Vicky Llàcer, regidora de Guanyar Alcoi

Acaben de passar les eleccions municipals on la ciutadania ha decidit que el Partit Socialista governe la ciutat amb 12 regidors, i em sorprenc llegint en premsa alguns titulars que m’han deixat preocupada encara que de moment sols vaig a parlar d’aquest: “Els partits acorden traslladar els plenaris municipals a divendres de matí“. Sense entrar a valorar en qui i com s’ha acordat -ja que em consta que no és un acord per unanimitat– aquest titular em preocupa i molt.

Els plenaris municipals són per definició un acte públic a més de l’òrgan on es prenen les decisions més importants que afecten la ciutat i per tant a la ciutadania. Com a acte públic s’ha de facilitar la participació dels veïns i veïnes que vulguen fer-ho i no crec que traslladar els plenaris als matins facilite aquesta participació. Al contrari.

No em serveix d’excusa que diguen que aquesta participació és mínima, perquè no és cert; en any i mig que he estat regidora he vist com s’han presentat al plenari nombroses mocions per diferents col·lectius. Recorde, així sense pensar massa, a les educadores d’educació especial i infantil, a les treballadores del Preventori, a la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència, al Col·lectiu 8 de març i Dones, als veïns i veïnes del Benisaidó, a la Plataforma en contra de l’ADN caní, als ciclistes de muntanya, a algunes AAVV… a més de l’alumnat dels instituts que han dut propostes treballades amb il·lusió, o als propis grups municipals que també de vegades traslladen les inquietuds que ens fan arribar veïns o col·lectius de la ciutat.

Guanyar Alcoi, per exemple, va traslladar al plenari la preocupació del col·lectiu d’afectats per la síndrome d’Ardistyl i l’alcalde va haver de respondre públicament a les qüestions que se li van plantejar. Però no sols Guanyar, també el Partit Popular ha dut al plenari les inquietuds dels centres de l’educació concertada i en els dos casos els col·lectius van estar presents per rebre de primera mà la resposta i presenciar el debat que van mantenir els regidors, i així van poder conèixer les postures dels diferents grups davant determinades qüestions. De veres sembla poca participació? De veres consideren que aquesta participació no és important?

Tinc la sensació, i vos assegure que m’agradaria equivocar-me, que el que està preparant-se el PSOE és una legislatura sense entrebancs. Amb 12 regidors podran dur endavant qualsevol mesura sense massa, per no dir cap, esforç negociador i traslladar els plenaris a un divendres de matí evitarà que la ciutadania -els que els han votat i els que no- puguen incomodar-los, com va passar en la plataforma de l’ADN que van estar durant mesos acudint al plenari per mostrar el seu malestar amb la mesura que el govern havia posat en marxa, fins que aquest va haver de buscar la manera d’“acontentar-los” perquè no l’incomodaren més.
Participació, participació, participació… Sempre parlant de participació, però si no es té clar el concepte, no és més que una paraula buida de contingut. Participació no és convocar alguna reunió -o moltes- per informar del que el govern ha decidit, o contractar una empresa que duga endavant un procés mal gestionat o sense garanties de compliment. I molt menys dificultar que la ciutadania puga preguntar dubtes, proposar idees o expressar el seu malestar en un plenari.

Ho lamente si els incomoda però els veïns i veïnes d’Alcoi tenim dret a poder participar de la vida política de la ciutat, a prendre decisions i a demanar explicacions de tot allò que ens afecta. A més, l’assistència de públic a un plenari obliga als polítics a donar la cara, i d’això es tracta. Aquest dret no acaba quan passen les eleccions.

És cert que mai hi ha hagut set grups en la corporació i que de vegades els plenaris es fan interminables, però segur que hi ha altres maneres de regular els temps i d’adaptar-se a les noves circumstàncies, perquè per damunt de tot està prioritzar la participació ciutadana. O no?

Ara no sols sembla que els moleste l’oposició critica, amb aquesta mesura també sembla que moleste una ciutadania activa i preocupada pels temes municipals, o que puga manifestar públicament critica a la seua gestió.