Cada estiu assistim al mateix escenari. La Conselleria de Sanitat anuncia un Pla d’estiu amb més pressupost, però la realitat és una altra: es tanquen llits hospitalaris, es redueix l’activitat quirúrgica i no es cobreixen totes les vacances del personal.

Segons les dades de la mateixa Conselleria, aquest estiu es tancaran una mitjana de 514 llits hospitalaris a la Comunitat Valenciana. Els sindicats UGT i CCOO asseguren que les xifres són encara superiors en diversos departaments i alerten que la manca de professionals continua sent el principal problema del sistema. La mateixa administració admet que les contractacions depenen de la disponibilitat de personal, una realitat que es tradueix en plantilles saturades, més càrrega de treball i una pressió assistencial que repercuteix directament en la qualitat del servei. Les conseqüències les pateixen tant els pacients com els professionals sanitaris.

La preocupació també arriba a l’Atenció Primària. Què passarà aquest estiu amb els consultoris de la Zona Alta o Batoi? Esperem que no hagen de reduir horaris ni tancar cap dia per falta de professionals. Amb les altes temperatures que patim, dificultar l’accés al centre de salut més pròxim és posar en risc l’atenció, especialment de la gent gran, les persones amb malalties cròniques i els col·lectius més vulnerables.

I, com si tot això no fora suficient, aquests dies hem conegut la denúncia del Sindicat Mèdic sobre una unitat del SAMU d’Alcoi que va estar operativa sense metge, formada únicament per un infermer i dos tècnics. El seu delegat, Jorge Esteller, adverteix que aquest cas podria no ser aïllat i alerta que la manca de facultatius està obligant els professionals a assumir responsabilitats cada vegada majors. Si un recurs de suport vital avançat pot funcionar sense un dels seus tres professionals essencials, és evident que el problema de la falta de personal ha arribat a un punt molt preocupant.

També observem l’augment de les derivacions a centres privats per a proves diagnòstiques, consultes especialitzades i intervencions quirúrgiques. Mentrestant, el nostre hospital comarcal continua esperant les obres d’adequació i modernització que es van anunciar i que no arranquen. La sensació és que, en lloc de reforçar-lo, va perdent activitat. Qui recorre avui els seus corredors difícilment hi veu el dinamisme que hauria de tenir un hospital de referència per a les nostres comarques.

Preocupa la falta de transparència de la Direcció del Departament de Salut. Sense informació actualitzada ni dades públiques sobre la situació dels serveis, la ciutadania no pot valorar la gestió. Quan la informació no es facilita amb transparència, difícilment es pot generar confiança.

Tot això és conseqüència d’una gestió que no resol els problemes estructurals de la sanitat valenciana, sinó que els agreuja. El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, és el màxim responsable de la planificació sanitària i, després de tres anys de legislatura, continuen repetint-se els mateixos problemes, continua desmantellant la Sanitat Pública. El Govern de la Generalitat, presidit pel Partit Popular, amb el suport de Vox, ha de donar explicacions davant una situació que els sindicats atribueixen a una pèrdua de recursos i a una aposta insuficient per reforçar els serveis públics.

La ciutadania no demana miracles. Demana hospitals amb els recursos necessaris, centres de salut oberts, un SAMU amb tots els professionals que exigeix la seua funció i una sanitat pública capaç de donar resposta sense derivar cada dia més serveis a la sanitat privada. Els diners públics han de servir, per a enfortir els serveis públics.

Quan es tanquen llits, falten metges, se saturen els professionals i fins i tot un SAMU ha d’eixir al carrer sense facultatiu, el que està en joc no és només l’organització del sistema sanitari. El que està en joc és la salut i la seguretat de tota la ciutadania.

Hi ha moments en què una societat ha de decidir què vol ser. No en els discursos. No en les campanyes electorals. Si en les lleis que aprova i en els drets que està disposada a defensar. El País Valencià està vivint un d’eixos moments.

Durant anys vam avançar cap a una societat més lliure. No perquè pensàrem igual, sinó perquè vam entendre una cosa molt bàsica: ningú hauria de ser discriminat per ser qui és o per estimar qui estima.

Els drets LGTBIQ+ no van caure del cel. Van ser el resultat de dècades de lluita. De persones expulsades de casa. D’adolescents humiliats a les escoles. De persones que van haver d’amagar-se simplement per poder viure.

Per això preocupa tant el que està passant ara. Perquè quan es retallen proteccions, es qüestionen drets consolidats i es debiliten les eines contra la discriminació, no estem parlant de burocràcia. Estem parlant de persones.

Vox mai ha ocultat què pensa sobre els drets LGTBIQ+. No hi ha sorpresa. L’extrema dreta no vol avanços socials ni ampliació de drets, i no té cap problema a assenyalar i discriminar parts de la societat amb discursos xenòfobs, racistes, masclistes o LGTBI-fòbics. Forma part del seu projecte polític i de la seua manera d’entendre el món.. La sorpresa és veure com el Partit Popular ha decidit assumir cada vegada més eixos plantejaments. Idees que fa uns anys semblaven marginals i que ara entren per la porta gran de les institucions.

I no, el problema no és el debat. El debat és necessari, el problema és convertir la vida de persones reals en una batalla cultural permanent. Convertir els drets humans en una negociació parlamentària. Fer creure que hi ha ciutadans que han de justificar una vegada i una altra la seua existència.

Els drets no solen desaparéixer de colp. Primer et diuen que és només una reforma tècnica. Després que exageres. Després que no passa res. I quan vols adonar-te’n, allò que semblava garantit ja no ho està tant.

Per a una persona jove que busca referents a l’escola, això no és teoria. Per a una família que necessita suport institucional, això no és ideologia. Per a una persona trans que veu qüestionada la seua identitat, això no és un debat polític. És la seua vida, i els afecta molt més directament del que alguns volen admetre.

Defensar drets quan els té tothom és fàcil. La prova arriba quan els drets són d’una minoria i hi ha qui pensa que pot guanyar vots atacant-la. Per això la defensa dels drets LGTBIQ+ no és només una qüestió del col·lectiu. És una qüestió democràtica.

I precisament per això necessitem alguna cosa més que indignació. Necessitem unitat. Perquè cap dret important s’ha conquerit en solitari. Ni els drets laborals. Ni els drets de les dones. Ni les llibertats democràtiques. Ni els drets LGTBIQ+.

Necessitem col·lectius, sindicats, associacions, entitats culturals, moviments socials i persones compromeses caminant juntes. No perquè pensem igual en tot. Si no perquè entenem que hi ha línies roges que no haurien de dependre de qui governa o de quins pactes es firmen.

Perquè quan es qüestionen els drets d’uns pocs, el que està en joc són els drets de totes i tots. I perquè una societat decent no és aquella on les minories han de demanar permís per existir, sinó aquella que les protegeix sense dubtar.

Eixe és el país que mereixem. I eixe és el país que val la pena defensar.

La Plataforma Ciutadana entén que seria adequat i necessari un canvi estructural del funcionament de l’Ajuntament per fer més efectiva la gestió de les diferents competències administratives i més segur el control de la fiscalitat dels recursos públics per evitar possibles il·legalitats i/o irregularitats en la gestió dels diners dels ciutadans.

En paraules del seu portaveu municipal, Sergi Rodríguez: «Sempre amb la presumpció d’innocència per davant i la prudència necessària, els indicis detectats són, en principi i a falta de comptar amb les al·legacions que puga presentar la persona assenyalada, d’una extrema gravetat. Cal estar a l’espera de la resolució de l’expedient instructor que determinarà les mesures a aplicar segons la gravetat constatada, però també s’ha d’executar una remodelació en profunditat del Departament d’IGS per a evitar tanta concentració de competències en una única àrea que al nostre entendre pot dificultar el correcte funcionament de la gestió municipal. Si bé és cert que amb motiu dels fets ocorreguts ja s’ha proposat la separació d’IGS i Medi Ambient en dues àrees separades, pensem que s’hauria d’anar més lluny».

A més a més, davant l’evidència d’un conflicte laboral intern que pot perjudicar la gestió pública, s’ha d’intervindre immediatament, abans que esclate negativament, de manera que es faciliten espais amables per a la bona convivència entre els funcionaris i la correcta eficiència del seu treball. Per a la Plataforma Ciutadana el cessament o substitució del Cap de Departament d’IGS, és adequat però no suficient. Segons Guanyar Alcoi: «és el moment de plantejar-nos que departaments com el de festes, manteniment de jardins, o mobilitat deixen de gestionar-se des de la macroàrea d’IGS (Inspecció General de Serveis) per a reubicar-se o formar altres Departaments menys saturats i poder fer una gestió més àgil i eficaç, i amb més possibilitat de control.»

Pel que fa a la necessària assumpció de responsabilitats polítiques, Guanyar Alcoi, entén que el govern de Toni Francés i Alex Cerradelo hauria d’aprofitar aquesta crisi, que evidencia la clara insuficiència de la seua gestió, per substituir al regidor delegat d’IGS que durant anys ha gestionat aquest departament i no ha sigut capaç d’avançar-se als indicis de conflicte laboral i aplicar mesures correctores.

A més a més, per a la Plataforma Ciutadana hi ha una correlació dels fets que queda per aclarir, i és si hi ha hagut o no una relació directa entre les denúncies per assajament laboral contra el cap de departament i l’obertura de l’expedient sancionador contra una funcionària per adjudicacions de contractes a un familiar directe denunciat pel propi cap de departament. Malgrat la informació facilitada per l’alcalde en roda de premsa on afirmava que aquests dos fets no tenien relació directa i que simplement eren una coincidència en el temps, per a Guanyar Alcoi és una molt estranya coincidència difícil de no originar dubtes. Per al portaveu Sergi Rodríguez: «Segons es dedueix de la investigació, i així ho va afirmar el propi alcalde, el pagament de factures i les contractacions irregulars anaven produint-se des de fa deu anys. Temps més que suficient per a fer difícil pensar que el cap de departament no les detectara. Si es confirmara una relació directa entre els dos fets, cabria la possibilitat que aquestes contractacions foren conegudes pel cap de departament cessat i no les ha denunciades fins que el malestar entre ell i els tècnics denunciants d’assajament laboral fora insostenible.».

Finalment, la Plataforma qualifica de molt greu, el fet de la filtració a un mitjà de comunicació de l’expedient d’informació reservada que s’havia iniciat pel propi govern en assabentar-se dels fets suposadament irregulars. La filtració posava al descobert dades personals de la investigada, la qual cosa vulnera el dret de protecció de dades i perjudica la investigació. Per a la Plataforma: «És urgent que s’investigue qui va proporcionar a la premsa aquesta informació reservada i que se li apliquen també totes les mesures disciplinàries adients».

Per a Guanyar Alcoi és importantíssim arribar fins a les últimes conseqüències perquè fets com els que s’han produït siguen tallats d’arrel.

En els últims temps sentim repetidament parlar de la necessitat d’unir les forces progressistes per a fer front a l’auge de la dreta i de l’extrema dreta. Compartisc plenament aquesta preocupació. Ara bé, també crec que la unitat només té sentit si es construeix des de la participació, la transparència i el respecte a la voluntat popular. La unitat no pot reduir-se a un acord entre sigles ni a una negociació de despatx; ha de nàixer de la ciutadania.

És precisament per això que done suport a Guanyar Alcoi. Ho faig perquè representa una manera diferent d’entendre la política municipal, basada en el municipalisme, la participació ciutadana i la democràcia oberta. Un projecte que no reserva les decisions importants a unes poques persones, sinó que les posa en mans de la gent.

Guanyar Alcoi ha apostat per unes primàries obertes en què qualsevol persona major de 16 anys que haja nascut, visca, treballe o estudie a la nostra ciutat pot participar tan votant com presentant-se tant per a encapçalar la candidatura com per a formar part de la resta de la llista electoral. Aquesta fórmula no sols amplia la participació, sinó que reforça la legitimitat dels qui finalment representaran el projecte. És una manera de retornar la política als seus vertaders protagonistes: els veïns i les veïnes d’Alcoi.

A més, des de Guanyar Alcoi s’ha fet una crida sincera i generosa a la unitat de totes les persones, col·lectius i forces progressistes de la ciutat. La invitació ha sigut clara: participar en igualtat de condicions en un procés obert i democràtic. Ningú no ha estat exclòs. La porta ha estat oberta per a totes aquelles persones que realment creuen en la construcció d’un espai ampli i plural de l’esquerra alcoiana.

Per això em resulta difícil entendre que alguns sectors reclamen unitat mentre, al mateix temps, han decidit prèviament i a porta tancada qui ha d’encapçalar els seus projectes. La unitat no pot consistir a demanar als altres que ratifiquen decisions ja preses. Si existeix un procés participatiu, transparent i obert a tota la ciutadania, és allí on s’ha de contrastar el suport social de cada proposta.

Ningú no pot acusar Guanyar Alcoi de no voler la unitat. Ben al contrari: s’ha oferit el mecanisme més democràtic possible perquè aquesta unitat siga real. El que no es pot acceptar és substituir la decisió de la ciutadania per acords tancats o pactes elaborats abans que la gent haja pogut expressar-se.

Les persones que siguen elegides en aquest procés seran les legítimes representants del projecte perquè hauran obtingut el suport directe de la ciutadania. Respectar aquest resultat és respectar la democràcia participativa i la confiança de totes aquelles persones que han decidit implicar-se.

Si volem combatre les desigualtats, defensar els serveis públics i construir una ciutat més justa, necessitem més democràcia i més participació, no menys. Per això done suport a Guanyar Alcoi: perquè crec en una política feta des de baix, oberta, transparent i al servei de la gent.

La unitat és necessària, però només serà sòlida si es construeix amb la ciutadania com a protagonista. Les urnes, i no els despatxos, han de ser el lloc on es decidisca el futur de l’esquerra alcoiana.

Davant les informacions aparegudes als mitjans de comunicació sobre possibles acords entre diferents forces de l’espai progressista, Guanyar Alcoi ha volgut reiterar la seua aposta per la construcció d’una alternativa ampla, participativa i transformadora per a la ciutat.

La regidora de Guanyar Alcoi, Mª Carmen Paredes, ha assenyalat que «celebrem que altres forces polítiques parlen de la necessitat d’unir l’esquerra i construir alternatives per a Alcoi. Nosaltres des de el 2015 que defensem precisament això: sumar persones, idees i sensibilitats al voltant d’un projecte compartit per transformar la ciutat».

Des de Guanyar recorden que la unitat ha sigut sempre una de les seues prioritats, però consideren que aquesta no es construeix convidant altres organitzacions a integrar-se en candidatures ja definides, sinó treballant conjuntament des del principi.

«Clar que estem disposades a treballar conjuntament. Sempre ho hem estat. Però la unitat es construeix compartint projecte, debatent propostes i decidint de manera democràtica com volem representar aquest espai polític. Per a nosaltres, abans de parlar de candidatures, cal parlar d’idees», ha afirmat Paredes.

En aquest sentit, Guanyar Alcoi destaca que ja ha posat en marxa un procés obert de participació per a les pròximes eleccions municipals. Les seues primàries estan obertes a tota la ciutadania i a totes aquelles persones que compartisquen els valors de la justícia social, l’ecologisme, la defensa dels serveis públics i la participació democràtica.

«Creiem que aquesta és la millor manera de construir espais amplis: des de la igualtat, sense vetos i sense que ningú haja de sumar-se a un projecte tancat. Qui vulga treballar per una alternativa real per a Alcoi té les portes obertes per participar i construir-la col·lectivament», ha remarcat.

Per a Guanyar Alcoi, el debat no ha de centrar-se en els llocs d’eixida o en el repartiment de representació, sinó en les polítiques i els compromisos que necessita la ciutat.

«La qüestió és quin model d’Alcoi volem construir, com defensem els serveis públics, com protegim espais com La Canal i com generem una alternativa real a les polítiques que han governat la ciutat durant els últims anys», ha explicat la regidora.

Finalment, Guanyar Alcoi ha reiterat que continuarà treballant amb la mà estesa, però també amb la convicció que la ciutadania espera alguna cosa més que simples acords electorals.

«La gent espera processos honestos, participatius i democràtics. Espera generositat, però també coherència. Per això continuarem treballant per una unitat construïda des de les idees, la participació i el compromís amb Alcoi».

No tots els partits polítics som iguals

Crec que tots hem escoltat alguna vegada “Tots els partits polítics són iguals”. És fàcil haver sentit aquesta afirmació i, massa freqüentment, amb to apàtic o de menyspreu, però almenys a Alcoi tens l’oportunitat de participar en política de manera activa i totalment diferent de la resta. En Guanyar Alcoi organitzem unes primàries electorals, que ja estan en marxa, perquè totes les alcoianes i alcoians trien les persones que ens representaran a les eleccions municipals, això no t’ho ofereix cap partit d’Alcoi. Però això només és el començ encara n’hi ha més…

A Guanyar Alcoi des del 2015 practiquem la unitat de l’esquerra, ací no és necessari un carnet de partit, no cal una afiliació, no som una unitat temporal de partits, tan sols persones preocupades per Alcoi i la democràcia. De fet, no som ni un partit polític tradicional, som una plataforma ciutadana que decidim en assemblea oberta què volem per a Alcoi, sense imposicions des d’Alacant per a dir qui serà el nostre candidat, o si a València s’han arribat a acords que afecten a pactes locals.

Som un partit d’àmbit municipal progressista que té molt clara la seua ideologia: la defensa dels serveis públics, la defensa de l’aigua que bevem i del nostre entorn natural, som laics i no volem la participació institucional als actes religiosos. Pràcticament amb aquestes tres ideologies ens hem quedat sols, per això d’allò que et deia que tots els partits polítics no són iguals: tots els partits polítics alcoians participen en processons, volen construir un polígon industrial a la Canal, i els serveis públics continuen privatitzats o en fan de noves. Fins i tot també defenem en solitari la vaga dels conductors del bus comarcal, que pateixen les conseqüències de les privatitzacions junts als ciutadans que necessitem el transport públic.

Si has arribat fins ací, em sembla que ja t’he donat suficients arguments per a trencar el mite i convidar-te a participar en les primàries de Guanyar.

Les primàries estan en marxa i tu, si creus en un Alcoi millor, en pots formar part.

Les informacions aparegudes en diversos mitjans de comunicació sobre un presumpte cas d’adjudicacions irregulars vinculades al Departament d’Inspecció General de Serveis (IGS) de l’Ajuntament d’Alcoi són d’una enorme gravetat i exigeixen una resposta immediata, clara i transparent per part del govern municipal.

Davant d’aquests fets, Sergi Rodríguez portaveu de Guanyar Alcoi manifesta; “exigim al govern municipal que informe amb total transparència sobre l’abast de les investigacions, els mecanismes de control aplicats i les mesures adoptades per garantir la correcta utilització dels recursos públics. La ciutadania té dret a conéixer què ha passat, des de quan es tenia coneixement de la situació i quines actuacions s’han dut a terme per evitar qualsevol possible conflicte d’interessos o irregularitat administrativa”.

Les notícies aparegudes són d’una alta gravetat i, per tant, cal clarificar-les. Si les irregularitats es confirmaren, Guanyar Alcoi exigirà immediatament les responsabilitats polítiques corresponents al cap del departament afectat i al conjunt del govern municipal, així com les depuracions tècniques que siguen necessàries.

La defensa dels interessos públics, la transparència institucional i la confiança de la ciutadania en les seues institucions han d’estar per damunt de qualsevol altra consideració. Per això, reclamem una investigació rigorosa, l’accés a tota la informació rellevant i la compareixença pública dels responsables polítics per donar les explicacions oportunes.

Alcoi, 8 de juny de 2026

A un poc menys d’un any per a les eleccions municipals, ja tot es fa en clau electoral. Ara, tot allò que no s’ha fet durant els tres anys de legislatura es vol anunciar a bombo i platerets com intentant mostrar interés sincer per temes de gran calat social que, malauradament han quedat oblidats als calaixos del govern. L’últim exemple ben significatiu del que dic, és l’encontre per a parlar de l’habitatge a Rodes del dia 28 de març que segons diu el govern ha estat organitzat pel mitjà de comunicació El Plural o pel Ministeri que tampoc ho tenen clar. Un acte clarament publicitari de precampanya del PSOE, ja que va ser l’únic partit representat institucionalment. Sols van estar representats membres del PSOE i UGT: la ministra Isabel Rodríguez va ser anunciada, però no hi va assistir, l’alcalde Toni Francés, el síndic, portaveu del PSPV a les Corts Valencianes, José Muñoz, i el secretari general de la UGT, Toni Calero. És a dir, el partit que durant dècades als diferents governs, tant estatal i autonòmic com local, no han fet pràcticament res en temes d’habitatge, ara despleguen tota una pedrera de càrrecs institucionals amb anys de dedicació a l’administració per a fer un acte que té totes les proclames de ser un acte de partit. Perquè és un acte de partit camuflat i ben acompanyat per figures mediàtiques importants i valuoses. S’ha demanat l’encàrrec d’organitzar-lo a un mitjà de comunicació, però qui figura és sols el PSOE. I el més greu, no paga el PSOE, es fa en diners de l’Ajuntament d’Alcoi; és a dir en diners de tota la ciutadania s’organitza un acte a totes llums partidista del PSOE.

I tot per a tornar a dir el que ja sabem, el que ja s’ha anunciat reiteradament als mitjans de comunicació, però sobretot per a exaltar les excel·lències de l’alcalde d’Alcoi per la tan notable (que dic notable, sobre salient) gestió municipal. Alcoi, referent del món mundial. Tantes aclaparadores floretes que a mi em va vindre al cap la frase del Rancio de «La que se avecina»: «que guapo soy y que culito tengo». Realment va ser tot un gran «reality show».

Seria de riure si no fos perquè el tema a tractar és realment seriós. L’habitatge s’ha convertit en el principal problema de la majoria social. L’accés a un habitatge digne és un impossible per a moltíssimes famílies. Els preus de lloguer o de compra estan pels núvols i els salaris per terra. I davant aquesta realitat i la urgència de donar-li resposta real, els actes endogàmics per a parlar de què bé ho fem tot són simplement un engany. A l’acte no hi havia cap dels centenars de persones que estan en llistes d’espera per poder accedir a un habitatge social, ja que no tenen prou recursos per a entrar en el mercat immobiliari i especulatiu que patim. Ni els milers de joves que no poden independitzar-se i tindre un projecte de vida sota un sostre on desenvolupar-la. Si una sola d’eixes persones haguera sentit l’acte, s’haguera quedat perplexa, cabrejada i indignada per una escenificació que no faria ni miqueta de gràcia.

No, no es pot utilitzar un tema tan sensible i tan vital per a fer política partidista barata, ni desplegar recursos públics per fer propaganda enganyosa.

Llarga se’ns farà la precampanya de les eleccions municipal 2027.

Per a Guanyar Alcoi és insuportable la falta de manteniment dels contenidors i la tardança en la recollida de la brossa que deriva en muntonades de borses per terra que no sols deixen una imatge de la ciutat lamentable sinó que també són un focus d’insalubritat molt perillós.

Segons la regidora de la Plataforma Ciutadana, Mari Carmen Paredes: «La imatge que projecta la ciutat amb els contenidors desbordats de borses de brossa, de contenidors trencats i bruts, és impresentable. Són molts diners els que paguem a l’empresa concessionària com per a tindre el servei d’aquesta manera tan deplorable. Exigim al govern que actue de manera contundent i que deixe de pagar per serveis no prestats.»

La Plataforma assegura que rep diàriament queixes de la ciutadania pel mal estat dels contenidors, afegint les corresponents fotos que mostren una deixadesa de les obligacions de l’Ajuntament molt insuficient i precària. Per a Mari Carmen Paredes: «No és una situació puntual, ja són molts dies els que no s’arreplega la brossa degudament i molt de temps amb uns contenidors en mal estat, sense reparar i sense renovar. Amb la calor que està fent la gravetat és molt major. Tindre els carrers plens de brossa pot causar un greu problema de salut per al veïnat».

Des de la Plataforma, denuncien que el manteniment de la ciutat en tots els aspectes és deplorable i que l’Ajuntament hauria de dedicar esforços i recursos per capgirar una realitat que està als ulls de tota la ciutadania. També insisteixen en el fet que les privatitzacions de la gestió dels serveis públics duen a aquests nivells de degradació i que és precís i urgent gestionar la ciutat de manera alternativa recuperant la gestió directa i pública dels serveis.

Per tot açò, Guanyar Alcoi exigirà al govern que reclame a l’empresa de recollida i tractament dels Residus Sòlids Urbans (RSU) que retire immediatament les borses de brossa acumulades als contenidors i als seus voltants per evitar mals majors. Així, com que hi haja més control per part de l’Ajuntament perquè aquests incidents deixen de passar.

Guanyar Alcoi ha tingut coneixement de rumors creixents que apunten a la possible eliminació de l’aula de 3 anys al CEIP Romeral, l’únic centre públic dels barris de Santa Rosa i Batoi, enfront dels tres centres concertats que operen a la mateixa zona. Des del grup municipal es considera que, si aquesta informació es confirma, estaríem davant d’un nou atac injustificable a l’educació pública, que una vegada més seria la que paga les conseqüències de les retallades del govern valencià.

“Cada vegada que hi ha retallades, sempre es comença per l’escola pública. Ja està bé. El Romeral és l’únic centre públic del barri i no permetrem que siga, una vegada més, el que pague els plats trencats”, ha assenyalat el portaveu de Guanyar Alcoi, que recorda que el Partit Popular està impulsant un desmantellament progressiu dels serveis públics, i que l’educació és una de les principals afectades.

Guanyar Alcoi manifesta el seu suport absolut a qualsevol acció que decidisquen emprendre tant la direcció del centre com l’AMPA. “Estarem al seu costat en tot el que calga. L’escola pública es defensa, i la defensarem amb totes les eines democràtiques que tenim”, afirmen des de la plataforma.

A més, el grup municipal adverteix que, si Conselleria confirma aquesta retallada, la resposta serà immediata i contundent: “Si es confirma el rumor, la lluita serà ferma i sostinguda. No permetrem que es tanque ni una sola aula pública mentre es mantenen o s’amplien unitats en centres concertats. Ja n’hi ha prou que sempre siga l’escola pública la que patisca les retallades.”

Guanyar Alcoi anuncia també que el pròxim divendres hi ha Ple a l’Ajuntament d’Alcoi i que, si la informació es confirma, exigiran al plenari que reclame formalment a la Conselleria d’Educació que garantisca la continuïtat de totes les unitats del CEIP Romeral. “No acceptarem silencis ni excuses. L’Ajuntament ha de defensar el seu únic col·legi públic al barri.”

No sé si seguiu amb interès la política local. No us culpe. Però a les darreres setmanes hi ha hagut cert enrenou. Els pressupostos fallits i l’etern debat sobre la Canal han posat de manifest dos coses. En primer lloc, Toni Francés ha perdut la confiança del plenari. La majoria de regidores i regidors no comparteixen el seu projecte. I, en segon lloc, no hi ha a l’Ajuntament alternativa entre l’oposició. Ni vot de confiança ni moció de censura.  

El bloqueig s’esquiva amb una argúcia legal favorable a Francès. Però això no resol, ni de lluny, el fons de la qüestió. El projecte del govern municipal està esgotat. De fet, és encara més greu: en realitat, el projecte mai no ha existit. El govern sí, i per això cobren tots els mesos religiosament. El darrer any de legislatura ens espera una llarga angúnia fins a la inanició. I si ningú no posa remei, l’avantsala d’un govern de coalició entre reaccionaris i neofeixistes.

Probablement, per això, Francès s’ha encomanat al sant patró, besant les seves restes inanimades, com a última i desesperada estratègia esotèrica. O potser siga per la religiositat salarial. A la vorera dreta del riu, espera l’oposició, fumant, que passe el cadàver polític de l’adversari. Sense cap aportació, més enllà que fer-se selfis en processons o a la vora d’un toll un dia de pluja. La política local seria una comèdia, si no fos perquè ens va el futur. Una patètica tragicomèdia en color sèpia i olor a encens del botafumeiro.

Revertir la situació no serà senzill, però si esperem les eleccions serà senzillament inviable. Cal actuar. Buscar una nova majoria des de l’esquerra, amb un nou programa i nous lideratges. És el moment de seure i retrobar-nos. Per identificar les mancances i dissenyar estratègies per afrontar-les. Des d’aquest cantó del tauler en plantegem, per començar, tres.

En primer lloc, la crisi de l’habitatge. Que s’ha de resoldre des de la intervenció decidida de l’administració. Una política pública de construcció i, especialment, de rehabilitació. Per tal d’intervindre en el mercat, fent-li la competència a l’especulació. Acompanyada de mesures fiscals i d’un acompanyament en el lloguer, per regular preus i donar seguretat a inquilins i petits propietaris. Amb el Centre Històric com a objectiu prioritari, abandonat des de fa dècades.

Per continuar, cal planificar una política econòmica que done respostes reals. La positiva evolució de l’ocupació no ens ha d’amagar que estem ben lluny de les millors dades. Patim una desocupació superior a la mitjana. Especialment entre les dones i els aturats de llarga durada. En un context ben complex i canviant. I això fa imprescindible abordar, d’una vegada, les necessitats industrials des de la comarca, abandonant els campanars propis i les canals alienes.

I, en tercer lloc, els serveis bàsics. L’emancipació de les grans empreses transnacionals permetrà millorar la freqüència dels autobusos, la neteja dels carrers i la recollida de residus. I produirà un estalvi, també en l’aigua, que podrem dedicar a reforçar uns serveis socials hui clarament insuficients.

Però per afrontar aquests reptes no podem esperar a les eleccions, un any és un món. Cal començar des d’ara mateix, a buscar el consens i les candidates. 

Quan va començar aquesta legislatura jo tenia molt clar quin havia de ser el meu paper en Guanyar Alcoi i era fer política útil, responsable i centrada a millorar la vida de la gent. Però també tenia clar que aquest treball no podia ser individual. Havia de ser compartit amb un grup implicat, preparat i amb ganes d’aconseguir avanços reals per a la ciutat. I així ha sigut.

Durant aquests anys hem treballat de manera conjunta, consensuant decisions i amb una coordinadora sempre darrere donant-nos suport i ajudant-nos a mantindre el rumb clar. Sense estridències, però amb fermesa. Sense renunciar a les nostres línies roges.

Des del primer dia hem defensat que els serveis públics han d’anar deixant de ser privatitzats. Per això vam començar a marcar un camí perquè l’empresa pública d’Alcoi puga assumir progressivament serveis municipals. Creiem en una gestió pública pensada per a l’interés general i no per al benefici privat.

També hem estat centrats a escoltar les demandes dels barris i treballar perquè es convertiren en realitat. Hem impulsat avanços com el Centre de Salut de la Zona Alta, assegurant les partides necessàries per a la compra i adequació del local; feina que hauria d’haver fet Compromís, i l’únic que sap és posar-se la medalla d’un treball que no ha fet. Esperem que, almenys, els tràmits amb Conselleria sí que els facen en temps i forma.

Hem defensat la continuïtat de la biblioteca de la Uixola; hem treballat en millores per als Clots i el Partidor; i hem aconseguit que l’Ajuntament pose en marxa canals d’informació directa amb la ciutadania a través de WhatsApp i Telegram.

Una altra prioritat ha sigut la defensa dels drets dels treballadors municipals, contribuint al desbloqueig de la Carrera Professional Horitzontal, una reivindicació històrica del personal de l’Ajuntament.

La nostra abstenció als pressupostos mai ha sigut gratuïta. Sempre ha estat vinculada a millores concretes: més recursos per a habitatge, reforç de la brigada d’obres i serveis, partides per al Pla d’Accessibilitat i passos importants per avançar cap a la reversió de serveis públics, entre d’altres.

Tot això ho hem fet des del diàleg i la negociació, demostrant que la política també pot servir per a construir i arribar a acords útils i necessaris.

Continue apostant per un Alcoi millor. Aposte per la gent que treballa amb dedicació i ganes per la ciutat. Aposte per un grup que construeix, que treballa i que intenta millorar les coses cada dia. Perquè la crítica, quan no va acompanyada de diàleg ni de voluntat d’entesa, només serveix per a alimentar l’ego d’aquell que assenyala, però no és capaç de trobar-se amb l’altre per canviar realment les coses.

I això és el que hem intentat fer durant tota aquesta legislatura: treballar perquè la política siga útil per a la gent.