L’empresa que gestiona el servei no abona cap taxa d’ús de l’espai públic.
Guanyar Alcoi reclama igualtat de tracte entre les empreses que treballen a Alcoi al mateix temps que la importància de prioritzar als vianants en l’espai públic. El govern de Francés ha anunciat aquest servei com una prova pilot i, argumentant que aportarà beneficis a la ciutat, no se li cobra cap taxa per l’ocupació privada de l’espai públic com sí que es fa a altres empreses o emprenedors. Sense negar que el servei de lloguer de patinets pot resultar beneficiós per a la ciutat en propiciar un canvi de mobilitat cap a altres més sostenibles, per a Guanyar sembla estrany que es presente una empresa a Alcoi i de primeres se li cedisca l’espai públic per a fer negoci sense realitzar cap estudi ni crear cap sistema d’indicadors que ajude a conéixer quins objectius concrets es tenen amb aquesta proposta i el grau d’acompliment d’aquests objectius. Com assenyala el regidor de la plataforma Pablo González: «ja hem denunciat moltíssimes vegades que este govern actua en base a ocurrències i no evidències. I eixes ocurrències les paguem totes i tots, tant amb diners com en oportunitats perdudes. Com tots hem vist ens han fet cas quan demanàvem una campanya informativa, perquè era de caixó. Demanem també que es cobre a l’empresa per l’ús de l’espai públic com es fa la resta d’empreses i com s’estan plantejant en altres ciutats. Si el negoci ha de ser rendible i guanyar diners a base d’ocupar l’espai públic debades tenim un problema. I també volem que el govern diga concretament què volen aconseguir amb aquest servei, però que ho diguen amb dades concretes, no amb vaguetats en notes de premsa.»
El mateix González ha enumerat un seguit de qüestions que el govern hauria de plantejar per a avaluar aquest servei: «Quins objectius s’han marcat amb aquesta prova pilot? Quins canvis esperen assolir? Els desplaçaments en patinet augmentaran, és obvi, però a quins desplaçaments substituiran? A desplaçaments en cotxe o moto o a desplaçaments a peu? Com que no els poden gastar menors ni tampoc més d’una persona a la vegada, el servei no substituirà a cap desplaçament en cotxe per a portar o recollir els infants de l’escola, per exemple. Quanta gent deixarà de desplaçar-se en cotxe per a anar a fer la compra en patinets d’este servei? Com es mesurarà tot açò? Posem dubtes i preguntes damunt la taula, no per fer veure que no hi haurà beneficis, sinó perquè simplement volem quantificar-los i que el resultat de la prova pilot no es valore en base a impressions subjectives o dades incompletes.»
Des de la plataforma ciutadana s’alerta que sense estudiar seriosament els canvis que es produïxen no podrem saber quins beneficis ens aporta este servei ni quantificar-los. I es demana que amb tot, si s’estudia i s’observa que el servei de lloguer de patinets aporta beneficis i compleix els objectius marcats i que l’empresa també té beneficis econòmics s’implemente un servei públic que aportarà els mateixos beneficis ambientals i econòmics per a l’Ajuntament i no per a una empresa privada de capital de fora de la ciutat.
Imatge extreta de la memòria operacional de l’empresa.
Sandra Obiol, regidora de Guanyar Alcoi
Allò personal és polític. L’eslògan bàsic del feminisme des dels 70. Un element fonamental en la tasca de desvetllament dels subtils fils que dibuixen la nostra realitat i que relega a una posició subalterna a les dones (els seus interessos, cossos, desitjos, dolors). I sota aquesta consigna es comença a posar llum a les relacions amoroses, familiars, sexuals, a la llar… perquè allò que passava -i passa- a les dones no és una mera qüestió individual (i per tant personal) sinó que ho experimentaven totes les dones, tot i les diferències, i per això s’havia de convertir en polític. Per a transformar-ho. I així van proliferar els grups d’autoconsciència de les dones, per a parlar del que els passava i que si passava a tantes dones, tant diferents entre si, era perquè no era cosa seua sinó del sistema.
I no és una qüestió només de les dones. Passa amb les persones racialitzades. Passa amb les persones que són desnonades perquè van signar contractes amb bancs i ho van perdre tot. Passa amb no trobar faena. Passa quan vas al banc i no hi ha manera d’entendre el caixer. Perquè darrere d’eixes situacions, que experimentem a títol personal, està el sistema que exclou o menysté a determinats col·lectius. No és responsabilitat individual, és desigualtat.
I d’aquesta manera hem d’entendre les decisions polítiques, també en la política municipal. Sí importa la posició de gènere, de classe, d’origen que ocupen aquells que governen. Importa molt. Els que tenen el poder hàbilment amaguen aquestes posicions, bé treient importància o bé mostrant el seu dolor personal quan són assenyalades. Com no ho van a fer si els beneficia.
Un cas molt recent ha estat l’enèsim entrebanc per a que més de 400 joves de l’Andreu Sempere tinguen el centre educatiu que es mereixen. I per a que es puguen dur endavant idees i projectes que ens porten a la ciutat de la mà dels seus joves a nivells alts d’excel·lència. Com és possible que des de 1999 reclamen unes reformes que avui, 23 anys després, encara no han arribat? Les raons concretes seran moltes i diverses, segur: la comunitat educativa no ha sigut prou insistent, no es va encertar amb els projectes d’obres, la crisi econòmica i política del 2008 o la de les matèries primeres actual. Però tot això ve a reflectir una cosa que a Alcoi és més que evident: l’educació pública per als nostres governants és secundària. No estic parlant d’eixa imatge pueril en la que els nostres governants són el “malo” de pel·lícula, maquinant per a fer el mal. Estic parlant de que simplement no es prenen accions que canvien la inèrcia que a aquest poble existeix per a que l’escola pública siga totalment marginal, tot i que és un garant essencial per a que totes i tots tinguem opcions semblants de gaudir d’una bona vida. I en això no és una qüestió ni secundària ni personal que els nostres regidors (també alcaldes!) siguen treballadors de l’escola privada. No debades hem vist com es tancaven escoles públiques amb un alcalde mestre de la concertada. O bé manifestacions en contra de les mesures de Marzà en pro de l’escola pública amb l’assistència del regidor d’educació.
En conclusió, sí allò personal és polític. Perquè no fer visible les posicions que ocupem al món condiciona el que fem i el que patim. Que no ens enganyen amb l’argument de que es tracta d’un fet personal bé per a castigar-nos, bé per a deslliurar-se de l’assenyalament dels seus fets. Perquè no desvetllar aquestes posicions suposa enfortir el seu poder i deixar-nos més desprotegits davant del seu exercici.
Imatge capçalera per AraMultimèdia
González: “Martínez ho ha tornat a fer: ha transformat una bona idea en un desastre.”
Demanen que es faça una campanya informativa més potent i que es treballe per a solucionar els usos incorrectes dels patinets amb millor control i llocs d’estacionament definits.
Guanyar ha denunciat el descontrol del servei de lloguer de patinets elèctrics. La plataforma exposa que en els pocs dies que du el servei funcionant ha demostrat estar molt poc pensat per part de l’Ajuntament i s’han vist nombroses infraccions de l’ordenança de mobilitat, patinets abandonats enmig de calçades i voreres obstaculitzant el pas dels ciutadans.
Com exposa el regidor de la plataforma Pablo González: «nosaltres haguérem preferit un altre sistema (sobretot que fora un servei públic, com s’ha fet en altres ciutats amb serveis de mobilitat sostenible compartida) però d’entrada no ens sembla una mala opció el servei de patinets compartits com a tal. Ara bé, com ja hem patit en altres ocasions quan ho gestiona el Sr. Martínez, malbaraten les bones idees. Suposem que si és una empresa multinacional i de prestigi tindrà solucions per aquest despropòsit». Des de Guanyar s’entén que són els usuaris els que han de complir les normes de circulació, però és l’Ajuntament qui ha de controlar que es complisquen i evitar en la mesura del possible que no s’utilitze el casc, que es circule per damunt de les voreres o en direcció contrària per la calçada, així com que els patinets s’aparquen a llocs on no toca i vehicles i vianants hagen d’anar esquivant-los. «Si creuen que no tenen forma de controlar que es faça bé, doncs potser no ha sigut tan bona idea.» L’empresa es compromet a retirar els patinets estacionats de forma incorrecta en 45 minuts després que l’Ajuntament els avise «però si no es pot garantir que hi haja un control per part de l’Ajuntament doncs no servix de massa.» afirma González.
Davant dels problemes d’aparcament des de Guanyar es demana que es delimiten millor les zones on estacionar els patinets i que en compte de llevar espais per als vianants s’ocupen places d’aparcament per a cotxes per a afavorir el canvi de mobilitat i reemplaçar viatges en cotxe. Tal com explica el regidor «a la mateixa memòria que presenta l’empresa apareixen imatges d’exemple on s’estacionen els patinets en places de cotxe i on els espais designats per a aparcar estan ben delimitats i amb suports fixos a manera d’aparcabicicletes, però ací s’ha optat per deixar ocupar voreres sense cap ordre definit i llevar espai als vianants»
La plataforma municipalista també recomana que a més de millorar el control i les zones d’aparcament es faça una bona i forta campanya informativa sobre els usos problemàtics que estan trobant-se dels patinets per tal de que la ciutadania conega com fer ús d’este servei. «Ja siga perquè no hi ha efectius policials suficients per fer el control o perquè la gent no està suficientment informada ens hem trobat amb un mal ús ben estés d’este servei. Que miren de controlar-ho millor, que instal·len llocs fixes per a deixar els patinets o que facen una campanya informativa més potent. El que siga, però que ho solucionen, perquè d’altra manera una bona idea pot acabar convertint-se en un despropòsit.» conclou González.
Imatges extretes de la memòria operacional de l’empresa.
Demana que l’ajuntament genere dades desagregades per sexe
En la passada reunió de la comissió d’igualtat de l’Ajuntament d’Alcoi la regidora de la formació municipalista, Sandra Obiol va recordar que la llei d’igualtat marca que les administracions públiques han de produir dades en les quals es puga conéixer la situació de les dones. La petició va ser acceptada pel departament d’igualtat.
La llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat de dones i homes en el seu art.20 inclou la necessitat que els poders públics incloguen en la informació que generen el sexe dels individus i al mateix temps que construïsquen indicadors adients per a poder conéixer la situació d’homes i dones en tots i cadascun dels àmbits en el que incideixen.
En aquest sentit, Obiol manifesta: «estem parlant d’una llei de 2007, 2007! I que el PSOE sempre ens menysprea als grups de l’oposició parlant de normes. Però resulta que a poc que observes un poc el seu comportament s’aprecia que volen actuar com els done la gana. I això, clar, té conseqüències en la vida de les alcoianes i alcoians. No saber res de com vivim a Alcoi dones i homes fa més gran la desigualtat i ens fa la vida molt pitjor. Però un ajuntament està per contribuir a fer que la nostra vida siga més fàcil almenys.»
Imatge de capçalera per European Institute for Gender Equality
La manca de pressupostos està afectant negativament al funcionament de la ciutat.
Segons la normativa han d’estar aprovats abans que acabe l’any anterior i encara no hi ha ni un esborrany.
La plataforma municipalista Guanyar Alcoi denuncia la manca de pressupostos municipals. A data d’11 de febrer el govern de Toni Francés no ha presentat ni tan sols l’esborrany dels comptes municipals. I amb això contradiuen la normativa, una vegada més, que marca que el pressupost ha d’estar aprovat definitivament abans del 31 de desembre de l’any anterior (Llei d’Hisendes Locals, art 169). El regidor de la formació Pablo González assenyala que la manca de competència de l’equip de govern afectarà greument a la qualitat de vida dels alcoians i alcoianes: «el mateix alcalde ens ho va assenyalar en la reunió que férem a la tardor sobre els pressupostos municipals, que si no s’aprovaven a temps podríem tindre problemes a l’hora d’optar a finançament. Què ha passat ara? Com és que no tenim ni l’esborrany? Potser han estat massa ocupats en la campanya del Sr. Francés a la secretaria provincial del seu partit? Alguna raó hauran de donar perquè si no traurem les nostres pròpies conclusions.»
Guanyar assenyala que el mateix PSOE a ciutats com Alacant han denunciat la manca d’aprovació dels pressupostos. I Alcoi està en la mateixa situació: la manca de pressupostos endarrereix accions de gestió que podrien dur-se endavant. De nou, apunta la plataforma, Francés demostra que fa la mateixa política que el PP. Com a exemple la plataforma posa la darrera reunió del Consell de Cultura on es va manifestar clarament que no es podien dur endavant les propostes de les diferents comissions per no tindre pressupost. González denuncia que «per a Francés i els seus, sembla que els interessos propis són prioritaris al benestar dels alcoians i alcoianes. I si això suposa endarrerir tindre uns pressupostos municipals que permeten la gestió quotidiana dels serveis de l’Ajuntament, doncs es deixen de banda. Perquè sembla que a Alcoi estem al servei de Francés i no a l’inrevés.»
Per a finalitzar Guanyar ha volgut recordar les propostes fetes per als pressupostos de 2022: 34 accions presentades ja a plenari, aprovades i mai executades. Propostes que millorarien enormement la vida quotidiana de les veïnes i veïns d’Alcoi.
Imatge capçalera per Gobierto
La proposta va ser presentada i aprovada en el darrer plenari.
Dintre de les nombroses propostes que Guanyar ha fet en matèria de política cultural i educativa, el passat divendres va proposar que les biblioteques municipals comptaren amb un servei de suport per a fer els deures obert a totes les xiquetes i xiquets de primària de la ciutat. Segons la plataforma municipalista es tractaria de proveir d’un espai a les biblioteques municipals on tindre materials de consulta però també informàtics per a poder fer els treballs i els deures. A més a més de comptar amb una persona que fera de guia per als joves en aquests deures. Seria un servei que contribuiria a disminuir la desigualtat educativa de la nostra ciutat oferint oportunitats a les famílies amb menor accés a recursos econòmics, culturals i de temps. Per al regidor de la formació Pablo González: “qualsevol sap que les xiquetes i xiquets que no tenen a casa suficients obres de consulta, ordinadors o bé algun parent que els puga guiar ho tenen més complicat que els que sí que ho tenen. Un Ajuntament que vulga cuidar als seus veïns i veïnes i que vulga proveir d’un futur ple d’oportunitats als seus habitants ha de dur endavant accions fermes en aquest sentit. És una qüestió tan senzilla que no entenem com no ho han fet ja. Està molt bé Rodes o el Modernisme, però hem de cuidar els fonaments bàsics de la nostra societat i l’educació i la cultura són essencials.”
La proposta segueix el que ja es fa a altres ajuntaments arreu d’Espanya i que ciutats properes com Gandia han dut a terme. Va ser presentada per Guanyar en el passat plenari de l’Ajuntament d’Alcoi i aprovada pel govern municipal. Com acaba González “esperem que el govern de Toni Francés no haja acceptat per acceptar i que ho duga a terme prompte perquè amb els drets dels nostres joves no es pot jugar.”
Imatge portada anunci del servei de reforç a biblioteques de Gandia per DiariSerpis
L’obra de l’Andreu Sempere, necessària des de 1999, es retarda de nou.
Exigeix que es liciten immediatament les obres per a que en juliol de 2022 s’inicie l’obra i no es perda un curs més.
Guanyar Alcoi denúncia el cúmul de negligències del govern d’Alcoi en la gestió de les obres de l’IES Andreu Sempere. Unes obres que són necessàries des de 1999 i que la seua comunitat educativa reclama amb urgència doncs són centenars els joves del nostre municipi que es veuen afectats. No obstant això, el govern de Toni Francés no ha sabut fer la redacció d’un projecte amb la suficient destresa com per a que hi hagen empreses que vulguen optar. Per a la regidora de la formació Sandra Obiol és una nova mostra més de la incompetència d’aquest govern: «ja es van equivocar en els càlculs i l’institut va haver de deixar fora obres tan necessàries com la reforma del seu gimnàs. També hem vist, mes rere mes, que no tenen ni idea d’on ubicar a l’estudiantat durant les obres. I ara, després de mesos dient-nos que el projecte estaria la setmana vinent, liciten una obra a la que no es presenta cap empresa. Si no saben prou o no tenen interés per protegir una comunitat educativa tan gran com la de l’Andreu Sempere, que siguen altres els que ho facen. Jo ja no li veig més opció.»
La mateixa Obiol mostra la seua desesperació en estar davant d’una situació que massa gent esperava que passaria i que s’acumula a les errades ja comeses des del començament en la gestió d’aquesta reforma. Guanyar adverteix que el govern de Francés no pot al·legar ara que no sabien que hi havia una crisi de matèries primeres perquè quan van presentar el projecte tothom coneixia aquest problema i el govern hauria d’haver comptat amb eixe problema, com ja fan totes les constructores i fins i tot famílies que comencen unes obres. Obiol ha acabat dubtant dels interessos dels diferents regidors del govern de Francés en que l’Andreu Sempere isca avant: «tanta despreocupació ja ens fa dubtar que vulguen que isca bé aquesta obra. No debades són professors de l’escola concertada. Esperem que s’adonen que no governen només per als seus amics, o per al que a ells els preocupa, sinó per a tots. I que els joves d’Alcoi necessiten un lloc digne on estudiar. Que s’adonen que Alcoi mereix un centre educatiu adient per al present i futur.»
Imatge de portada per AraMultimèdia
La Conselleria de Cultura va evidenciar ja en setembre de 2021 que les obres del carrer Sant Francesc i de la plaça Ramon y Cajal no compten amb la seua autorització i ha reclamat els informes preceptius.
De moment no consta cap resposta per part del govern de Francés en resposta a aquesta demanda.
Guanyar ha denunciat que les obres realitzades al carrer Sant Francesc i a la plaça Ramon y Cajal i carrers de l’entorn no han rebut la necessària autorització que per llei necessita qualsevol entitat municipal per a intervindre en un espai públic considerat Bé d’Interés Cultural com és el Centre Històric de la nostra ciutat. Estes obres van ser aprovades per junta de govern en desembre de 2019 i es van tancar en octubre de 2020. No obstant això, en juliol de 2021 Conselleria de Cultura li reclama a l’Ajuntament d’Alcoi l’autorització -i tots els informes necessaris al respecte- per a poder iniciar les obres, que recorda Guanyar, ja han estat acabades. Tot i les al·legacions que fa l’equip de Francés a aquesta reclamació Conselleria respon en setembre de 2021 que no accepta les explicacions i que la normativa en patrimoni cultural obliga a que l’Ajuntament d’Alcoi faça uns estudis que no presenten i els ho reclama de manera urgent. A pesar de les demandes de Conselleria, no consta cap resposta per part de l’Ajuntament i en comissió informativa el regidor responsable, Jordi Martínez, al·lega desconèixer l’estat de la qüestió.
Per a Sandra Obiol, regidora de la formació municipalista, es tracta d’una irregularitat flagrant de la normativa en termes patrimonials i que resulta molt simptomàtica del caràcter de Martínez, Francés i el seu equip: “estan tan pagats de si mateixos i tan concentrats en conservar el seu poder minúscul que no atenen a que hi ha un món més enllà del seu despatx i que com a govern són responsables dels recursos públics i del bé comú d’aquesta ciutat. Què costava acomplir amb la normativa? Doncs una cosa bàsica: respecte per les nostres institucions. I respecte per les conseqüències que la seua irresponsabilitat pot tindre en els alcoians i alcoianes. I, com sempre, no ens hem trobat res d’això en el govern de Francés.”
Guanyar anuncia que seguirà el tema de prop i que estan analitzant possibles accions al respecte. I demana amb urgència que el govern de Francés atenga a la reclamació de Conselleria i els hi done resposta immediatament amb la intenció que es resolga de la millor manera possible.
Imatge de capçalera per Radio Alcoy
Fa dies que les biblioteques estan tancades o funcionen en horaris reduïts, precisament quan la població universitària d’Alcoi està en període d’exàmens.
Guanyar Alcoi reclamarà explicacions al govern de Toni Francés sobre la situació que pateixen les biblioteques municipals. Des de la setmana passada les biblioteques municipals romanen algunes tancades i altres funcionen en horaris reduïts, una situació que minva el dret de la ciutadania a gaudir de recursos culturals i que és especialment greu al coincidir en l’època d’exàmens de la població universitària.
Per a Sandra Obiol, regidora de la formació municipalista, es tracta d’una mostra més de la feble política cultural del govern de Francés: “ja hem criticat l’escassa capacitat del regidor de cultura de la nostra ciutat per a fer una política cultural que amplie els fonaments culturals de la ciutadania. Ara veiem com les biblioteques d’Alcoi pateixen directament aquesta desídia del govern. Mentre en altres ciutats amplien el seu horari en temporada d’exàmens per a donar suports als seus joves, a Alcoi tanquen les biblioteques. Alcoi no es mereix aquesta política que va en contra de la igualtat d’accés als recursos culturals.”
Imatge per CopeAlcoy
La taxa d’atur a Alcoi (12,62%) és més alta que la mitjana valenciana (11,3%) i de ciutats del nostre entorn com Ontinyent (11,29%).
Tot i que la taxa d’atur a Alcoi ha baixat en 2021 i això és una bona notícia, Guanyar Alcoi demana al govern de Francés que deixe de banda els discursos triomfalistes ja que com exposa la plataforma, no és un mèrit local sinó de les polítiques del govern espanyol i valencià. De fet la taxa d’atur valenciana era menor que l’alcoiana i trobem altres ciutats semblants a Alcoi amb una taxa considerablement més baixa, és el cas d’Ontinyent amb un 11,29%. Com bé assenyala el regidor de la plataforma municipalista, Pablo González: “és una bona notícia saber que l’atur descendix però els alcoians es mereixen un govern que treballe i no només que faça propaganda. Seria bo que ens donaren per exemple dades sobre temporalitat, salaris o sinistralitat que són els problemes fonamentals dels treballadors i treballadores. Per exemple, si continuem mirant les dades sobre el mercat de treball alcoià podem veure que la població en edat de treballar ha baixat en els darrers anys en un 5% o que la taxa d’afiliació a la Seguretat Social a Alcoi en 2021 és d’un 43,96% mentre que la de la comarca es situa en un 53,09% i la del País Valencià en un 59,25%. Ens agradaria escoltar a l’alcalde parlar d’estes estadístiques i de com solucionarà els problemes de les treballadores i treballadors alcoians.”
En aquest sentit la Guanyar Alcoi demana que per a 2022 el govern d’Alcoi mantinga la inversió pressupostària en el sector industrial que va iniciar ja en 2021 en que va destinar 700.000 euros. Només així es podrà començar a revertir la manca absoluta d’interés per la indústria que ha demostrat tindre el govern de Francés en els darrers anys on en 2020 va invertir només 10.000 euros a polítiques industrials i en 2019, 35.000 euros. Per a González: “no és estrany que tinguem un percentatge molt menor de població ocupada en indústria (23,95%) que ciutats com Ontinyent (31,85%) o Ibi (38,71%)1. Cal una política industrial de veritat, basada en el coneixement aplicat i en la promoció del treball decent.”
La font d’aquestes dades són el portal estadístic valencià (https://pegv.gva.es/va/), el portal Argos (https://argos.gva.es/va/) i el web del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública (https://www.hacienda.gob.es/ca-ES/Paginas/Home.aspx)
1Dades del Cens de Població de 2011, últimes dades disponibles.
Sandra Obiol, regidora de Guanyar Alcoi
Des de Guanyar Alcoi hem presentat la proposta de dur a terme una mesa pública per la salut mental a Alcoi. La proposta ha rebut el suport unànime de tots els grups de la corporació excepte VOX.
Hem presentat aquesta proposta per eixa dona que treballa 12 hores. Que deixa als seus fills a casa sa mare i quan els arreplega ha d’escoltar com desobedients són. I que sap que millor estarien fent extraescolars, anglés com els seus companys de classe, però no ho pot pagar. Que no té temps per revisar si han fet els deures. Que no li dóna la vida per a cuinar alguna cosa elaborada per sopar. I que després de gitar-los, quan aconsegueix que s’adormen, ha d’escurar, preparar-se el dinar i si arriba netejar la cuina. I clar, està trista. Profundament trista.
Hem presentat esta moció pel xicon que veu a l’Instagram com de bé s’ho passen els seus companys de classe però a ell no el conviden mai. I cada dia té un mal de cap més fort i li costa més respirar.
Hem presentat aquesta proposta per la professora d’institut que té estudiants a classe que mengen molt poc. I que ho ha dit a la família. Però la família tot que vol arreglar-ho no sap com. I al centre de salut li donen suport sí, però ara estan saturats i fan el que poden. I no és un cas greu. No de moment.
Hem presentat aquesta proposta per la jove que després de fer una carrera i dos màsters no pot anar-se’n a viure sense l’ajuda dels pares. I no li troba sentit a la seua vida.
Hem presentat aquesta proposta per eixe treballador, com hi ha milers, que cada dia, cada dia, l’humilien amb per no arribar a objectius de feina inabastables.
És açò el que volem posar sobre la taula amb aquesta proposta. Perquè les xifres de diagnòstics i de suïcidis que darrerament ixen a la premsa són esfereïdores però hi ha un abans d’aquestes situacions que cal abordar. Coneixem i respectem la feina que es fa des dels professionals de l’àmbit als diferents recursos existents a la ciutat. Però la salut mental no és un tema sectorial, no és una qüestió a la que es pot donar una solució individual ni assistencial, és una qüestió que ha de travessar tota la nostra vida quotidiana i per tant tota la feina que es fa a un ajuntament. Són precises solucions col·lectives i estructurals. Seria massa cínic dir que ens preocupa la salut mental dels alcoians i alcoianes i al mateix temps mirar cap a un altre costat – o directament promoure- la precarietat laboral que tants problemes ens causen en termes d’ansietat, estrés o depressions. Poca cosa podem fer amb les condicions inherents que causen malalties a les persones, però podem fer molt en les causes de context. I és això el que hauríem d’estar batallant, cada dia. Des d’un ajuntament no podem canviar un sistema capitalista que ens emmalalteix però sí que el podem matisar. I per descomptat podem contribuir a teixir els vincles que poden acompanyar i acollir a les persones d’aquest poble que passen o passaran per una situació així.
Proposem una mesa de salut mental per atorgar-li, no visibilitat, sinó l’estatus d’un problema central en les preocupacions d’aquest ajuntament. Perquè confiem en la capacitat transformadora de les polítiques locals. A un Ajuntament es pot fer molt per guanyar vida per als nostres veïns i veïnes davant d’un sistema que ens consumeix, només fa falta voler guanyar eixa vida.
González: “Només demanem que l’Ajuntament d’Alcoi vetlle per a que les ajudes europees no es queden en les mans dels de sempre”.
De nou Guanyar aconsegueix el consens majoritari a les seues propostes.
En el plenari de gener de 2022, Guanyar Alcoi va tornar a aconseguir el suport majoritari de tots els grups de la corporació a una de les seues propostes. Només VOX va votar en contra. La proposta suposava que l’Ajuntament d’Alcoi fora un agent fonamental en la captació d’ajudes europees per a la rehabilitació d’habitatges. I que ho fora vetllant per a que qualsevol veí o veïna del municipi poguera demanar aquestes ajudes amb garantia. Com bé assenyala el regidor de la formació, Pablo González: “El que hem demanat és molt senzill: la implicació directa de l’Ajuntament com a agent rehabilitador en la sol·licitud d’ajudes per a la rehabilitació del parc d’habitatges d’Alcoi. Es tractaria de fer com es fa en l’oficina del consumidor de la ciutat, que fan una tasca magnífica, per cert: acompanyar en tot el procés a la ciutadania per aconseguir ajudes per poder reformar el seu habitatge. Només així es podrà fer que aconseguim el màxim volum de fons europeus i que aquestes ajudes no es queden en les mans dels de sempre, sinó que arriben a la gent del carrer.”
A la justificació de motius de la proposta de Guanyar Alcoi s’assenyala que les ajudes Next Generation són una oportunitat per a poder resoldre els problemes que el poble d’Alcoi fa anys que arrossega i que és complicat resoldre amb recursos propis. Com s’està reclamant des de les més diverses veus és urgent preparar l’administració pública per a rebre aquests fons europeus dotant-se de la capacitat suficient per a poder gestionar-los de manera eficient. L’Ajuntament d’Alcoi té la responsabilitat indefugible que aquests fons de diners públics, és a dir, pagats per totes i tots els ciutadans europeus no vaja només a les butxaques d’aquells que tenen els suficients coneixements i diners per a saber aprofitar-los.
L’Ajuntament d’Alcoi hauria de vetllar no només per aconseguir el màxim de fons econòmics sinó sobretot que aquests fons no alimenten l’enorme desigualtat existent a la nostra societat i vagen a fer més confortable la vida dels que ja tenen una vida confortable. El nostre Ajuntament, continua assenyalant la plataforma municipalista, ha de cuidar dels que no tenen els recursos suficients per a desxifrar la informació existent sobre aquests fons europeus i ha de servir d’aixopluc a aquelles persones que no tenen ni el temps ni les capacitats suficients per a poder dur a terme un projecte que poguera ser subvencionat per aquesta línia d’ajudes. El Real decret 853/2021, de 5 d’octubre, pel qual es regulen els programes d’ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència aprovat per a gestionar aquests fons europeus inclou els següents programes d’ajuda:
Alcoi té diversos trets que el fan òptim a captar recursos econòmics d’aquestes ajudes: un centre històric en una situació molt deficient de conservació doncs un 53% són edificis de més de 50 anys, un 16% dels edificis tenen deficiències estructurals a més a més l’anàlisi feta per l’Ajuntament dels edificis en pitjors condicions després de la borrasca Gloria va identificar que un 64.2% dels edificis estava en risc. A més a més hi ha barris com Santa Rosa, la Zona Nord, el Camí amb un parc d’habitatge molt envellit.
D’altra banda, Alcoi ja ha arribat a acords per l’eliminació de l’amiant o incloure mesures per a minorar les altes temperatures en els edificis de la ciutat, propostes de Guanyar que han rebut també els suport quasi unànime de la corporació municipal.
En aquest sentit la proposta de la formació municipalista demanava tres punts:
PRIMER.- Que amb urgència es delimiten i es redacten els programes-memòria dels Entorns Residencials de Rehabilitació Programada que estableix la normativa i on se li ha de donar màxima prioritat al centre històric de la ciutat.
SEGON.- Aprofitant que una de les línies de finançament establertes al real decret esmentat és el suport a les oficines de rehabilitació i que, explícitament es parla de «finançar el servei d’oficines de rehabilitació, tipus ‘finestreta única’, oferint serveis integrals d’informació, gestió i acompanyament de la rehabilitació, per part de les comunitats autònomes i entitats locals, més enllà de les establertes en el marc de les actuacions en l’àmbit de barri», demanem que s’òbriga una Oficina de Rehabilitació a l’Ajuntament d’Alcoi entre les funcions de la qual estiga:
TERCER.- L’assumpció per part de l’Ajuntament d’Alcoi com a agent rehabilitador, és a dir en la figura necessària per a poder dur endavant les obres de rehabilitació necessàries en els edificis residencials. Només així podria ser el garant de la democratització d’aquestes ajudes i la disminució de la desigualtat.
Imatge fotograma del vídeo ‘Demolicions Centre Històric Alcoi‘ per Alcoi en fotos