Sergi Rodríguez, portaveu del grup municipal de Guanyar Alcoi
És d’una hipocresia majúscula, que els partits de la dreta i l’extrema dreta, assenyalen la política i les ideologies com el mal a combatre. Són contínues les referències crítiques a l’ús de la política i la ideologia que ens fan a Guanyar al saló de Plens de l’Ajuntament. Si parlem i fem propostes sobre habitatge, o sobre gestió dels serveis públics, o sobre els drets de les persones, o sobre l’educació i la sanitat pública, o sobre el que siga, sempre trauen el mantra d’estar impregnant les nostres propostes d’ideologia. Com si el que ells defensen no tinguera ideologia i no fora política. Especialment VOX, el partit d’extrema dreta que amaga la seua ideologia perquè en la memòria col·lectiva majoritàriament el feixisme és sinònim de dictadura, de genocidis i d’odis que acaben en guerres i destrucció, i fa política renegant de la política perquè li és impossible argumentar des del raonament democràtic, sense insultar i mentir. I el PP fa política fent la mateixa crítica antipolítica perquè en el fons per a ells la política és un fàstic per arribar al que realment els interessa: el poder econòmic i la conservació dels privilegis de la seua classe dominant. A tots dos els sobra el parlamentarisme.
A tots dos els interessa moltíssim que la majoria social renegue de la política, d’un sistema que permeta d’alguna manera defensar els interessos de les classes més desprotegides. En la desafecció de la gent per la política guanya la dreta, i aquesta ho sap perfectament. Com més gent despolititzada i apartada dels espais d’incidència i de l’interés comú, millor per als seus interessos. Com menys gent vaja a votar i quan més augmente l’abstenció millor podran fer i desfer segons els seus interessos.
Evidentment, les pràctiques polítiques que estem vivim desprestigien a la bona política. La corrupció, la ineficàcia per resoldre els problemes reals de les persones, la conversió dels polítics en professionals establerts de per vida en el poder i que obliden la dedicació al bé comú en benefici propi, fan que augmente el fàstic popular en tot allò que olga a política. I açò és ben utilitzat per la dreta i l’extrema dreta per a desprestigiar la política i traure profit per als seus interessos del descontent justificat de la ciutadania.
És més, per això no es preocupa gens ni miqueta fer propostes concretes i decidides per erradicar la corrupció, ans al contrari, la dreta i la corrupció han anat junts durant tota la història i si tenen el poder l’exerciran sense cap dubte evitant qualsevol llei que li pose traves a l’aprofitament propi dels recursos públics.
El problema és quan l’anomenada esquerra que representa el PSOE còpia les formes d’exercir la política de la dreta, perquè així han estat funcionant durant tot el postfranquisme, i ha passat el que ha passat, des dels casos Roldán, Rubio, Guerra i molts altres fins Koldo, Abalos, Cerdán… i qui vinga.
Però hi ha una altra política que s’ha manifestat al llarg de la història des del convenciment honest i honrat de defensar uns ideals per un món més just i igualitari, i que continua manifestant-se en l’actualitat i ho farà en el futur des d’opcions polítiques que reivindicaran la política com a eina de transformació social. No tots els polítics i les polítiques són iguals, ni tota la política és igual, hi ha honrats i deshonrats, polítiques al servei del bé comú i polítiques al servei dels poderosos. I la ciutadania ha de castigar als deshonrats i als partits que han conviscut amb ells i amb les seues pràctiques possibilitant la corrupció. Corrupció que sota aquest sistema s’ha evidenciat estructural, i per això tenim l’obligació de canviar les regles sobre les quals s’asseu el sistema i erradicar-la d’arrel. Com? Convertint la democràcia formal que vivim en democràcia real, fent que la ciutadania tinga tot el control de les accions de l’administració, aplicant lleis contundents contra els corruptes i els corruptors, i moltes actuacions més que cal aplicar des d’ara mateix.
Al debat parlamentari del passat 9 de juliol, es van anunciar una sèrie de mesures encaminades a impossibilitar la corrupció. És un pas important que ara cal concretar. No obstant des del meu punt de vista encara falten més mesures. Tal com Guanyar va defendre al Ple de l’Ajuntament, trobe a faltar l’eliminació dels aforaments als diputats i diputades, i acabar definitivament amb la inviolabilitat del Cap d’Estat.
Mari Carmen Paredes, regidora de Guanyar Alcoi
Han passat ja dos anys des que vaig assumir el càrrec de regidora a l’Ajuntament d’Alcoi, i puc dir amb total sinceritat que la visió que tinc ara de la institució i del seu funcionament és molt diferent de la que tenia al principi. Han estat dos anys intensos, de molt treball, amb només dues persones al nostre grup municipal, la qual cosa fa que, sovint, siga complicat arribar a tot. Malgrat això, la implicació, la constància i la vocació de servei públic que ens caracteritzen ens han permés avançar i fer sentir la nostra veu.
Des del primer dia, hem treballat amb il·lusió i amb les idees molt clares. Aquesta il·lusió es manté intacta, però ara ve acompanyada d’una visió més realista sobre com funciona l’Ajuntament: un funcionament que, per desgràcia, és lent, farragós i, moltes vegades, desesperant. És cert que en alguns casos la burocràcia fa que els processos siguen llargs i complexos, però en altres, sincerament, es tracta de falta de voluntat política o de decisions que es prenen amb tanta demora que semblen eternitzar-se. En moltes ocasions, és la nostra insistència i perseverança el que aconsegueix que certes propostes acaben tirant endavant, encara que siga tard.
Nosaltres tenim molt clar en quin moment històric ens trobem. Per això, ja abans de començar aquesta legislatura, defensàvem la necessitat d’una esquerra forta, capaç de treballar conjuntament per impulsar canvis reals i avançar cap a una ciutat més justa, feminista, verda i cohesionada. Malauradament, aquesta voluntat de sumar no ha sigut tan clara per a totes i tots. Hi ha intents, sí, però massa tímids. I això, al nostre parer, és una mala notícia. Perquè mentre l’esquerra dubta, es divideix o es dispersa, la dreta i l’extrema dreta avancen amb pas ferm. I això ens hauria de preocupar a totes, i no poc.
En aquests dos anys hem mantingut una actitud propositiva, sempre disposats a sumar per tal que la ciutat avance. Creiem que Alcoi necessita un canvi més profund i estem convençudes que, des de la nostra posició, podem contribuir de manera clara a aquest canvi. I ho estem fent des de fora del pacte del Parterre, un pacte en el qual, sincerament, veiem un PSOE còmode, encantat de tindre a Compromís en una posició cada vegada més diluïda. Nosaltres no estem disposades a deixar-nos fagocitar; de fet, pensem que des de fora hem aconseguit més que si haguérem estat dins i en silenci.
Vull agrair sincerament a totes les persones que ens van donar el seu vot i la seua confiança. També als col·lectius i entitats amb qui mantenim un contacte constant, així com a tots els veïns i veïnes que ens fan arribar les seues inquietuds, suggeriments i propostes per millorar Alcoi. Totes aquestes veus són fonamentals per continuar treballant amb sentit i amb direcció.
Ara comença la segona meitat de la legislatura, i l’encarem amb la mateixa energia, amb les mateixes ganes i, sobretot, amb la mateixa responsabilitat. Ens esperen dos anys més de feina, propostes i dedicació. No abaixarem els braços.
Amb motiu dels casos de corrupció que afecten greument a la democràcia a plataforma aposta per una justícia sense privilegis per a càrrecs públics ni membres de la monarquia i denuncia els aforaments com una anomalia antidemocràtica.
Guanyar Alcoi presentarà al plenari una moció amb l’objectiu de promoure l’eliminació dels aforaments i la inviolabilitat de la monarquia, dues figures jurídiques que, segons la plataforma ciutadana, atempten contra el principi d’igualtat i afavorixen la impunitat de les elits polítiques i institucionals.
Els aforaments permeten que certes persones amb càrrecs públics siguen jutjades per tribunals especials i no per la jurisdicció ordinària, un fet que «genera una justícia paral·lela, més lenta i opaca, allunyada dels valors democràtics. És inadmissible que encara existisquen privilegis legals per a una minoria mentre la majoria de la població ha de respondre davant la llei sense excepcions”, ha denunciat el portaveu de Guanyar Alcoi, Sergi Rodríguez.
La plataforma ciutadana ha plantejat una sèrie de mesures per a reformar la legislació, eliminant els aforaments i mantenint només aquells que siguen imprescindibles per garantir el funcionament dels tribunals superiors. També reclamen posar fi a la inviolabilitat de la monarquia, una figura que impedeix qualsevol responsabilitat penal del cap d’Estat encara que es cometa un delicte. «Aquesta proposta pretén exigir una resposta contundent i ferma perquè el govern de l’Estat legisle definitivament amb mesures efectives contra la corrupció sistèmica que pateix la ciutadania, incloent aquestes dos mesures dins d’un paquet legislatiu més ample» assenyala Rodríguez.
“Una democràcia avançada no pot tolerar figures com la inviolabilitat ni tractes de favor a polítics o institucions intocables. Totes les persones han de ser iguals davant la llei, sense excepcions”, ha remarcat Rodríguez. “La ciutadania està farta d’escàndols de corrupció tapats per privilegis judicials. Cal enviar un missatge clar: cap càrrec públic, ni tan sols el cap de l’Estat, pot estar per damunt de la llei”, conclou Rodríguez.
Sergi Rodríguez, portaveu del grup municipal de Guanyar Alcoi
Assistim de nou a un greu atac a la credibilitat del sistema democràtic. La corrupció sistèmica obri greus ferides en l’ètica pública i no és prou lamentar-se o demanar perdó a la ciutadania des dels partits que es veuen involucrats en casos de corrupció. Calen mesures radicals per a exterminar una xacra que pot arrossegar la mateixa democràcia. Cal acció contundent mitjançant lleis i normes que impossibiliten trames corruptes per recuperar la confiança i donar seguretat i certesa a qui desitgem que la corrupció siga eliminada per complet.
Sempre s’ha dit que el poder corromp, com si la relació poder i corrupció fora inevitablement inherent l’una amb l’altra. Des de la lògica del poder exercit com fins ara la corrupció es fa sistèmica perquè és el mateix sistema qui l’afavoreix. Cal trencar la lògica actual i posar límits a l’exercici del poder i exigir d’aquest l’aplicació de lleis que eviten la corrupció. Perquè no és un cas puntual de quatre corruptes dintre de partits que tenen poder i de quatre corruptors del lobby empresarial que treballa per a l’administració, és un problema estructural en un sistema que facilita la corrupció.
Tant el PP com el PSOE, i també, no oblidem, la CiU dels Pujols, els grans partits del règim del 78, han forçat i desenvolupat un poder amb greus mancances democràtiques, sense el control necessari per a evitar el que ha esdevingut un sistema corrupte que res té a veure amb la democràcia real. Un sistema que provoca desafecció política, ja que es generalitza el pensament de «tots els polítics són iguals.» Malauradament, els que exercim la política des de l’honestedat, l’honradesa i el convenciment que cal transformar el sistema social per fer-ho més just, igualitari i humà, hem de cridar ben alt que NO, NO SOM TOTS IGUALS. I no perquè simplement ho diem sinó perquè així actuem i hem actuat al llarg de la nostra trajectòria tant individualment com col·lectiva. Sí, hi ha hagut i hi ha persones i espais polítics on les maneres d’exercir la política són exemplars per la seua ètica. Podria fer un llarg llistat de persones, militants d’opcions polítiques honestes, que han donat la seua vida pels seus ideals, però ho resumiré en una que pot perfectament representar eixa manera coherent d’actuar: Pepe Mujica. I com ell moltíssima més gent que no cabria en aquest article.
Però ara vull centrar-me en allò que cal aplicar per a evitar la corrupció sistèmica, ja que estem en un moment en què és imprescindible i inajornable regenerar la democràcia. No és prou demanar perdó, s’ha d’actuar. Com? Aplicant i fent aplicar lleis*, com per exemple:
Açò és el que cal fer. Afavorir o evitar la corrupció també està en la mà dels que votem.
*Aquestes propostes concretes han estat proposades per IU i assumides per Sumar al parlament de l’Estat.
Dani Méndez, membre de Guanyar Alcoi
Recentment, s’ha commemorat el Dia Mundial del Medi Ambient, una data clau per reflexionar sobre els reptes ecològics que afrontem com a societat. Este article es basa en un reportatge publicat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), que respon deu preguntes clau sobre la contaminació per plàstics i els seus efectes sobre el planeta.
Cada any es generen al món prop de 400 milions de tones de residus plàstics, una xifra alarmant que reflecteix la magnitud d’una crisi ambiental que afecta els ecosistemes, la salut humana i el clima. Des de la dècada de 1950, s’han produït més de 9.200 milions de tones de plàstic, de les quals 7.000 milions ja són residus.
El reportatge de l’ONU destaca que els plàstics d’un sol ús —com ara botelles, bosses i envasos— són els més problemàtics, ja que saturen els sistemes de gestió de residus i acaben al medi ambient. Aquests productes, tot i ser pràctics, tenen una vida útil molt curta i un impacte durador.
Tot i la gravetat del problema, l’ONU insisteix que la contaminació per plàstics és un repte que es pot resoldre. Per això, s’estan negociant acords internacionals jurídicament vinculants que busquen frenar esta contaminació des de l’origen, redissenyant productes, promovent l’economia circular i reduint el consum innecessari.
A més, el document posa èmfasi en la responsabilitat compartida: no només els governs i les empreses tenen un paper fonamental, sinó també la ciutadania. Canviar hàbits quotidians com reutilitzar, reciclar correctament o evitar productes sobre-envasats pot tindre un gran impacte col·lectiu. L’educació ambiental i la conscienciació social són claus per transformar el model de consum actual i avançar cap a un futur més sostenible.
El missatge és clar: encara estem a temps d’actuar. La solució requereix voluntat política, innovació industrial i un canvi en els nostres hàbits de consum. El Dia Mundial del Medi Ambient d’enguany es converteix així en una oportunitat per reflexionar i comprometre’ns amb un futur lliure de contaminació plàstica.
Recorda, el futur del nostre planeta està a les nostres mans. Actuem ara abans que siga massa tard!
La plataforma ciutadana reclama una acció simbòlica i contundent de l’Ajuntament davant la massacre contra el poble palestí i exigeix al govern espanyol la fi de qualsevol relació amb l’Estat d’Israel
Guanyar Alcoi portarà al Ple municipal que l’Ajuntament d’Alcoi col·loque i mantinga la bandera de Palestina al Saló de Plens com a gest de solidaritat amb el poble palestí i una denúncia explícita del genocidi perpetrat per l’Estat d’Israel.
La iniciativa fa valdre l’informe del Comité Especial de l’ONU sobre Drets Humans que qualifica les accions d’Israel a Gaza com un genocidi. Davant aquesta situació d’extrema gravetat, Guanyar Alcoi considera que les institucions públiques han de trencar el silenci còmplice i prendre partit actiu en defensa dels drets humans.
“El que està fent Israel a Gaza no té cap justificació. És una massacre contra la població civil, un crim de guerra continuat que no pot deixar indiferent cap societat democràtica ni cap institució que es diga defensora dels drets humans”, ha denunciat Sergi Rodríguez, portaveu de Guanyar Alcoi.
Des de l’octubre de 2023, les xifres de víctimes són esfereïdores: més de 53.900 persones assassinades, 25.000 de les quals són infants; prop de 122.800 ferits i més de dos milions de desplaçats. La Franja de Gaza ha sigut pràcticament arrasada, deixant hospitals, escoles i llars en ruïnes i la població sense accés a aliments, aigua ni assistència sanitària.
“Assistim a una tragèdia humanitària sense precedents al segle XXI i si el nostre Ajuntament ja va mostrar la seua solidaritat amb Ucraïna, col·locant la seua bandera al Saló de Plens, ara tenim el deure moral de fer el mateix amb Palestina”, ha remarcat Rodríguez.
A més del gest simbòlic, Guanyar exigeix que el Govern espanyol complisca amb mesures concretes com la ruptura total de relacions amb Israel, l’embargament d’armes i tecnologia militar, el suport als processos judicials per genocidi i la fi de la criminalització de la solidaritat amb Palestina. També reclama el reconeixement efectiu del dret al retorn de les persones refugiades, tal com estableix la Resolució 194 de l’ONU.
“L’única manera de frenar aquest horror és acabar amb la impunitat. Per això, cada gest compta. Cal sumar-nos als municipis que trenquen la normalització del genocidi i donen suport explícit al poble palestí. Col·locar la bandera de Palestina és un acte de justícia, de dignitat i de compromís amb la pau”, ha conclòs Rodríguez.
Amb aquesta proposta, Guanyar Alcoi convida a la resta de forces polítiques a sumar-se a la iniciativa i a fer d’Alcoi una ciutat compromesa amb els drets humans, la pau i la solidaritat internacional.
Jordi Santonja, membre de Guanyar Alcoi
Per segona vegada, Toni Francés li ha posat la catifa vermella a Carlos Mazón Ventorro, un president desaparegut i negligent durant la DANA, que ha embrutat la nostra Generalitat. I en les dues vegades amb la Canal com interés mutu.
Un President que s’ha amagat per tot el nostre País Valencià, que no ve per primera vegada a les nostres festes de moros i cristians, però que no té cap problema en vindre a Alcoi a parlar de negocis i posar en perill la nostra aigua potable.
Fins i tot a Toni Francés li han entrat unes inesperades ganes de repetir com a alcalde d’Alcoi, ja es veu inaugurant el Polígon Industrial de la Canal, de la mà del seu amic Mazón, posant la primera pedra del projecte i fent-se la foto.
Mentrestant, Compromís calla i es manté a un govern com si foren tres socialistes més. Una vegada més, i ja van dues, conformant-se en «no passa res, els informes seran negatius. Mentrestant, a seguir al govern…» La pregunta és: governar per a què? Per a fer les polítiques que es limiten a criticar? No s’entén.
Guanyar s’ha quedat soles amb la defensa de l’aqüífer perquè no és un problema de falta de terreny industrial, es tracta de posar en perill el nostre terreny més protegit per 30 monedes de plata, requalificacions i especulació.
A Alcoi ja tenim prou evidències, i el cas de Luxender és l’exemple més clar que agrupa molts d’aquests problemes, així com a la DANA de València que ja hem vist quan es construeix en terrenys inundables i protegits, les catàstrofes que ocorren.
La Canal és el terreny més protegit que tenim, junt al parc natural de la Font Roja, i amb un gran patrimoni cultural i mediambiental. Però una vegada més PSOE, Compromís, PP i VOX van a fer tot el possible per tornar al segle XX de José Sanus i Miguel Peralta, i continuar amb un projecte caducat per uns interessos particulars i econòmics.
Ja n’hi ha prou! Primer les alcoianes i alcoians.
Sandra Obiol, membre de Guanyar Alcoi
Cada setmana travesse el Polígon Santiago Payà. I cada setmana em pregunte com és possible que a Alcoi hàgem acceptat tremenda pífia urbanística. Com el govern d’Alcoi ha acceptat que s’hagen invertit milers d’euros públics en una carretera que es trenca a trossos i que no només ha donat enormes problemes de seguretat i logística a les empreses allí instal·lades sinó que ens identifica als alcoians com uns cutres de manual, tan preocupats com estem sempre per la nostra imatge exterior.
Gairebé cada dia passe per la Rosaleda i puc veure com avancen unes obres que no recuperaran mai la zona verda que hi teníem al barri. Unes obres que representen una despesa enorme pagada, una vegada més, pels alcoians i alcoianes. I òbviament hi ha unes empreses que han obtingut benefici econòmic: les que han fet les obres i la que gestiona un pàrquing que ara actualitzarem amb diners nostres.
També cada dia camine pel carrer Entença, eixe carrer que el govern municipal presentava com el carrer del futur, una revolució tecnològica, exemple de mobilitat, seguretat, sostenibilitat i accessibilitat. Doncs en eixe transitar diari només puc veure pantalles apagades o trencades, bancs en què ningú seu, cotxes aparcats en la vorera i uns passos de vianants que ja han de ser reformats. Tot pagat amb diners públics. Que ja sabeu que ací el vertader capità moro som els ciutadans.
Són exemples flagrants d’incompetència, negligència i irresponsabilitat dels nostres successius governs municipals, del PP i del PSOE. No són els únics, en podem trobar més: arbres mal podats o tallats, el pàrquing d’eixa famosa hamburgueseria, la plataforma smart city, la peatonalització del centre, escoletes d’estiu que van deixar a les famílies tirades, etc. Tots, però tots, amb informes tècnics al darrere. Són exemples que clarament remeten a una qüestió clara: per quina raó el Polígon Sud ha de ser diferent? Per què eixa operació urbanística que suposa el Polígon Sud maquillat com a necessitat irrenunciable de l’empresariat no ha de generar cap problema? Per què els desitjos d’una part de l’empresariat són més importants que la qualitat de vida de la ciutadania? Si tot el nostre passat recent i no tan recent ens mostra que on claven la mà aquestes persones només trauen que desastres, per què ens hem de fiar? Si només, només, han demostrat ser uns enormes incompetents.
Els veïns i veïnes d’Alcoi hem demostrat en el passat ser prou llestos i valents per a defensar-nos. Vam aturar l’Hotel de la Font Roja. També La Canal. Crec que ara només caldria reclamar-los a aquestes persones que volen destrossar-nos el present i el futur que ens passen el seu currículum. Simplement per veure si estan capacitats per prendre decisions per totes i tots nosaltres. O les nostres vides no són més importants que les seues ínfules de grandesa?
En definitiva, la pregunta que ens hem de fer, que hauria d’estar fent el periodisme local, per cert, és si qui proposa el Polígon Sud (abans conegut com Alcoinnova a La Canal) són de fiar. Les seues accions ja han respost de sobres.
Diego L. Fernández Vilaplana, membre de Guanyar Alcoi
Aprofitant un acte acadèmic, en presència de les forces vives de la ciutat, Toni Francés ha deixat caure la bomba política. Segons la crònica periodística, Francés va assegurar textualment que ganes de tornar a presentar-se a les eleccions “no li’n faltaven”. Però a jutjar per les reaccions, els seus apetits són inversament proporcionals als desitjos de la immensa majoria. A dreta i esquerra, la reacció ha estat la mateixa: “Ja està bé”.
No sé si esteu familiaritzats amb aquests tipus de saraus protocol·laris, jo en absolut, però dubte que ningú alçara el braç per demanar-li explicacions. Per preguntar-li, per exemple, on va quedar aquella promesa de limitar a dos legislatures la seua presència al capdavant del consistori. En 2011, quan es va fer càrrec de l’alcaldia va proclamar als quatre vents que estaria només vuit anys.
I els qui no creiem “ni en Déu, ni en reis, ni en tribuns” vam aplaudir. Per fi, pensàvem, un batlle que no s’amarrava amb força a la butaca. Un que mirava abans pel poble que pel seu compte corrent al banc. Dos manaments i prou, perquè fer d’alcalde no és cap ofici. És nomes, o hauria de ser, un parèntesi a la vida professional de qualsevol. Però per a d’això, clar, has de tenir vida professional.
Doncs ací el teniu, camí dels setze, i diu que vol estar-ne vint. Vint-i-quatre, si contem des del 2007, quan va ser triat regidor en el número sis de la candidatura encapçalada per Patri Blanquer. Per cert, entre els dos sumen ja més de mig segle cobrant de l’erari públic: de l’Ajuntament d’Alcoi, de la Diputació d’Alacant o del Congrés dels Diputats. De vegades, fins i tot, d’un lloc i de l’altre.
L’incompliment de la paraula donada retrata al personatge. Aparentment, ben lluny d’aquell jove socialista que, gràcies a un pacte amb Esquerra Unida i el Bloc, va desplaçar la dreta especulativa. Ja sabeu, la d’Enrique Ortiz i la Rajola: la de Serelles, la Rosaleda, l’hotel de luxe a la Font Roja, els sobrecostos del Calderón, el golf urbanitzat de Xirillent i l’omnipresent polígon de la Canal. Uns adversaris polítics als qui ha plagiat en el fons i en la forma.
De l’esperança i el discurs inicial no en queda gairebé res, la poltrona se les ha engolides. I el balanç no pot ser més ruïnós. Les deficiències dels serveis públics (l’aigua, la brossa i el bus) continuen enriquint als de sempre. El Centre Històric se’ns cau a trossos. No hi ha cap projecte cultural ni educatiu, més enllà d’afavorir el negoci de l’Església. Arrosseguem un greu dèficit assistencial. I no hi ha política de promoció econòmica.
De fet, ara rebategen una vella distopia que amenaça l’aigua del Molinar, i el futur d’Alcoi. Un projecte inviable, però del que pensen extraure magres beneficis, de la mà, no s’ho pergau, del seu amic Mazón. Ho heu llegit bé, a jutjar per les rialles i les mostres d’afecte, la relació entre Toni i Carlos recorda aquella de fa anys entre Sanus i Zaplana. Definitivament, a les alcoianes i els alcoians algú ens deu haver fet mal d’ull, perquè, des de Botella Asensi, no tenim sort amb els alcaldes.
Sergi Rodríguez, portaveu del grup municipal de Guanyar Alcoi
La decisió del govern local de signar un protocol amb la Generalitat Valenciana —del més que negligent Sr. Mazón, i la Cambra de Comerç d’Alcoi— és un abans i un després en l’actual legislatura. L’objectiu del protocol és reclassificar sòl no urbanitzable i sòl no urbanitzable d’«especial protecció» a la Canal, damunt de l’aqüífer del Molinar, per possibilitar la ubicació d’un polígon industrial. Un govern en minoria que, depén d’acords per gestionar la ciutat, ha decidit traspassar la línia roja que Guanyar des d’un principi li havia advertit que no es podria traspassar si volien enteniments des de l’esquerra.
La possibilitat d’un polígon a la Canal, amb més de 30 anys d’història de propostes d’ubicacions tombades per informes tècnics i sentències judicials, no es contempla al Pla General Estructural (PGE), que ja tenia el seu informe d’impacte ambiental favorable per poder-se aprovar definitivament d’ací poc. En aquest PGE es proposava un afegit de 700.000m² per al nou sòl industrial a la zona de Pagos que, malgrat tots els inconvenients, estava, com la resta de polígons, fora de l’àrea de protecció de l’aqüífer del Molinar. Ara, amb la firma del protocol, escrit en negre sobre blanc, la intenció és, mitjançant un Pla Especial dirigit i executat per la Conselleria d’Indústria i Territori de la Generalitat del PP del desaparegut durant la DANA Sr.Mazón, reclassificar els terrenys que estan dintre d’aquesta àrea de protecció de l’aqüífer. És a dir, el govern local del PSOE i Compromís han acordat una actuació conjunta per obrir de nou el meló de les actuacions a la Canal. Una irresponsabilitat majúscula tenint en compte tots els precedents històrics i un pas que descarta qualsevol acord estratègic amb Guanyar Alcoi. Han decidit pactar amb la dreta del PP i VOX i ara hauran de continuar pactant amb ells si volen aprovar temes de gran importància per a la ciutat en la línia que els marque la dreta. Això o extingir el protocol signat. No hi ha més possibilitats.
La importància de preservar l’aigua de la qual se subministra la població d’Alcoi no pot menysprear-se de la manera que s’està intentant fer des de fa més de 30 anys. És una irresponsabilitat sublime. El recurs natural més important que tenim els alcoians i alcoianes de nou es troba amenaçat per interessos que subestimen la seua importància. Ubicar sòl industrial a la Canal és inviable mediambientalment i econòmicament, com ja s’ha demostrat al llarg dels anys. El cost d’aquest polígon seria prohibitiu, ja que els recursos que caldrien per a fer arribar els subministraments necessaris a 8km de distància de la ciutat serien molt elevats i augmentarien moltíssim el preu del terreny. Es trencaria completament el concepte de ciutat compacta i sostenible que es diu defensar. A més, s’ha de considerar que no existeix el vessament zero i que més de 80 activitats empresarials no s’hi podrien ubicar. Per tant, no té sentit continuar insistint en un projecte que es demostra inviable i que fa perdre temps per buscar alternatives adequades.
El govern local no pot jugar a dues bandes fent unes polítiques i les contràries. No pot acordar projectes amb Guanyar per després acordar amb la dreta del PP i de VOX el contrari. En cada abstenció nostra per permetre l’aprovació dels pressupostos del 2024 i del 2025, condicionats a la inclusió de propostes del nostre programa d’interés per a la ciutadania, hem insistit que això seria possible sempre que no es traspassaren les línies roges advertides des del principi de la legislatura. Ara ja no serà possible comptar amb Guanyar si no s’extingeix el protocol signat. En molt mala situació ha col·locat la ciutat d’Alcoi i el seu futur la decisió del govern local.
Una vegada més, quan el PSOE detecta el seu final d’etapa en la gestió municipal, facilita el camí a la dreta fent-li el treball brut (recordem el cas de la privatització de la gestió de l’aigua). Prefereixen l’intercanvi de poder amb el PP que assegurar i consolidar l’avanç amb l’esquerra. Torna el PSOE al qui l’incomoda la seua esquerra, que preferiria que no existírem per no haver de governar per l’esquerra condicionats a les nostres propostes. Li és més rendible facilitar-li a la dreta el poder per tornar a consolidar el bipartidisme de temps passats. Greu error, perquè és així com alimenta l’avanç de les polítiques de la dreta extrema i l’extrema dreta.
Amb la signatura del Protocol amb la Generalitat del PP i VOX, tot el govern local ha quedat al descobert: d’una banda, la debilitat d’un PSOE incapaç de defensar els interessos de la ciutat plegant-se a les pressions de la dreta social i econòmica amb la qual, en definitiva, comparteix intencions i, d’una altra banda, el parany d’un Compromís atrapat en una situació de contradiccions impossibles de justificar-ne, ja que participar del govern li converteix en còmplice de les actuacions d’aquest. No hi ha prou en dir que no s’està d’acord, cal pressionar i actuar.
Guanyar continuarà defensant els recursos naturals del nostre poble i participarà de totes les activitats previstes per conscienciar la població de la importància de preservar la nostra riquesa i entorn natural i la necessitat de mobilitzar-nos per evitar un atemptat contra el nostre patrimoni col·lectiu com el que es pretén. Una vegada més, hem de defensar l’aqüífer del Molinar.
Mari Carmen Paredes, regidora de Guanyar Alcoi
El dimecres vaig tindre la sort de passar tres hores gaudint del teatre. Però no d’un espectacle qualsevol: vaig assistir a la celebració dels 10 anys de vida de l’Escola Municipal de Teatre d’Alcoi. Una dècada de camí compartit, de paraules dites en veu alta, de cossos que s’expressen, de persones que aprenen a ser una miqueta més lliures dalt d’un escenari.
Des del minut u, l’escenari del Teatre Calderón ens acollia amb la presència de tres arbres. Tres arbres que, amb el temps, han esdevingut símbol i companyia habitual en moltes de les obres que s’hi representen. Però més enllà del decorat, aquests arbres són una al·legoria preciosa del que significa el treball que es fa en aquesta escola municipal: les arrels són fortes i profundes, com les que arrelen en qui s’apropa al teatre amb ganes d’aprendre i créixer; el tronc simbolitza l’esforç compartit, la constància, el suport mutu; i les branques són les relacions, les emocions, les fulles verdes del saber i la convivència que brollen gràcies a aquest procés viu.
Veure als més menuts compartir moments únics damunt de l’escenari, veure com es recolzen, com es miren, com riuen amb complicitat i alegria, provoca un sentiment d’esperança. És una meravella que ens recorda que el teatre és molt més que actuar: és créixer en col·lectiu, és construir autoestima i empatia, és educar el cor i la mirada.
Perquè el teatre és educació. Educació de la sensibilitat, del respecte, de l’escolta, del treball en equip. Ens ensenya a posar-nos en la pell de l’altre, a mirar el món des de llocs diferents. Ens ajuda a expressar-nos, a entendre’ns millor, a viure de forma més profunda i conscient. I això, avui més que mai, és fonamental.
L’Escola Municipal de Teatre d’Alcoi ha fet molt més que oferir classes d’interpretació: ha creat un espai on les persones creixen. On educar no vol dir només transmetre coneixements, sinó acompanyar processos. On, com els arbres, cada persona troba el seu ritme, la seua forma, el seu lloc en el bosc de la vida.
Celebrem, per tant, no sols un aniversari. Celebrem deu anys de cultura, de formació i de comunitat. Apostar pel teatre com a eina educativa és apostar per una societat més lliure, més crítica i més humana. I esperem, de tot cor, que l’Escola de Teatre d’Alcoi complisca moltes dècades més, i que les seues necessitats —fruit del creixement exponencial i vital que viu— siguen ateses com cal pel nostre Govern Municipal. És necessari posar l’atenció en les coses importants, i l’esforç d’aquesta escola municipal, mereix un major reconeixement. Apostem per l’Escola Municipal de Teatre i dotem-la de millors infraestructures, perquè educar a través del teatre és sembrar futur.
Gràcies a totes les persones que han fet possible aquest projecte. Per molts anys més de teatre, d’aprenentatge i de transformació.
Sofia Hernández, membre de Guanyar Alcoi
En les últimes eleccions generals una amiga em va contar una conversa que havia tingut amb els seus pares. Ella, davant l’augment dels discursos d’odi de l’ultradreta, li va demanar als seus pares que no votaren a cap partit que atemptara contra els seus drets com a persona LGTBIQA+, però ells li van contestar: «no patisques, si això que diuen que faran, no faran res, si sols és màrqueting». Sols és màrqueting. Ja, clar, i les retallades en la llei trans autonòmica? I la via lliure a les teràpies de reconversió? I l’augment d’agressions LGTBIQfòbiques? I sí, arrancar cartells també és una agressió.
Fins i tot, quan semblava que caminàvem cap a la tolerància, les persones del col·lectiu hem continuat vivint en un estat d’alerta permanent; sempre atents a mirada de menyspreu, a un comentari, a un gest que ens indicara que hi havia perill. De fet, entre la nostra gerga existeix el gay walk, que bàsicament fa referència al caminar molt ràpid de la gent del col·lectiu com forma inconscient de sentir-se segures al carrer i, en cas de ser necessari, arrancar a córrer. Un fet que ens recorda molt a quan les dones tornem soles a casa, sempre mirant de tant en tant de reüll, per comprovar que no ens estan seguint. Però, eh? Que si la cosa continua així, podrem participar en curses de marxa. El fons ja el tenim, que tremole Rajoy!
Fora bromes, si d’alguna cosa es caracteritza el col·lectiu LGTBIQA+ és per estar sempre en una constant lluita, de ser orgulloses, sí, però també (principalment la gent gran) traumatitzades i estigmatitzades. Potser arrancar uns quants cartells, per a alguns no és una gran cosa, però té una càrrega simbòlica prou gran, perquè si no es paren este tipus d’agressions, el més probable és que vagen en augment i, el que en un primer moment eren uns cartells (que per cert, s’han arrancat tots els cartells de La Invertida que s’han pegat als carrers esta setmana), després seran uns insults i més endavant una pallissa. Poca broma.
Açò és com si ser calb estiguera mal vist. Tenen culpa els calbs de ser calbs? No, veritat? És una qüestió genètica, no han escollit ser calbs per voluntat pròpia. Ens fa falta entendre al 100% perquè són calbs per a tolerar-los? Segurament no. No cal fer un màster en calvície per poder conviure amb ells, simplement són calbs i ja està. Bàsicament perquè no t’afecta absolutament res que siguen calbs. Dic calbs com podria haver dit miops, gent alta o baixa o amb els peus plans. No tinc res en contra dels calbs, que conste en acta.
Doncs, amb els temes LGTBIQA+ funciona igual, no et pot molestar que algú siga gai, lesbiana, bisexual, transsexual o no-binari, bàsicament perquè no t’afecta en res. T’afecta en alguna cosa que el perruquer del teu barri s’haja casat amb el carter de Correus? O que la dependenta del forn de pa estiga festejant amb la cambrera del teu bar de capçalera? O que el que era el teu veí porta a porta ara siga una dona i es diga Carmina? Alerta espòiler: NO. I si molesta, ja sabeu que qui té cua de palla s’encén.