La plataforma ciutadana proposa una confluència en igualtat de condicions per a l’esquerra alcoiana.
L’objectiu és bastir un mur de contenció contra la dreta amb un programa col·lectiu.
L’Assemblea de Guanyar Alcoi ha fet una crida a Podem per a sumar-se a la Plataforma Ciutadana unitària i participar en el procés de primàries obertes de cara a les eleccions municipals de maig del 2027. L’objectiu de la formació és construir, en igualtat de condicions, una alternativa política valenta centrada en el benestar de la majoria social i de la classe treballadora.
Guanyar Alcoi es reafirma com l’espai de confluència de l’esquerra plural de la ciutat. La plataforma agrupa persones de diferents sensibilitats polítiques , tant d’àmbit autonòmic com estatal, i ciutadans independents. Tots els integrants comparteixen el propòsit de transformar Alcoi aplicant la democràcia plena en la seua acció política.
Primàries obertes i propostes coincidents
El pilar essencial d’aquesta confluència serà l’elaboració de la candidatura municipal, que es realitzarà mitjançant unes primàries obertes a tota la ciutadania. Des de Guanyar Alcoi es convida directament la militància i els simpatitzants de Podem a implicar-se en aquest procés participatiu per a configurar una llista unitària.
Així mateix, la plataforma destaca que les propostes i objectius manifestats de manera recent i pública per ambdues organitzacions coincideixen plenament. Per aquest motiu, defensen la creació d’un programa de govern comú, elaborat col·lectivament amb la participació activa de la societat civil alcoiana.
Frenar l’avanç de la dreta
Davant la cita electoral del 2027, Guanyar Alcoi assenyala que la unitat de l’esquerra és clau per a assegurar polítiques de progrés a l’Ajuntament. Al mateix temps, la coalició vol funcionar com un mur de contenció davant l’avanç de la dreta i l’extrema dreta a la ciutat.
L’organització confia que es posaran els interessos del conjunt de la societat per damunt de les sigles de partit. Per això, animen a treballar des d’una unitat real per a encarar els pròxims comicis des de la lluita conjunta.
Alcoi, 14/05/2026
La paradoxa de la societat actual respecte a la informació és realment perillosa i, alhora, difícil d’explicar. Malgrat que tenim tota la informació que vulga’m a la nostra butxaca del pantaló amb capacitat il·limitada de recerca sobre assumptes contemporanis o fets històrics del passat, paral·lelament, vivim un temps de la desinformació que progressivament està accentuant-se a un ritme realment alarmant per la difusió que en té a les xarxes socials. Tots hem sentit parlar de les fake news. Aquest terme fa referència a aquelles notícies que són falses i que en la majoria d’ocasions estan manipulades amb una clara intenció de difondre discursos d’odi contra els més dèbils amb l’objectiu de desviar el focus d’atenció dels actes més immorals que cometen els més poderosos com les guerres obertes que tenim a tot arreu del món ja siga la guerra entre Rússia i Ucraïna o el genocidi d’Israel sobre Palestina. No cal ni recordar que darrere de cada enfrontament bèl·lic hi ha interessos econòmics i geopolítics ni que, al cap i a la fi, a qui assassinen en les guerres i qui pateixen les conseqüències directes d’aquestes és la població civil, especialment aquells sectors poblacionals que no tenen ni recursos econòmics ni béns materials per poder fugir dels territoris en guerra.
No obstant això, no és nou, aquest fenomen ha ocorregut al món des de fa segles i en moments de crisi global sempre assolen els valors del populisme i els discursos d’odi, especialment els xenòfobs, ja que sempre és més fàcil xafar al de baix que alçar el cap i lluitar enfront dels més poderosos. I mentre açò passa, la manipulació avança. Els relats es construeixen per justificar l’injustificable, mitges veritats que amaguen interessos de tota classe. Discursos que divideixen, que assenyalen enemics, que simplifiquen el món fins a convertir-lo en un “nosaltres contra ells” i que pretenen desviar el focus d’atenció i convertir a les víctimes dels conflictes en culpables.
El realment preocupat és que actualment aquests tipus de relats carregats d’odi s’arrelen entre la societat i es difonen a un ritme vertiginós per dos motius en concret. Primerament, per la multitud de canals amb els quals comptem avui en dia com per exemple les xarxes socials. Ací la gent s’expressa amb total impunitat, ocultant la identitat i difonen tota mena de missatges alarmistes creats en la majoria d’ocasions amb intel·ligència artificial. En segon lloc, i arribem al quid de la qüestió, perquè la societat contemporània no es qüestiona, no reflexiona, no pensa i simplement accepta. Tots els mecanismes del poder ens condueixen al camí de la resignació, perquè una societat que pensa, una societat que es qüestiona la informació és més lliure, menys manipulable i, per tant, amb menys capacitat d’acceptació.
El camí que pretenen imposar-nos basat en la resignació ens condueix a una deriva perillosa, ja que com més creix l’acceptació dels fets o de la informació, més creix la indiferència, és a dir, mirem les notícies, passem el dit per la pantalla, i continuem amb la nostra vida. És comprensible. Tots tenim problemes, feina, preocupacions. Però aquesta desconnexió té un preu. Perquè mentre mirem cap a un altre costat, el món es reorganitza. I no a favor de la majoria.
Els poderosos acumulen encara més poder, controlen els recursos, la informació i decideixen el rumb, quedant la resta de la població exposada a la seua voluntat i amb més capacitat de vulnerabilitat a la precarietat, a la inseguretat i a patir les conseqüències de les decisions que no han pres. Així ho demostra la història, com més augmenta la
desigualtat i aflora la violència, els drets de les persones van desapareixent progressivament fins que desapareixen.
A nosaltres, que vivim en una societat del benestar, pot semblar que tot açò se’ns quede lluny, però no hem d’oblidar que el món actual és un planeta globalitzat amb relacions internacionals comunes i un conflicte en l’altra part del globus té unes conseqüències generalitzades.
El ritme de la societat contemporània actual és frenètic i de vegades no tenim temps de parar, de reflexionar. És important no viure amb por, però tampoc d’esquena a una realitat. Per aquest motiu, és important parar i reflexionar. No acceptar la violència o les guerres com uns fenòmens contemporanis al nostre temps, és a dir, no normalitzar-les. No consumir la manipulació mediàtica sense qüestionar-la i de no caure en la comoditat de pensar que això no va amb mi. Perquè sí va amb nosaltres, amb tots.
Entendre-ho a temps, potser la diferència entre una societat que pensa i es defensa i una que accepta, que es resigna
La plataforma ciutadana adverteix al govern que, més enllà del tràmit administratiu que permetrà portar endavant un pressupost aprovat en minoria, la gestió municipal ha perdut la confiança de la població i que sols un canvi en les polítiques que pràctica podria recuperar el consens amb Guanyar Alcoi.
El 14 de maig acaba el termini per a presentar una possible Moció de Censura a l’alcaldia. Una possibilitat oberta al perdre el govern del PSPV i Compromís la confiança de la Corporació en Sessió Plenària després de no haver aconseguit la majoria necessària per a aprovar els pressupostos d’enguany.
El fet que va motivar la negativa de Guanyar Alcoi a votar en contra dels pressupostos i a la qüestió de confiança va ser la decisió del govern local de signar el Protocol d’actuació amb la Cambra de Comerç d’Alcoi i la Generalitat amb l’objectiu de reclassificar terrenys no urbanitzables i no urbanitzables protegits de La Canal a urbanitzables, amb la pretensió de possibilitar la ubicació del Polígon Industrial «Alcoi Sud».
Segons el portaveu del Grup Municipal, Sergi Rodríguez: «El Protocol d’actuació sobre La Canal representa una greu amenaça a l’entorn natural i al model urbanístic d’Alcoi. Malgrat això, el govern del PSOE i Compromís han decidit mantenir-lo, tot i ser conscient que això anava a provocar una situació d’inestabilitat institucional perquè Guanyar Alcoi, per coherència, no pot, en eixes condicions, ni aprovar el pressupost ni donar la confiança a un govern que sosté aquestes actuacions».
La maniobra administrativa per aprovar el pressupost en minoria podrà tirar endavant perquè Guanyar Alcoi en cap cas anava a recolzar una hipotètica Moció de Censura que sols poden presentar PP i Vox conjuntament, ja que aquests partits, entre moltíssimes altres polítiques que s’allunyen de l’interés general, defensen el mateix que el govern en la qüestió de La Canal. «Encara que Guanyar Alcoi mai no recolzaria, ni per activa ni per passiva, una Moció de Censura de la dreta», assenyala Rodríguez, «el govern ha de prendre consciència que ha perdut el suport de la majoria popular i de la gent d’esquerra que no es veu representada en eixes decisions. Guanyar Alcoi, en canvi, manté el compromís adquirit amb l’electorat i ha actuat amb coherència amb el que aquest exigeix».
En aquest sentit, l’Assemblea de Guanyar Alcoi reunida ahir té clar que donaria suport a qualsevol regidor/a de l’espai progressista que fera el pas per a presentar-se com a alternativa si assumira l’execució en el que resta de legislatura, d’una nova agenda política amb les següents cinc accions:
-Restringir immediatament el Protocol signat amb la Cambra i la Generalitat descartant definitivament la ubicació d’un polígon industrial a La Canal i compromís ferm en la defensa de tots els recursos naturals del municipi i en especial de l’aqüífer del Molinar.
-Remunicipalitzar la gestió dels serveis d’aigües i transport urbà d’autobusos.
-Aplicar l’ordenança de peatonalització del Centre amb la perspectiva d’anar ampliant-la
-Restringir la concessió de la gestió del Pàrquing de La Rosaleda, obrint-lo de nou amb gestió pública.
-Actuar en política d’habitatge de manera prioritària en l’acció del govern.
L’Assemblea de Guanyar Alcoi, sent conscient que es tracta d’una proposta difícil, repta als partits del govern a què actuen amb valentia. Compromís i PSOE haurien de fer eixe pas amb la convicció de què canviar l’agenda política és la millor forma de barrar el pas a un govern PP-Vox. La dreta ja va demostrar, amb els governs del PP, que les seues polítiques són contràries als interessos de la majoria social i de la ciutat d’Alcoi. L’alternativa és possible i necessària i Guanyar manté la seua mà estesa per fer polítiques que resolguen els problemes de la gent.
El paper de l’escola pública al País Valencià és fonamental, ja que és on la majoria dels nostres xiquets, xiquetes i adolescents es formen per a tindre un futur digne en un context, uns dels pocs, on encara existeix la igualtat d’oportunitats. No obstant això, en moltes ocasions es dona per fet que els i les joves acudeixen als seus centres educatius i allí es crea la màgia de l’aprenentatge, però no. Allí, diàriament, treballen els docents en unes condicions molt desfavorables i ja no poden més.
La llàstima és que l’escola pública sol eixir al debat públic quan es forma una vaga indefinida, quan hi ha problemes a les aules o quan els alumnes de segon de batxillerat van a fer la EBAU. L’escola pública és un pilar fonamental de la nostra societat, un espai on molts joves troben l’oportunitat de formar-se i aspirar a tindre un futur digne que sense aquesta eina no hi podrien accedir. Per açò, s’ha de cuidar, s’ha de defensar i s’ha d’escoltar als professionals i a les seues peticions.
La Conselleria d’Educació no pareix tindre-ho clar. Així ho manifesta, per una banda, la carta de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats. Un escrit vergonyós ple de dades manipulades, amb un alt contingut de demagògia i contradiccions, on està el diàleg?. Per l’altra banda, la proposta per als serveis mínims ha sigut lamentable: Es parla d’actes imprescindibles, què significa exactament? Fins on arriba? Què es considera obligatori? Molta gent del món educatiu pensa que aquesta indefinició pot convertir els serveis mínims en una manera encoberta de buidar la vaga perquè els docents tenen cor i estimen els seus alumnes, als quals no deixaran abandonats en la recta final de curs quan es juguen el seu futur més immediat per accedir a la universitat mitjançant les proves de l’EBAU.
La vaga indefinida de l’11 de març comença. El professorat fa temps que diu que el sistema educatiu està arribant al límit. I no és un tema únicament econòmic: les aules estan completament massificades, impedint als docents fer una atenció correcta. A més, la majoria de centres públics no tenen les infraestructures necessàries per a donar resposta a l’alumnat. També és alarmant la falta de personal especialitzat i de reforç per atendre a la diversitat de l’alumnat. Les gestions burocràtiques dels docents-per cert, no retribuïdes – s’han de reduir amb l’objectiu que puguen dedicar més temps a l’ensenyança.
Parlem també de la situació realment alarmant, i que a nosaltres ens preocupa sobre manera des del canvi de govern, la situació de la nostra llengua en l’educació. S’ha de garantir l’ús del valencià com a llengua vehicular i d’aprenentatge, destinant recursos i formacions per a aconseguir la normalització. La nostra llengua que està, cada dia més, en perill d’extinció s’ha de fomentar des de l’educació pública dels més joves, que és la base de la població i el futur. Estudiar-la, és cuidar-la.
Òbviament, la retribució econòmica per a recuperar la pèrdua del 25% de poder adquisitiu perdut en els últims anys és fonamental, i s’ha de revisar anualment d’acord amb l’IPC.
Aquesta vaga no és únicament una qüestió de sous, és una qüestió de dignitat i de qualitat educativa. Si els docents pateixen i tenen dificultats per fer la seua feina, qui paga les conseqüències són els nostres fills i filles, en un període vital en la seua vida.
Una vaga no es convoca per gust. Els docents estan realment preocupats i la Conselleria no vol dialogar. La ciutadania ha d’entendre que defensar el professorat dels nostres col·legis i instituts, és defensar l’educació pública, laica i de qualitat per als nostres fills i filles.
L’educació pública és un espai on conviuen realitats socials diferents. Invertir en l’ensenyament públic és invertir en futur, en una societat de valors, més justa i més igualitària. Si debilitem l’escola pública, no només perden els docents, perdem la societat com a conjunt. Ja és hora d’escoltar a la comunitat educativa i atendre les seues carències, que, al cap i a la fi, són les nostres.
Assistir al ple del passat dilluns va ser un exercici de realisme polític. Vaig eixir d’allí amb una mescla de sensacions: satisfacció per veure la soledat d’alguns, però també una profunda incredulitat davant la falta de compromís amb la nostra ciutat.
Això de Vox seria anecdòtic si no fora perquè ocupen seients públics. El que va ocórrer amb eixa odiosa moció de la ‘prioritat nacional’ em va deixar dues sensacions trobades; una estranya satisfacció en veure la seua soledat política i una profunda impotència.
Era una proposta vergonyosa, profundament anticonstitucional i mancada de qualsevol ètica democràtica. Mentre la llegien, ho feien amb el pit unflat, presumint d’un text que atempta contra la igualtat més bàsica. No obstant això, la inflor els va durar molt poc; en escoltar les rèpliques de la resta de partits —que els van recordar la il·legalitat i la baixesa moral de la seua proposta— no els va quedar més remei que refugiar-se en el silenci. És el que passa quan es porten consignes d’odi apreses de memòria que no aguanten el més mínim anàlisi legal ni humà.
Però el més greu és el seu «no» a tot, fins i tot en lo més bàsic. Es van quedar sols votant en contra d’una moció per a la prevenció i extinció d’incendis. Que algú m’explique, per favor, quin raonament té votar contra la seguretat de les nostres muntanyes; ells no van poder, perquè no tenen cap raonament, només el no pel no.
No obstant això, en altres punts eixa soledat de l’extrema dreta es va acabar per a donar pas a la «dreta de sempre». En la moció per a reduir la ràtio a les aules d’educació infantil, el PP no va tardar a sumar-se al «no». Ja sabem que a uns i a uns altres lo públic els genera al·lèrgia; prefereixen treballar a favor dels interessos privats…dels seus i dels seus amics.
Eixa desprotecció del comú es va fer evident amb el Pàrquing de la Rosaleda. Guanyar Alcoi van ser els únics que van defensar una gestió pública per a la seua reobertura. Sembla que a la major part de la corporació li continua costant entendre que lo públic és de tots, encara que en campanya intenten aparentar el contrari.
En resum: un ple de silencis davant els arguments i d’esquena als interessos d’Alcoi. El mes vinent, més.
Ens estan desmantellant la sanitat… i encara esperem
Hi ha un moment en què la indignació deixa de ser ideològica i passa a ser vital. I al País Valencià — i també a Alcoi — aquest moment ja ha arribat. La sanitat pública no s’està deteriorant per mala sort: s’està deixant caure deliberadament.
Ens parlen de pressupostos històrics, de milions i més milions. Però la gent no viu dels titulars: viu amb les cites que no arriben, amb les proves que s’endarrereixen, amb les urgències saturades. Viu — o malviu— dins d’un sistema que cada dia respon pitjor.
I mentre això passa, el negoci privat creix. Cada derivació, cada concert, cada “pla de xoc” és un pedaç que no resol res i que, a poc a poc, desplaça el model cap a la privatització. La pública aguanta el pes. La privada recull els beneficis.
Però si hi ha un lloc on aquest abandonament es fa especialment evident és Alcoi.
Al voltant de l’Hospital Verge dels Lliris, el silenci és ensordidor. On estan les dades? On està la transparència? Què està passant realment? La ciutadania no té respostes. Només rumors, només informacions inconnexes. I això, en un servei públic essencial, és senzillament inacceptable.
Mentrestant, continuem esperant.
Esperant les obres del centre de salut de La Bassa, promeses i mai acabades. Esperant millores reals a l’hospital, que no arriben o arriben amb comptagotes. Esperant decisions que mai es concreten. Esperant…sempre esperant.
I el més greu: el silenci de qui abans alçava la veu. Una gerència que havia sigut combativa, que havia denunciat mancances, que havia generat expectatives… ara calla. I quan qui ha de parlar calla, algú altre decideix per tots.
Això no va només de gestió. Va de respecte.
Respecte als professionals, que sostenen el sistema amb un esforç descomunal. Respecte a la ciutadania, que té dret a saber què està passant. Respecte a un model de sanitat pública que s’està erosionant dia rere dia.
I mentrestant, què fa l’esquerra?
Es divideix. Dubta. Espera el moment polític perfecte mentre la realitat empitjora. Uns apareixen com bolets i resten força. Altres calculen quan eixir. Però la sanitat no pot esperar cap estratègia electoral.
Perquè açò no és una consigna. És la vida de la gent.
Quan una operació es retarda, no és una estadística: és dolor. Quan una consulta no arriba, no és un número: és angoixa. Quan la sanitat pública falla, falla tot.
Ja no val mirar cap a un altre costat. Ja no val esperar. Ja no val callar.
Cal alçar la veu. Cal exigir transparència. Cal defensar, amb contundència i sense excuses, allò que és de totes i tots.
Perquè si no ho fem ara, demà serà massa tard. I la sanitat pública —la que ens cuida, la que ens salva— no es pot permetre perdre ni un dia més.
Tot i congratular-se de l’avanç per a l’adequació del Consultori, critiquen la manera cínica d’informar el veïnat.
Des de Guanyar Alcoi volen parlar clar sobre la informació que s’ha traslladat recentment el veïnat de la Zona Alta sobre el nou consultori, ja que, segon ells, no reflecteix fidelment com s’han produït els avanços.
La regidora de la Plataforma Ciutadana Mª Carmen Paredes comenta: «La necessitat d’un consultori més accessible és una demanda històrica del barri, coneguda per tots els grups polítics. No obstant això, si hui aquest projecte és una realitat en marxa, és gràcies a la insistència de Guanyar Alcoi. En el pressupost de 2024, Guanyar va condicionar la seua abstenció a la inclusió d’una partida per a la compra i adequació del local del futur consultori, ja que no apareixia en cap lloc, i sense aquesta exigència aquesta inversió no hauria estat garantida. A més, davant la falta d’execució durant 2025, vam tornar a exigir que es complirà aquest compromís. Aquesta pressió va fer possible una modificació de crèdit que finalment va permetre comprar el local. Fet que va possibilitar aprovar els pressupostos en abril d’eixe any.»
Així, segons Guanyar Alcoi, aquesta actuació no és iniciativa del govern municipal, sinó resultat directe de les exigències de la Plataforma.
La regidora, Mª Carmen Paredes, considera cínic que ara el vicealcalde Alex Cerradelo i el regidor de Salut Publica Carles Sansalvador, tots dos de Compromís, es presenten contínuament com a responsables d’un projecte que no van saber impulsar quan tenien la responsabilitat de fer-ho des del govern, i que reiteradament vulguen penjar-se un mèrit que no es correspon.
Guanyar Alcoi assegura que ha treballat de manera constant i insistent, moltes vegades forçant la demanda fins als extrems, però amb resultats finals positius. I en aquest cas consideren que els fets demostren que estar al govern no significa ser determinant si no es té la capacitat d’incidir realment en la governabilitat, com li passa a Compromís.
En política no valen els matisos, ni molt menys, les excuses
Hi ha articles i argumentaris, i també gestions polítiques, que es desmunten sols. No cal rebatre’ls massa: n’hi ha prou amb llegir-los amb calma, o simplement seguir-los un poc, per veure que no tenen una base sòlida darrere. Com, per exemple, l’últim article de Toni Francés, que comença afirmant que “en política no valen els matisos, ni molt menys, les excuses”, però a continuació tot el text és precisament això: un seguit de matisos i excuses per tal de no definir-se.
El seu relat, que Guanyar Alcoi l’ha decebut per haver votat junt amb PP i Vox per a bloquejar la ciutat, és senzillament incoherent, fal·laç i cínic.
Primer, perquè es volen vendre conseqüències greus: paràlisi, perjudici per a la ciutat… però unes línies més avall s’explica que els pressupostos s’aprovaran automàticament en un mes. És a dir, un bloqueig que no bloqueja, que té data de caducitat (trenta dies) i que, a més, està previst per la llei. Costa trobar una definició més estranya de “bloquejar una ciutat”. I costa molt prendre’s seriosament un discurs que intenta oposar “els que sumen” als que “bloquegen” quan ell mateix reconeix que no hi ha cap bloqueig real. No vos recorda este discurs a quan Sedano no parava de dir-los a l’oposició que eren “los del no a todo”?
Segon, perquè es queixa d’un retard d’unes setmanes, quan per llei els pressupostos haurien d’estar presentats abans del 15 d’octubre i aprovats abans del 31 de desembre de l’any anterior. Eixe retard de mig any, que no ha provocat l’oposició, no sembla preocupar-li gens. Obviar això és, si no cínic, com a mínim, poc rigorós.
I tercer, perquè l’article, en compte de parlar d’allò que ha provocat el rebuig cap al seu govern i explicar-ho clarament, gira al voltant d’acusacions constants d’irresponsabilitat, bloqueig, manca de diàleg… però evita entrar en la qüestió central que ha provocat tot açò: el polígon de la Canal, que darrere porta aparellat tot un model de ciutat. I ací és on la seua pròpia frase inicial pren tot el sentit.
Si en política no valen els matisos ni les excuses, el que tocaria és dir clarament quina és la seua posició sobre el polígon. Però el que trobem és just el contrari. El govern acusa el PP de demanar el polígon independentment dels informes tècnics, tant de l’Ajuntament d’Alcoi com del d’Ibi, que posen serioses objeccions al projecte. Però, per un altre costat, critica a Guanyar Alcoi per demanar-li que siga conseqüent amb eixos informes tècnics i renuncie a continuar donant suport al desenvolupament del polígon.
El que diu Guanyar Alcoi és ben senzill: no es pot donar suport a un projecte que genera dubtes tècnics greus i cal una renúncia clara per a evitar riscos irreversibles. No hi ha cap misteri ni cap xantatge en això.
S’entén clarament que, si hi ha riscos i incerteses, algú responsable no pot mirar cap a un altre costat. El que costa més d’entendre és que es mantinga el projecte en marxa mentre s’afirma que pot ser problemàtic, deixar una porta oberta que es diu que pot ser perillosa però sense acabar de tancar-la mai. I, a més, acusant a qui ho assenyala de parapetar-se darrere de consignes. En poques paraules, se’ls acusa de fer reivindicacions polítiques.
Sembla que l’alcalde i tot el govern estiguen dient: però què volen, que tinguem idees polítiques? Que ens posicionem políticament de forma clara? Que diguem el que pensem i ho defensem fermament de forma pública?
Quan el govern parla de no interrompre el procés, de no tancar portes, de no precipitar-se, pot semblar prudència. Però no decidir també és decidir. Quan hi ha un conflicte, el silenci és prendre partit. I este govern fa molt de temps que centra les seues grans decisions polítiques en no incomodar certs poders. I ací és potser on està l’explicació: no fer enfadar als qui tenen més capacitat d’influència no és neutralitat. És una forma molt clara de posicionar-se; també de qui dona suport a esta postura.
Perquè, al final, el que es transmet és una idea molt concreta: que hi ha decisions que no es volen prendre per no molestar a determinats interessos i que es considera que eixos han de tindre més pes que la gent.
Davant d’això, Guanyar Alcoi no pot fer altra cosa que actuar com haguera fet qualsevol força política responsable: defensar l’interès comú i negar-se (no abstenir-se) a deixar que els interessos de la majoria es tracten com si fora un joc sense importància i no una decisió que afecta el futur de la ciutat.
És molt senzill: no tenen majoria, necessiten el suport de l’oposició i ja no tenen a altres forces de diversos colors o algun trànsfuga que els salve la papereta. Que es posicionen clarament i uns o altres els donaran el suport que volen. Perquè, com diu el mateix alcalde, “en política no valen els matisos, ni molt menys, les excuses.”
Anem al gra. Guanyar Alcoi està sent assenyalada pel govern de la ciutat per haver votat en contra dels pressupostos i de la qüestió de confiança de l’alcalde.
I cal dir-ho clar: no és per tacticisme, és per coherència.
Des del primer moment hem mantingut una línia clara: la defensa del nostre medi natural i de l’aigua del nostre aqüífer, El Molinar, és innegociable.
El retard en l’aprovació dels pressupostos no és responsabilitat de qui es manté ferm en els seus principis, sinó d’un govern que ha allargat innecessàriament els temps per presentar-los. Alcoi està aturat per la negligència del seu govern, un govern que, a més, no compta amb la confiança de la majoria. Ser progressista també és això: acceptar majories, saber pactar dins de l’esquerra i treballar per una esquerra real i forta, sumar esforços abandonant les ambigüitats.
I, si fem memòria, veurem que això no és nou: ja s’han utilitzat abans estratègies per convertir relats en veritats a força de repetir-los.
En el segle XX, Joseph Goebbels, un dels principals dirigents nazis, va perfeccionar una estratègia tan simple com perillosa: repetir missatges una vegada i una altra fins que acaben semblant veritats.
No és només història. Hui, eixa forma de fer política continua ben viva. L’extrema dreta la utilitza sense complexos: simplificar la realitat, repetir mentides i apel·lar a les emocions per guanyar suport.
I el problema és que, en alguns casos, també veiem com l’esquerra, de vegades, cau en eixe mateix joc: més propaganda, més soroll, més relat… pensant que així guanyarà força o mantindrà poder.
Parlem clar: ser progressista no és dir-ho, és demostrar-ho.
No va de penjar-se etiquetes ni de fer discursos bonics. Va de coherència. De saber a qui defenses i no canviar de bàndol quan et convé. De no trair els teus principis ni a la gent que confia en tu per mantindre una cadira.
El progressisme de veritat és una altra cosa.
És treballar, encara que no done titulars.
És construir, encara que siga lent.
És ser útil, encara que no siga espectacular.
En definitiva, és tindre clar que la política no va de guanyar a qualesevol preu, sinó de millorar la vida de la gent.
I això no es diu. Això es fa
La plataforma municipalista Guanyar Alcoi ha anunciat oficialment l’activació del seu calendari de primàries per a configurar la candidatura de les pròximes eleccions municipals de maig de 2027. Amb aquesta convocatòria, la formació reafirma el seu compromís amb la democràcia directa, posant en mans dels veïns i veïnes d’Alcoi la decisió sobre qui ha de representar el projecte de l’esquerra transformadora a l’Ajuntament.
Una crida a la unitat de l’esquerra i els moviments socials.
Guanyar Alcoi fa una crida oberta a tota la gent inconformista de la ciutat: des d’activistes de partits d’esquerres, ecologistes i feministes, fins a sindicalistes i professionals de diversos sectors. L’objectiu és consolidar un front comú transversal i assembleari que siga el referent de totes les persones progressistes d’Alcoi.
Guanyar s’adreça així a totes les persones de pensament esquerrà d’Alcoi independentment de si tenen diferents referents polítics autonòmics o estatals (com Compromís, IU-EUPV, Sumar, Podem, o d’altres) o igualment si no s’identifiquen amb cap sigla. «Volem superar les lògiques partidistes de repartiment de quotes. Ací tota la gent, siga militant o no, participa per igual», expliquen des de la plataforma.
La candidatura final serà la que haja triat el poble d’Alcoi i, una vegada votada, no hi haurà possibilitat de canvis externs, garantint així el respecte absolut a la voluntat dels participants. Com participar: Registre i dret al vot
La plataforma vol que aquest procés siga una eina de participació massiva. Tota persona que vulga defensar uns serveis públics dignes, l’habitatge accessible, la protecció de l’aqüífer del Molinar o la pau, pot formar part del procés seguint aquests passos:
2. Inscripció de candidats/es: Serà de l’1 al 15 de juny. Poden participar tots els ciutadans i ciutadanes amb inquietuds socials que facen seus els principis de justícia social, solidaritat i defensa del bé comú que caracteritzen Guanyar
3. Votació: El procés culminarà la primera quinzena de juliol, data en què se celebraran les votacions.
Un programa per a la vida i el futur d’Alcoi.
Les primàries no només trien noms, sinó que validen un model de ciutat: una alternativa on la sanitat i l’educació siguen universals, on el transport públic siga eficient i on l’entorn natural estiga protegit dels interessos especulatius. «El nostre compromís és únicament amb la ciutadania d’Alcoi», conclouen des de Guanyar.
Hui Alcoi ha assistit a un nou capítol de la política de gestos buits. L’alcalde Toni Francés ha vinculat el seu càrrec a uns pressupostos per a 2026 que el ple ja havia rebutjat, buscant una carambola legal per a imposar els seus comptes davant la incapacitat de sumar voluntats. Des de Guanyar Alcoi, volem ser clars: ni la nostra confiança ni el futur de la nostra ciutat estan en venda.
Resulta curiós —per no dir cínic— que es pretenga assenyalar als nostres dos regidors com els responsables d’una suposada paràlisi. Durant tota aquesta legislatura, Guanyar ha demostrat que el treball rigorós i la voluntat de diàleg són el que ha permés que aquest govern de PSOE i Compromís tirara avant polítiques d’esquerres que, sense la nostra pressió i aportació, mai haurien vist la llum. Hem sigut el motor dels avanços socials, però no serem el cotxe granera de les seues contradiccions en la defensa del medi natural.
En el debat hem escoltat de tot. Vox, una formació que no aporta absolutament res constructiu a Alcoi, ha tingut la gosadia d’acusar-nos de paralitzar la ciutat per una «qüestió moral». No ens estranya que no ho entenguen. L’ètica i la moral són conceptes aliens per als qui fan política des del buit. Per a nosaltres, no obstant això, la política és ètica. Si defensar el nostre territori és una qüestió moral, l’assumim amb orgull: ells, d’això, caminen bastant escassos.
D’altra banda, Compromís continua navegant en una mar de dubtes. Des que van entrar en el govern de la mà del PSOE, els resulta cada vegada més difícil mantindre la coherència entre el que defensaven en les places i el que signen en els despatxos. Ballar entre dues aigües té un preu, i és la pèrdua de la identitat que un dia compartíem en la defensa dels valors progressistes.
I com a mestres del ball, el PSOE. Convençuts que Guanyar entraria en el seu joc d’última hora, s’han topat amb un mur de principis. El govern municipal ha volgut vendre’ns que defensen La Canal, mentre sota corda s’aferren al que ja diem el «Protocol de la Vergonya». Un acord que posa en risc el tresor més gran d’Alcoi: l’aigua del nostre aqüífer del Molinar.
En Guanyar Alcoi som fidels als qui van confiar en nosaltres. No permetrem que, sota aires de grandesa i falsos ultimàtums, s’hipoteque el futur hídric i ambiental de la nostra ciutat per posar per damunt de la defensa dels recursos naturals la indústria en un lloc inviable i perillós. Els pressupostos no han caigut per culpa nostra; han caigut perquè el PSOE ha preferit el formigó d’Alcoi Sud abans que la protecció de la nostra aigua.
La nostra mà continua tendida per a fer polítiques d’esquerres, però mai per a signar xecs en blanc que comprometen el que és de tots.
La confiança es guanya amb coherència, no amb amenaces.
El debat dels pressupostos de 2026 ha evidenciat una qüestió fonamental: no estem davant d’un simple debat comptable, sinó davant d’una decisió sobre el model de ciutat que volem per a Alcoi.
Des de Guanyar Alcoi ho hem deixat clar: apostem per la indústria, pel treball i per avançar cap a un futur pròsper per a la ciutat. Però no a qualsevol preu. No podem continuar, 30 anys després, encallats en la mateixa proposta a la Canal, amb tots els estudis que justifiquen la seua inviabilitat.
Alcoi necessita, sobretot, planificació i alternatives reals. Cal posar en marxa un polígon mancomunat als terrenys més adients, cooperar amb altres municipis, fer comarca i sumar esforços. Els ajuntaments d’Alcoi, Cocentaina i Muro estan, hui per hui, governats pel Partit Socialista i per Compromís i si no són capaços de comarcalitzar serveis no són útils per fer comarca.
Un govern progressista ha de fer això: avançar en solucions reals per a les necessitats de la ciutat, també les industrials, millorant els polígons existents i programant els possibles terrenys ja previstos al PGE. No insistir durant dècades en un projecte que posa en risc un recurs essencial com l’aigua disponible a l’aqüífer del Molinar.
Perquè hi ha una realitat clara: el pressupost és la màxima declaració d’intencions d’un ajuntament. I quan existeix un protocol signat per impulsar el polígon de la Canal, aquest model també està dins dels pressupostos, encara que es vulga separar artificialment.
L’Alcalde ens acusa de xantatgistes per posar per davant de la negociació dels pressupostos la seua renúncia clara i neta al compromís adquirit amb la dreta de la Generalitat per reclassificar terrenys a La Canal i ubicar un polígon industrial. Nosaltres som responsables. I seríem igual de responsables governant. No diríem una cosa fora del govern i faríem la contrària dins.
La irresponsabilitat del Govern bloqueja la ciutat. Nosaltres ja hem demostrat des del principi de la legislatura, la nostra voluntat de consens per treballar, i molt, per millorar els pressupostos, per incorporar propostes útils i per fer d’Alcoi una ciutat millor.
Per això resulta especialment preocupant escoltar a Compromís afirmar que la nostra coherència són excuses, i encara més que es mostren orgullosos de portar endavant un pressupost que, en la pràctica, implica renunciar als principis que sempre han defensat.
A Compromís cal dir-los clarament: sí, nosaltres som coherents. I treballem perquè l’esquerra estiga unida. Però una esquerra que actue com a tal: que no continue amb privatitzacions, que no canvie de posició segons la cadira que ocupe i que pose sempre per damunt el benestar de la ciutadania fent polítiques d’esquerres. Qui dona ales a la dreta és qui còpia les seues polítiques.
Dir que el protocol i els pressupostos són qüestions diferents és ignorar la realitat. Si volien separar-los, haurien d’haver permès el debat abans de la seua signatura. No després.
El que hem vist en aquest debat és massa demagògia. I la demagògia pot servir per a mantindre’s, però no per governar ni per donar resposta als problemes reals de la ciutadania.
Alcoi necessita una esquerra forta, sí. Però sobretot una esquerra coherent, valenta i capaç d’impulsar projectes reals que beneficien al conjunt de la ciutadania.
Des de Guanyar continuarem treballant, com sempre, amb responsabilitat, amb propostes i amb una idea clara: defensar el futur d’Alcoi passa per fer les coses bé i no repetir errors del passat.
Apostem per una ciutat viva, verda i amb els recursos naturals per damunt de tot.