Estic seguint el plenari de l’Ajuntament en el que, sostraient el debat a la ciutadania, el PSOE proposa la continuïtat de la gestió privada (indirecta, segons la denominació legal) del servei de públic de l’aigua potable. El debat és penós, amb uns arguments absolutament impresentables basats en un informe amb dades falsejades, redactat de forma esbiaixada per a pintar les coses favorables a l’empresa privada. Vaig per parts.
Primer per al·lusions, perquè el regidor trànsfuga m’ha citat per a argumentar contra la municipalització. Jo vaig escriure un article d’opinió en el que, a partir de les dades de l’informe d’AYMED, feia una anàlisi crítica de les mateixes que permetia veure que el saldo a favor de la gestió privada es transformava en un altre favorable per a la pública. Comence per la qüestió del personal, perquè sembla què és un dels arguments centrals contra els qui defensem la gestió pública (també el portaveu del PSOE, en va fer esment a un debat radiofònic). Del nostre (o meu, tant fa) raonament no es pot desprendre que estiguem defensant que els treballadors del servei de l’aigua ho facen en unes pitjors condicions si passen a formar part de la plantilla de l’Ajuntament. L’únic que s’argumenta és que, des de les pròpies premisses del document, eixe càlcul falseja el resultat final. AYMED diu que si es fa públic ha de ser així, però això, simplement, no és de veres; no és obligatori que els treballadors subrogats s’hagen d’acomodar a les condicions dels funcionaris municipals (de fet, és fals, perquè això no és ni tan sols possible, no podrien ser funcionaris sinó personal laboral). Per tant, per a comptabilitzar com fan ells, no es pot afegir eixa despesa extra (a més, de les dades que ha recollit la Iniciativa Pública per l’AIGUA es desprèn clarament que les despeses reals de personal durant aquests vint anys han estat clarament superiors al que calcula l’informe, però això ho deixem de costat, de moment).
És més, eixe argument es gira en contra dels qui el sostenen, perquè el que ens estan dient és que de fet, ara i ací, uns treballadors que estan prestant un servei públic municipal ho estan fent en pitjors condicions que la resta, solament perquè treballen per a una empresa i no directament per a l’Ajuntament. Qui defensa els interessos d’eixos treballadors? Els que volen mantenir-los en l’empresa privada? És més, l’estalvi que suposa l’assumpció de la gestió per l’Ajuntament, com ara demostraré, dona un marge més que suficient per a fer eixa millora de jornals i condicions de treball que suposadament caldria fer segons AYMED i per a contractar els quatre treballadors que, també presumptament, sembla que serien necessaris. És a dir, la municipalització (sempre assumint les premisses de l’informe d’AYMED, que, insistisc, són molt discutibles) permetria millorar les condicions dels treballadors del servei i crear llocs de treball estables i de qualitat garantint estalvi per a les arques públiques. Calen més arguments a favor de la remunicipalització?
Perquè hi ha un estalvi considerable si el servei es municipalitza. Al meu primer escrit vaig cometre un error gros, ja que vaig comptabilitzar la despesa que generen els beneficis de l’empresa dues vegades. Els comptes reals (segons la meua anàlisi inicial) no eren, doncs, de 600.000 euros a favor de la gestió municipal, sinó solament de 300.000. És a dir, l’error produït pel biaix introduït expressament a favor de la gestió indirecta per l’informe d’AYMED era de més de 700.000 euros, no d’un milió com vaig dir aleshores (podeu llegir la meua argumentació ací). Me n’he adonat gràcies a la revisió dels números d’AYMED amb els arguments de l’informe d’AEOPAS.
Però aquest segon informe, que ha encarregat la Iniciativa per la Gestió Pública de l’Aigua, ha posat de relleu que AYMED, a banda de la resta ‘d’errors’ (ja m’enteneu les cometes), ha comès una altra greu omissió. S’ha deixat els costos derivats de la càrrega fiscal que ha de suportar l’empresa privada i que no suportaria la gestió pública. Fent números redons, ens aproximem a 100.000 euros a favor de la segona. Eixos comptes deixen la cosa en que front als 425.000 euros que l’informe d’AYMED atribueix de sobrecost a la gestió pública, en realitat (i, ull, sempre amb les estimacions discutibles d’AYMED), el que hi ha són 400.000 euros d’estalvi amb la gestió pública front a la privada. Una diferència entre comptar bé o comptar malament de quasi 800.000 euros. Entenc que hi ha qui posarà en dubte aquest càlcul que vos presente ara: si em vaig enganyar fa quinze dies qui no assegura que no m’haja tornat enganyar? Repte a qui vullga (ja ho vaig fer aleshores) a què agafe una calculadora o un full de càlcul i compte. Em sembla que, com a mínim, els responsables polítics municipals, els tècnics de l’Ajuntament i la premsa ho haurien d’haver fet ja. ÉS LA SEUA RESPONSABILITAT.
I ara repassaré alguns altres arguments. Quasi tots els que han votat a favor o s’han abstingut, han argumentat que tant fa qui gestione si es fa bé. Per començar, l’informe d’AYMED, que, torne a insistir, és la base de la decisió que ha pres hui l’Ajuntament, no contempla totes les alternatives de gestió, ja que n’hi ha altres tres formes de gestió pública que no s’han analitzat. Però, a més, és que això no és cert. Per a fer-ne una anàlisi ponderada de quina gestió és la més convenient s’ha de partir de supòsits de partida iguals. És a dir, la qüestió és: en condicions d’igualtat, quina és la millor alternativa? Què per què? Doncs perquè una gestió bona o dolenta la pot fer igual una empresa privada, una empresa pública o l’administració (simplifique per facilitar el raonament). En eixes condicions, la gestió pública sempre és millor perquè resulta més econòmica i perquè facilita la fiscalització tècnica i democràtica. No crec que resulte massa difícil entendre per què (a no ser que entrem, com ha fet el portaveu del PP, en argumentacions, ara sí, purament ideològiques, de la col·laboració público-privada o les bondats del liberalisme econòmic que ens està portant de crisi en crisi cap a l’abisme).
L’argumentació que l’empresa pública recentment constituïda no pot assumir la gestió d’aquest servei tècnicament tan complex (un raonament que li ha servit en safata Podem al PSOE i que va justificar, supose, la seua abstenció en comissió malgrat un vot negatiu final que no ha tingut cap argument sòlid) és pueril. Primer, i en açò contradisc una de les afirmacions que ha fet el portaveu de Guanyar, el meu company Pablo González, municipalitzar no és gens complicat. És, de fet, la cosa més senzilla del món. Imagineu-vos que, per les raons que siga, l’empresa que està fent el servei deixe de prestar-lo (no és cap il·lusió, ja ha passat excepcionalment en altres llocs). Creieu que l’aigua deixaria d’eixir per l’aixeta de les vostres cases? De cap manera: l’Ajuntament assumiria directament el servei de forma immediata. Com ja haguera fet si, en compte de prorrogar la concessió haguera resolt el contracte com la llei preveu i li permet. El que vull dir és que no passa res si l’Ajuntament assumeix el servei sense pròrrogues i decideix obrir un període per a veure quina pot ser la millor alternativa de gestió. Ho hauria d’haver fet abans de que expirara la concessió, això és una greu falta de previsió i no diu res de bo dels polítics responsables, però no passa res si es fa després.
I acabe amb dues perles de ‘l’argumentació’ (disculpeu les cometes) del portaveu del PSOE. Dues només, perquè la major part del seu discurs no sé sosté de cap manera. Un discurs a la defensiva, sense cap argument sòlid a favor de la gestió privada i més propi del PP dels seus bons temps que d’altra cosa. La primera, la que més raó té, és que quan EU va tindre responsabilitats no va sancionar mai l’empresa. És cert. Ja vaig assumir la responsabilitat en el primer escrit. També cal dir, però, que això va tindre molt a veure també amb el fet que participàvem en un govern de coalició i que els entrebancs que es van posar des del PSOE i l’alcaldia van limitar moltíssim la nostra capacitat d’acció en eixe camp. Vam actuar amb la mateixa responsabilitat amb la que, segons Martínez, estem actuant ara al govern de la Generalitat. Però amb una diferència molt gran (enorme des del meu punt de vista). Segons Martínez (que per això ha esmentat el Botànic) el govern valencià no ha ‘nacionalitzat’ cap empresa. I tant que no! Això no forma part de l’acord de govern. Però és que es tracta d’un argument retorçut i fals. La municipalització del servei no representa cap ‘nacionalització’ ni actuar ‘contra’ cap empresa. Senzillament és fer el mateix que està fent el govern del Botànic amb la recuperació de la gestió privada de les àrees de salut (com ja ha passat a la Ribera) o de les ITV (amb un procés de reversió que comença enguany). És més complex gestionar una Àrea de Salut amb hospitals que un servei municipal d’aigua? Ho sent moltíssim, però cal tindre molta barra per a posar damunt la taula aquests arguments.Acabe. Per als votants del PSOE, sabeu qui ha votat a favor de la proposta? Doncs, el regidor trànsfuga, el PP i VOX, C’s s’ha abstingut. Per a qui i amb qui està governant el PSOE d’Alcoi?
Sandra Obiol: «La gestió pública de l’aigua és possible i desitjable per als interessos d’Alcoi, però l’alcalde no vol»
L’Informe de fiscalització del sector públic local de l’exercici 2011, realitzat pel Tribunal de Comptes, ja assenyalava els beneficis econòmics de la gestió directa de quasi la totalitat dels serveis públics municipals, abaratint el cost del servei i atorgant-li major eficiència i qualitat. En este extens informe s’assenyala i es detalla que el cost d’este servei públic en els municipis de menys de 20.000 habitants ha sigut menys costós per a l’erari públic quan es realitza de forma directa, és a dir, gestionat pels propis ajuntaments en contraposició a la gestió privatitzada.
Este informe va aportar llum en un moment en el qual la gestió directa dels serveis públics, com l’abastiment d’aigua, havia estat denigrada amb l’ajuda de creences sobre l’eficiència inqüestionable de les multinacionals, que s’han demostrat falses; amb l’impuls ideològic de la privatització de serveis públics per part de molts governs del bipartidisme; o pels interessos poc ètics d’alguns governs per mantindre les gestions privades.
A l’informe s’assenyala que en tots els trams de població estudiats, la mitjana del cost de la gestió pública de l’aigua és menor que la privada. Pel que fa als costos per la gestió directa es consideren les despeses en personal, béns i serveis corrents, financers o d’amortització d’equips així com despeses indirectes de la prestació del servei. La conclusió de l’informe era clara, el servei d’abastiment d’aigua gestionat pel mateix municipi és més econòmic i eficient. La portaveu del grup municipal Guanyar Alcoi, Sandra Obiol assenyala que «si l’experiència d’altres municipis, grans, xicotets i mitjans, ens diu que si municipalitzem és viable, que a més paguem millor als treballadors, baixa la taxa d’absentisme laboral, donem un millor servei al veïnat d’Alcoi i que el que recaptem ho reinvertim en el municipi, per què no hem de fer-ho?, és una mesura de sentit i bé comú«.
Són nombrosos, a més, els municipis que han tingut una remunicipalització del servei d’abastiment d’aigua pública. De l’estat com Xàbia, Terrassa, Valladolid, o fins i tot París o Atlanta, i a tots ells s’han obtingut beneficis.
Sandra Obiol remarca que «tenim clar que no tot és fàcil en una municipalització d’un servei, però que hem tingut temps de sobres per a poder planificar-ho de forma correcta durant els últims anys. Si no es fa és perquè realment mai ha hagut voluntat de municipalitzar el servei tal com ha quedat demostrat» i afegeix que «des de la plataforma ciutadana Guanyar Alcoi volem un servei municipal i de gran qualitat, molt millor del que tenim ara amb el qual, a més de poder gestionar l’aigua de forma pública i siga el municipi el que es quede els beneficis i els invertisca en la mateixa ciutat, volem també que distribuïsca l’aigua de forma eficient, reduint les pèrdues i que este servei siga equitatiu i just, abaratint les taxes a aquelles persones que ho necessiten, gestionant l’aigua de forma eficient i això, sols ho podem fer si és pública, del tot el veïnat d’Alcoi».
Respecte a la viabilitat econòmica de la remunicipalització Obiol se sent sorpresa per la negativa del Govern: «Com pot ser que Toni Francés faça més de deu anys que va presumint de la solvència de l’Ajuntament i de la seua gran faena en matèria econòmica si quan arriba el moment de la veritat i d’invertir en Alcoi al·leguen que no hi ha diners?, o bé la seua gestió econòmica no és ni molt menys exemplar o realment no creuen que són capaços de gestionar directament de forma eficient, o ambdues, clar».
Obiol conclou afirmant que «l’alcalde Toni Francés i el seu equip al·leguen que no es pot municipalitzar perquè és inviable. Nosaltres, en Guanyar Alcoi hem preguntat i ens hem informat sobre aquells municipis que han municipalitzat el seu servei d’aigua. Les experiències han sigut totes exitoses malgrat els intents judicials d’aturar-ho. Amb les dades en la mà i coneixent la viabilitat de la municipalització, tenim clar que la gestió pública de l’aigua és possible i desitjable per als interessos d’Alcoi, però l’alcalde Toni Francés no vol, i ho ha d’explicar«.
Reclama un Pla integral de salut mental al municipi.
A mesura que passen els dies de pandèmia hi ha més evidències que la salut mental de la població, especialment dels més joves, està sent fortament afectada. Les dades són clares al respecte. L’Oficina de Salut Mental de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública assenyalava fa unes setmanes que hi ha hagut un increment del 94% en els casos reportats del 2019 al 2021 per raons de salut mental. La nostra experiència quotidiana és també un bon indicador d’aquests problemes amb un constant degoteig de casos als centres educatius, als llocs de treball, a les consultes d’atenció primària. Per tot això Guanyar demanarà en el proper plenari que es constituïsca amb urgència una mesa pública per la salut mental a Alcoi que tinga com a primer objectiu l’elaboració d’un Pla Integral de Salut Mental a Alcoi. Com bé assenyala el seu regidor Pablo González: «un govern municipal ha d’estar atent a les necessitats reals de la població i evitar que es convertisquen en problemes tan arrelats que ja siga encara més complex la seua solució. Per això demanem aquesta mesa pública de Salut Mental. Una mesa que ha de ser transversal amb la presència d’actors socials que provinguen del món sanitari i educatiu, però també laboral i econòmic. Ho considerem prioritari i demanarem que es faça de manera urgent. I esperem que el govern ho considere prioritari i urgent també i es puga fer ràpid perquè si no potser, si ho fan al ritme habitual, ho fan tant tard que ja no siga d’utilitat.»
La plataforma municipalista també ha volgut incidir en que aquesta política integral de protecció de la salut mental dels alcoians i alcoianes ha de tindre en compte el suïcidi. Segons l’INE en 2021 el suïcidi va ser la primera causa de mort externa a l’estat. Al País Valencià es van llevar la vida un total de 438 persones, essent la tercera Comunitat Autònoma en nombre de suïcidis, més de l’11% de les persones que se suïcidaren a Espanya vivien al País Valencià. A més a més, les dades reflecteixen, que el suïcidi és la principal causa de mort no natural en els joves d’entre 15 i 29 anys. De fet els centres educatius valencians han vist com la seua quotidianitat s’ha vist trasbalsada per l’estat de la salut mental dels seus i les seues estudiants, doblant-se les conductes suïcides i les autolesions entre l’estudiantat. Uns centres als quals els hi manquen recursos i formació per a poder atendre aquesta situació de manera suficient.
A més a més, com bé assenyala també un estudi realitzat pel Consell Valencià de Joventut els problemes de salut mental estan molt relacionats amb qüestions que remeten a condicions estructurals de vida i que no es modifiquen amb un servei puntual de consulta psicològica, sense que això signifique que no siga necessari. La incertesa davant del futur, la inestabilitat laboral i els problemes econòmics l’aïllament social (56,92%) i les dificultats per a l’emancipació (51,69%).
«La gravetat de la situació tant la present com la que s’albira, així com la complexitat de les fonts de problemes de salut mental entre la població, però sobretot entre les persones més joves són un clam al consistori per prendre mesures. Mesures àmplies, de gran abast i complexitat«, acaba puntualitzant González.
Imatge per Newtral
La proposta de la plataforma rep el suport majoritari de la corporació municipal
En el passat plenari de l’Ajuntament d’Alcoi Guanyar Alcoi va demanar el suport de la corporació municipal per a demanar a l’estat espanyol que s’acceleren els tràmits per a l’aprovació de la Llei sobre ‘bebés robats’ impulsada i avalada per multitud de col·lectius tant estatals com internacionals. La proposta va rebre el suport majoritari de la corporació. Segons Pablo González, regidor de la plataforma municipalista: “no som especialment partidaris de propostes que excedeixen les competències municipals. Però els bebés robats és una dramàtica evidència que durant anys es van vulnerar els drets fonamentals de milers de persones d’aquest país, també a Alcoi, com vam poder veure a la jornada que vam organitzar sobre el tema fa ara quasi quatre anys. Demanar que s’accelere l’aprovació d’una proposta de llei perquè es reconeguen aquests crims és una mostra del nostre suport a les persones que ho van patir.”
L’aprovació d’aquesta proposició de llei suposaria que l’estat espanyol compliria per fi els criteris i recomanacions de les Nacions Unides i el Parlament Europeu, en establir criteris i mecanismes homogenis d’actuació en totes les comunitats autònomes, crear i coordinar diferents institucions i organismes que puguen suportar el pes de les investigacions i procediments necessaris per a l’efectiva investigació d’aquests delictes, que comprenen tota la dictadura i part de la democràcia. Amb aquesta llei es refermen els drets de les víctimes, del passat i del present, de les quals ja no estan i de les quals encara busquen retrobar-se amb les seues famílies o recuperar la seua identitat. Es garanteixen a la fi, els drets que ja hem esmentat de veritat, justícia, reparació i no repetició, tan importants per a les víctimes com per al funcionament d’un estat democràtic de dret. Són aquestes les raons que Guanyar ha argüit per a presentar la seua moció al plenari de l’Ajuntament d’Alcoi.
Imatge: Jornada ‘La trama dels bebés robats del franquisme’ Alcoi 31-01-2018
Lluís Torró Gil, ex-regidor i ex-diputat d’EUPV
Fa més de 21 anys que una decisió presa per l’alcalde socialista que duia dues dècades governant Alcoi va privatitzar la gestió del servei municipal d’aigües. De pas, va trencar el pacte que havia signat amb EUPV i NE i que li havia permès accedir a l’alcaldia a les eleccions de 1999, les primeres en les que no havia encapçalat la candidatura més votada. A més, recordem-ho, la decisió va sumir al propi partit socialista en una crisi que va comportar el pas de quatre dels seus 10 regidors al grup mixt; una crisi que va tardar molt de temps en superar. El moviment popular contra la privatització que es va produir aquella primavera de l’any 2000 va ser històric. Encara recorde, a les reunions de la plataforma que es va crear, a les meses en les que es demanaven signatures pel carrer (més de 10.000 se’n van aconseguir) i a les manifestacions a molts afiliats i, sobretot, votants del PSOE protestant iradament contra la mesura. Fins i tot, recorde com la feina d’oposició d’algun regidor del PSOE posteriorment es va centrar en la fiscalització dels incompliments que l’empresa feia del Plec de Condicions. El canvi de signe polític des de 2011 va obrir les esperances a que, quan s’extingira el contracte amb l’empresa, el govern recuperaria la gestió directa (és a dir, pública).
Qui ens havia de dir que allò eren vanes il·lusions! Malgrat la pressió que entre 2011 i 2015 van fer els socis del govern (almenys des d’EU que, a més, gestionava aquestes àrees), des del PSOE van fer tot el possible per entrebancar la remunicipalització de serveis privatitzats. No vull espolsar-me l’espart de l’ala, segur que no hi vam insistir el suficient i no vam esgotar totes les nostres possibilitats de pressió. Però també és cert que no hi vam renunciar mai a la recuperació dels serveis. Quan el PSOE va guanyar les eleccions de 2015 i l’aritmètica dins el Saló de Plenaris li va permetre governar a soles, la seua gestió i les seues declaracions van deixar clar que no hi tenia el més mínim interès en redimir-se d’aquell ‘pecat original’.
I no es tracta d’una qüestió ideològica, com poden pensar alguns i com els qui defenen obertament els interessos privats proclamen. És una qüestió de qualitat del servei i, també, d’estalvi. El moviment ciutadà que es va encetar va més de 20 anys no ha desaparegut, segueix actiu, i ha estat incomodant al govern recordant-li permanentment la necessitat de resoldre aquella situació. Davant la necessitat de justificar una decisió que estava presa des de fa molt de temps (que el servei de l’aigua s’havia de seguir prestant per una empresa privada, de manera indirecta, com es diu legalment), es van encarregar un parell d’informes. Analitzant-los, ja podem dir obertament que no són estudis per a facilitar prendre una decisió de manera informada. No, en absolut. Es tracta d’uns treballs fets, ex-profés, per a justificar, a posteriori, el que ja estava decidit.
En el primer dels informes, com ha demostrat rotundament un contra-informe, de La Carrasca, els rendiments de la xarxa estaven calculats d’una manera deliberadament errònia. El càlcul torcava una gravíssima falta de l’empresa concessionària. La principal excusa per a justificar en el seu dia la privatització era la necessitat d’inversions per a modernitzar la xarxa i corregir el baixíssim rendiment que provocava unes pèrdues inadmissibles. El compromís adquirit per l’empresa era reduir les pèrdues per davall del 30 %. No ho ha aconseguit mai. O, millor dit, ho ha aconseguit com la Volkswagen la reducció d’emissions dels motors diésels: falsejant la comptabilitat. Si aquesta afirmació vos genera algun dubte, la prova del nou és que, al segon informe, la mateixa empresa corregeix les dades de rendiment i empra les correctes. És a dir, el primer informe aprofita de ben poca cosa, com la mateixa empresa admet tàcitament corregint el seu error…, o no era un error? És un tema molt greu al qual (ja ho assenyala el contra-informe de La Carrasca) ningun govern fins ara li ha clavat la ma al tema, sent, com és, un incompliment sancionable. El pitjor és que aquesta forma de procedir genera dubtes més que raonables sobre la qualitat del servei que s’ha prestat, un tema que, per cert, no es pren en consideració de cap manera als informes. Hem de prendre una decisió sobre la forma de gestió seguint criteris estrictament crematístics? No hauríem de considerar també la qualitat del servei?
Doncs, ni així. L’anàlisi econòmica del segon informe encarregat pel govern i que justifica la seua anunciada decisió de deixar la gestió de l’aigua en mans privades és insostenible metodològicament. Hi ha tres punts de partida, tres apriorismes sense justificació (no és una afirmació retòrica, és que no es justifiquen en el propi document o, si ho fan, la premissa és absolutament falsa) que condicionen el resultat final en una direcció determinada. Anem per parts.
La primera te a veure amb el personal. L’informe diu que si l’Ajuntament recupera el servei ha de subrogar-se els treballadors del mateix. D’ací, calcula els costos que suposa, partint de dues premisses basades en el conveni dels funcionaris de l’Ajuntament: (1) que faran menys hores anualment, i, (2) que cobraran més. Sols per la primera raó, l’informe pressuposa que s’haurien de contractar 4 treballadors més (a afegir a una plantilla de 28 que són actualment) per a fer les mateixes hores de servei. Sembla clar, no? Doncs, no, en absolut. Perquè la subrogació no implica que els treballadors siguen funcionaritzats (això seria un procés molt complex). Els treballadors subrogats ho farien en les mateixes condicions que tenen ara. És a dir, ni caldria pagar-los més ni cobrir hores. A més, en tot cas, es podria pactar la seua inclusió a la plantilla de l’Ajuntament com a personal laboral i no caldria fer-ho de forma immediata. És més, d’aquesta manera de plantejar les coses els autors de l’informe dedueixen que cal un cotxe més perquè són 4 treballadors més els que calen. Dins el còmput global, aquest factor és negligible, però demostra com s’han fet els càlculs. Si la contractació de més treballadors és per a fer les mateixes hores de servei, quina necessitat hi ha d’un cotxe més?
La segona la qualificaré com el misteri de les economies d’escala. Es parteix del supòsit que l’empresa, en formar part d’un grup empresarial més gran que es dedica a les mateixes coses pot obtindre millor preus de mercat per als seus subministraments. Això és molt suposar, doncs un servei municipal no és un llandero autònom, un nivell en el que probablement seria aplicable aquesta pressuposició. Però és que no es presenta cap estudi de mercat en el que es demostre com s’obté aquest estalvi. Els percentatges d’estalvi en cadascuna de les partides són aleatoris, sense cap tipus de justificació. S’arriba a aplicar aquesta ‘rebaixa’ per economies d’escala fins i tot al subministrament elèctric o, agafeu-vos, a les lectures dels comptadors! Un despropòsit majúscul amb el que pretenen enganyar-nos a tots. Aquesta forma tramposa de procedir arriba a l’extrem que, a l’hora de estimar les provisions per impagats, a la gestió directa se li aplica el percentatge real d’impagaments, mentre que a l’Ajuntament se li aplica un de genèric vàlid per a totes les taxes i impostos i, clar, més alt. Per favor!
M’he deixat per al final la ‘millor’. La trampa més grossa de totes resulta de confrontar el que s’anomena ‘despeses indirectes’ que hauria de computar l’Ajuntament mitjançant la gestió directa amb les despeses generals i els beneficis de l’empresa mitjançant la gestió indirecta. Aquesta és la clau de volta de tot. Perquè l’empresa s’emporta, perquè sí, un percentatge de pràcticament el 20 % dels costos per la gestió. Per a que la gestió directa isca perdent, s’indica que l’Ajuntament haurà d’imputar una part de la despesa general (descomptant algunes coses, com les inversions, per exemple) a la gestió de l’aigua. En números redons, l’empresa ens costa segons l’informe 300.000€, mentre que l’Ajuntament ens en costaria 450.000. El que no es diu en cap moment és que els 450.000€ de la gestió directa no són ‘de més’, ja estan gastant-se, faça qui faça la gestió. A l’hora de contrastar que ens ix més barat no es pot comptabilitzar com a increment de la despesa un gasto que, com els salaris de l’alcalde i els regidors, per exemple, ja està fent-se i que es farà igual si s’opta per la gestió indirecta.
Fem números (redons, per a no complicar la cosa). Les despeses de personal de la gestió directa poden ser idèntiques a les de la indirecta, per tant el cost calculat per a la directa, cal rebaixar-lo en 100.000. Les famoses economies d’escala injustificades i, més que probablement, indemostrables, li adjudiquen de més a la gestió directa uns 170.000€. Finalment, els 450.000€ de ‘despeses indirectes’ se’ls gastarà igual l’Ajuntament siga com siga la gestió. Total: 720.000€. Recordeu el famós titular d’El Nostre (“Municipalizar el agua costaría 420.000 € más por año al Ayuntamiento”), doncs, amb aquests comptes, resulta que són 300.000 a favor de municipalitzar… Ah, no! Que em deixava una cosa. Cal afegir que la gestió indirecta ens costaria uns 300.000€ més en qualsevol dels supòsits, ja que l’empresa ha de tindre uns beneficis assegurats. No és poc, penseu que la diferència entre comptar d’una manera o de l’altra és d’un milió d’euros. La cosa es posa en 600.000€ a favor de la municipalització.
Em consta que no sols els votants, simpatitzats i afiliats del PSOE, sinó també els qui composen l’equip de govern municipal són, diferències de criteri apart, gent honesta i intel·ligent. És tan fàcil com llegir amb un cert esperit crític i amb una calculadora al costat. Els números no enganyen…, si es fan bé. No deixeu que vos donen gat per llebre.
La plataforma municipalista planteja repensar i replanificar la ciutat per a afrontar els reptes del futur, entre ells els de fer una ciutat més amable i reduir la vulnerabilitat contra el canvi climàtic i proposa que s’elabore una planificació per a la renaturalització de la ciutat amb un protocol per a noves actuacions i també que es creen ajudes per tal d’afavorir la renaturalització d’espais privats.
L’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible marquen el camí per a aconseguir ciutats i comunitats sostenibles parlant, entre altres assumptes, de la renaturalització d’espais de la ciutat per fer-los inclusius, segurs i resilients. En els darrers anys s’han aprovat propostes de Guanyar Alcoi en esta línia en les que es tractava el desamiantat de la ciutat i la renaturalització d’esta on es demanava ampliar el nombre d’arbres plantats als carrers de la ciutat.
Per tal d’afavorir la consecució d’estos objectius Guanyar Alcoi proposa l’elaboració d’una planificació de renaturalització que marque objectius i protocols d’actuació a l’hora d’executar noves obres i intervenir sobre l’espai públic de la ciutat. Tal com explica el regidor Pablo González «no podem dir que ho tenim tot pensat per a fer d’Alcoi una ciutat més amable i sostenible però a l’hora de fer actuacions com a la plaça Ramón y Cajal la convertim en una plaça de ciment, creiem que faria falta un full de ruta per a estos casos».
Per un altre costat, per tal de no deixar de banda els espais privats i afavorir també allí estos canvis, siga en cobertes, façanes o terrenys urbans, es proposa obrir una línia d’ajudes per a fer més verds també els espais de propietat privada. Com diu González, a la ciutat «hi ha una deficiència d’espais verds i hem de ser més ambiciosos en este aspecte. Si només concentrem esforços als espais públics serà complicada una transformació. Per això seria important també donar ajudes per a implantar cobertes verdes a terrats o altres naturalitzacions a murs, patis interiors o altres espais no edificats així com per a utilitzar materials constructius ecològics i eliminar elements nocius per a la salut.».
També es planteja que per tal d’assessorar a la ciutadania i conéixer les possibilitats de cada cas particular es plantege un òrgan específic d’assessorament. Totes estes propostes «creiem que serien beneficioses per a la ciutadania creant nous espais verds on poder realitzar activitats i incrementar la socialització, s’optimitzaria el cicle de l’aigua, es reduiria la demanda energètica dels edificis, milloraria la qualitat de l’aire, augmentaria la biodiversitat i afavoriria la reducció de l’efecte illa de calor» conclou González.
Imatge per El Periódico
González: «La falta de temps no pot ser excusa quan han tingut més de 6 anys per a preparar una empresa pública que servisca per a millorar el benestar de la ciutadania»
El govern de Toni Francés presenta amb presses per a la seua aprovació una proposta d’estatuts d’empresa pública que Guanyar Alcoi considera deficient per falta d’ambició a l’hora de plantejar la recuperació de serveis doncs es deixa fora els serveis més grans: aigua potable, transport públic i neteja viària.
La plataforma ciutadana proposa ampliar l’objecte social, obrir el consell d’administració a la participació ciutadana i als treballadors/es i garantir els mèrits i capacitats dels contractats.
Des de la plataforma ciutadana es porta anys demanant la creació d’una empresa pública com a eina possible, que no ideal, per a poder gestionar serveis municipals de forma pública. Al 2017 ja es va arribar a un acord amb el govern de Toni Francés per a que es treballara la seua creació així com per a la realització d’informes sobre la viabilitat de la recuperació dels serveis públics. La constitució de l’empresa pública no ha sigut possible fins ara perquè l’Ajuntament no acomplia els paràmetres de la llei d’estabilitat pressupostària però amb les circumstàncies excepcionals per la Covid-19 aquestes regles fiscals es van suspendre per a 2020 i 2021. Ara el govern presenta una proposta d’empresa pública amb presses per a la seua aprovació quan s’hauria pogut estar treballant durant anys aquest tema.
Per a Guanyar Alcoi, la proposta és molt poc ambiciosa en el que respecta a la recuperació de serveis. Com exposa el regidor de la formació municipalista, Pablo González: «la proposta de Francés conté alguns aspectes que ens preocupen. Primer, es planteja l’empresa pública només per a serveis no massa complexos i que en molts casos es podrien gestionar de forma directa.» L’exemple d’açò són els serveis amb els que proposa començar la seua activitat: la gestió del Complex Esportiu Eduardo Latorre, que ja està sent gestionat de forma pública, i també la neteja d’edificis i dependències municipals, que s’ha externalitzat fa mesos amb un contracte fins al 2023 quan el 2014 el govern declarava que s’estava ultimant l’expedient perquè la neteja dels edificis municipals fora de gestió directa. Preocupa també que l’objecte social plantejat per a l’empresa deixa fora la gestió de serveis municipals com la recollida de residus, el transport urbà i la gestió de l’abastiment d’aigua. «Ens diuen que no es volen incloure eixos serveis per no crear falses esperances i el que passa és que provoquen la sensació contrària, que no hi ha cap intenció de treballar per la recuperació de serveis.» afirma González.
Per un altre costat la plataforma municipalista manifesta dubtes en el control de les contractacions de personal en no trobar cap referència als principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat a l’hora de la selecció de personal així com la falta de representants de la ciutadania i del personal treballador en el consell d’administració. «no podem pretendre crear una empresa pública sense el control necessari que puga fer que es convertisca en un lloc per a col·locar a adeptes del partit de torn en cada moment»
Guanyar Alcoi aposta per la gestió directa dels serveis a la ciutadania ja que és la principal manera d’assegurar el benestar de les alcoianes i alcoians. Altres ciutats properes com Asp ho han demostrat recuperant serveis com la recollida de brossa i evidenciant que pot ser rendible per a les arques municipals. Guanyar demana tres elements principals per l’empresa pública a Alcoi puga funcionar amb unes mínimes garanties i ser útil a la ciutadania:
Al remat, com exposa González: «es tracta d’afavorir la gestió pública dels serveis a la ciutadania, no de dissimular que la major part dels serveis es continuen gestionant de forma privada. Vendre l’empresa pública per a recuperar serveis però deixar fora de l’equació als importants és afavorir la concentració de la majoria dels recursos públics en les empreses privades, que és el que vol la dreta i el que empitjora el benestar de les alcoianes i alcoians.»
Són les propostes presentades en plenari en aquesta legislatura, que necessiten partida, i aprovades pel govern municipal que no han sigut dutes a terme.
Qüestiona de nou la dinàmica de treball de l’equip de Francés on no es presenta un esborrany del pressupost.
Iniciat ja el procés d’elaboració del pressupost municipal Guanyar Alcoi ha presentat un total de 34 propostes. Són propostes que ja han estat presentades de manera formal prèviament i han sigut aprovades pel govern municipal en el saló de plenaris i que no han sigut dutes a terme encara. Per a Guanyar Alcoi és impossible que el govern de Francés es negue a incorporar-les en els pressupostos municipals de 2022 perquè són propostes ja aprovades i per tant el govern ha de considerar que són importants per a la millora de l’estat de la ciutat. Per a la regidora Sandra Obiol és molt clar: “hem pensat molt si participar o no en aquesta manera de treballar que té Toni Francés. Si no poden ni presentar un esborrany previ sobre els seus pressupostos per a que la resta de grups puguen aportar entenem que no tenen un projecte de ciutat. Tot i així hem presentat propostes. Més de 30 propostes ja presentades i aprovades pel mateix govern. Clar, si no els hi posen una partida en aquests pressupostos el govern de Francés dirà a la ciutadania dues coses: 1) que el saló de plenaris és una farsa, 2) i que la seua paraula no és confiable.”
S’adjunta el llistat de propostes presentades amb enllaços als document de cadascuna de les propostes. Al següent vincle es poden consultar aquestes propostes i altres no aprovades presentades per Guanyar Alcoi en aquesta legislatura: www.guanyaralcoi.com/propostes/
LLISTAT DE PROPOSTES ACCEPTADES AMB NECESSITAT DE PARTIDA PRESSUPOSTÀRIA
2019
2020
2021
Divendres 26 de novembre a les 18:30h al Club d’Amics de la Unesco
La plataforma fa una crida per a buscar solucions col·lectives per enfortir la xarxa educativa pública.
Guanyar Alcoi torna a incidir en la situació anòmala i preocupant de la xarxa educativa pública a la ciutat d’Alcoi. Segons les dades de matriculació del curs 2021-2022 facilitades per l’Ajuntament d’Alcoi la matriculació a l’educació obligatòria als centres públics a la ciutat és molt baix, sobretot tenint en compte que la mitjana espanyola està al voltant d’un 70%. Les dades són les següents:
– Educació Infantil de 2on cicle i Primària: 31,67% a la xarxa pública
– ESO: 31,18% a la xarxa pública
– Formació Professional Bàsica: 49,71% a la xarxa pública.
Paral·lelament a aquestes dades que posen en evidència la situació preocupant de la xarxa pública, la plataforma municipalista reivindica que es tracten debats importants en l’estat de l’educació de la ciutat com es fa a altres poblacions i que són absents a Alcoi. Com assenyala la regidora Sandra Obiol: “temes tan importants com l’abandonament prematur dels estudis, la coeducació, l’absentisme escolar o la segregació escolar a Alcoi és com si no existiren. Ho hem plantejat diverses vegades al govern municipal i et miren amb desconcert. A Alcoi hem de resoldre els nostres problemes i hem de tractar les qüestions importants i si no ho fan els nostres governants ho hauran de fer els seus veïns i veïnes”.
Guanyar proposa la construcció d’un espai de reflexió i debat per a dur a terme accions concretes que ajuden a enfortir la xarxa pública d’ensenyament de la ciutat com una garantia d’educació de qualitat i inclusiva. Serà divendres 26 de novembre a les 18:30h al Club d’Amigues i Amics de la Unesco (Cid, 12).
Sandra Obiol, regidora de Guanyar Alcoi
És que sempre estàs enfadada. Si continues així et posaràs malalta. Ho dic per tu, eh? No pots fer eixes coses. És que no ho entens. Parles molt bé però estàs equivocada.
Des de que he entrat com a regidora a l’Ajuntament d’Alcoi cada dia, cada dia, he d’escoltar a homes donant-me consells, recomanacions, bonegant-me… No sóc l’única que ho pateix, també he vist amb indignació com es respon amb sorna a les preguntes o propostes d’altres companyes o fins i tot com es qüestiona la seua capacitat en decidir i redactar una moció. Qüestionaments que mai he escoltat fer als homes que ens acompanyen en la corporació municipal. I mira que han demostrat ser capaços de dir autèntiques barbaritats. Però mai se’ls respon amb la condescendència amb que se’ns respon a nosaltres.
I no són només paraules. Són bromes, converses, apropiació dels espais, maneres de fer, horaris de reunions, programació de reunions i actes com si no tinguérem família o amics fora de l’Ajuntament… que diàriament posen en evidència que la política institucional és només d’ells, dels homes. I que nosaltres som només circumstàncies provisionals que han de suportar no siga que ens enfadem i molestem.
I no seria important que ens ho feren de manera individual. Allò important és que ens ho fan perquè som dones i que amb eixa actitud desencoratgen a les que podrien acompanyar-nos i a les que vindran. I això sí que és greu i molt. Per una simple raó: som, almenys, la meitat de la població. La meitat. Sense nosaltres les polítiques municipals no poden resoldre els problemes de la societat alcoiana. Hi ha un llibre fantàstic de Caroline Criado-Pérez que ho posa clarament de manifest: els busos no tenen en compte els nostres trajectes que no estan basats en el treball remunerat sinó en el treball de cures, ni les ajudes que tenim fills als que cuidar, no es tenen en compte les nostres dolències mèdiques, ni que les escoles i els seus voltants han de ser espais segurs i lliures de fum, ni que menstruem, ni que tenim la menopausa, ni que estem prenyades i necessitem banys públics més a sovint… Una política municipal que no té en compte totes aquestes qüestions és una política municipal insuficient. Una política que fa mal, com mal fan tots els seus comentaris i menyspreus quotidians cap a les dones que ens atrevim a estar. I encara pregunten per què m’enfade. El que és sorprenent és com no m’enfade més.
Arran d’una iniciativa de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat
González: “No tothom ha tingut l’oportunitat d’aprendre a anar en bicicleta o a tindre la suficient seguretat per a anar per la ciutat envoltats d’automòbils”
La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat ha impulsat la campanya «En bici a la Universitat». Es tracta d’una iniciativa dirigida a la promoció de l’ús de la bicicleta entre els diversos col·lectius de la comunitat universitària (l’alumnat, el professorat i el personal d’administració i serveis) per tal d’assolir una mobilitat quotidiana més neta i sostenible amb el medi ambient. Segons la nota de premsa de la mateixa conselleria, per a aquest propòsit s’han organitzat una sèrie d’activitats formatives i de conscienciació per a aconseguir un ús correcte i segur de la bicicleta, a més de la importància d’introduir en les nostres vides uns hàbits de mobilitat més sostenibles.
Coneixedora d’aquesta iniciativa Guanyar Alcoi demanarà en el plenari d’aquesta setmana que els campus d’Alcoi, tant de la Universitat Politècnica de València com de la Universitat d’Alacant, s’adherisquen a aquesta proposta però també que l’Ajuntament d’Alcoi l’estenga a la ciutadania en general. Contribuir a augmentar la seguretat dels veïns i veïnes d’Alcoi dalt d’una bicicleta ha de contribuir a augmentar el seu ús i amb aquest una mobilitat més respectuosa amb el medi ambient i la salut de les alcoianes i alcoians. Com bé assenyala el regidor Pablo González: «Anar en bici amb la suficient seguretat per a fer-ho entre automòbils a motor depén de moltes circumstàncies com l’edat o el poder adquisitiu. Per eixe motiu i perquè és una activitat que redundarà en el benestar col·lectiu per molt poca inversió econòmica pensem que l’Ajuntament d’Alcoi ha d’estendre aquesta bona iniciativa entre la nostra ciutadania.»
Més informació: https://www.gva.es/va/inicio/area_de_prensa/not_detalle_area_prensa?id=974158
Imatge per RACC blog
Daniel Méndez, membre de la Plataforma Ciutadana Guanyar Alcoi
Des del 31 d’octubre i fins al 12 de novembre s’està celebrant a Glasgow la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26) amb el lema «Unint al món per a fer front al canvi climàtic». Si no sabeu que és la COP i en què consisteix aquest esdeveniment, a través d’informació extreta de diversos articles d’actualitat, vos deixe algunes claus importants per a entendre-ho.
QUÈ ÉS LA COP: Es refereix a l’òrgan de decisió de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Prenen part uns 200 estats i en els cims, els delegats, entre els quals es troben caps d’Estat, experts en clima i negociadors, prenen decisions per a mitigar el canvi climàtic.
QUIN ÉS EL SEU ORIGEN: L’antecedent es troba en la Cimera de la Terra, celebrada a Rio de Janeiro en 1992, on es va prendre consciència de l’existència del canvi climàtic. A Rio de Janeiro, 195 països van signar la Convenció Marc que va entrar en vigor en 1994. A l’any següent, en 1995, es va celebrar a Berlín la primera COP amb l’objectiu de reduir els gasos d’efecte d’hivernacle (GEI).
PER QUÈ PORTA EL NÚMERO 26: La xifra que acompanya a les sigles designa el número de reunió. La primera va tindre lloc a Berlín, en 1995. Des de llavors s’han celebrat vint-i-cinc en diferents ciutats d’Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia.
QUI PARTICIPA EN LES COP: A més de les delegacions dels països, encapçalades pels caps de Govern o els seus representants, en les COP també participen personal de Nacions Unides, científics, ONGs, empreses i membres de la societat civil.
PER A QUÈ SERVEIX LA COP: Entre altres coses es negocia la reducció d’emissions que correspon a cadascun, i es pretén afermar el compromís de zero emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en 2050 per a limitar l’augment de la temperatura del planeta per davall dels 2 °C, intentant limitar-lo a 1,5 °C i frenar l’emergència climàtica.
Molts de vosaltres vos preguntareu si realment existeix el canvi climàtic, veritat? Des de fa diverses dècades s’està alterant a una velocitat sense precedents i amb conseqüències evidents. Vivim una autèntica crisi climàtica a causa de la concentració de CO2, augment de la temperatura global, pujada de nivell de la mar, acidificació dels oceans, desglaç dels pols, tempestes…
Encara que són molts els indecisos i descreguts, l’ésser humà és el responsable d’aquesta acceleració, segons les evidències científiques. La nostra acció genera gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) que s’acumulen en l’atmosfera i retenen calor, la qual cosa contribueix a l’augment de les temperatures del planeta. Encara que hi ha GEI d’origen natural, la industrialització ha provocat una concentració exponencial d’aquests gasos des de començaments del segle passat. El CO₂ és un d’aquests GEI produïts principalment per l’activitat humana i és responsable del 63% del calfament global causat per l’home. El model energètic actual basat en l’ús de combustibles fòssils (carbó, gas i petroli), la combustió del qual genera grans quantitats de GEI, ha sigut una de les causes principals del canvi climàtic.
Dos terços de les emissions globals de GEI es deuen a la producció d’energia per al consum elèctric, el transport, la calefacció i la indústria.
Sona estrany, però cada grau de calfament importa. Un increment en la temperatura d’1 °C és un canvi significatiu perquè és la mitjana del que pugen les temperatures en tot el planeta. Aquesta diferència és de vital importància.
El canvi climàtic ens afecta a tots. Les prediccions científiques inclouen des d’escenaris de falta d’aigua potable fins a grans canvis en les condicions de producció d’aliments i un augment dels índexs de mortalitat a causa d’inundacions, tempestes, sequeres i onades de calor. També es preveu l’extinció d’animals i plantes, ja que els hàbitats canviaran tan ràpidament que moltes espècies seran incapaces d’adaptar-se a temps.
A més, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit que la salut de milions de persones podria veure’s amenaçada per l’augment de la malària, la desnutrició i les malalties transmeses per l’aigua. En definitiva, estem davant un fenomen ambiental de greus conseqüències econòmiques i socials. I si no actuem i no prenem mesures ja, la situació serà irreversible: no hi haurà qui faça marxa enrere en l’acumulació de GEI en l’atmosfera.
¿Puc fer jo alguna cosa sobre aquest tema? La pregunta del milió. Tots sumem i tots fem falta, governs, el sector privat, sectors energètics i econòmics, i els ciutadans hem d’adoptar gestos, accions i decisions per a lluitar contra el canvi climàtic i protegir el medi ambient en el dia a dia. Vos deixe unes premisses:
– Planta un arbre. Vivim en una zona muntanyenca privilegiada, prepara una activitat amb els teus fills o amics i aneu a la muntanya.
– Consumeix productes locals i de temporada. Comprova la procedència dels aliments. Imagina tota l’energia que es pot estalviar consumint aliments produïts a cinquanta quilòmetres de la teua casa en lloc de produïts a deu mil. Menjaràs més sa també.
– Redueix el consum d’aliments d’origen animal. La producció de carn i lactis representen un % molt important dels gasos d’efecte d’hivernacle.
– No malgastes el menjar. Al voltant d’un terç d’aliments destinats a consum humà es malgasta.
– Genera menys residus. El millor residu és el que no es genera. Evita plàstics.
– No malgastes energia. No calfes ni refredes la teua casa més del necessari, apaga llums innecessàries, utilitza bombetes led, estén la roba al sol i no uses l’assecadora…
– Mou-te sosteniblement. Camina, pedala, utilitza transport públic, vehicles de mobilitat compartida, utilitza el cotxe amb intel·ligència i no per rutina.
– Reclama. No calles, els canvis vénen de baix a dalt encara que pensem el contrari, Suggereix.