Privatitzar el bus va en contra dels interessos dels alcoians i alcoianes
La plataforma reclama una auditoria del servei, així com debat seriós i públic al voltant del model de gestió del transport urbà municipal
El regidor de Guanyar Alcoi Pablo González reclama al govern local un model de transport públic urbà prioritzar els interessos i les necessitats de les alcoianes i els alcoians per damunt dels beneficis empresarials privats, reclamant una vegada més “la reversió de la privatització del servei”. Guanyar Alcoi torna a fer pública la necessitat d’un transport públic i de qualitat arran de la petició d’una veïna al passat Ple ordinari reclamant que es restablira la línia 5 del bus urbà, que arribava al Poliesportiu Francisco Laporta: “L’autobús, com la resta de serveis bàsics per a la ciutadania, han de ser gestionats amb objectius públics on l’únic interès siga buscar el màxim benefici per a les persones. La demanda feta per la nostra veïna ha posat en evidència, una vegada més, que això no es dóna a l’actualitat a la ciutat, i que el govern de Toni Francés ha de decidir si contribueix al benestar dels alcoians i alcoianes o a generar benefici a una empresa”, expressa Pablo González.
Al plenari del mes de setembre, en el torn obert de paraula per a les veïnes i veïns d’Alcoi, aquesta veïna va reclamar que es restablira la línia 5 de l’autobús urbà, exposant les dificultats de conciliació entre horaris familiars i laborals per a que els seus fills pogueren seguir amb la pràctica d’esport: “I com ella, ens deia, moltíssimes famílies més pateixen aquesta mancança i les molèsties i problemes per a què els joves es desplacen a fer esport. L’autobús representava un alleugeriment per a moltes famílies, i facilitar un bon servei contribuiria a que els joves realitzen una activitat fonamental per a la seua salut física i emocional”, subratlla el regidor de Guanyar Alcoi.
Davant d’aquesta demanda el regidor Jordi Martínez només va poder adduir que s’havia eliminat la línia per poc rendible, ja que l’utilitzava poca gent. Guanyar denúncia precisament aquesta situació; per a González, “que els serveis dirigits a la ciutadania, a que les alcoianes i alcoians puguem tenir una bona vida, depenen de les decisions d’una empresa l’objectiu de la qual és fer diners”.
En conseqüència en el proper plenari Guanyar demanarà que es restablisca la línia 5 de l’autobús. Però no només això, com explica Gonzàlez: “El que volem i hem demanat ja és que es faça una auditoria al servei de transport urbà de la nostra ciutat, però no només com un tràmit, sinó com un element fonamental per a decidir quin és el model de gestió que del transport urbà necessitem les alcoianes i alcoians. Amb les dades d’aquesta auditoria, i abans de prendre qualsevol decisió sobre el futur del servei, hauria de convocar-se un debat seriós, públic i obert, sobre el model que més beneficiaria als veïns i veïnes d’Alcoi”.
Obiol: “No ens cansem de repetir-ho: hi ha massa per fer al Centre d’Alcoi com per a perdre el temps i els recursos en ‘realities’”
El PSOE va aprovar una moció presentada per Guanyar Alcoi en novembre de 2018 que incloïa una bateria llarguíssima de propostes per millorar el centre històric, i cap d’ella s’ha dut a terme.
Guanyar Alcoi es nega a assumir que la campanya «Vols les claus del centre» siga una solució per al problema que té el centre històric a l’actualitat i que arrossega des de fa massa anys. La portaveu de la plataforma Sandra Obiol remarca que “hi ha moltes accions que s’estan fent en altres ciutats, que hi ha moltes recomanacions que vénen dels experts, moltes propostes que apareixen en les converses quotidianes dels veïns i veïnes, per a que ara es propose una acció publicitària com la principal solució que aporten des del govern d’Alcoi”.
Obiol assenyala que “hi ha prou amb mirar les propostes que la plataforma va fer per als pressupostos de 2018, on hi ha accions ben sensates que el govern d’Alcoi podria assumir, com és el cas de la millora dels solars urbans i adequació per a convertir-los en zones verdes o llocs d’esplai, iniciar l’estudi per a la planificació com a zona preferent de vianants del centre històric, o l’execució de la primera fase del pla d’accessibilitat que milloraria molt la qualitat de vida del centre de la ciutat”, entre d’altres.
No només això, sinó que la portaveu de la plataforma recorda que “en el plenari de novembre de 2018 Guanyar va presentar una moció per a contribuir a limitar l’increment dels preus del lloguer a la ciutat, un fet que afecta directament al centre de la nostra ciutat”. Així, van ser aprovats, amb l’única abstenció del Partit Popular, els següents punts d’acord:
1. Establir un índex de preus de referència per guiar tant a l’arrendatari com a l’arrendador respecte a un preu equitatiu de lloguer.
2. Beneficiar a aquells arrendadors que establisquen un preu per davall de l’índex de preus de referència mitjançant rebaixes o deduccions en l’IBI, o s’estudien altres bonificacions.
3. Crear una guia amb els drets dels arrendataris per tal d’evitar possibles abusos de l’arrendador.
4. Incrementar els trams d’IBI per tractar d’augmentar la progressivitat d’aquest impost, beneficiant a les famílies amb menys recursos i establint-lo amb criteris objectius per ubicació de l’habitatge i característiques d’aquest, o
5. Crear una plataforma digital on poder consultar tota aquesta informació abans detallada i, concretament, on es reculla tant els índexs del preu de lloguer com informació útil per a arrendadors i arrendataris.
Davant la inacció mostrada pel govern, Obiol afirma: “Per a millorar la vida de les persones al centre, però també a la resta de la ciutat, només cal tindre ganes de fer això: millorar la vida de les persones. Però de veritat. Cal estar atents, cal escoltar a les persones que hi viuen, cal llegir i informar-se del que s’està proposant a altres llocs, encara que no siga del seu propi partit. S’ha de treballara de forma seriosa i constant, que és el mínim que les ciutadanes i els ciutadans ens exigeixen als polítics. Just aquesta setmana a València es proposava des del seu Ajuntament es proposa finançar la reforma de les vivendes a canvi de lloguers justos. Voleu dir que això no ho podríem fer ací? Tenim un govern de 12 regidors i regidores i 9 assessors: tenen suficient personal per a governar, i si no tenen ganes que ho deixen estar”.
Obiol: «Vols les claus del centre? No pot ser l’única iniciativa que té el govern per al centre»
Guanyar Alcoi rebutja que es frivolitze amb el problema d’acces a l’habitatge i la dolenta situacio del Centre, desconfia que la política d’aparador revitalitze el centre de la ciutat i reclama al govern municipal una política seriosa d’habitatge
El govern d’Alcoi ha presentat aquest dijous una campanya d’atracció de població al centre de la ciutat. Sota el títol «Vols les claus del centre?» es vol que dues parelles visquen durant 6 dies en un habitacle de 38 m² que s’ha construït a la plaça d’Espanya. A través del seguiment de la seua vida en aquesta construcció i en els carrers i comerços d’Alcoi es pretén, segons la informació que ha presentat la regidora Vanessa Moltó acompanyada del mateix alcalde Toni Francés, que la gent vinga a viure al centre de la ciutat. El premi d’aquesta convivència per a una de les parelles serà un pis amb un any de lloguer gratuït en un bloc de nova construcció en la placeta de la Creu Roja.
Davant d’aquesta campanya Guanyar Alcoi, a través de les paraules de la seua regidora Sandra Obiol, assenyala: «podria ser una campanya comunicativa molt engrescadora si el centre reunira les condicions suficients per a viure amb condicions en la societat actual, però sense això el que sembla és una broma pesada. L’Alcalde i el seu govern s’estan rient de les dones i homes que viuen al centre i als que li falta una escola pública, per exemple, o als que veuen com al seu barri proliferen els solars de cases enderrocades. Just avui que han presentat la campanya hi havia previst un enderroc en el carrer Casa Blanca».
La plataforma municipalista reclama que el govern d’Alcoi deixe de fer política d’aparador i de prendre mesures que queden boniques per a les xarxes socials. Han d’atendre la realitat dels alcoians i alcoianes i oferir mesures que milloren la seua vida.
Des de Guanyar Alcoi també s’ha volgut assenyalar que no es pot acceptar aquesta banalització de l’oferta d’un lloc per viure quan sabem que els preus dels habitatges són inassumibles per a molta part de la població d’Alcoi, ja que recorden que la mitjana de renda de la ciutat es troba en els 18.000 euros. Tot en un concurs on hi ha que demanar-se dies lliures a la feina per participar i on es puntua ser popular a les xarxes. El problema del Centre és real, no de percepció i si durant anys l’Ajuntament ha fet deixadesa de la seua tasca no podem pretendre ara que el problema a solucionar siga una qüestió només de falta d’atractiu superficial. A més a més, continuen, es promet fum de nou: un pis que encara no està construït. Guanyar Alcoi denuncia que el PSOE d’Alcoi fa el que millor sap fer: polítiques de dretes.
Acaba Sandra Obiol: «el centre i la gent que viu o que vol viure al centre té el mateix dret que la resta d’alcoians de tindre les mateixes condicions de vida. De moment per al centre, després de 8 anys de govern, tenim moltes promeses i escasses realitats, i entre aquestes poques realitats l’organització d’un reality amb diners públics, amb diners d’eixes persones a qui se’ls cauen les cases del costat o han de veure com ocupen el pis del veí. Ens sembla una presa de pèl per a la ciutadania. Per favor, Alcoi mereix realitats, no més likes en les xarxes socials.«
Una vegada més el govern d’Alcoi dóna la raó a Guanyar
González lamenta que la gestió del govern municipal siga excessivament lenta
Ja en setembre de 2017 i posteriorment en agost de 2018 la plataforma municipalista Guanyar Alcoi assenyalava que el problema sobre el qual s’havia d’actuar al pont de Sant Jordi era la possible carbonatació de l’estructura del pont. De fet, en paraules de l’ara regidor Pablo González: «El que hauria de preocupar-nos realment és la cohabitació que s’haja pogut produir amb els vapors que llençava la fàbrica de l’Estambrera, que ha pogut produir i accelerar un procés de carbonatació de l’estructura». En conseqüència Guanyar demanava al mateix regidor Jordi Martínez que encarregara un informe al respecte que permetera decidir sobre la reforma a fer d’este pont emblemàtic de la nostra ciutat. Evidentment el govern de Toni Francés no va fer cas en aquell moment a l’alerta llençada per Guanyar. Tampoc en 2018 quan, de nou, Guanyar reclamà que s’informara la resta de grups polítics i a la ciutadania sobre la demanda d’informes respecte a este problema estructural que podia afectar seriosament al pont.
Un informe de l’arquitecte municipal en els anys 90 assenyalava problemes de carbonatació en les quatre pilastres del principi i recomanava algunes actuacions preventives. Tot i això des del Govern del PSOE es minimitzava este assumpte i s’apuntava a una escletxa a un dels extrems com a principal problema.
Ara, en 2019, dos anys després, s’encomana un estudi per a, en paraules de Jordi Martínez, «conéixer l’estat del pont i per saber com solucionar els problemes que puga tindre i la intervenció que hi ha que realitzar sobre ell». I este estudi dóna la raó a Guanyar Alcoi. No debades Martínez ha confirmat en els mitjans de comunicació la presència de carbonatació en els pilars del pont.
Tal com assenyala González: «lamentem molt esta manera de treballar del govern de Toni Francés. Des de Guanyar tenim clar que el rigor i posar al centre les necessitats i interessos de la ciutadania és el nostre únic propòsit i pensem que hauria de ser també el del govern. Ens haguera agradat molt que atengueren les nostres demandes perquè com hem vist, una vegada més, la gestió del govern és lenta i no del tot encertada. Ara, dos anys després que nosaltres ho exposarem, dos anys després repetisc, es fa un estudi que confirma els nostres plantejaments i és ara quan es donen compte que l’obra és complicada i es plantegen com poder pagar la despesa d’esta obra. No donem crèdit a la seua irresponsabilitat.»
«Esperem que les actuacions que es porten a terme no afecten les obres que ja s’han executat anteriorment i s’haja de desfer alguna cosa que ja s’ha fet. Si començar la casa per la teulada provoca despeses innecessàries ho haurien d’assumir ells per irresponsables.» conclou González.
Guanyar Alcoi demanarà explicacions d’esta situació en les properes comissions informatives però reclamen que les explicacions les hauria de donar el govern d’Alcoi a la ciutadania per la seua ineficàcia en gestionar els interessos col·lectius.
Notícies relacionades:
Les dificultats d’accessibilitat suposen un greu impediment d’autonomia personal per a la nombrosa població d’edat alcoiana
El prec va ser aprovat pel govern
El regidor de la plataforma ciutadana Guanyar Alcoi, Pablo González, va reclamar a l’últim plenari “que s’identificaren a les persones que per raons d’accessibilitat no poden, o els és molt dificultós, eixir al carrer, el que pot generar o agreujar situacions de soledat i problemes de salut entre la nombrosa població d’edat avançada d’Alcoi, o a persones amb problemes de discapacitat”.
En un prec que va ser aprovat pel govern municipal, Guanyar Alcoi volia incidir en el benestar de les persones: “La millora de les condicions de vida de les persones que més ho necessiten hauria de ser el principal objectiu del govern municipal. Així, evitar en la mesura del possible situacions de solitud no volguda resulta prioritari”, indica González.
Les dades són clares al respecte: a Alcoi hi ha 12.242 persones de 65 i més anys, un 20,7% de la nostra població (dades de 2018, portal estadístic de la Generalitat Valenciana). Un 6,76 % tenen 80 i més anys. Tot i que la solitud és transversal a l’edat de les persones, les de major edat tenen més probabilitat de patir de manca de xarxa de relacions socials, en gran part per la dificultat de mobilitat. A més s’ha de tindre en compte que un 41,33% dels habitatges principals de la ciutat han estat construïts abans de 1970, per tant es pot intuir almenys que una bona part no tenen la garantia de ser accessibles (dades del Cens de Població i Habitatges 2011). Per a Pablo González, “aquestes persones tenen dificultats per a la seua sociabilitat i per a poder tindre un element fonamental de la seua salut: l’establiment de relacions amb altres persones així com la participació com a ciutadanes i ciutadans amb igualtat de drets”.
La plataforma ciutadana espera que el recentment creat Observatori de l’Habitatge a la ciutat permeta conèixer la situació d’aquestes persones i implementar mesures per a millorar les seues condicions de vida. En aquest sentit, el regidor de Guanyar Alcoi remarca que des la plataforma ciutadana assegura “continuarem buscant i proposant mesures que milloren la vida de les alcoianes i alcoians. Esperem un treball municipal seriós i efectiu per a posar-les en marxa”.
Obiol: «el treball a l’àmbit local és fonamental per a canviar els hàbits que duen a este problema global que també afecta Alcoi»
La proposta de la plataforma municipalista ha sigut aprovada per unanimitat
Guanyar Alcoi ha proposat en el plenari del mes d’octubre una acció fonamental per a millorar la qualitat de vida dels xiquets i joves de la ciutat: un pla integral de lluita contra l’obesitat infantil. Les dades que aporta la plataforma són innegables: 28,92% dels xiquets i xiquetes valencians entre 2 i 17 anys pateixen sobrepés o obesitat (Encuesta Nacional de Salud, 2017; www.ine.es). A més a més assenyalen la recent publicació d’un estudi de la Fundació Gasol (https://www.gasolfoundation.org/es/estudio-pasos/) que assenyala que més d’un terç de les xiquetes i xiquets espanyols presenta sobrepés o obesitat segons l’índex de massa corporal (IMC). Indiquen també que el 63,6% de les xiquetes i xiquets i adolescents espanyols no arriba als 60 minuts d’Activitat Física Moderada o Vigorosa (AFMV) al dia com recomana l’OMS. Aquesta situació és més pronunciada en el cas de les xiquetes i xiques -un 70,4% de les xiques enfront d’un 56% dels xics-, i entre els adolescents (el 72,4% dels i les estudiants de secundària).
La regidora de Guanyar incidix en què estes dades mostren que estem al davant d’un problema de salut pública i que el treball des de la proximitat, des de l’àmbit local és fonamental. Hi ha iniciatives al respecte en altres Administracions com és el cas de la Generalitat Valenciana però és important que el govern de la nostra ciutat actue com a protagonista d’esta lluita. Com bé assenyala Obiol: «es pot fer tant, però tant, per a millorar la vida dels nostres des del govern local que lamentem que no s’haja pres abans la iniciativa. Es poden recuperar les rutes saludables que es van iniciar en 2014 i s’havien abandonat i que nosaltres hem demanat que es tornen a fer en Comissió Informativa». L’acord que ha promogut Guanyar suposa la creació d’una mesa d’experts que dissenyen una pla d’acció amb mesures concretes amb un calendari concret de treball.
Obiol reitera la importància d’actuar en política sobre la base d’evidències deixant de banda les ocurrències, al mateix temps que afirma la possibilitat de dur endavant la gran part de recomanacions que fan els i les expertes en la matèria: «campanyes informatives per a tota la ciutadania per a evitar ambients poc saludables –hem d’evitar premiar amb menjar i sobretot amb llepolies o promoure que es faça almenys un àpat al dia amb la família i a poder ser, sense televisió -, facilitar l’activitat física i això també passa per tornar a posar el bus al poliesportiu com just ha reclamat una veïna al plenari; facilitar encara més l’esport entre les xiques. Fer que les activitats extraescolars acaben abans, ja que la falta de son està molt relacionada amb el sobrepés. I una cosa molt senzilla: recuperar els carrers per als nostres xiquetes i xiquets, perquè puguen anar a peu i a soles allà on vulguen.«
Guanyar Alcoi creu que és important reclamar millores en infraestructures sanitàries però sobretot canviar la relació que tenim amb la salut i facilitar des de l’Administració Pública que ens cuidem a nosaltres mateixos. Reclama de nou accions en l’àmbit local i prendre iniciatives que canvien el paradigma en política: «no es tracta de gestionar problemes, sinó d’evitar-los, es tracta de posar la vida al centre«.
Sandra Obiol , portaveu de Guanyar Alcoi
L’any 2003 fins a 27 entitats cíviques i socials de la ciutat, també s’incloïen els sindicats majoritaris i tots els partits de l’oposició (l’Entesa, Bloc i PSOE), vam signar un manifest que reivindicava impedir “que el 9 d’Octubre passe desapercebut només com una jornada folklòrica, sinó que aprofite per a redreçar el camí del País Valencià cap a un futur millor.” Era una reacció clara a les formes del Partit Popular encapçalat per Jordi Sedano, que negava la lectura d’un manifest reivindicatiu com s’havia fet fins a eixe moment en la Glorieta, epicentre de la celebració de la diada del País Valencià a la nostra ciutat. El que es reclamava era que la festa servira també per a reivindicar la feina que restava per fer per tindre un país normal.
Hui, 2019, les formes han canviat, afortunadament, però els efectes són els mateixos. La vessant popular i reivindicativa ha quedat relegada a espais tancats: les entitats a l’Àgora i el manifest s’ha institucionalitzat i es fa al Teatre Calderón. Mentre, l’espai de major pas de les persones en aquesta celebració, la Glorieta, ha ampliat la seua àrea per a les paradetes de consum i és difícil discernir si estem a Alcoi o a altres poblacions, ni tan sols sabem si estem al País Valencià doncs abunden els cartells escrits únicament en castellà. El PSOE d’Alcoi sap fer millor de Sedano que ell mateix: aconsegueix desllavassar el 9 d’Octubre, però d’amagat, i per tant les crítiques són també amb veu baixa. Però n’hi ha.
El que amaga el màrqueting continu del govern de Toni Francés és molt semblant al que ens van dur a Alcoi els governs del Partit Popular: una constant deixadesa en solucionar els reptes i problemes que tenim a la nostra ciutat. Una manca de projecte per a Alcoi que puga fer d’Alcoi, simplement, l’Alcoi que ens mereixem. Mentre des d’una ciutat que sempre ha estat exemple de progrés ens resignem a veure com altres poblacions encaren el futur amb decisió i valentia, a Alcoi ens hem de conformar amb un etern relat de promeses cada dia menys creïbles, embolcallades en un triomfalisme unflat a còpia de recursos públics posats al servei del partit al poder. Vells vicis amb una imatge no tan renovada.
La diada del 9 d’octubre és un moment perfecte per reflexionar sobre la nostra identitat i reclamar el que volem ser com a col·lectiu, com a poble. Necessitem doncs, com hem necessitat sempre, un projecte polític que ens vertebre, que ens estimule a sumar esforços i voluntats, per posar entre totes i tots els ciments del que serà Alcoi més enllà dels cicles electorals. Una política que ens integre en un projecte comú de futur que ajude a que mirem el nostre horitzó vital amb més esperances i il·lusió. El decurs dels temps reclama a Alcoi, cada dia amb més urgència, treballar de forma seriosa per a un canvi de model de ciutat, però els seus governants actuals com els antics, no ho veuen o no ho volen veure.
El mateix propòsit que projectem cap al País Valencià hauríem de tindre com alcoians i alcoianes, construir junts amb fermesa i alegria un horitzó comú que ens done la confiança de caminar cap un futur esperançador mentre habitem un present millor. No pot haver millor manera de ser País Valencià que construir l’Alcoi que ens mereixem.
Tingueu una molt bona celebració del 9 d’Octubre.
Pablo González: “El PSOE d’Alcoi deuria deixar-se de governar com la dreta i aprendre dels socialistes d’altres ciutats, on sí defensen els serveis públics de qualitat”
El regidor d’Educació es nega a dotar de fons municipals els tallers educatius a les escoles amb jornada continua
El regidor de Guanyar Alcoi Pablo González ha lamentat que el govern municipal haja rebutjat al ple de divendres el prec que demanava que l’Ajuntament recolzara econòmicament els tallers que es porten a terme a totes les escoles públiques d’Alcoi (excepte el Tomàs Llàcer) i concertades que tenen jornada continua. Estos tallers han d’oferir-se obligatòriament pel centre i han de ser gratuïts o de molt baix preu i fins ara han sigut organitzats per les empreses que gestionen els menjadors. No obstant això en moltes altres poblacions els Ajuntaments, amb el suport de les entitats socials, oferixen part d’estos tallers, sent un garant de la seua qualitat al mateix temps que una manera de cohesionar la comunitat educativa. «Una vegada més, ens trobem amb un PSOE que governa com ho faria la dreta, donant l’esquena a l’escola pública i evitant dotar-la d’un recurs que afavorix la igualtat d’oportunitats, tal com sí que fan els governs socialistes d’altres localitats», afirma González.
En el seu prec, Guanyar Alcoi recorda que estos tallers es van configurar arran del canvi a jornada contínua als centres públics locals. La normativa valenciana de la jornada contínua obliga als centres a oferir una sèrie de tallers pedagògics gratuïts des del moment que acaba l’hora del menjador fins a les 17 h, diferenciats de les activitats extraescolars de les AMPA que s’han d’impartir a partir d’esta hora. Segons explica González, «molts pares i mares ens expliquen que estos tallers han quedat com una mena d’extraescolars de segon ordre, sense massa contingut pedagògic, perjudicant els alumnes que els fan servir perquè les seues famílies no tenen opció d’arreplegar-los abans. Per això, demanàvem que es faça el que s’està promovent a altres ciutats, que és invertir en els nostres xiquets o xiquetes». És un compromís a més a més que hauria d’assumir el govern de la ciutat doncs forma part de la xarxa de ciutats educadores on la construcció d’una comunitat educativa amb tots els agents socials implicats és el seu objectiu fonamental.
A més a més, el regidor de Guanyar Alcoi, incidix en una qüestió bàsica: l’equitat. Són molts els experts que assenyalen les activitats extraescolars com un element de diferenciació social entre els xiquets/es segons el nivell adquisitiu i cultural de les seues famílies. Els tallers haurien de ser l’opció que un govern preocupat per millorar les condicions de vida de la seua ciutadania podria fer servir per a evitar este efecte segregador. En paraules de González: «el que demanem, en resum, és que l’Ajuntament es comprometa per garantir l’equitat, que aposte per una educació pública, gratuïta i de qualitat per a tots i totes, sense distinció. Hi ha governs que així ho han entés, i treballen per aconseguir-ho de forma rigorosa». Davant això, la postura expressada pel regidor d’Educació ha estat la de defensar que a les licitacions del servei de menjador ja s’inclouen estos tallers, sense cost addicional; i, en paraules de Pablo González, «amb això el que ens demostra el regidor és que es desentén del problema o pitjor que desconeix quin és l’efecte de prendre decisions sense conéixer què diuen els experts».
«Malauradament», afegix González, «així és el PSOE que ens ha tocat a Alcoi: ací la preocupació principal és el màrqueting electoral i la propaganda triomfalista. La defensa de l’educació pública, com hem comprovat una vegada més, la guarden només per als discursos«.
Obiol: “La falta de manteniment a la ciutat és conseqüència de la reducció de la plantilla”
Serveis essencials com la policia local, la brigada d’obres o els serveis socials treballen en precari per la falta de personal
Després d’anys de retalls a les administracions públiques i les normes imposades des del govern central, els ajuntaments han patit una reducció dràstica de treballadores i treballadors. Des de l’executiu de Mariano Rajoy es va dictar una reducció de la reposició de funcionaris que en determinats serveis suposava cobrir sols el 10% de les jubilacions. Tot i que ara la norma s’ha relaxat, l’Ajuntament d’Alcoi porta anys sense oferir la major part de les places necessàries.
El resultat ha estat una pèrdua de la qualitat dels serveis municipals, un augment de la interinitat i la precarietat al treball, que la Unió Europea ha condemnat, i una privatització, ells l’anomenen externalització, de qualsevol actuació que retarda i encareix qualsevol actuació, per xicoteta que siga.
Per això, des del grup municipal de Guanyar Alcoi s’ha demanat al govern municipal, en primer lloc, que determine el nombre de llocs vacants als diferents departaments de l’Ajuntament d’Alcoi. I, en conseqüència, un pla de xoc per tal de convocar les oposicions oportunes per cobrir aquestes carències. Mirant de delimitar aquells serveis més deficitaris i reforçant les plantilles.
Segons Sandra Obiol, portaveu de Guanyar Alcoi, «la situació és especialment sagnant en serveis essencials com ara la brigada d’obres i els serveis socials, també a la policia local. El manteniment de la ciutat es ressent perquè qualsevol actuació, per minúscula que siga, s’adjudica a empreses privades, quan les treballadores i treballadors de l’Ajuntament podrien resoldreu en poc temps.»
De la mateixa manera, a la policia local, l’envelliment de la plantilla per la manca de reposició de les jubilacions deixa pocs efectius per a tasques diàries al carrer. Els serveis socials també són un dels departaments damnificats, quan la seua importància és cabdal per a la cohesió social.
Obiol: “Sense més recursos, el problema de les urgències es reproduirà”
El Regidor de Salut Pública, no ha dedicat ni un minut al greu problema sanitari que pateix l’Àrea de Salut.
El cap d’Urgències de l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi va deixar la seua responsabilitat a principis del mes de juliol, segons la seua carta de renúncia, per les condicions inacceptables del servei, la manca de facultatius i de mitjans i les esperes dels pacients de més de 8 hores.
La dràstica resposta de la Conselleria de Sanitat ha estat la destitució de la gerent de l’àrea de salut, tot i que sense justificar els motius de la decisió, tot apunta que la imatge traslladada aquest estiu ha estat determinant. De la mateixa manera, la destitució ha provocat la renúncia en bloc de l’equip directiu en suport a la gestió realitzada. Però no tenim notícies de cap mesura, més enllà d’un canvi de responsabilitats.
Tot i que ara s’intenta traslladar una imatge de normalitat, els problemes estructurals continuen i en el proper període de vacances es tornarà a repetir la situació si no es prenen mesures i es busquen nous recursos. La saturació del servei d’Urgències o les llistes d’espera a atenció primària i especialitats sols es resolen amb contractacions. S’ha aplegat, fins i tot, a donar-se cites per a 20 dies en atenció primària.
Els representants de les treballadores i els treballadors ja van advertir de la manca de personal, derivat de la precarietat de contractes, recórrer a facultatius internistes provoca llistes d’espera a les especialitats d’aquests metges, com ara neurologia, cardiologia, hematologia, endocrinologia o aparell digestiu.
També es va fer patent que recórrer a personal contractat per a atenció continuada provocava encadenar altes i baixes sense temps per a descansar amb el perill que això suposa per a pacients i treballadores.
Com apunta la portaveu del grup municipal Sandra Obiol «aquesta vertadera crisi sanitària a la nostra àrea de salut no ha merescut ni un minut del temps de l’Ajuntament, el regidor de sanitat no haobert la boca i el portaveu del govern sols ha arribat a dir queAlcoi no té platja i els metges prefereixen Benidorm, textualment.»
Des de Guanyar Alcoi es reclama una acció decidida davant Conselleria i explicacions públiques per part del regidor responsable i de l’alcalde de la ciutat.
Daniel Méndez, membre de Guanyar Alcoi
Desastres naturals, extinció d’espècies, refugiats climàtics, caiguda del PIB mundial… El calfament global, provocat per un model insostenible de producció i consum generat per la desenfrenada activitat de l’home en els últims anys, hauria de col·locar a la lluita contra el canvi climàtic en el focus de la nostra vida diària. Empreses, organismes i institucions coincideixen en el gran desafiament que suposa promoure la conscienciació sobre un assumpte tan complex i transversal. El canvi climàtic afecta a tots i a tot, però explicar la seua magnitud de manera senzilla i comprensible per a qualsevol públic entranya innombrables dificultats. El seu radi d’acció és tan extens que tal vegada el camí més curt siga preguntar-nos quins dels conflictes actuals no tenen relació –directa o indirecta– amb el canvi climàtic.
L’AEIOU de la lluita contra el canvi climàtic, és un joc de paraules que tracta d’identificar els punts clau, associant-los mentalment a cadascuna de les cinc vocals de l’abecedari: (A)lerta; (E)vidència; (I)niciatives; (O)portunitat; (U)nitat.
L’origen va ser una qüestió de necessitat: tindre referències que ens permeten a tots recordar ràpidament les línies clau d’actuació durant les presentacions de sensibilització. El resultat són unes associacions que poden servir des dels més xicotets fins als més avançats:
• Alerta: Experts del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) porten alertant des de fa temps sobre l’efecte de l’increment de concentració dels gasos d’efecte d’hivernacle en el calfament global, i de les conseqüències d’aquest calfament: increment en número i intensitat dels esdeveniments naturals extrems (onades de calor, precipitacions torrencials, huracans, terratrémols, etc.) la desaparició de gran part de la fauna i la flora i l’increment del que anomenem refugiats climàtics (poblacions que han de ser evacuades per les sequeres o la pujada del nivell del mar, entre altres raons). Tot això a més genera importants pèrdues del PIB, que afecta especialment a les regions i col·lectius humans més vulnerables.
• Evidència: On estan les causes? L’excés de concentració CO₂ està essencialment provocat per un model de producció i consum energètic insostenible basat en la crema de combustibles fòssils, tant en la producció d’electricitat com en la calefacció d’edificis, en el transport i en la indústria. Sense oblidar el mal ús de l’energia en les llars i en la indústria (falta d’eficiència energètica). I cal no oblidar la desforestació, que és també clau perquè els boscos són fixadors del CO₂. En definitiva, processos amb efectes devastadors per al nostre planeta que hem accentuat en els últims anys. I tot això en un marc de fiscalitat en el qual en comptes de tindre instaurat el principi de «qui contamina paga», la no consideració de les externalitats de
costos que genera la crema de combustibles fòssils, envia just els senyals contraris, que posicionen desfavorablement a les tecnologies no emissores respecte de les quals sí que ho són.
• Iniciatives: El canvi passa per mesures que prenguem. Cal descarbonitzar l’economia eliminant totes les fonts que produïsquen CO₂ i potenciant les que no ho produïsquen (energies renovables, mobilitat verda en el transport amb vehicles i ferrocarrils electrificats); millorant l’eficiència energètica (aïllant millor els habitatges per exemple) per a consumir menys; augmentant les masses forestals i impedint la desforestació; desenvolupant polítiques fiscals que implementen el principi de «qui contamina paga» en tindre en compte la correcta assignació als emissors del cost de les externalitats. Hi ha lloc per a l’optimisme, perquè totes aquestes iniciatives són factibles i són eficients en el moment actual. Aquesta transició de model energètic, a més, haurà de ser «justa», amb models de suport per als col·lectius vulnerables
• Oportunitat: Sí, és possible convertir el risc que significa el canvi climàtic en una oportunitat si es lluita de manera correcta contra ell. Crear teixit industrial basat en tecnologies renovables, vehicles elèctrics, bombes de calor, bateries, etcètera. I que en les zones vulnerables s’implanten aquest tipus de models econòmics per a substituir als antics. Però l’O també pot representar els riscos d’aquells que s’Oposen a transitar cap a un model descarbonitzat, per exemple perquè no desinverteixen en actius contaminants que tinguen o que basen les seues inversions en nous actius emissors. Els riscos són enormes, i venen essencialment que aquests actius es queden «encallats» (stranded en argot anglosaxó), és a dir, que no puguen recuperar les seues inversions perquè les normatives o les restriccions els impedeixen funcionar. I això ocorre a les inversions en noves mines de carbó, o nous pous de petroli, o en centrals elèctriques que cremen combustibles fòssils o als fabricants de cotxes convencionals. El mercat de capitals pressiona cada vegada més per a analitzar la viabilitat dels plans de negoci de les empreses en relació als objectius de descarbonització marcats per l’Acord de París, acrescut per les noves normatives mediambientals que es produeixen contra els problemes de contaminació de l’aire (NOx, SOx, partícules), que sense ser mesures contra el canvi climàtic, incideixen contra les mateixes fonts que les ocasionen (crema de combustibles fòssils).
• Unitat: Les solucions passen per acceptar que els problemes globals només poden resoldre’s amb la implicació de tots. No podem actuar solos i de manera aïllada, necessitem aliances com la de l’Acord de París i accions conjuntes d’ONG, governs, empreses, universitats i ciutadans. I ja hi ha moltes iniciatives, com les que llança el C40 (associació mundial de grans ajuntaments), o la Powering Past Coal (en què Països, Regions, Estats, Empreses…es comprometen a eliminar les centrals de carbó entre 2025 i 2030), etcètera. Les religions, el mercat financer, els organismes multilaterals… tots demanden una acció conjunta, ambiciosa i urgent.
Cadascuna de les cinc parts permet explicar la lluita contra el canvi climàtic des d’un prisma singular i juntes ofereixen una visió integral. L’objectiu últim de l’AEIOU de la lluita contra el canvi climàtic és conscienciar i acostar a la ciutadania els punts clau d’una matèria tan complicada i global.
A escala global cal insistir en la cerca de solucions a través d’aliances, inversions, compromisos de mitigació i educació, entre altres, perquè l’existència i gravetat del problema és discutida ja per molt pocs. Ja en 2015, l’exsecretari de Nacions Unides, Ban Ki-moon, va deixar clar que no existeix un pla B, perquè «no hi ha un planeta B», una cita que ha de marcar el rumb de les nostres actuacions en els pròxims anys. Implicarà grans esforços per part de tots, però una de les conclusions que tanca la teoria de l’AEIOU és que «el cost de descarbonitzar, és molt de menor que el de no fer-ho».
Demanem que el govern de Toni Francés deixe d’enganyar a la ciutadania amb els rebuts de l’aigua
A principis de l’estiu la Iniciativa Ciutadana per la Gestió Pública de l’Aigua va denunciar públicament que l’Ajuntament d’Alcoi està assumint des de 2003 el cost d’energia elèctrica del sistema de bombament de Sant Antoni, una despesa que correspon per contracte a l’empresa que explota el servei, Aqualia. El regidor de Medi Ambient, Jordi Martínez, no ha negat aquest fet, al contrari, l’accepta i el justifica dient que si no ho paga l’Ajuntament l’empresa afegiria el cost al rebut, augmentant la factura que cada casa alcoiana paga pel servei.
Però, com assenyala Sandra Obiol, portaveu de Guanyar Alcoi: «oblida el regidor que els diners de l’Ajuntament eixen també de les butxaques de les alcoianes i alcoians, per tant el que està fent és que ho paguem igualment però sense saber- ho doncs no apareix al rebut; ens està enganyant en definitiva».
Obiol ha demanat al govern municipal “que es deixe d’enganyar a la ciutadania, si es repercutira en el rebut de l’aigua almenys hi tendríem constància, ara només sabem que els ciutadans paguem aquest gasto perquè de nou les entitats socials estan vigilants de protegir els nostres drets, al contrari del que fa el govern”.
La portaveu de Guanyar recorda que aquesta pràctica, a més, aniria en contra del principi de progressivitat que deuria aplicar-se a aquesta mena de rebuts: “En teoria el preu de l’aigua beneficia a qui fa un consum més moderat, i penalitza als consums més alts. Però aquesta és la teoria, perquè gràcies a la iniciativa de Jordi Martínez de pagar les despeses que li corresponen a Aqualia, estem abonant la mateixa quantitat en relació als nostres impostos com a alcoians. És a dir: una persona que viu sola i té un consum mínim està pagant l’energia del bombament com una família nombrosa, ja que no es paga a través del rebut, sinó des d’una altra partida pressupostària municipal. Gràcies a la innovadora gestió de Jordi Martínez, aquells alcoians i alcoianes que fan un ús responsable es veuen perjudicats: un bon missatge per part del regidor de Medi Ambient d’un govern de progrés”.