Sergi Rodríguez, portaveu del grup municipal de Guanyar Alcoi

Assistim de nou a un greu atac a la credibilitat del sistema democràtic. La corrupció sistèmica obri greus ferides en l’ètica pública i no és prou lamentar-se o demanar perdó a la ciutadania des dels partits que es veuen involucrats en casos de corrupció. Calen mesures radicals per a exterminar una xacra que pot arrossegar la mateixa democràcia. Cal acció contundent mitjançant lleis i normes que impossibiliten trames corruptes per recuperar la confiança i donar seguretat i certesa a qui desitgem que la corrupció siga eliminada per complet.

Sempre s’ha dit que el poder corromp, com si la relació poder i corrupció fora inevitablement inherent l’una amb l’altra. Des de la lògica del poder exercit com fins ara la corrupció es fa sistèmica perquè és el mateix sistema qui l’afavoreix. Cal trencar la lògica actual i posar límits a l’exercici del poder i exigir d’aquest l’aplicació de lleis que eviten la corrupció. Perquè no és un cas puntual de quatre corruptes dintre de partits que tenen poder i de quatre corruptors del lobby empresarial que treballa per a l’administració, és un problema estructural en un sistema que facilita la corrupció.

Tant el PP com el PSOE, i també, no oblidem, la CiU dels Pujols, els grans partits del règim del 78, han forçat i desenvolupat un poder amb greus mancances democràtiques, sense el control necessari per a evitar el que ha esdevingut un sistema corrupte que res té a veure amb la democràcia real. Un sistema que provoca desafecció política, ja que es generalitza el pensament de «tots els polítics són iguals.» Malauradament, els que exercim la política des de l’honestedat, l’honradesa i el convenciment que cal transformar el sistema social per fer-ho més just, igualitari i humà, hem de cridar ben alt que NO, NO SOM TOTS IGUALS. I no perquè simplement ho diem sinó perquè així actuem i hem actuat al llarg de la nostra trajectòria tant individualment com col·lectiva. Sí, hi ha hagut i hi ha persones i espais polítics on les maneres d’exercir la política són exemplars per la seua ètica. Podria fer un llarg llistat de persones, militants d’opcions polítiques honestes, que han donat la seua vida pels seus ideals, però ho resumiré en una que pot perfectament representar eixa manera coherent d’actuar: Pepe Mujica. I com ell moltíssima més gent que no cabria en aquest article.

Però ara vull centrar-me en allò que cal aplicar per a evitar la corrupció sistèmica, ja que estem en un moment en què és imprescindible i inajornable regenerar la democràcia. No és prou demanar perdó, s’ha d’actuar. Com? Aplicant i fent aplicar lleis*, com per exemple:

• Una llei integral anticorrupció que prohibisca concórrer a concursos públics de contractació a empreses condemnades elles o els seus directius per corrupció.
• Una llei expropiatòria de béns o beneficis adquirits mitjançant pràctiques corruptes. S’ha de perseguir de manera especial el rol que juguen les empreses corruptores i els seus dirigents, ampliant responsabilitats dintre de l’estructura empresarial corrupta. Estem referint-nos a l’estructura empresarial corrupta, ja que igual que no tots els polítics són corruptes, no tots els empresaris ho són com és evident.
• Ampliació dels tipus penals i augment de les penes establides en el Codi Penal per a corruptes i corruptors.
• Inhabilitació de 30 anys per a ocupar càrrecs públics i urgència en els expedients judicials amb càrrec públics imputats.
• Modificació de la llei d’indults perquè no es puga concedir a condemnants per corrupció.
• Eliminació d’aforaments i eliminació de la inviolabilitat del monarca (i preferiblement eliminació de la monarquia).
• Prohibició perquè les entitats bancàries espanyoles tinguen filials o sucursals a paradisos fiscals.
• Reforma de la llei de Contractes del Sector Públic per a limitar les revisions de preus i sobre costos.
• Limitació del temps de dedicació a càrrec públic o càrrec orgànic dels partits amb representació institucional de com a màxim 8 anys. Aquesta proposta és fonamental. La majoria dels casos de corrupció política s’han donat en personatges que han estat vinculats a diferents càrrecs institucionals durant molts anys. Pràcticament, han fet la totalitat de la seua vida laboral en les institucions i això incentiva a exercir la política en benefici propi prioritzant mantenir el lloc als objectius nobles de treballar pel bé comú.
• Prohibició de les «portes giratòries». És a dir, la prohibició que cap càrrec públic que haja tingut responsabilitats de gestió en àrees que impliquen sectors empresarials concrets puguen ser contractats per aquestes empreses en acabar el seu pas per l’administració pública.

Açò és el que cal fer. Afavorir o evitar la corrupció també està en la mà dels que votem.

*Aquestes propostes concretes han estat proposades per IU i assumides per Sumar al parlament de l’Estat.