Sergi Rodríguez Castelló, regidor de Guanyar Alcoi
De vegades algunes persones, veïns i veïnes d’Alcoi, ens pregunten per què els regidors i regidores de Guanyar Alcoi no assistim als actes religiosos que es fan a la nostra ciutat i als que sí que assisteixen la resta de representants públics. M’argumenten que són actes arrelats a les tradicions locals, que no és necessari ser religiós per a assistir-hi i que el càrrec de representació institucional a l’Ajuntament d’Alcoi, d’alguna manera, ens obliga a complir cert protocol.
Passe a argumentar el perquè entenem que no hem d’assistir com a representants institucionals a aquest tipus d’actes; és més, el perquè l’Ajuntament, com a institució, no ho hauria de fer. Açò amb independència que membres i representants de Guanyar, o d’altres forces polítiques, que sí que tenen conviccions religioses hi puguen anar a títol personal però no en representació de l’Ajuntament.
Vaja per davant el nostre més escrupolós respecte a totes les manifestacions i activitats de caràcter religiós, i a totes les persones que tenen conviccions religioses. A totes, siga quina siga la seua creença religiosa. De la mateixa manera que demanem el mateix respecte per aquelles persones que no en tenen cap. Nosaltres entenem que l’espai de culte, manifestació o activitat religiosa correspon a l’àmbit privat de cada persona o comunitat religiosa, i que l’espai institucional, tal com es va aprovar a la Constitució del 78, ha de ser un espai aconfessional. És a dir, l’Estat i totes les seues administracions, entre les que estan els Ajuntaments, són per mandat constitucional, aconfessionals.
Sense dubtes, el pes i la influència que ha tingut, i té, l’Església catòlica en les nostres societats ha fet que aquesta haja desenvolupat tradicions i costums en totes les manifestacions socials, aprofitant precisament que ha sigut part de l’Estat i ha sigut la religió oficial d’aquest al llarg de la història. Eixe temps teòricament ha passat, però els costums i tradicions s’han mantingut. L’Església catòlica ha impregnat tota la seua litúrgia a les activitats socials i populars de tota índole. Cosa normal atés que totes les religions tenen com a objectiu influir al màxim en les societats on desenvolupen les seues activitats. El que ja no hauria de ser normal, és que l’administració pública de principis aconfessionals estiga representada com a tal en aquests actes, ja que no compleix amb el precepte constitucional de separació entre Estat i Religió.
A Alcoi, l’Ajuntament democràtic, post dictadura franquista, no sols ha mantingut aquesta dinàmica sinó que l’ha potenciada. Els actes a la Verge dels Lliris: les misses, les ofrenes florals, etc. es fan amb la presència institucional de l’Ajuntament (a excepció de nosaltres). Les processons a les festes de S. Jordi, també. Igualment les de Setmana Santa. Una continuïtat de costums i d’inèrcies que no haurien de reproduir-se si ens qüestionarem la coherència dels nostres actes. Nosaltres entenem que l’Ajuntament no hauria d’estar representat, com a Institució aconfessional que és, en totes aquestes manifestacions religioses. Cal respectar les manifestacions religioses i als creients i els seus espais propis. Cal començar a separar el que són activitats institucionals i el que són activitats religioses.
Quan s’argumenta que es fa per tradició o per respecte a aquestes tradicions i no per convicció religiosa, s’està fent un acte d’incongruència en tots dos sentits. És del tot incongruent que una administració que ha separat la tradició de tenir com a oficial una religió determinada acudisca a actes religiosos, i també és incongruent l’assistència a aquests actes quan et declares persona no religiosa (sigues agnòstic o ateu). No és bon exemple per a la credibilitat de les Institucions actuar en contra dels principis constituents de les administracions democràtiques i participar d’allò en què no creus. Una altra cosa és que ho faces des del convenciment religiós i a títol personal.
Insistim que per a nosaltres la falta de respecte és tot el contrari, assistir-hi quan no eres creient.
