Sandra Obiol, regidora de Guanyar Alcoi

És que sempre estàs enfadada. Si continues així et posaràs malalta. Ho dic per tu, eh? No pots fer eixes coses. És que no ho entens. Parles molt bé però estàs equivocada.

Des de que he entrat com a regidora a l’Ajuntament d’Alcoi cada dia, cada dia, he d’escoltar a homes donant-me consells, recomanacions, bonegant-me… No sóc l’única que ho pateix, també he vist amb indignació com es respon amb sorna a les preguntes o propostes d’altres companyes o fins i tot com es qüestiona la seua capacitat en decidir i redactar una moció. Qüestionaments que mai he escoltat fer als homes que ens acompanyen en la corporació municipal. I mira que han demostrat ser capaços de dir autèntiques barbaritats. Però mai se’ls respon amb la condescendència amb que se’ns respon a nosaltres.

I no són només paraules. Són bromes, converses, apropiació dels espais, maneres de fer, horaris de reunions, programació de reunions i actes com si no tinguérem família o amics fora de l’Ajuntament… que diàriament posen en evidència que la política institucional és només d’ells, dels homes. I que nosaltres som només circumstàncies provisionals que han de suportar no siga que ens enfadem i molestem.

I no seria important que ens ho feren de manera individual. Allò important és que ens ho fan perquè som dones i que amb eixa actitud desencoratgen a les que podrien acompanyar-nos i a les que vindran. I això sí que és greu i molt. Per una simple raó: som, almenys, la meitat de la població. La meitat. Sense nosaltres les polítiques municipals no poden resoldre els problemes de la societat alcoiana. Hi ha un llibre fantàstic de Caroline Criado-Pérez que ho posa clarament de manifest: els busos no tenen en compte els nostres trajectes que no estan basats en el treball remunerat sinó en el treball de cures, ni les ajudes que tenim fills als que cuidar, no es tenen en compte les nostres dolències mèdiques, ni que les escoles i els seus voltants han de ser espais segurs i lliures de fum, ni que menstruem, ni que tenim la menopausa, ni que estem prenyades i necessitem banys públics més a sovint… Una política municipal que no té en compte totes aquestes qüestions és una política municipal insuficient. Una política que fa mal, com mal fan tots els seus comentaris i menyspreus quotidians cap a les dones que ens atrevim a estar. I encara pregunten per què m’enfade. El que és sorprenent és com no m’enfade més.