Sergi Rodríguez Castelló, regidor de Guanyar Alcoi
De vegades algunes persones, veïns i veïnes d’Alcoi, ens pregunten per què els regidors i regidores de Guanyar Alcoi no assistim als actes religiosos que es fan a la nostra ciutat i als que sí que assisteixen la resta de representants públics. M’argumenten que són actes arrelats a les tradicions locals, que no és necessari ser religiós per a assistir-hi i que el càrrec de representació institucional a l’Ajuntament d’Alcoi, d’alguna manera, ens obliga a complir cert protocol.
Passe a argumentar el perquè entenem que no hem d’assistir com a representants institucionals a aquest tipus d’actes; és més, el perquè l’Ajuntament, com a institució, no ho hauria de fer. Açò amb independència que membres i representants de Guanyar, o d’altres forces polítiques, que sí que tenen conviccions religioses hi puguen anar a títol personal però no en representació de l’Ajuntament.
Vaja per davant el nostre més escrupolós respecte a totes les manifestacions i activitats de caràcter religiós, i a totes les persones que tenen conviccions religioses. A totes, siga quina siga la seua creença religiosa. De la mateixa manera que demanem el mateix respecte per aquelles persones que no en tenen cap. Nosaltres entenem que l’espai de culte, manifestació o activitat religiosa correspon a l’àmbit privat de cada persona o comunitat religiosa, i que l’espai institucional, tal com es va aprovar a la Constitució del 78, ha de ser un espai aconfessional. És a dir, l’Estat i totes les seues administracions, entre les que estan els Ajuntaments, són per mandat constitucional, aconfessionals.
Sense dubtes, el pes i la influència que ha tingut, i té, l’Església catòlica en les nostres societats ha fet que aquesta haja desenvolupat tradicions i costums en totes les manifestacions socials, aprofitant precisament que ha sigut part de l’Estat i ha sigut la religió oficial d’aquest al llarg de la història. Eixe temps teòricament ha passat, però els costums i tradicions s’han mantingut. L’Església catòlica ha impregnat tota la seua litúrgia a les activitats socials i populars de tota índole. Cosa normal atés que totes les religions tenen com a objectiu influir al màxim en les societats on desenvolupen les seues activitats. El que ja no hauria de ser normal, és que l’administració pública de principis aconfessionals estiga representada com a tal en aquests actes, ja que no compleix amb el precepte constitucional de separació entre Estat i Religió.
A Alcoi, l’Ajuntament democràtic, post dictadura franquista, no sols ha mantingut aquesta dinàmica sinó que l’ha potenciada. Els actes a la Verge dels Lliris: les misses, les ofrenes florals, etc. es fan amb la presència institucional de l’Ajuntament (a excepció de nosaltres). Les processons a les festes de S. Jordi, també. Igualment les de Setmana Santa. Una continuïtat de costums i d’inèrcies que no haurien de reproduir-se si ens qüestionarem la coherència dels nostres actes. Nosaltres entenem que l’Ajuntament no hauria d’estar representat, com a Institució aconfessional que és, en totes aquestes manifestacions religioses. Cal respectar les manifestacions religioses i als creients i els seus espais propis. Cal començar a separar el que són activitats institucionals i el que són activitats religioses.
Quan s’argumenta que es fa per tradició o per respecte a aquestes tradicions i no per convicció religiosa, s’està fent un acte d’incongruència en tots dos sentits. És del tot incongruent que una administració que ha separat la tradició de tenir com a oficial una religió determinada acudisca a actes religiosos, i també és incongruent l’assistència a aquests actes quan et declares persona no religiosa (sigues agnòstic o ateu). No és bon exemple per a la credibilitat de les Institucions actuar en contra dels principis constituents de les administracions democràtiques i participar d’allò en què no creus. Una altra cosa és que ho faces des del convenciment religiós i a títol personal.
Insistim que per a nosaltres la falta de respecte és tot el contrari, assistir-hi quan no eres creient.
Guanyar Alcoi recorda que durant l’elaboració de l’ordenança va avisar que la participació era insuficient, però el govern va preferir tirar endavant el procés. La plataforma municipalista defensa la peatonalització tant al Centre com l’ampliació a altres zones de la ciutat, però reafirma també les seues demandes per a una participació ciutadana més ampla i completa. A més considera que les formes del govern en aquesta matèria han sigut del tot insuficients i que s’han de fer canvis.
Com ja ve denunciant des de fa anys, Guanyar Alcoi afirma que les formes que ha tingut el govern de Toni Francés en qüestió de participació a l’hora de desenvolupar els seus projectes són del tot insuficients per a escoltar la veu de la ciutadania i atendre a les seues necessitats. El regidor de la plataforma municipalista Sergi Rodríguez afirma que «en general quan parlem amb les veïnes i veïns d’Alcoi se’ns fa arribar que se’ls té poc en compte a l’hora de prendre decisions i que estan molt poc informats del que es fa. Nosaltres fa anys que diem que el govern s’ha de creure més la participació ciutadana i fer-la transversal a totes les seues accions, però quan plantegen un procés participatiu sembla que ho fan per complir l’expedient i prou. En l’assumpte de la peatonalització la falta de participació ha quedat clara. Nosaltres hem defés sempre la peatonalització, però hem plantejat queixes a les formes, a com s’havia portat a terme, i la sentència que s’ha anunciat hui només fa que confirmar que no eren correctes del tot i que ara cal corregir.»
La plataforma ciutadana vol que quede clar que els processos d’exposició pública i d’al·legacions amb els terminis que marca la llei no són comparables a un procés de participació ciutadana complet. Tal com afirma el regidor «El govern no pot excusar-se en què s’han complert els terminis legals d’exposició pública i al·legacions dels acords de l’Ajuntament perquè ells mateixos saben que això és una participació insuficient. Ni es va voler atendre a les necessitats del veïnat abans de peatonalitzar ni s’ha escoltat després sense ni tan sols convocar diverses comissions de seguiment de la peatonalització tal com es va acordar a plenari.» Es recorda que un procés de participació ha de tenir diverses fases de recollida de dades prèvia, d’informació pública, de debat i deliberació comuna, de presentació de resultats i de seguiment en el temps de les accions.
Guanyar Alcoi denuncia a més que, dos anys i mig després del seu inici, la peatonalització no s’ha executat de forma completa incomplint així la mateixa ordenança que obligava a fer-ho abans del final de 2021. El govern s’excusa amb els retards en l’execució de l’aparcament de la Riba, plantejat com una solució, però tal com explica el regidor «creiem que això és una contradicció. Plantegen l’augment d’aparcament com una solució però això el que farà, serà animar a fer que la ciutadania vinga en cotxe al Centre i augmentar el trànsit. L’objectiu hauria de ser sempre reduir el trànsit de cotxes i per a això s’ha de facilitar les alternatives per a moure’s dins de la ciutat i no només desplaçar trànsit d’uns carrers a altres.»
Guanyar Alcoi vol tornar a posar damunt la taula una proposta seua que s’està portant a terme a altres municipis i està tenint bons resultats com són les zones d’aparcament amb prioritat per a residents dels barris que faciliten l’aparcament a les veïnes i veïns de la zona, però que no augmenten el trànsit perquè no representen una crida per a desplaçar-se en cotxe.
Imatge de capçalera d’Aramultimèdia
La plataforma ciutadana creu necessària la reversió del Domus Vi davant la seua mal gestió amb la crisi de la COVID-19 que va causar 74 víctimes.
El dijous 7 de setembre començà el procés judicial obert per les famílies afectades pels successos de l’Hospital d’Oliver durant la pandèmia on van morir 74 persones. En relació amb aquest procés judicial l’alcalde, Toni Francés ha declarat en Ràdio Alcoi que «Si una sentència evidencia que no es van fer les coses bé en Domus Vi, s’obririen les portes de la reversió». Des de Guanyar Alcoi els resulta sorprenent que els fets no siguen suficients per fer possible aquesta reversió: «Realment cal una sentència judicial per a evidenciar que les coses no es van fer bé? La mort de 74 ancianes i ancians no és prou evidència de què la tragèdia més gran de la pandèmia a Alcoi es va donar al geriàtric del Domus Vi?» evidència el portaveu de Guanyar Alcoi, Sergi Rodríguez.
La privatització del Domus Vi la inicià l’alcalde del PP Jordi Sedano amb una concessió a 45 anys vista, però de la qual ni els 16 anys del govern del PSOE, ni els 8 anys del Botànic han reclamat la seua reversió i «tampoc hi ha hagut una voluntat política real d’executar la reversió com sí que fou possible amb l’Hospital Ribera Salut o Torrevella, malgrat l’evidència de la lamentable gestió» continua Rodríguez «el que hauria d’haver fet l’Ajuntament d’Alcoi és reclamar personar-se com a acusació particular al procés judicial, haver lluitat per la reversió de la privatització del servei i haver exigit al govern del Botànic la posada en marxa de la Comissió d’Investigació des del Parlament Valencià que tinguera com a únic objectiu conéixer la veritat dels fets.»
Des de la plataforma ciutadana reclamen que «no cal esperar sentències judicials per a actuar en coherència i en defensa de la nostra ciutadania des de l’àmbit polític municipal. Nosaltres estem per a reclamar la reversió i reprendre la reclamació de la Comissió d’investigació» afirma Sergi Rodríguez.
L’espai judicial dictaminarà la sentència, però «l’Ajuntament ha de tindre ben clar que els serveis essencials com és la cura dels nostres majors s’ha de fer des de l’espai públic. La cura dels nostres majors no ha de ser un negoci sinó un servei universal i de qualitat.» conclou Rodríguez.
Imatge de capçalera d’Aramultimèdia
La plataforma municipalista recorda que la privatització del muntatge i desmuntatge de l’enramada de festes amb una empresa privada és el producte de no haver renovat durant anys al personal de la brigada d’obres.
Algunes associacions veïnals han mostrat el seu malestar davant les intencions del govern municipal de privatitzar el muntatge i desmuntatge de les tarimes i escenaris que utilitzen els col·lectius de la ciutat.
Després de més de 6 mesos amb l’enramada de festes sense desmuntar el govern va anunciar la seua retirada i que, a més, privatitzarà el servei junt amb el muntatge i desmuntatge del castell de festes. Serveis que, fins ara, han desenvolupat les brigades d’obres i serveis de l’Ajuntament.
El portaveu del grup municipal de Guanyar Alcoi, Sergi Rodríguez afirma que «aquestes privatitzacions es deuen al desgast acumulat de les brigades d’obres i serveis de l’Ajuntament durant anys degut a les vacants i jubilacions que no s’han anat cobrint fins al punt de ser insuficients, generant així el deteriorament de la ciutat i el malestar del veïnat d’Alcoi. Per això, vam presentar una moció per cobrir eixes vacants i ampliar la plantilla de les brigades d’obres i serveis i que va ser aprovada per unanimitat».
Des de la plataforma ciutadana afegeixen que «aquesta és una de moltes accions que a dut a terme el govern per a privatitzar els serveis públics. Ja ho hem presenciat amb les constants pròrrogues del transport públic, l’aigua i la recollida de la brossa. Serveis que, d’estar gestionats públicament estalviarien diners als ciutadans i es podria oferir un millor servei».
Per un altre costat el govern ha comunicat la intenció de privatitzar també el servei de muntatge i desmuntatge de les tarimes i escenaris que s’utilitzen en les diferents festes i activitats d’associacions veïnals i altres col·lectius i ha sol·licitat, amb pocs dies de marge que les associacions comuniquen la seua programació anual per a tot l’any 2024. Davant d’açò algunes associacions veïnals i altres entitats han mostrat el seu malestar. Segons Rodríguez «el full de ruta de les privatitzacions ens porta de cap a la decadència de la nostra ciutat, i és totalment compressible que les associacions veïnals estiguen molestes quan tan sols els han donat 4 dies de temps per enviar la programació d’on necessiten escenaris o tarimes per a tot el 2024. No sembla lògic que un govern que es nega sistemàticament a donar terminis concrets de les seues accions i que porta anys amb falta de previsió i retards en l’aprovació dels pressupostos exigisca ara açò a les persones que treballen de forma altruista per la ciutat. Més indignant encara si és amb l’objectiu d’eliminar llocs de treball estables a Alcoi com els de les brigades municipals i fer que els beneficis se’ls emporten empreses».
Davant de la bona acollida popular dels actes commemoratius pel 150 aniversari de la revolta del «Petrólio» la plataforma ciutadana ha presentat un prec al govern perquè la ruta teatralitzada dels fets del «Petrólio» s’incloga dins de les rutes habituals organitzades per la regidoria de turisme.
A més es demana que s’instal·le com més prompte millor la placa en record de la ubicació de l’Associació Internacional de Treballadors (A.I.T.) a l’altura del carrer Sant Tomàs, 23 prevista per a l’1 de maig d’aquest 2023.
Aquest any es commemora el 150 aniversari dels fets revolucionaris coneguts com el «Petrólio», que van tindre lloc en la nostra ciutat en juliol de 1873. Tal com assenyala la regidora de Guanyar Alcoi Mari Carmen Paredes «estos fets formen part de la nostra identitat i memòria col·lectiva com a poble treballador i revolucionari.» Els actes i activitats organitzats des del CAEHA i el col·lectiu Revolta 1873 han tingut una gran acollida generant molt d’interés entre la població d’Alcoi i els estudiants i historiadors de diferents llocs. «Entre totes les activitats caldria ressenyar la ruta teatralitzada dels fets del «Petrólio», que per les seues característiques, pot donar continuïtat al recordatori i el coneixement real dels fets, així com del seu origen i context històric d’una forma molt dinàmica i didàctica» apunta Paredes.
Des de Guanyar Alcoi s’ha presentat un prec al govern perquè s’incorpore la ruta teatralitza dels fets del «Petrólio» a les rutes habituals organitzades per a la regidoria de Turisme com un element més de promoció de la nostra ciutat. A més, es demana al govern que instal·le com més prompte millor la placa recordatòria de la ubicació de l’A.I.T. que es troba a l’altura del carrer Sant Tomàs, 23. «No és la primera vegada que demanem que s’instal·le esta placa commemorativa. Enguany s’havia anunciat que s’instal·laria el passat 1 de maig, però tampoc es va fer i creiem que en este 2023 hauria d’estar col·locada per tal d’arrodonir el 150 aniversari del «Petrólio»» conclou Paredes.
Imatge de capçalera UCEV
Segons l’INE a Alcoi un 13,14% dels habitatges estan buits, 4.450 dels 33.876 totals que hi ha a la ciutat.
La plataforma municipalista demana que es faça ús de la nova Llei d’habitatge per a facilitar que aquests habitatges inutilitzats puguen tornar al mercat per a la seua utilització.
Segons les dades recents de l’INE a Alcoi un 13,14% dels habitatges estan buits, un percentatge altíssim. Això vol dir que hi ha un total de 4.450 sense habitar dels 33.876 totals que hi ha a la ciutat. Des de Guanyar Alcoi es prega que es faça ús de la Llei d’habitatge que habilita fórmules per a facilitar que aquests habitatges inutilitzats puguen tornar al mercat per a la seua utilització.
Una d’aquestes mesures és «la possibilitat de pujar l’IBI fins al 150% a aquells propietaris amb més de 4 habitatges buits durant un període de més de 2 anys» explica el portaveu de Guanyar Alcoi, Sergi Rodríguez. «Cal recordar que durant la passada legislatura s’aprovà un increment del 50% per als propietaris de més de 10 habitatges».
A més, des de la plataforma ciutadana han detectat que «hi ha algunes construccions d’habitatge que no han arribat a disposar-se al mercat i que es mantenen inutilitzades durant anys, la qual cosa provoca la degradació de l’edifici i del mateix barri, generant malestar entre el veïnat» assegura Rodríguez. Entre altres exemples ens trobem els edificis ubicats a la cantonada del carrer Mestre Espí amb el carrer Vistabella o al carrer Sant Vicent Ferrer a l’altura del parc de Cantagallet.
Sergi Rodríguez recorda que «l’Ajuntament va projectar la construcció d’habitatges socials al carrer Ambaixador Irles i també l’ecobarri de la placeta les Eres al barri del Partidor que pretenien ser un exemple de construcció ecosocial per a rehabilitar el nucli antic i dels quals encara no tenim notícia el dia de hui. Li demanem al govern de Toni Francés que es prenga seriosament les polítiques d’habitatge i que no es basen només en anuncis d’actuacions sense terminis realistes.».
Imatge de capçalera del Partidor
La plataforma ciutadana demana que igual que existeixen plans d’actuació municipal per fer front a terratrémols, inundacions i incendis s’elabore un pla d’acció contra les altes temperatures que establisca objectius i accions a desenvolupar.
Es vol que totes les actuacions urbanístiques o d’obres tinguen en compte aquest Pla Estratègic com a principi fonamental tant per a reduir les altes temperatures a la ciutat com per a pal·liar els efectes del canvi climàtic.
Davant les continuades onades de calor la plataforma ciutadana Guanyar Alcoi veu necessari l’elaboració d’un Pla Estratègic d’Acció Municipal Contra les Altes Temperatures per pal·liar l’augment de les temperatures i que les actuacions que es porten a terme busquen complir els objectius marcats per aquest pla.
Preparar la nostra ciutat per a combatre l’augment de les temperatures ha de ser una de les prioritats del govern municipal. «La nostra ciutat no està ben adaptada per a minimitzar els efectes de les altes temperatures de l’època estival i això perjudica greument la població més vulnerable» afirma el portaveu de Guanyar Alcoi Sergi Rodríguez «Calen més zones d’ombra, més arbres als carrers, substituir la gespa artificial per plantes autòctones o zones de terra sense pavimentar, més fonts, locals condicionats on protegir-se de la calor entre altres actuacions que caldria concretar».
A més el portaveu de Guanyar Alcoi reclama que «una vegada s’aprove el Pla Estratègic Contra les Altes Temperatures, totes les actuacions urbanístiques o d’obres tinguen en compte aquest Pla Estratègic com a principi fonamental per a pal·liar els efectes de les altes temperatures i el canvi climàtic».
Des de Guanyar Alcoi recorden que ja fa anys que sol·liciten aquesta planificació, que ja es va aprovar en 2021 i en diverses ocasions han demanat al govern municipal actuacions que ajuden a pal·liar els efectes del canvi climàtic com, posar a la disposició de la ciutadania espais frescs durant les onades de calor, polítiques de protecció dels treballadors davant les elevades temperatures, la instal·lació de microjardins als escocells urbans, o elements d’ombra en parcs infantils i llocs d’espera davant administracions i en general una renaturalització de la ciutat amb menys ciment i més espais verds i més arbres als nostres carrers per a tindre un Alcoi més verd i saludable.
Imatge capçalera per Barcelona en Comú
Sergi Rodríguez Castelló, regidor de Guanyar Alcoi
Les grans empreses sempre han vist en els serveis públics una gran oportunitat per a fer negoci. És normal, en això consisteix la lògica empresarial, en fer negoci i aconseguir beneficis de la seua activitat. Un servei públic és per a ells una font segura de traure guanys. Però els serveis públics gestionats des de les institucions públiques no tenen com a finalitat els beneficis sinó la prestació del servei el més eficient i adequat possible.
Des de la dècada dels 80/90 les grans multinacionals ja començaren a fer-se en la gestió dels serveis públics amb el vistiplau, ajuda i convivència de la dreta i dels nouvinguts als postulats del neoliberalisme que representava el PSOE. La gran majoria de recursos públics passaren a mans privades, des de les energètiques i altres empreses públiques de l’Estat fins als serveis gestionats aleshores directament pels municipis. Aquesta manera d’operar va donar com a resultat les famoses portes giratòries. Càrrecs públics que després d’afavorir el negoci a les grans empreses privades, eren recompensats en Consells d’administració d’aquestes empreses amb retribucions econòmiques ben sucoses.
Pel que fa al cas d’Alcoi, l’Ajuntament per llei ha de garantir, entre d’altres, els serveis d’aigua potable, de transport públic urbà, de neteja viària i tractament dels Residus Sòlids Urbans (RSU). Doncs bé, la gestió d’aquests quatre serveis estan tots en mans de grans empreses. Però no sempre ha estat així. La gestió de l’aigua era exercida directament pels serveis d’aigües de l’Ajuntament, el transport públic urbà, gestionat per una empresa privada en l’època predemocràtica, es va municipalitzar en la primera legislatura democràtica, la neteja viària i la recollida de la brossa també eren gestionats per l’Ajuntament.
La gestió del servei de l’aigua es va privatitzar a l’any 2000. Uns anys abans ja es van reprivatitzar el servei del transport públic urbà, el del tractament de RSU i la neteja viària. Actualment el grup FCC gestiona a Alcoi el servei d’aigua, el tractament de RSU i la neteja viària. El servei públic d’autobusos ho fa el grup Vectalia.
El grup FCC és una gran multinacional, el màxim accionista de la qual és Carlos Slim un dels 10 homes més rics del món (al 2010 i 2013 fou el més milionari del món). Altres grans accionistes són Bill Gates i Esther Koplowitz. Empresa de l’IBEX35, que al 2021 va estar entre les 10 empreses que emeteren més tones equivalents de CO2 a l’espai: 3,5Mt. El seu nom va estar en llistats vinculats a paradisos fiscals.
Quan des de Guanyar Alcoi defensem la recuperació dels serveis públics privatitzats, ho fem perquè entenem que la gestió directa, o si s’escau mitjançant una empresa pública, és més beneficiosa per als interessos de la ciutadania. És més econòmic, ja que ens estalviaríem el marge comercial de benefici que, com és lògic apliquen les empreses privades (pot ser des d’un 10% a un 20% o 25%). També estalviaríem el 21% d’IVA que l’empresa inclou evidentment en les facturacions que lliura a l’Ajuntament (la contracta porta el 21% d’IVA). Estem parlant ja d’un 35% o 40% aproximadament.
A més a més, la fiscalitat, control i transparència de la gestió seria més eficaç, ja que dependria directament de l’Ajuntament amb mecanisme de participació veïnal i entitats cíviques als corresponents òrgans de participació. Actualment, fins i tot s’ha arribat a contractar a una empresa privada per a fer el seguiment de la gestió d’aquests serveis en mans privades. Moltes vegades les vinculacions entre unes empreses, les fiscalitzadores, i les altres, les executores del servei, s’han manifestat molt pròximes.
Quan se’ns acusa d’irresponsables perquè no entrem en el joc d’allargar les privatitzacions mitjançant les aprovacions continuades de les pròrrogues perquè això significaria l’impossibilitat de prestar el servei, menteixen. El servei no es deixaria d’executar en cap cas. Si una d’aquestes empreses fera fallida o per qualsevol altra qüestió deixara de prestar el servei, d’immediat l’Ajuntament l’assumiria assegurant el servei. Ja ha passat en alguns Ajuntaments. I quan se’ns diu que no podria assumir-se per manca de disponibilitat econòmica, també mentixen. Diners hi ha quan fan falta. És qüestió de voluntat política i de prioritzar l’interés comú.
Respecte dels treballadors d’aquestes empreses, per llei, tindrien assegurat el seu lloc de treball amb les mateixes condicions i drets que tenen en l’actualitat. La plantilla passaria a ser assumida per l’Ajuntament, no com a funcionaris com argumentava el senyor J. Martínez -regidor d’obres i serveis- per a posar inconvenients a les remunicipalitzacions, sinó com a personal laboral. Així s’ha fet quan s’ha recuperat el servei privatitzat pel PP del complex esportiu Eduardo Latorre (Antic Escorxador) i així s’ha fet en totes les remunicipalitzacions de serveis privatitzats en diversos ajuntaments.
La recuperació de la gestió pública privatitzada no sols és més beneficiosa per a la ciutadania sinó que, malgrat tots els teòrics entrebancs que argumenten els benefactors de les privatitzacions, és absolutament possible.
No es tracta d’acceptar com a argument per a eliminar l’equip femení la falta de jugadores, afirmen des de Guanyar, sinó que el govern municipal hauria de condicionar la subvenció anual a la promoció i manteniment de l’esport base en igualtat.
La coincidència de l’èxit mundial del futbol femení amb la desaparició de l’equip femení de CD Alcoyano ha generat malestar entre la plataforma municipalista Guanyar Alcoi. Des de la plataforma ciutadana asseguren que aquesta desaparició és un despropòsit i que va en contra del signe dels temps, com assegura Mari Carmen Paredes, regidora de la formació: “Al mateix temps que a tot arreu estan promocionant aquest esport entre les dones, a Alcoi anem cap al darrere.”
En alguns municipis amb menys població tenen equips femenins en categories superiors, com és el cas de l’Ontinyent, en contrast amb Alcoi que es quedarà sense equip, a pesar de la seua densitat poblacional. Algunes de les jugadores de l’Alcoyano acaben jugant en aquests equips on els proporcionen millors recursos i un tracte més professional el que ocasiona, segons la plataforma ciutadana Guanyar Alcoi, una pèrdua de capital esportiu molt valuós.
Paredes ha volgut recordar que “l’Alcoyano rep cada any a través de la seua fundació milers d’euros de tots els alcoians i alcoianes, diners que hauria de fer servir per a promocionar els valors de l’esport i la seua pràctica entre tota la població, sense distincions”. Per això reclamen que “el govern municipal siga més pulcre en la gestió del conveni anual amb l’entitat, incloent clàusules d’obligat compliment perquè es promocione l’esport entre les xiquetes i joves”. “No ens val” acaba dient Paredes “que ens diguen que no hi ha un nombre suficient de jugadores per a fer un equip. Que les busquen. Que facen un veritable pla de promoció de l’esport entre les xiquetes i xiques alcoianes. Que vagen a les escoles, als parcs infantils i veuran un munt de xiquetes gaudint de jugar al futbol. Només cal un interés real per a l’esport siga per a totes i tots.”
La notícia no és que no hi ha haja suficients jugadores per formar equip, la notícia és que el club no vol que hi hagen suficients jugadores per formar equip
La representació és quasi un dels factors més importants quan parlem d’esports i, de fet, quan els pregunten a les jugadores de la selecció coincideixen en dir que “quan elles eres xiquetes, no hi havia referents femenins i que es tractava d’un esport d’homes”. A pesar dels canvis i el camí cap a la professionalitat estes xiques han lliurat més d’una guerra. Cal recordar la vaga del 2019 on el 93% de les jugadores professionals (189 en total) van aturar la lliga per demanar un conveni col·lectiu, on reclamaven canvis tan alocats com un salari digne, el dret a la baixa laboral, la baixa maternal o vacances regulades.
Mesos abans del mundial, va tornar a passar. Quinze de les jugadores de la selecció van decidir no anar al mundial si no es complien uns mínims i mostraven el seu malestar amb el seleccionador Jorge Vilda. Amb algunes millores tres d’elles han anat a jugar el mundial, però altres com Mapi León s’han quedat a casa fermes amb la seua convicció de què no és suficient. No cal anar molt lluny per vorer per on van els tirs, en el mateix mundial Vilda en cadascuna de les seues intervencions parlava de “nosotros” “somos campeones del mundo” “el árbitro” invisibilitzant així l’èxit de les jugadores. Minuts més tard presenciàvem com Luis Rubiales, el president de la Federació Espanyola de Futbol, besava a Jenny Hermoso en l’entrega de medalles mentre l’agarrava el cap contra la seua voluntat davant de tots els espectadors. Cal dir que açò és assetjament sexual?
Mentre veiem el desenvolupament del mundial, a Alcoi rebíem la trista notícia del CD. Alcoyano de què deixaríem de tindre equip femení, excusant-se de què no hi ha suficients jugadores, però igual cal preguntar-se què ha fet el club per l’equip femení. En un panorama nacional on la lliga professional femenina s’ha visibilitzat i ha crescut de forma exponencial, era el moment d’apostar fermament per aquest equip, promocionar-lo, cuidar-lo i preocupar-se de crear una cantera de xiquetes que cresqueren defensant els colors i els valors de l’esport i el club en vies de professionalitzar-les. Malauradament, cap d’aquestes coses ha passat i el govern municipal tampoc a posat mesures per a garantir-ho.
El que s’han trobat les jugadores són els pitjors horaris per a entrenar, després que entrenen tots els equips masculins, algunes no comptaven ni tan sols amb les dues equipacions completes i per descomptat cap d’elles ha tingut bossa, xandall o roba d’entrenament. On estan els diners dels patrocinadors d’aquest equip? Detalls que de segur no pateixen els equips masculins, igual que tampoc hauran rebut de part dels entrenadors actituds paternalistes o fins i tot algun comentari despectiu.
Algunes de les jugadores han deixat l’equip per anar-se’n a jugar a l’Ontinyent o altres equips que els proporcionen millors condicions i un clima molt més professional i, no és d’estranyar, perquè qui voldria jugar en un equip que et tracta com si fores de segona categoria davant dels teus companys? La notícia no és que no hi haja suficients jugadores per a formar equip, la notícia és que el club no vol que hi haja suficients jugadores per a formar equip i així tindre l’excusa perfecta per desfer-se d’ell. Vaja, la casualitat.
I mentrestant, què ha fet el govern d’Alcoi? Segons l’últim conveni de l’Ajuntament amb el CD. L’Alcoyano ha de “gestionar i difondre l’esport base” a través dels equips entre els que figura el femení. Vol dir això que s’està incomplint el conveni? Per a protegir aquest equip l’Ajuntament d’Alcoi podria haver posat alguns requisits mínims per fer prevaldre la igualtat d’oportunitat davant dels seus companys del club, ja que aquest rep una gran quantitat de diners públics. Però això tampoc ha passat i ara les xiquetes d’Alcoi es quedaran sense jugadores referents en la seua ciutat i açò ens porta, clarament, a un retrocés.
La plataforma ciutadana recorda que cada any els consultoris de la Zona Alta i Batoi tanquen per la mancança de personal per suplir les vacants ocasionades per les vacances d’estiu. A pesar dels 8 anys del govern del Botànic i els 12 del govern de Toni Francés, des del govern d’Alcoi no s’ha aconseguit posar una solució al tancament dels consultoris.
Com cada estiu els barris de la Zona Alta i Batoi es queden sense consultori a causa de les vacants que no es cobreixen per les vacances d’estiu. Les associacions veïnals de Font Roja i Batoi es queixen per haver d’anar a altres centres que queden allunyats de les seues cases, amb el consegüent desplaçament baix la calor en una ciutat que no està preparada contra les altes temperatures i sense mesures que ajuden a pal·liar-les durant el trajecte. A més aquesta circumstància afecta directament a la població més vulnerable.
Guanyar Alcoi recorda que aquesta és una reivindicació que es repeteix any rere any per part dels veïnats afectats i que, segons Sergi Rodríguez «durant els 8 anys de govern del Botànic tampoc s’ha solucionat el problema i no s’ha contractat a gent per cobrir eixes vacants durant l’estiu per a no haver de tancar els consultoris».
Imatge de capçalera per Las Provincias
Davant la resolució del TSJ on s’afirma que l’Ajuntament d’Alcoi ha estat desobeint dissimuladament durant anys per tal de no complir la sentència que obliga a reposar la zona verda de la Rosaleda, Guanyar Alcoi demana responsabilitats tant al PP com al PSOE per fer cas omís durant anys als col·lectius ciutadans com la Colla Ecologista la Carrasca i grups polítics com Esquerra Unida o el mateix Guanyar Alcoi que advertien dels incompliments dels projectes presentats provocant així l’encariment final de la reforma a executar.
La plataforma municipalista demana també que una vegada es conega la despesa final es reclamen responsabilitats econòmiques als polítics implicats en aprovar una obra que clarament era il·legal des d’un inici.
El TSJ ha emés una resolució respecte a la reforma de la Rosaleda en la qual indica que poques voltes s’ha trobat amb un incompliment tan greu de l’obligació constitucional d’executar una sentència. També diu que l’Ajuntament ha d’executar-la en el termini d’un any i no aparentar que s’executa simplement, ja que el que el tribunal ha constatat des de 2007 és la «insinceridad de la desobediencia disimulada» per part de l’Ajuntament. A més s’anuncia imposar la pena de multes a l’alcalde i a la regidora d’urbanisme si s’incompleix el termini.
Des de Guanyar Alcoi consideren molt greu aquesta resolució del tribunal, ja que constata que s’ha estat retardant la reforma de forma inaudita i això ha comportat sobrecostos innecessaris. Afirmen que si l’obra no s’haguera retardat tant, el cost no s’haguera multiplicat, per exemple dels 2,2 milions d’euros plantejats fa pocs anys fins als 4,8 milions d’euros i, per tant, un dels causants del sobrecost actual també és el PSOE per dilatar tant el procés en el temps.
El portaveu de Guanyar Alcoi, Sergi Rodríguez, té clar que «el PP és el que va provocar inicialment este despropòsit plantejant un projecte il·legal, però el PSOE ha gestionat l’assumpte de forma molt deficient al llarg de 12 anys i ara això ens costarà més diners encara a totes les alcoianes i alcoians. La qüestió és que si fa 10 anys se li haguera fet cas a la Carrasca i a Esquerra Unida i hagueren plantejat de primeres un projecte que complira amb el que demanaven els tribunals ara no ens trobaríem en esta situació. Entenem que s’havia de buscar la millor opció econòmicament, però també prioritzar que es reposara la zona verda de la Rosaleda com demanava la sentència perquè tant de retard ha provocat que ara ens coste més del doble del que podia haver costat i que ens endeutem més com a Ajuntament.»
Des de la plataforma ciutadana volen recordar també com el PSOE en 2015, després que els regidors d’EU votaren en contra del projecte que no complia la sentència, va iniciar campanya d’insults i desprestigi acusant-los de deslleialtat, de manipulació, de tindre una postura electoralista, partidista, incoherent i irresponsable i de fer oposició al si del govern.
El PSOE ha continuat utilitzant el mateix argumentari per a acusar de deslleials a les posteriors formacions de Guanyar Alcoi, però, com explica el regidor «la realitat és que en compte d’actuar per a no retardar el procés tal com se li va advertir des dels col·lectius ciutadans i des d’Esquerra Unida, el PSOE va preferir atacar als que els alertàvem dels despropòsits en eixe moment. I damunt ha seguit repetint eixe mantra de la deslleialtat per a justificar el seu distanciament amb Guanyar Alcoi. Ara, anys després, ha quedat clar que l’opció coherent dins del govern era el posicionament d’Esquerra Unida i que no eren deslleials sinó que estaven defenent els interessos de la ciutadania, tal com feia també la Carrasca.»
Respecte a la reforma i el reposament de la zona verda a la Rosaleda Guanyar Alcoi manifesta el seu desig perquè es faça el més ràpid possible i Alcoi puga tornar a tindre una zona verda on grans i menuts puguen gaudir. «Creiem que és important que els espais verds a la ciutat es mantinguen i que augmenten perquè ajuden a millorar la salut física, la salut mental i la socialització de les veïnes i veïns d’Alcoi. Li demanem al govern de la ciutat que dins de les seues prioritats estiga augmentar de forma real les zones verdes dins de la ciutat, als nostres carrers i no només amb solucions estètiques o insuficients. Demanem en definitiva menys gespa artificial i més arbres i espais verds als nostres carrers. I també que una vegada acabe la reforma li reclamem responsabilitats econòmiques als polítics que van aprovar en el seu moment una obra que era il·legal, perquè esta despesa per al poble d’Alcoi l’haurien de pagar els responsables i no les alcoianes i alcoians» conclou Sergi Rodríguez.
__________
– CRONOLOGIA DELS FETS:
L’any 2005 el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va dictar sentència sobre l’obra de la Rosaleda afirmant que vulnerava els usos admissibles en la zona verda, entre altres raons, per la forma en què les entrades del pàrquing ocupen la superfície i el volum de la plaça, per la barrera arquitectònica que comporta l’escala i perquè ni el 20% de l’àrea compta amb arbratge ni el 50% té una capa de terra de 0,80 metres de gruix apta per a enjardinament.
En el 2007 el Tribunal Suprem va declarar ferma eixa sentència, amb el que l’Ajuntament d’Alcoi tenia la ineludible obligació d’executar una reforma a la plaça per tal de reposar la zona verda.
Els governs del PP al llarg dels anys van presentar diversos projectes que no s’ajustaven a la legalitat ni pel que fa a l’obligatòria capa de terra ni quant a la superfície arbrada mínima exigible. El TSJ els va desestimar un darrere l’altre per no complir la sentència i fins i tot va arribar a imposar una multa a la regidora responsable del moment pel retard en la reposició de la zona verda.
Amb el nou govern de 2011, el PSOE va assumir les competències d’urbanisme, però els retards s’han continuat donant. Primer el PSOE va seguir plantejant projectes que no s’ajustaven a les exigències de la sentència. Tant la Colla Ecologista la Carrasca com Esquerra Unida, que formava part del govern en el moment, van advertir que el projecte que es presentava no complia la sentència, però el PSOE va insistir a desenvolupar, i presentar finalment en 2015, un projecte que els tribunals van desestimar donant la raó a la Carrasca.
Els retards van continuar i no va ser fins a 2018 quan es va plantejar un projecte que complira la sentència. A partir d’ací es va tardar un any a licitar la redacció del projecte. A pesar que el projecte es va rebre en estiu de 2021 la licitació no es va iniciar fins al 28 de desembre del 2022 per falta de previsió de diners del govern per a aquest assumpte.
Abans d’aquesta licitació des de la Carrasca es van presentar al·legacions per a alertar del baix preu de l’oferta perquè a causa del temps que s’havia deixat passar les quantitats es consideraven totalment desfasades. L’Ajuntament va desestimar les al·legacions i va iniciar el concurs amb els preus baixos. Posteriorment, la licitació va quedar deserta perquè cap empresa va considerar suficient la quantitat oferida, acumulant així un nou retard.
Ara, en juliol de 2023, el TSJ ha emés una resolució en la qual indica que poques voltes s’ha trobat amb un incompliment tan greu de l’obligació constitucional d’executar una sentència i que l’Ajuntament ha d’executar-la en el termini d’un any i no aparentar que s’executa simplement ja que el que el tribunal ha constatat des de 2007 és la «insinceridad de la desobediencia disimulada» per part de l’Ajuntament. A més s’anuncia imposar la pena de multes a l’alcalde i a la regidora d’urbanisme si s’incompleix el termini.
__________
– DECLARACIONS DEL PSOE EN 2015 DAVANT LA NEGATIVA D’ESQUERRA UNIDA AL PROJECTE PLANTEJAT
Aquestes són les declaracions del PSOE d’eixe moment en les que deia que Esquerra Unida «decideix actuar com a oposició oblidant-se de la seua responsabilitat de govern sense voler afrontar els problemes. Tot per a evitar perdre el suport per part de la seua militància, sense pensar que quan un governa és per a tots els alcoians, escoltant-los a tots i pensant en el be i l’interès comú. També haurien d’explicar com pensen portar avant un nou projecte més costos, sense l’aval municipal i amb informes externs únicament».
Imatge capçalera per La Carrasca