Des del passat 28 de febrer estem assistint a una nova forma de fer la guerra. Fins ara, teníem clar que totes les guerres eren econòmiques, ja que al darrere hi havia principalment petroli i altres matèries valuoses.

Sempre s’ha dit que el primer que guanya les guerres és el fabricant d’armes, de manera que ara tenim una nova versió encara més perversa, Trump es farà més ric amb aquesta guerra.

Aquest delinqüent va encetar el seu mandat a la Casa Blanca amb una guerra aranzelària tan inútil com il·legal com va sentenciar la justícia nord-americana. Aquest impost mundial ja ens va afectar de manera indirecta a la nostra butxaca , però tota aquesta bogeria de posar i llevar aranzels a certs especuladors, amb l’adequada informació, els ha fet molt rics, crec que tots sabem que Trump és un d’ells.

Ara amb l’atac d’Iran, Trump té un gran poder especulatiu sobre el preu del petroli  que pot apujar o abaixar segons les decisions que a ells els interessen. Tu i jo no podem comprar o vendre petroli al mercat, però el president nord-americà, sí.

També, s’ha vist com ha fet molts moviments immobiliaris per les zones afectades a causa de les guerres, la qual cosa és una de les seues activitats/especulacions econòmiques preferides. Fins i tot, s’ha sumat a la nova especulació del segle XXI amb criptomonedes, en què ell i la seua dona Melània tenen la seua pròpia.

Mentrestant, nosaltres de moment estem pagant els plats trencats amb els combustibles, atès que hi ha més costos d’aquesta guerra personal, el gas, fertilitzants… Quan puja el petroli gairebé tot s’encareix i ens fa més pobres.

El govern espanyol ha començat a prendre mesures –encara estem esperant les de la Generalitat Valenciana que no ha fet res al respecte– molt semblants a les que es van prendre a la guerra d’Ucraïna. Veurem si són suficients o caldrà augmentar-les, però de moment hem de pagar més de 5 mil milions de factura.

Trump i Netanyahu, fora de tota legalitat internacional, han encetat una guerra a la zona més conflictiva del món, l’Orient Mitjà, que no sabem com acabarà. La història ens ha ensenyat que després vindran més problemes, ja hem patit els atemptats de l’11M, el YAK 42 del nostre fill adoptiu Trillo…

Cap organisme internacional ha sigut capaç de parar-los els peus a aquesta parella de criminals de guerra, ni Europa, ni l’OTAN, ni l’ONU… Si no poden fer res ho passarem molt malament.

Crisis migratòries, energètiques, mediambientals que com al cas de la guerra d’Ucraïna, possiblement, passa a les properes generacions.

Maleïdes siguen les guerres i els canalles que les fan.

Jordi Santonja Ferrando, portaveu de Guanyar Alcoi.

L’Ajuntament d’Alcoi, assegura la celebració de la Mostra de Teatre d’enguany malgrat la retallada de pressupost per part de la Generalitat.

Com a actriu i espectadora no puc fer més que aplaudir aquesta decisió, encara que això supose la reducció de dies d’exhibició i d’espectacles. El sector de les arts escèniques està ja tan castigat al País Valencià que acabem conformant-nos amb el poc que ens ofereixen.

Alguns pensaran que no és per a tant, que total tres companyies menys no passa res, ja les programaran més endavant -si hi ha pressupost, clar-, però la Mostra no és només una setmana en la qual es fa teatre en Alcoi, és una Fira de les Arts Escèniques per a professionals, l’objectiu de la qual és mostrar les creacions de les companyies valencianes i obrir les possibilitats d’exhibició de les nostres produccions més enllà del nostre territori.

(Potser no és equiparable, però posem per cas que es retallara el pressupost per a la Fira del Tèxtil i quedaren excloses les empreses d’Alcoi. Què passaria aleshores?)

Pot ser per a alguns la Mostra de Teatre d’Alcoi no signifique res, de fet hi ha gent a qui li passa totalment desapercebuda o s’assabenta de la seua existència quan ja ha passat. Però més de 4.000 espectadors en l’edició del 2025 avalen la seua rellevància.

Després de 35 anys la Mostra forma part de la nostra essència com a poble i ens situa com a referent cultural en els mapes més enllà de la nostra història, les festes o l’orografia.

Fa anys que no participe en la Mostra de Teatre d’Alcoi com a actriu. Els muntatges als quals he treballat els últims anys no han tingut cabuda en la programació, per diferents circumstàncies que ara no venen al cas, i com a espectadora, feia una temporada en què em coincidien bolos o rodatge amb les dates del Festival.

L’any passat, però, vaig tindre la diguem-ne «sort», essent positiva, de no tindre feina eixos dies i vaig poder gaudir de veure als teatres d’Alcoi els treballs que presentaren moltes companyies valencianes i també de la resta de l’Estat.

No sé si el fet que l’any passat estigués a punt de suspendre’s per la falta de pressupost em va fer veure la Mostra des d’una perspectiva diferent. Tenia la sensació que tant el públic que omplia les sales com les companyies i els gestors estàvem demostrant amb la força de la nostra presència i la creativitat i innovació dels diferents muntatges exhibits la necessitat de mantindre i cuidar aquest certamen que tant ens aporta com a persones, com a poble i com a país.

Vist el pressupost d’aquest any per a la Mostra, aquella retallada del 2025 -de 150.000 a 60.000 €- que va ser finalment rectificada gràcies a la reacció de l’Ajuntament i diferents àmbits del sector de les arts escèniques (gestors, productors, companyies) era un avís sense anestèsia del que anava a passar en el futur. I com a mostra un botó. Enguany l’Institut Valencià de Cultura retalla en 50.000 euros el pressupost i no garanteix la resta si no s’aproven els pressupostos autonòmics. Un regal per a una Mostra de Teatre que enguany compleix 35 anys, que és de les poques que es fan al País Valencià i que engloba totes les manifestacions artístiques, des de Circ, Dansa, Teatre infantil, Teatre de Titelles, Teatre de Carrer i Teatre de Sala, produït al nostre territori.

Què es pretén des de la Generalitat retallant el pressupost?

La resposta és evident acabar amb la Mostra de Teatre d’Alcoi.

Les prioritats polítiques i socials de la Generalitat governada pel PP i VOX no es fonamenten en entendre la cultura com una inversió que retorna en forma de benestar, identitat i desenvolupament econòmic. I el teatre com a forma d’expressió artística, que a part d’entretindre convida a la reflexió i desperta el pensament crític del públic, mai ha estat plat del seu gust.

Així ho demostra el progressiu desmantellament de totes les polítiques que fins ara sostenien el funcionament bàsic de les arts escèniques al País Valencià:

• Retallada pressupostària d’un 11% respecte a l’any 2024,

• Tres canvis de conseller de Cultura,

• Imposició de canvis al Circuit Cultural Valencià,

• Retards en la convocatòria de subvencions per a la producció,

• Disminució de la programació en els centres públics d’exhibició,

• Menys producció valenciana i en valencià

• Reducció de la programació de circ, dansa i arts de carrer

• Reducció en un 30% de la partida de personal de l’IVC a la volta que es paguen 200.000 euros a Tragsa per evitar el col·lapse en la gestió del Circuit i el programa de subvencions.

• Abandó de les ensenyances superiors d’Art Dramàtic i Dansa

• Reducció en un 40% del pressupost del Centre de Documentació Escènica.

• Eliminació dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes en 2025.

Davant de totes aquestes evidències la pregunta és si volem que aquells que administren els nostres diners continuen retallant les inversions en tot el que té a veure amb la Cultura, un bé comú, un dret i una necessitat bàsica per al desenvolupament de l’ésser humà i de la societat, que, encara que molts no ho creguen, contribueix significativament al PIB i a la innovació i dinamització de l’economia local i nacional.

Jordi Santonja, co-portaveu de Guanyar Alcoi

No hi ha cap dubte de quin és el principal problema de la nostra societat: l’habitatge, el qual des de fa uns anys s’ha convertit en el negoci estrela de l’especulació en l’àmbit mundial. Fins i tot, a les Illes Fèroe un lloc inhòspit i amagat de la resta del món, els lloguers han augmentat un 20%.

Les raons per les quals s’ha arribat a aquesta estafa són molt variades. Per fer un petit, i personal resum, diré que a l’anterior crisi del 2008, les hipoteques van ser claus a la gran fallida borsària global, les quals es van convertir en actius financers tòxics. Ara l’objectiu ha derivat als lloguers, agreujats a causa de l’ànsia per fer turisme després de la COVID.

Els apartaments turístics van ser el nou producte financer de caràcter mundial. A Espanya s’han unit els habitatges buits o a mig construir de l’anterior crisi del 2008 amb un gran destí turístic que demana molts habitacles. Tot junt, han configurat un còctel molt perillós, el qual repercuteix en el dret a l’habitatge. Per si faltava algun ingredient més, cal afegir-hi els diners negres que són un dels grans atractius del negoci immobiliari que accepta diners en efectiu.

Patim de tota la vida una llei hipotecària de les més dures del món, ja que els hipotecats pràcticament no poden negociar res amb els bancs i els desnonaments es donen a continuació en el moment que no es puga pagar la mensualitat, la qual cosa passa també amb els lloguers. El panorama està molt negre, no?

No obstant això, la bona notícia és que es pot capgirar tota aquesta especulació que és el nostre patiment. Resulta que tot són decisions polítiques que es poden canviar i, fins i tot, tenim la Constitució espanyola de la nostra part. Per descomptat que és una lluita difícil, però sempre les coses més problemàtiques són les més importants. Cal actuar des de molts i variats fronts perquè no serà una transició curta, per això, com més prompte comencem, abans arribarem als nostres objectius. 

Cal afrontar el problema des de totes les vies: fiscal, legislativa… És un problema estructural que afecta molts àmbits, ja que són més de quaranta anys d’abandonament de polítiques d’habitatge, i tenim un triangle pervers en el qual els ajuntaments tenen el sòl, les comunitats autònomes les competències i el govern estatal la legislació. Posar-hi d’acord aquestes administracions es força complicat.

Fa quatre dies, el Ministeri de Consum era irrellevant al Consell de Ministres, probablement no sabríem dir ni un sol nom dels anteriors ministres, però, avui tenim a Pablo Bustinduy que ha fet més per l’habitatge que el Ministeri d’Habitatge mateix.

Si te n’adones en el fons són tot decisions polítiques que la dreta i el PSOE porten tota la democràcia duent a terme i, per tant, és fàcil d’entendre que no votant-los mai seria un primer pas per poder fer un altre tipus de política. Això és el que passa quan un comença un camí, cal donar el primer pas.

I en el fons de tot, el més important és que qui està guanyat la partida són els especuladors. Aquesta és la veritable lluita. Des de fons d’inversió estrangers, passant per la SAREB, entitats subvencionades per tots nosaltres com l’Església, els grans tenidors d’habitatge que haurien de ser a partir de dos habitatges… els especuladors poden fer i desfer als municipis i comunitats.  El seu negoci és la nostra pobresa i el seu benefici és la pèrdua del nostre dret a un sostre digne.

L’habitatge és un dret que cal afegir a la llista de l’estat del benestar junt amb la sanitat, l’educació o la dependència perquè les necessitarem sempre al llarg de la nostra vida i hem de treure–les de les urpes dels especuladors.

La plataforma ciutadana alerta que el riu continua presentant contaminació visible i males olors de forma intermitent des dels primers episodis en setembre de 2024 sense que s’hagen esclarit les causes ni s’hagen adoptat mesures efectives

Guanyar Alcoi ha tornat a denunciar la contaminació del riu Riquer, després que en setembre de 2024 advertiren dels vessaments que van arribar a tenyir l’aigua de negre, generant males olors durant setmanes; un fet que també va denunciar la Colla Ecologista La Carrasca.

Segons explica la plataforma, diversos veïns han advertit que el tram del riu Riquer situat baix del Pont de Cervantes presenta un estat de brutícia i contaminació de forma reiterada. Guanyar Alcoi critica la falta d’actuació decidida del govern municipal per esclarir l’origen d’estos episodis i evitar que es repetisquen.

Davant aquesta situació, el grup municipal de Guanyar Alcoi va preguntar en la darrera comissió informativa sobre les causes dels vessaments i si existeixen vessaments irregulars que provoquen aquesta situació i va sol·licitar una investigació exhaustiva, així com mesures correctores per revertir aquesta situació.

En resposta, el govern municipal s’ha limitat a traslladar un informe d’inspecció tècnica sense data, ni signatura, on s’informa que s’ha localitzat un possible punt de contaminació a l’altura del Pont de Sant Jordi, però del qual no s’ha determinat l’origen. També s’ha localitzat un possible vessament al riu a la zona de la Murtera que coincideix amb l’existència d’un col·lector general, que quan s’obstrueix es produeix un vessament al riu. Així mateix, l’empresa FACSA, encarregada de la neteja i el manteniment de la xarxa de col·lectors locals, ha indicat que no existeixen problemes en la xarxa general pública de subministrament. No obstant això, el mateix informe conclou que es desconeix si el vessament localitzat és l’origen de la contaminació visible i de les males olors.

Des de Guanyar Alcoi consideren que estes conclusions evidencien una investigació insuficient i la manca de voluntat política per abordar el problema de manera efectiva. “No és acceptable que mesos després continuem sense saber què està passant al riu Riquer ni qui és el responsable dels vessaments”, ha afirmat la regidora de Guanyar Alcoi, Mari Carmen Paredes.

En este sentit, Paredes ha insistit que “la ciutadania no pot continuar suportant episodis de contaminació visibles i persistents dels nostres rius sense que l’Ajuntament actue amb contundència i eficàcia per identificar l’origen i evitar que es repetisquen”. «Aquests episodis de contaminació de les aigües demostren que la possibilitat d’un vessament zero és impossible, ja que la manca d’inspeccions efectives, investigació i el deteriorament de les instal·lacions no reparades a temps evidencien la manca de compromís real» afegeix Paredes.

Guanyar Alcoi reclama al govern municipal que intensifique les investigacions, determine l’origen dels vessaments i implemente mesures efectives per garantir la qualitat ambiental del riu Riquer, posant fi a una problemàtica que continua sense resoldre’s.

En resposta a l’article de Lorena Zamorano

Mari Carmen Paredes, regidora de Guanyar Alcoi

Fa uns dies, al saló de plens es va produir aquest debat, no només es va parlar d’una moció presentada per Guanyar Alcoi: es va evidenciar també una manera de fer política basada en simplificar una realitat que és, en realitat, molt més complexa.

Parlar de l’acord entre la Unió Europea i Mercosur com una oportunitat clara i directa per a Alcoi és, com a mínim, incomplet. A hores d’ara, aquest tractat no està en vigor, sinó que es troba encara en un període de revisió i estudi dins de la mateixa Unió Europea, precisament perquè genera dubtes importants en àmbits clau com la competència, les garanties sanitàries, mediambientals i les condicions laborals.

I ací és on rau la qüestió de fons: es pot defensar la indústria local sense analitzar en profunditat els efectes reals d’aquest acord? Obrir mercats pot ser positiu, sí, però també pot significar obrir la porta a una competència que no juga amb les mateixes regles. Productes procedents de països amb normatives menys exigents en matèria laboral, mediambiental o de control de qualitat poden arribar amb preus més baixos, generant una competència deslleial que afecta directament les nostres empreses i, en conseqüència, els nostres treballadors.

Dir que es defensa Alcoi mentre no es parla obertament d’aquests riscos és, com a mínim, oferir mitges veritats. I la política útil no pot basar-se en això.

Defensar la nostra indústria no és només apostar per l’exportació; és també protegir el teixit productiu local davant possibles desequilibris. És exigir garanties clares abans de donar suport a acords que poden condicionar el futur de sectors estratègics. És entendre que el progrés no pot vindre a qualsevol preu.

Per això, la responsabilitat des de la política municipal no és limitar-se a repetir arguments marcats des d’instàncies superiors, sinó analitzar, qüestionar i defensar allò que realment beneficia la ciutat. Sense presses i sense eslògans.

Perquè sí: defensem la indústria. Defensem el treball. Defensem el que és nostre. I precisament per això, exigim rigor, transparència i garanties abans de donar suport a decisions que poden tindre conseqüències profundes per al futur econòmic d’Alcoi.

Mari Carmen Paredes, regidora de Guanyar Alcoi

En els temps que corren, marcats per la violència, per guerres injustes i il·legals, i per una creixent deshumanització en molts àmbits de la vida, es fa més necessari que mai aturar-nos i reflexionar. Reflexionar com a individus i com a societat sobre quins valors ens guien, què estem normalitzant i fins a quin punt hem perdut el rumb en allò essencial: el respecte, la dignitat i la vida humana.

És precisament en moments així quan es fan més visibles certes contradiccions. Les religions, que històricament han sigut font de valors i de sentit per a moltes persones, pense, haurien de ser coherents amb els seus propis principis. I, sobretot, també haurien de ser-ho aquelles persones que s’hi acosten.

Perquè el problema no és la fe en si, sinó el seu ús com a aparador. Quan algú s’identifica amb una religió només des de la imatge, des del gest visible, però no posa en pràctica els valors que diu defensar, es genera una contradicció evident. Així, el postureig religiós acaba estant renyit amb la vertadera espiritualitat.

Les grans tradicions religioses comparteixen principis bàsics: el respecte als altres, la compassió, la solidaritat, l’amor a l’altre. Però aquests valors perden tot el seu sentit quan es queden en paraules o en rituals buits. No n’hi ha prou amb aparentar: cal actuar en conseqüència.

La contradicció es fa encara més evident quan discursos d’exclusió o d’odi es presenten i s’apropen a símbols religiosos. Difícilment es pot parlar d’amor o de fraternitat mentre es menysprea, s’assenyala o s’exclou a altres persones. És ací on la distància entre el que es diu i el que es fa es fa insostenible.

Amb tot el respecte, potser ha arribat el moment que, com a societat, dignifiquem les nostres creences i els nostres valors, i que també sapiguem posar límits clars. No es pot estar en missa i repicant: no es pot utilitzar un llenguatge que menysprea i criminalitza a qui més pateix i, al mateix temps, voler fer creure que es comparteixen uns valors que, en realitat, apunten en la direcció contrària.

Potser per això cal recuperar una idea senzilla però exigent: la coherència. No només en l’àmbit religiós, sinó en la societat en conjunt. Perquè, al cap i a la fi, els valors no es demostren en allò que es mostra, sinó en allò que es practica.

La plataforma ciutadana expressa la seua solidaritat amb el docent i la comunitat educativa i exigeix a la Conselleria d’Educació i l’Ajuntament mesures urgents per garantir la seguretat dels professionals dels serveis públics.

La plataforma ciutadana Guanyar Alcoi ha condemnat rotundament l’agressió patida per un mestre en un centre educatiu de la ciutat. Des de la plataforma ciutadana han mostrat el seu suport al docent afectat i a tota la comunitat educativa davant uns fets que consideren intolerables.

Guanyar Alcoi considera que situacions com aquesta no poden normalitzar-se ni quedar sense una resposta contundent per part de les administracions públiques. La plataforma remarca que els professionals que treballen al servei de la ciutadania han de poder desenvolupar la seua tasca amb garanties de seguretat i respecte.

En aquest sentit, des de la plataforma ciutadana assenyalen que no es poden permetre agressions ni situacions de violència en espais públics com els centres educatius, els centres sanitaris o els serveis socials. Per això, reclamen que les administracions competents adopten mesures efectives que protegisquen els treballadors i treballadores d’aquests àmbits.

A més, la plataforma ciutadana ha anunciat que donarà suport i se sumarà a totes les mobilitzacions que puguen convocar els sindicats de l’ensenyament i la comunitat educativa per mostrar el rebuig als fets i exigir l’aplicació de mesures que milloren la seguretat del personal educatiu.

Finalment, Guanyar Alcoi ha reiterat la seua solidaritat amb el mestre agredit i amb tota la comunitat educativa.

L’activitat tindrà lloc el dimarts 17 de març al Club d’Amics i Amigues de la UNESCO d’Alcoi i comptarà amb la participació del politòleg Tomàs P. Alfonso

La plataforma ciutadana Guanyar Alcoi ha organitzat la xarrada “La situació de l’habitatge a l’Estat espanyol. Anàlisi i propostes”, que se celebrarà el pròxim dimarts 17 de març a les 19 hores al Club d’Amics i Amigues de la UNESCO d’Alcoi (C/ Cid, 12). L’acte comptarà amb la intervenció de Tomàs P. Alfonso, politòleg i autor del llibre «Ningú sense sostre», i la presentació a càrrec de Sergi Rodríguez, portaveu del grup municipal.

L’activitat abordarà el paper central que ha tingut la lluita per l’habitatge durant l’última dècada a l’Estat espanyol, especialment al País Valencià. Aquest moviment social ha esdevingut una de les principals expressions de mobilització al voltant del dret a l’habitatge i de la defensa de la vida als barris davant processos com l’especulació immobiliària, la gentrificació o la turistificació.

La xarrada permetrà analitzar el context actual de la problemàtica de l’habitatge, així com les formes d’organització col·lectiva que han sorgit en diferents territoris per fer front a aquesta situació. Entre altres qüestions, es posarà el focus en el paper dels moviments socials i de les iniciatives comunitàries que han articulat respostes davant l’emergència habitacional.

Així mateix, s’explicaran diverses experiències organitzatives del moviment valencià per l’habitatge, com ara la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de València, els centres socials ocupats anarquistes, les assemblees de barri i la xarxa EntreBarris, així com el Sindicat d’Habitatge de València. Aquestes iniciatives han desenvolupat diferents estratègies de suport mutu, defensa del dret a l’habitatge i construcció comunitària als barris.

Des de Guanyar Alcoi s’anima la ciutadania a assistir a aquesta activitat, que pretén generar un espai de reflexió i debat al voltant d’una problemàtica social de gran actualitat. La xarrada tindrà lloc el dimarts 17 de març a les 19 hores al Club d’Amics i Amigues de la UNESCO d’Alcoi, amb entrada lliure fins a completar aforament.

Mari Carmen Paredes, regidora de Guanyar Alcoi

L’any ha començat amb una realitat dolorosa que no podem maquillar ni suavitzar: dones assassinades per homes que no accepten la seua llibertat. Xiquets i xiquetes convertits en víctimes d’una violència cruel que utilitza el dolor com a arma. Cada cas és una tragèdia. Cada assassinat és un fracàs col·lectiu.

I davant d’això, encara hi ha qui pretén negar la violència de gènere. Qui vol canviar-li el nom per diluir responsabilitats. Qui la banalitza, qui la converteix en debat ideològic, qui la qüestiona des de les institucions, d’una forma clarament anti democràtica. Negar la violència masclista no és una opinió: és una agressió a les víctimes, a les famílies i a la societat. És protegir el masclisme. És convertir-se en còmplice.

El 8 de març és celebració i és reivindicació. És memòria de totes les dones que han lluitat abans que nosaltres. És defensa dels drets conquerits. I és advertència: els drets no són irreversibles. Vivim un moment de retrocés preocupant. Discursos que ataquen la igualtat, que menyspreen el feminisme, que intenten fer-nos creure que ja està tot aconseguit. No és cert. Encara hi ha bretxa salarial. Encara hi ha sostres de vidre. Encara hi ha violència. Encara hi ha por.

El feminisme no és odi, el masclisme sí. És justícia per a totes i tots. És llibertat pel conjunt de la societat. És cultura de pau. És progrés, perquè quan les dones, avancem, avança el conjunt.

Ens volen callades. Ens volen dividides. Ens volen resignades. Però no ho estem. Cada vegada som més les que alcem la veu. I cada vegada són més els homes que entenen que la igualtat no és una amenaça, sinó una oportunitat de construir una societat millor, juntes, junts.

El 8M és una crida clara: eixim al carrer. Celebrem el camí recorregut, però sobretot defensem-lo, celebrem-lo. No permetrem que es desmantellen lleis, que es buiden de contingut paraules com igualtat o que es trivialitze la violència que mata.

No farem ni un pas enrere.

No consentirem la negació.

No permetrem que ens tornen a la submissió.

Som ací. Fortes. Valentes. Conscients.

I no pensem rendir-nos.

La plataforma ciutadana denuncia que, després mesos de finalitzar les obres de la Rosaleda el pàrquing continua tancat malgrat haver vençut el termini de 15 dies donat a la concessionària

Guanyar Alcoi preguntarà al govern al plenari de març en quina situació es troba la concessió i si pensa traure-la de nou a licitació

La plataforma ciutadana Guanyar Alcoi ha denunciat públicament la situació de bloqueig que continua afectant el pàrquing subterrani de La Rosaleda, després que hagen passat més de quinze dies des que el plenari municipal abordara la qüestió sense que les instal·lacions s’hagen reobert al públic.

Les obres de remodelació de la plaça i del pàrquing van finalitzar en novembre de 2025, culminant així 25 anys de lluita perquè La Rosaleda tornara a ser una zona verda. Segons recorda Guanyar Alcoi, el projecte ha suposat un cost de 4,4 milions d’euros per a les alcoianes i alcoians, a més del cost derivat de l’obra il·legal executada durant governs del PP. Tal com la formació ha denunciat en reiterades ocasions, no només les irregularitats inicials han generat sobrecostos, sinó també els retards i la manca de diligència dels successius governs municipals.

La llicència de reobertura del pàrquing es va concedir el 5 de setembre de 2025, però la concessionària UTE Ortiz-Auplasa ha mantingut el pàrquing tancat, negant un servei públic necessari per al veïnat. A finals de gener de 2026, l’Ajuntament va concedir un termini de quinze dies per reobrir les instal·lacions, advertint que, en cas contrari, el contracte quedaria rescindit per incompliment. Superat aquest termini, el pàrquing continua sense obrir.

Davant aquesta situació, Guanyar Alcoi ha registrat dues preguntes: en quina situació administrativa es troba actualment el pàrquing de La Rosaleda i si el govern municipal té previst traure de nou l’explotació a licitació. A més, la plataforma ha formulat un prec clar: que el pàrquing passe a ser de gestió municipal.

El portaveu de Guanyar Alcoi, Sergi Rodríguez, afirma que “no és acceptable que, després de tot el que ha costat econòmicament i socialment aquest projecte, la ciutadania continue sense poder fer ús d’unes instal·lacions acabades”. A més, afegeix que “la successió d’enganys, retards i incompliments demostra que el model de concessió ha fracassat i que cal apostar per una gestió directa que garantisca un servei de qualitat, pensant en la ciutadania i les seues necessitats”.

Des de la plataforma insisteixen que la ciutat no pot continuar assumint les conseqüències d’una mala planificació i d’anys d’irregularitats i decisions errònies. Per això, Rodríguez conclou que «és el moment de què el govern municipal actue amb fermesa, rescindisca el contracte i s’avance cap a una gestió pública del pàrquing que pose per davant els interessos de la ciutadania d’Alcoi i no el benefici de les grans empreses«.

La plataforma ciutadana defensa que existeix una majoria progressista favorable a un centre més amable i sostenible i reclama iniciar sense més demora la tramitació de l’ordenança sorgida del procés participatiu.

La plataforma ciutadana Guanyar Alcoi ha manifestat la seua preocupació davant l’anunci del govern municipal de desestimar l’ordenança de ‘peatonalització’ del Centre d’Alcoi després de finalitzar el procés participatiu, dut a terme per exigència judicial arran de les mancances detectades pels tribunals en el procediment inicial. Per a la formació, un projecte estratègic d’esta magnitud no pot quedar paralitzat per la falta de consens unànime.

Des de Guanyar Alcoi consideren que, tot i que el consens amb totes les forces polítiques —i especialment amb el PP— seria desitjable, el rebuig anunciat per la dreta no pot frenar una iniciativa que compta amb el suport d’una majoria progressista al Consistori i que aposta per un centre urbà descongestionat del trànsit rodat, amb menys contaminació, més espais per als vianants i major dinamització comercial.

El portaveu de Guanyar Alcoi, Sergi Rodríguez, assenyala que “no podem permetre que el no rotund del PP marque el futur d’un projecte que és positiu per a la ciutat i que respon a un model de ciutat més sostenible i habitable”. En este sentit, ha remarcat que “defensar un centre per a la ciutadania, amb més espais de convivència i socialització, és defensar el futur d’Alcoi i el seu benestar”.

La formació recorda que, malgrat considerar que la proposta actual d’ordenança és insuficient —especialment per no incloure el carrer Casablanca—, això no ha de ser un impediment per avançar. “Encara que la proposta no arreplega totes les nostres aspiracions, és un primer pas necessari. Ja hi haurà moment de fer-la més ambiciosa, però ara toca avançar cap a una mobilitat sostenible”, ha afirmat Rodríguez.

Per tot això des de Guanyar Alcoi han presentat una moció per al plenari de març amb dos punts clars: en primer lloc, que l’alcalde convoque un Ple extraordinari per a debatre i aprovar inicialment l’ordenança sorgida del procés participatiu, iniciant així la seua tramitació administrativa; en segon lloc, que el govern, a través del departament de mobilitat i el seu equip tècnic, elabore una proposta d’alternatives de mobilitat que complemente la futura ‘peatonalització’, donant resposta als suggeriments ciutadans que no es van poder incorporar a l’articulat normatiu.

La plataforma ciutadana insisteix que no es pot demorar més una iniciativa estratègica que camina en la línia d’una ciutat més sostenible, resilient i preparada per als reptes de futur. “Governar és prendre decisions valentes. Si estem convençuts que la peatonalització és bona per a Alcoi, hem de defensar-la i posar-la en marxa sense més excuses” conclou Rodríguez.

Sergi Rodríguez, portaveu del grup municipal de Guanyar Alcoi

Estimada Yolanda, has anunciat que et fas a un costat, que no tornaràs a presentar-te com a presidenciable a les pròximes eleccions. Però Yolanda, tu sempre has estat a un costat: al costat de la classe treballadora. Dius que ho fas per afavorir la necessària unitat de l’esquerra en un moment històric que la fa imprescindible per damunt d’egos i visions estretes que la poden impossibilitar. Una vegada més, demostres així la teua coherència i honestedat posant per damunt d’egos i personalismes els teus convenciments en defensa del bé comú. Et fas a un costat amb la consciència clara que continuaràs allà on la teua gent decidisca que has d’estar, i espere que pel bé de la classe treballadora continues com fins ara lluitant com ho has fet sempre. Tens la justícia social en el teu ADN, que com la majoria de la nostra generació, l’has aprés a casa, i sempre has fet camí en eixa direcció.

La millor ministra de la història, el millor referent per a la teua classe. Has fet de la política el servei públic exemplar dels que tenim clara quina és la seua veritable funció. En els pitjors moments de la teua etapa, aquells que el confinament obligat per la pandèmica feia perillar milions de llocs de treball, vas posar a disposició tots els instruments i recursos de l’Estat per assegurar els llocs de treball amb els ERTO. Salvares 550.000 empreses i a 3.600.000 treballadors que depenien del seu salari i de la continuïtat de l’empresa per a subsistir.

Has aconseguit una Reforma Laboral consensuada amb els agents socials que ha reduït la temporalitat i la precarietat, afavorint i potenciant els contractes indefinits. Has estat capaç de passar d’un 10% a un 50% l’augment de la contractació indefinida. Has reduït l’atur a nivells històrics, situant-lo per sota del 10%. Has recuperat la força de la negociació col·lectiva com l’instrument prioritari dels treballadors i treballadores en els convenis. Amb la Llei Rider has tret de la inseguretat i la precarietat laboral als falsos autònoms. Has aconseguit apujar set vegades el Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins a arribar als 1.221€ actuals. Has donat visibilitat i seguretat a les treballadores de la llar. La teua defensa de les Pensions, ha fet que s’hagen augmentat progressivament fent que, fins i tot, s’hagen duplicat les més baixes. I ara vas per l’Estatut del Becari i la Becaria per protegir els drets laborals de qui sempre els han estat negats.

La teua aportació a la política en majúscules, en benefici de la teua classe és incontestable. La teua aportació, junts als companys i companyes, ministres de Sumar, notable.

Falta molt per avançar, que sols s’aconseguirà amb una major representació de l’espai plural i unitari de l’esquerra a la qual fins ara representes, i que vols ajudar a ampliar. Però el teu treball ja és un referent del que s’ha de fer també en altres competències de govern per fer que el benestar real de la classe treballadora siga complet. Especialment front un PSOE que no s’atreveix a actuar amb fermesa en polítiques actives d’habitatge, cal una força com la teua per actuar amb contundència i assegurar l’objectiu de l’accés a un habitatge digne per a totes i tots.

Eres ben conscient que la conjuntura política i social actual, tant a escala internacional com estatal, és molt adversa i nociva per a la classe treballadora i per als ideals de transformació d’un sistema capitalista que ens du a la barbàrie. Per això, amb el teu exemple molts treballadors i treballadores poden comparar qui lluita per ells i elles, i qui, com el feixista de Milei, els aplica jornades de 12 hores, hores extres a canvi de misèria, privatitza els serveis bàsics i deixa sense drets a pensionistes i a la majoria social per fer més pobres als pobres i més rics als rics.

Sí, has deixat ben clar que no tots els polítics i polítiques són iguals ni fan la mateixa política. T’escric estes quatre lletres per agrair-te el bon treball fet. Jo, estic al teu costat.