballant durant la passada legislatura conjuntament entre tots els grups polítics però han existit discrepàncies que feien que no s’avançara en el procés.
Per part del PP, per exemple, es posaven impediments a que la redacció del document es fera amb llenguatge inclusiu o que es parlara de les dos llengües oficials. Però l’impediment més gran perquè el desenvolupament del document fora avant fou la negativa del PSOE a negociar assumptes com la regulació de dedicacions i retribucions. La negativa a tractar d’aquests temes va fer que el procés s’allargara fins a aconseguir que acabara la legislatura sense tenir un ROM aprovat.
Aquesta falta de recerca de consensos ha propiciat situacions com la viscuda a l’hora de fer el repartiment de dedicacions i de personal eventual en la quan no hi havia cap reglamentació a complir i, tal com explica la la portaveu del Grup Municipal, Sandra Obiol, «no tindre normes clares genera una posició guanyadora a aquells que tenen més poder, per als seus propis interessos. Nosaltres volem tindre les normes de funcionament clares per a defensar el millor per als alcoians i les alcoianes.»
En paraules d’Obiol «La gestió d’una corporació municipal en circumstàncies polítiques cada vegada més complexes requereix una regulació que l’Ajuntament d’Alcoi no té, tot i que la llei ens obliga i que sabem que ha estat durant anys debatent-se i treballant-se. Assolir una gestió eficient dels afers de la ciutadania requereix indefugiblement gestionar eficientment els recursos propis de l’entitat local. Ja és hora que deixem de posposar un document que és ben necessari i es treballe per aprovar-lo definitivament.»
La plataforma ciutadana presentarà un prec al Plenari del divendres 5 de juliol per demanar al Govern de Toni Francés que es realitze una calendarització per donar forma final al Reglament Orgànic Municipal i es definisca una data d’aprovació definitiva.
La portaveu de la plataforma ciutadana Guanyar Alcoi, Sandra Obiol, ha qualificat com a “arbitrària i antidemocràtica” la distribució de recursos entre els grups de l’oposició que ha establert Toni Francés. Segons Obiol, “és injustificable la decisió de deixar-nos sense secretari, tenint dos regidors, mentre que sí se li atorga secretari a dos grups que tenen la mateixa representació municipal, en aquest cas Ciudadanos i Compromís.
Qui decideix la representativitat a l’Ajuntament és la llei, i segons la llei tenim la mateixa representativitat. No val ara inventar-se uns criteris per crear una desigualtat evident entre grups municipals. És molt fàcil d’entendre: els dos regidors de Guanyar Alcoi només volem fer la nostra feina en les mateixes condicions que la resta de grups que també tenen dos regidors”. “El més greu”, continua Obiol, “és que sembla que, pel que explica Francés als mitjans de comunicació, està poc disposat a col·laborar amb el nostre grup perquè hem expressat una postura molt crítica amb la feina del seu govern. Toni Francés hauria d’aclarir immediatament si els recursos municipals, pagats per tots els ciutadans i ciutadanes, els reparteix d’acord amb la cordialitat dispensada cap al seu partit. Perquè castigar a l’oposició per fer allò que té encomanat com a mandat democràtic i constitucional és propi de règims autoritaris”.
Sandra Obiol explica que en dues les reunions mantingudes amb Toni Francés “li hem reiterat el nostre compromís amb el benestar dels alcoians, oferint el nostre suport al govern en tot allò que supose millorar la qualitat de vida de la ciutadania, però també anunciant la nostra oposició ferma en aquelles mesures que suposen el contrari, una minva o una manca de decisió en la millora de la vida de les alcoianes i els alcoians”.
No obstant això, “tot i la cordialitat mostrada, i malgrat la voluntat de diàleg i d’entesa democràtica que expressa Francés, ens trobem d’entrada amb una deficient visió del joc democràtic a la primera proposta que ens fa als grups polítics, fent una distinció tan clara entre forces que hem aconseguit una igual representació, basant-se a més en que, textualment, primer decidirà quants alliberats té el govern, i després ens distribuirem ‘les sobres’, com ens diu textualment. L’acumulació de sous i assessors en el govern és entendre que els recursos públics d’un Ajuntament són només del govern i no del conjunt de representants de la corporació triats democràticament pel poble. Sabent això, no ens valen les explicacions sobre si hi ha molts grups polítics diferents: la ciutadania ho ha triat així, democràticament, i l’alcalde no pot saltar-se la voluntat democràtica per acumular una legió d’assessors i dedicacions exclusives, deixant a l’oposició sense recursos per fer el nostre treball”.
Obiol finalment expressa que Guanyar Alcoi no descarta fins i tot emprendre accions legals contra aquesta decisió: “Hi ha jurisprudència al respecte que assenyala que un tracte desigual de la representativitat de la corporació ha de ser assumida com una mala pràctica, i castigada. Confiem però que l’alcalde en funcions encara es repense aquesta decisió, i que puguem arribar a un acord en termes d’equitat. Perquè fer oposició és important per al bon funcionament d’un Ajuntament i per tant d’una ciutat, i per això calen recursos. I no entendre-ho és tindre un greu problema de concepció de la democràcia”.
Sandra Obiol, Portaveu de la plataforma ciutadana
Guanyar Alcoi
Dimecres passat vam celebrar l’assemblea de la plataforma ciutadana Guanyar Alcoi en què vam analitzar els resultats electorals. Com sempre, va ser una reflexió conjunta i oberta, en què molta gent va posar sobre la taula les seues idees, i vam extraure conclusions ben interessants i enriquidores.
La primera d’elles: tenim per davant molta feina. Vénen quatre anys en què dues persones representarem a la institució municipal a la plataforma, a la gent que ens ha recolzat activament i a tots aquells que ens han confiat els seus vots. Però també a la resta d’alcoianes i alcoians; tenim ben clar que la nostra missió consistirà a ser la veu i els ulls del conjunt de la població, defensant per damunt de tot els interessos generals i comuns que contribuisquen a millorar el dia a dia d’una ciutat més justa, més solidària, més igualitària, millor.
Comencem aquesta legislatura, com no pot ser d’altra manera, agraint a la gent que ens ha donat el seu suport. També sentim una enorme gratitud per aquells que no ens van votar, però al llarg de la campanya i dels darrers quatre anys ens han ajudat amb la feina. A la gent que durant els últims quatre anys ens ha vingut a veure, ens ha fet partícips de les seues preocupacions, ens han deixat acompanyar-los en les seues demandes i reclamacions davant una Administració que no sempre resulta tan accessible com ens agradaria. Gràcies, de veritat, a totes les alcoianes i els alcoians que amb la seua confiança ens donen a una plataforma com la nostra la naturalesa d’esdevenir un agent de canvi i millora de les seues vides.
Alhora, no podem deixar d’expressar certa decepció davant els resultats obtinguts el passat 26M. Mantindre dos regidors a l’Ajuntament és important, però haguérem volgut més perquè pensem que som la força necessària per a defensar els drets dels nostres veïns i veïnes i lluitar pel seu benestar i la igualtat d’oportunitats. En aquest sentit, des de Guanyar Alcoi fem un lògic exercici d’autocrítica per no haver estat capaços d’aconseguir que més ciutadans i ciutadanes ens atorgaren la seua confiança.
Tot i així, som conscients de que açò és una feina de llarga durada i que hi ha qüestions que defensem en les quals cal un treball conscient i sòlid durant molt de temps. La gent de Guanyar Alcoi ho hem fet des dels moviments socials i els diferents col·lectius. I ho continuarem fent, des del carrer però també des de l’Ajuntament. Perquè sabem que transformar les vides de les persones no és una empresa senzilla. Continuarem vetllant perquè es respecten els drets de totes i tots i per a que s’amplien aquests drets i així totes, sense distinció, puguem viure millor. Perquè mai sabrem prou on revertirà aquesta feina.
Dimecres passat vam començar a posar els ciments del que serà la nostra feina a partir d’ara. Una feina que no serà només de dos regidors sinó de tota la plataforma, perquè les coses complexes necessiten organització.
Guanyar Alcoi ja treballa en portar a la pràctica els pilars bàsics del nostre programa de govern: d’una banda, ens importa la solvència i consistència de les persones i la feina pel bé de la ciutadania, sense més promeses incomplides ni projectes a mig fer, sinó amb una corporació local que treballe amb l’objectiu de millorar el benestar de les persones ara i en el futur. D’altra banda, millorar la gestió dels nostres serveis públics, recuperant aquells en mans privades per a que siguen administrats per tècnics que només miren pel seu funcionament òptim de cara aconseguir el benestar col·lectiu. I finalment, fer d’Alcoi una ciutat amb present, on els seus habitants puguen viure amb dignitat, i per a això calen oportunitats laborals i més i millors serveis de proximitat.
Tenim molt de treball per davant. Però també tenim tot l’ànim, tota la il·lusió i tota l’energia per portar-la a terme gràcies a un col·lectiu de gent honesta i compromesa. Mans a l’obra.
Vicky Llàcer, regidora de Guanyar Alcoi
Acaben de passar les eleccions municipals on la ciutadania ha decidit que el Partit Socialista governe la ciutat amb 12 regidors, i em sorprenc llegint en premsa alguns titulars que m’han deixat preocupada encara que de moment sols vaig a parlar d’aquest: «Els partits acorden traslladar els plenaris municipals a divendres de matí«. Sense entrar a valorar en qui i com s’ha acordat -ja que em consta que no és un acord per unanimitat– aquest titular em preocupa i molt.
Els plenaris municipals són per definició un acte públic a més de l’òrgan on es prenen les decisions més importants que afecten la ciutat i per tant a la ciutadania. Com a acte públic s’ha de facilitar la participació dels veïns i veïnes que vulguen fer-ho i no crec que traslladar els plenaris als matins facilite aquesta participació. Al contrari.
No em serveix d’excusa que diguen que aquesta participació és mínima, perquè no és cert; en any i mig que he estat regidora he vist com s’han presentat al plenari nombroses mocions per diferents col·lectius. Recorde, així sense pensar massa, a les educadores d’educació especial i infantil, a les treballadores del Preventori, a la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència, al Col·lectiu 8 de març i Dones, als veïns i veïnes del Benisaidó, a la Plataforma en contra de l’ADN caní, als ciclistes de muntanya, a algunes AAVV… a més de l’alumnat dels instituts que han dut propostes treballades amb il·lusió, o als propis grups municipals que també de vegades traslladen les inquietuds que ens fan arribar veïns o col·lectius de la ciutat.
Guanyar Alcoi, per exemple, va traslladar al plenari la preocupació del col·lectiu d’afectats per la síndrome d’Ardistyl i l’alcalde va haver de respondre públicament a les qüestions que se li van plantejar. Però no sols Guanyar, també el Partit Popular ha dut al plenari les inquietuds dels centres de l’educació concertada i en els dos casos els col·lectius van estar presents per rebre de primera mà la resposta i presenciar el debat que van mantenir els regidors, i així van poder conèixer les postures dels diferents grups davant determinades qüestions. De veres sembla poca participació? De veres consideren que aquesta participació no és important?
Tinc la sensació, i vos assegure que m’agradaria equivocar-me, que el que està preparant-se el PSOE és una legislatura sense entrebancs. Amb 12 regidors podran dur endavant qualsevol mesura sense massa, per no dir cap, esforç negociador i traslladar els plenaris a un divendres de matí evitarà que la ciutadania -els que els han votat i els que no- puguen incomodar-los, com va passar en la plataforma de l’ADN que van estar durant mesos acudint al plenari per mostrar el seu malestar amb la mesura que el govern havia posat en marxa, fins que aquest va haver de buscar la manera d’“acontentar-los” perquè no l’incomodaren més.
Participació, participació, participació… Sempre parlant de participació, però si no es té clar el concepte, no és més que una paraula buida de contingut. Participació no és convocar alguna reunió -o moltes- per informar del que el govern ha decidit, o contractar una empresa que duga endavant un procés mal gestionat o sense garanties de compliment. I molt menys dificultar que la ciutadania puga preguntar dubtes, proposar idees o expressar el seu malestar en un plenari.
Ho lamente si els incomoda però els veïns i veïnes d’Alcoi tenim dret a poder participar de la vida política de la ciutat, a prendre decisions i a demanar explicacions de tot allò que ens afecta. A més, l’assistència de públic a un plenari obliga als polítics a donar la cara, i d’això es tracta. Aquest dret no acaba quan passen les eleccions.
És cert que mai hi ha hagut set grups en la corporació i que de vegades els plenaris es fan interminables, però segur que hi ha altres maneres de regular els temps i d’adaptar-se a les noves circumstàncies, perquè per damunt de tot està prioritzar la participació ciutadana. O no?
Ara no sols sembla que els moleste l’oposició critica, amb aquesta mesura també sembla que moleste una ciutadania activa i preocupada pels temes municipals, o que puga manifestar públicament critica a la seua gestió.
Lluís Torró, ex-diputat d’EUPV a les Corts valencianes
i professor de la Universitat d’Alacant
La primera de les decisions polítiques de l’alcalde en funcions del PSOE i segur alcalde electe, Toni Francés (des d’ací la meua felicitació pels extraordinaris resultats que ha obtingut) ha estat ben sorprenent. Em referisc a la seua proposta de com repartir dedicacions exclusives i assessories/secretaries quan es constituïsca el nou consistori. Veureu, el PP va fer una sèrie de reformes que limiten aquestes designacions. Per a una ciutat com Alcoi, el límit se situa en 15 regidors amb dedicació exclusiva i 12 llocs de lliure designació (no regidors). No entre a discutir aquestes mesures que limiten molt l’autonomia dels ajuntaments i que (particularment pel que fa a les regidories) generen entrebancs per a que la gent del carrer puga dedicar-se a la política institucional local. Una vegada establertes quines són les limitacions el que caldria seria fixar criteris objectius que permeteren una assignació dels recursos. Des d’EU ja vam fer una proposta que aplicava una sèrie de criteris per tal de resoldre les situacions personals d’incompatiblitat, la necessitat de dotar el govern de recursos adients per a poder exercir les seues funcions i la necessitat de l’oposició de disposar també de personal per a poder fer la seua feina de fiscalització i control. Ningú no l’ha volguda ni tan sols considerar. És més còmode per a qui governa adaptar les normes a les realitats concretes i, sense fixar obligacions reglamentàries, introduir altres criteris més arbitraris.
I això és justament el que Toni Francés proposa al començar la seua legislatura quasi majoritària (en el sentit d’absoluta, vull dir). El que ha anunciat és que tots els grups disposaran d’una dedicació exclusiva (tret de Vox, al que se li proposa mitja, i el PP amb 2) i que sols al PP (4 regidors), C’s (2 regidors) i Compromís (2 regidors) disposaran de secretaris de grup. Això no deixa sols sense secretari a Vox (amb un regidor), sinó que els altres 2 grups (Podem i Guanyar, amb 2 regidors cadascun) també se’ls deixa sense eixe concurs. L’únic criteri adduïble és el de la preferència absoluta del govern en la gestió.
Reflexionem-hi. Amb el repartiment proposat el govern disposarà de 9 dedicacions exclusives (ull, a més els altres 3 regidors dels 12 poden trobar-se en règim de dedicacions parcials, que poden ser, per exemple, del 75%). El govern també es reserva 9 càrrecs de lliure disposició, anomenats habitualment ‘assessors’. Els hi calen 9 persones més? Cert és que el govern necessita personal de confiança: un ‘cap de gabinet’, un responsable de comunicació, un parell d’administratius,… semblen convenients. També podria ser necessari reservar-se algun lloc amb un perfil més tècnic per a reforçar el treball en algun departament en concret, però, ja hi estan els funcionaris! Els funcionaris treballen sota les directrius i les ordres del govern que és qui controla tota la tasca executiva de l’Ajuntament, per a què tant personal de confiança?
En canvi, els regidors de l’oposició no tenen al seu servei el funcionariat. Si tinc algun problema i vull parlar amb el meu representant (que jo he votat) d’un d’eixos grups que sols disposen d’un regidor amb dedicació, que passa si aquesta persona es troba a una comissió informativa, a un plenari o està consultant un expedient? Qui atén el telèfon o les visites? I en aquest cas, a més, s’introdueix un factor de discriminació que no sembla massa objectiu: per què grups en les mateixes circumstàncies institucionals (2 regidors) reben un tractament diferent? Són suficients els 300 vots que separen Compromís de Guanyar per justificar-ho? I els 75 que separen C’s de Podem?
Sembla evident que es tracta d’un gest autoritari i injustificable. Representa un despropòsit majúscul i un menyspreu a la feina de l’oposició. Fins ara, l’única raó que ha evidenciat Francés, més enllà de l’explicació del què va a fer, es pot deduir a partir de l’opinió que, una vegada més, ha llançat sobre Guanyar: està molest perquè ‘se han pasado toda la campaña hablando mal de mí’. Primer, això no és cert (no és el mateix criticar una política que malparlar de ningú, són dos coses ben distintes), i, segon, és que això li molesta? Què no sap què això és l’essència de la democràcia? Sense oposició, sense crítica, sense dissensió, l’exercici de la política esdevé una cosa ben diferent que, em sembla, es troba en les antípodes d’allò que defensa el partit de Francés.
L’assemblea tindrà lloc al Club Amics de la UNESCO, el dimecres 5 de juny a les 19.30 h.
La plataforma ciutadana Guanyar Alcoi ha convocat una assemblea oberta per fer una valoració dels resultats de les eleccions municipals realitzades el 26 de maig de 2019 i que li van atorgar 2 escons a Guanyar Alcoi i obtenint més de 2.200 vots.
Guanyar Alcoi, seguint els principis de funcionament, ha organitzat un debat obert per fer una valoració dels resultats de les eleccions municipals i, en segon lloc, per començar a construir l’estratègia de la plataforma i del nou grup municipal. L’assemblea es realitzarà al Club Amics de la UNESCO, el pròxim dimecres 5 de juny a les 19.30 h. Sandra Obiol, nova regidora de Guanyar Alcoi, ja va declarar als mitjans de comunicació durant la nit electoral que «els resultats no són els que ens hagueren agradat, perquè volíem guanyar, no obstant això, estar a l’Ajuntament ens permetrà lluitar pels drets de les persones i per les seues necessitats. Per tant no desaprofitarem ni una oportunitat, fent-ho des de la política institucional però també als carrers».
Des de la plataforma ciutadana s’anima als veïns i veïnes d’Alcoi a acudir a l’assemblea perquè puguen expressar la seua opinió respecte als resultats i es puga obrir un debat transparent de com ha d’encarar Guanyar Alcoi el seu futur pròxim per crear, pas a pas, una majoria social sòlida.
L’ordre del dia serà el següent:
1- Valoració dels resultats electorals
2- Estratègia postelectoral
3- Debat obert
A la nevà grossa dels nadals de 1926 la neu va arribar a la Font Roja als 2,10 metres d’alt. Així ho testifica un cartell a les portes del santuari “Hasta aquí llegó la nieve. 27 diciembre 1926”
Enguany, Guanyar Alcoi vol que siga la data on va arribar la fi del conformisme i la resignació a Alcoi: