Sofia Hernández, membre de Guanyar Alcoi
En les últimes eleccions generals una amiga em va contar una conversa que havia tingut amb els seus pares. Ella, davant l’augment dels discursos d’odi de l’ultradreta, li va demanar als seus pares que no votaren a cap partit que atemptara contra els seus drets com a persona LGTBIQA+, però ells li van contestar: “no patisques, si això que diuen que faran, no faran res, si sols és màrqueting”. Sols és màrqueting. Ja, clar, i les retallades en la llei trans autonòmica? I la via lliure a les teràpies de reconversió? I l’augment d’agressions LGTBIQfòbiques? I sí, arrancar cartells també és una agressió.
Fins i tot, quan semblava que caminàvem cap a la tolerància, les persones del col·lectiu hem continuat vivint en un estat d’alerta permanent; sempre atents a mirada de menyspreu, a un comentari, a un gest que ens indicara que hi havia perill. De fet, entre la nostra gerga existeix el gay walk, que bàsicament fa referència al caminar molt ràpid de la gent del col·lectiu com forma inconscient de sentir-se segures al carrer i, en cas de ser necessari, arrancar a córrer. Un fet que ens recorda molt a quan les dones tornem soles a casa, sempre mirant de tant en tant de reüll, per comprovar que no ens estan seguint. Però, eh? Que si la cosa continua així, podrem participar en curses de marxa. El fons ja el tenim, que tremole Rajoy!
Fora bromes, si d’alguna cosa es caracteritza el col·lectiu LGTBIQA+ és per estar sempre en una constant lluita, de ser orgulloses, sí, però també (principalment la gent gran) traumatitzades i estigmatitzades. Potser arrancar uns quants cartells, per a alguns no és una gran cosa, però té una càrrega simbòlica prou gran, perquè si no es paren este tipus d’agressions, el més probable és que vagen en augment i, el que en un primer moment eren uns cartells (que per cert, s’han arrancat tots els cartells de La Invertida que s’han pegat als carrers esta setmana), després seran uns insults i més endavant una pallissa. Poca broma.
Açò és com si ser calb estiguera mal vist. Tenen culpa els calbs de ser calbs? No, veritat? És una qüestió genètica, no han escollit ser calbs per voluntat pròpia. Ens fa falta entendre al 100% perquè són calbs per a tolerar-los? Segurament no. No cal fer un màster en calvície per poder conviure amb ells, simplement són calbs i ja està. Bàsicament perquè no t’afecta absolutament res que siguen calbs. Dic calbs com podria haver dit miops, gent alta o baixa o amb els peus plans. No tinc res en contra dels calbs, que conste en acta.
Doncs, amb els temes LGTBIQA+ funciona igual, no et pot molestar que algú siga gai, lesbiana, bisexual, transsexual o no-binari, bàsicament perquè no t’afecta en res. T’afecta en alguna cosa que el perruquer del teu barri s’haja casat amb el carter de Correus? O que la dependenta del forn de pa estiga festejant amb la cambrera del teu bar de capçalera? O que el que era el teu veí porta a porta ara siga una dona i es diga Carmina? Alerta espòiler: NO. I si molesta, ja sabeu que qui té cua de palla s’encén.
