També estem a les xarxes socials

Quina vergonya, mare tape’m!
07.01.2022

Estic seguint el plenari de l’Ajuntament en el que, sostraient el debat a la ciutadania, el PSOE proposa la continuïtat de la gestió privada (indirecta, segons la denominació legal) del servei de públic de l’aigua potable. El debat és penós, amb uns arguments absolutament impresentables basats en un informe amb dades falsejades, redactat de forma esbiaixada per a pintar les coses favorables a l’empresa privada. Vaig per parts.

Primer per al·lusions, perquè el regidor trànsfuga m’ha citat per a argumentar contra la municipalització. Jo vaig escriure un article d’opinió en el que, a partir de les dades de l’informe d’AYMED, feia una anàlisi crítica de les mateixes que permetia veure que el saldo a favor de la gestió privada es transformava en un altre favorable per a la pública. Comence per la qüestió del personal, perquè sembla què és un dels arguments centrals contra els qui defensem la gestió pública (també el portaveu del PSOE, en va fer esment a un debat radiofònic). Del nostre (o meu, tant fa) raonament no es pot desprendre que estiguem defensant que els treballadors del servei de l’aigua ho facen en unes pitjors condicions si passen a formar part de la plantilla de l’Ajuntament. L’únic que s’argumenta és que, des de les pròpies premisses del document, eixe càlcul falseja el resultat final. AYMED diu que si es fa públic ha de ser així, però això, simplement, no és de veres; no és obligatori que els treballadors subrogats s’hagen d’acomodar a les condicions dels funcionaris municipals (de fet, és fals, perquè això no és ni tan sols possible, no podrien ser funcionaris sinó personal laboral). Per tant, per a comptabilitzar com fan ells, no es pot afegir eixa despesa extra (a més, de les dades que ha recollit la Iniciativa Pública per l’AIGUA  es desprèn clarament que les despeses reals de personal durant aquests vint anys han estat clarament superiors al que calcula l’informe, però això ho deixem de costat, de moment).

És més, eixe argument es gira en contra dels qui el sostenen, perquè el que ens estan dient és que de fet, ara i ací, uns treballadors que estan prestant un servei públic municipal ho estan fent en pitjors condicions que la resta, solament perquè treballen per a una empresa i no directament per a l’Ajuntament. Qui defensa els interessos d’eixos treballadors? Els que volen mantenir-los en l’empresa privada? És més, l’estalvi que suposa l’assumpció de la gestió per l’Ajuntament, com ara demostraré, dona un marge més que suficient per a fer eixa millora de jornals i condicions de treball que suposadament caldria fer segons AYMED i per a contractar els quatre treballadors que, també presumptament, sembla que serien necessaris. És a dir, la municipalització (sempre assumint les premisses de l’informe d’AYMED, que, insistisc, són molt discutibles) permetria millorar les condicions dels treballadors del servei i crear llocs de treball estables i de qualitat garantint estalvi per a les arques públiques. Calen més arguments a favor de la remunicipalització?

Perquè hi ha un estalvi considerable si el servei es municipalitza. Al meu primer escrit vaig cometre un error gros, ja que vaig comptabilitzar la despesa que generen els beneficis de l’empresa dues vegades. Els comptes reals (segons la meua anàlisi inicial) no eren, doncs, de 600.000 euros a favor de la gestió municipal, sinó solament de 300.000. És a dir, l’error produït pel biaix introduït expressament a favor de la gestió indirecta per l’informe d’AYMED era de més de 700.000 euros, no d’un milió com vaig dir aleshores (podeu llegir la meua argumentació ací). Me n’he adonat gràcies a la revisió dels números d’AYMED amb els arguments de l’informe d’AEOPAS.

Però aquest segon informe, que ha encarregat la Iniciativa per la Gestió Pública de l’Aigua, ha posat de relleu que AYMED, a banda de la resta ‘d’errors’ (ja m’enteneu les cometes), ha comès una altra greu omissió. S’ha deixat els costos derivats de la càrrega fiscal que ha de suportar l’empresa privada i que no suportaria la gestió pública. Fent números redons, ens aproximem a 100.000 euros a favor de la segona. Eixos comptes deixen la cosa en que front als 425.000 euros que l’informe d’AYMED atribueix de sobrecost a la gestió pública, en realitat (i, ull, sempre amb les estimacions discutibles d’AYMED), el que hi ha són 400.000 euros d’estalvi amb la gestió pública front a la privada. Una diferència entre comptar bé o comptar malament de quasi 800.000 euros. Entenc que hi ha qui posarà en dubte aquest càlcul que vos presente ara: si em vaig enganyar fa quinze dies qui no assegura que no m’haja tornat enganyar? Repte a qui vullga (ja ho vaig fer aleshores) a què agafe una calculadora o un full de càlcul i compte. Em sembla que, com a mínim, els responsables polítics municipals, els tècnics de l’Ajuntament i la premsa ho haurien d’haver fet ja. ÉS LA SEUA RESPONSABILITAT.

I ara repassaré alguns altres arguments. Quasi tots els que han votat a favor o s’han abstingut, han argumentat que tant fa qui gestione si es fa bé. Per començar, l’informe d’AYMED, que, torne a insistir, és la base de la decisió que ha pres hui l’Ajuntament, no contempla totes les alternatives de gestió, ja que n’hi ha altres tres formes de gestió pública que no s’han analitzat. Però, a més, és que això no és cert. Per a fer-ne una anàlisi ponderada de quina gestió és la més convenient s’ha de partir de supòsits de partida iguals. És a dir, la qüestió és: en condicions d’igualtat, quina és la millor alternativa? Què per què? Doncs perquè una gestió bona o dolenta la pot fer igual una empresa privada, una empresa pública o l’administració (simplifique per facilitar el raonament). En eixes condicions, la gestió pública sempre és millor perquè resulta més econòmica i perquè facilita la fiscalització tècnica i democràtica. No crec que resulte massa difícil entendre per què (a no ser que entrem, com ha fet el portaveu del PP, en argumentacions, ara sí, purament ideològiques, de la col·laboració público-privada o les bondats del liberalisme econòmic que ens està portant de crisi en crisi cap a l’abisme).

L’argumentació que l’empresa pública recentment constituïda no pot assumir la gestió d’aquest servei tècnicament tan complex (un raonament que li ha servit en safata Podem al PSOE i que va justificar, supose, la seua abstenció en comissió malgrat un vot negatiu final que no ha tingut cap argument sòlid) és pueril. Primer, i en açò contradisc una de les afirmacions que ha fet el portaveu de Guanyar, el meu company Pablo González, municipalitzar no és gens complicat. És, de fet, la cosa més senzilla del món. Imagineu-vos que, per les raons que siga, l’empresa que està fent el servei deixe de prestar-lo (no és cap il·lusió, ja ha passat excepcionalment en altres llocs). Creieu que l’aigua deixaria d’eixir per l’aixeta de les vostres cases? De cap manera: l’Ajuntament assumiria directament el servei de forma immediata. Com ja haguera fet si, en compte de prorrogar la concessió haguera resolt el contracte com la llei preveu i li permet. El que vull dir és que no passa res si l’Ajuntament assumeix el servei sense pròrrogues i decideix obrir un període per a veure quina pot ser la millor alternativa de gestió. Ho hauria d’haver fet abans de que expirara la concessió, això és una greu falta de previsió i no diu res de bo dels polítics responsables, però no passa res si es fa després.

I acabe amb dues perles de ‘l’argumentació’ (disculpeu les cometes) del portaveu del PSOE. Dues només, perquè la major part del seu discurs no sé sosté de cap manera. Un discurs a la defensiva, sense cap argument sòlid a favor de la gestió privada i més propi del PP dels seus bons temps que d’altra cosa. La primera, la que més raó té, és que quan EU va tindre responsabilitats no va sancionar mai l’empresa. És cert. Ja vaig assumir la responsabilitat en el primer escrit. També cal dir, però, que això va tindre molt a veure també amb el fet que participàvem en un govern de coalició i que els entrebancs que es van posar des del PSOE i l’alcaldia van limitar moltíssim la nostra capacitat d’acció en eixe camp. Vam actuar amb la mateixa responsabilitat amb la que, segons Martínez, estem actuant ara al govern de la Generalitat. Però amb una diferència molt gran (enorme des del meu punt de vista). Segons Martínez (que per això ha esmentat el Botànic) el govern valencià no ha ‘nacionalitzat’ cap empresa. I tant que no! Això no forma part de l’acord de govern. Però és que es tracta d’un argument retorçut i fals. La municipalització del servei no representa cap ‘nacionalització’ ni actuar ‘contra’ cap empresa. Senzillament és fer el mateix que està fent el govern del Botànic amb la recuperació de la gestió privada de les àrees de salut (com ja ha passat a la Ribera) o de les ITV (amb un procés de reversió que comença enguany). És més complex gestionar una Àrea de Salut amb hospitals que un servei municipal d’aigua? Ho sent moltíssim, però cal tindre molta barra per a posar damunt la taula aquests arguments.Acabe. Per als votants del PSOE, sabeu qui ha votat a favor de la proposta? Doncs, el regidor trànsfuga, el PP i VOX, C’s s’ha abstingut. Per a qui i amb qui està governant el PSOE d’Alcoi?

És interessant?
Comparteix-ho
 
 

Ús de cookies. Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies