El vot afirmatiu de Guanyar Alcoi no suposa un xec en blanc i la plataforma adverteix que no suposarà un relaxament en la feina d’oposició i fiscalització de Guanyar Alcoi cap al Govern del PSOE
Aquest dilluns 9 de gener s’ha celebrat el Plenari per a debatre els Pressupostos Municipals de l’any 2017. Tal i com va informar Guanyar Alcoi, les propostes força del Grup Municipal anaven encaminades en fomentar l’ocupació i la promoció econòmica, a través de Plans d’Ocupació.
Amb les propostes de Guanyar Alcoi, en total hi haurien 530.000 € -encara que finalment han sigut acceptats 320.000 €*- destinats a contractar aturats i millorar l’estat de la ciutat, els diferents espais verds, els carrers amb millores a voreres i paviments, i els equipaments necessaris. A més, aquesta proposta no suposaria ninguna despesa no contemplada en els nous pressupostos ja que tractava simplement de revertir les privatitzacions a través de Plans d’ocupació, que aniran dirigides a famílies necessitades donant-los feina, formant-los i augmentant la seua experiència laboral.
Les propostes de Guanyar Alcoi han anat principalment encaminades a aplicar polítiques en matèria de promoció econòmica amb la creació de Plans d’ocupació que generen llocs de feina per a aquelles persones més necessitades, recuperació de serveis i nous models de gestió pública, la creació d’un Consell de Cultura que empodere a col·lectius culturals de la ciutat i dinamització de barris degradats.
Segons la Portaveu del Grup Municipal Guanyar Alcoi Estefania Blanes, durant el debat dels Pressupostos municipals per al 2017, assenyala que «aquest no és un pressupost que en el seu conjunt ens agrade, pensem que és continuista, amb pocs canvis sobre uns pressupostos que l’any passat votem en contra. És un pressupost poc ambiciós, que no dóna solucions a la profunda crisi en la qual Alcoi està submergida i que no aporta remeis a la decadència d’aquesta ciutat«.
En l’anterior debat dels Pressupostos Guanyar Alcoi va votar en contra perquè, tal com remarca la Portaveu durant el Plenari: «no ens fiàvem del Govern. El Govern del PSOE ens demanava un vot de confiança, que ens tiràrem a la piscina sense saber si hi havia aigua i des de Guanyar Alcoi els vam emplaçar a què, si de deveres volien comptar amb el nostre vot, caldria feina per la seua part, caldria un apropament sincer i honest, i aquest apropament passava per voluntat política de treball, d’aplicar polítiques socials i valentes, transformadores i de tancar d’una vegada el nefast parèntesi que va suposar la gestió de Sedano i Peralta per a Alcoi i pels interessos generals dels seus habitants», Blanes afegia durant la sessió plenària què «desafortunadament no ha sigut així, ens han buscat quan els ha interessat i, evidentment, des de Guanyar Alcoi no podem deixar de sentir-nos una miqueta utilitzats, no obstant això les nostres propostes impliquen l’inici d’un canvi en el model de gestió que creiem que pot ser fonamental per al futur de la nostra ciutat. Enguany es proposen plans d’ocupació que demostren que és possible gestionar els recursos públics de forma diferent, generant ocupació en la ciutat, al mateix temps donant solució a problemes de neteja i manteniment que els ciutadans pateixen diàriament».
Estefania Blanes justificava el vot afirmatiu de Guanyar als Pressupostos afirmant que “ara és l’inici d’un procés que és molt més que una simple votació en un ple. Açò és solament una declaració d’intencions, nosaltres votarem sí a unes propostes de canvi que s’hauran de materialitzar en el temps. El nostre vot va dirigit a fer un Pressupost millor, a tractar d’encetar un camí cap a nous models de gestió de caràcter públics, democràtics, i dirigits al benestar de les persones. El PSOE ha de saber que açò no és un xec en blanc, demanem el compromís públic de què van a treballar de cara i honestament, i no d’esquena als grups de l’oposició com han fet fins ara. Demanem la implicació en tots els projectes importants de la ciutat, especialment les nostres propostes. No serem uns simples espectadors”.
A més a més la Portaveu del Grup Municipal aclareix que «votar sí als Pressupostos Municipals no suposarà un relaxament en la feina d’oposició i fiscalització de Guanyar Alcoi cap al Govern del PSOE. El dia a dia continua gestionant-se per part del PSOE de forma més opaca que transparent. Més a trompicons que de forma planificada. Més centrant-se en el que és urgent que en el que és important. Sense cap estratègia de ciutat i visió a llarg termini. Aquest vot va dirigit a millorar uns Pressupostos que, a la vegada, suposaran també una millora per a la vida dels ciutadans, un inici d’un canvi de model de gestió més democràtic, públic i de major qualitat i, sobretot, d’aplicació de polítiques dirigides a aquelles persones més necessitades. Si bé és cert que amb aquest Pressupost ens trobem un Govern del PSOE que es dirigeix amb les propostes de Guanyar Alcoi, cap a una gestió de la ciutat més social, més democràtica i transparent, i centrada en aquelles persones que ho estan passant mal. I aquestes millores han sigut, bàsicament, el que ha fet decantar la balança cap al sí», conclou Blanes.
Se centren en tres eixos fonamentals: la recuperació i revitalització d’espais degradats com el Centre; en fomentar la participació i l’empoderament ciutadà; i en tractar de consolidar a Alcoi el model de la ciutat compacta enfront d’un creixement sobredimensionat.
El Grup Municipal Guanyar Alcoi ha presentat aquest matí, 5 de gener de 2017, les al·legacions al Pla General Estructural (PGE) -document que regularà a grans trets el futur urbà d’Alcoi- i que conté 53 al·legacions.
Aquestes al·legacions, tal com expressa la Portaveu del Grup Municipal Guanyar Alcoi Estefania Blanes, «se centren en tres eixos fonamentals: la recuperació i revitalització d’espais degradats com el Centre; en fomentar la participació i l’empoderament ciutadà de cara a la segona part del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), el Pla detallat; i per últim tractar de consolidar a Alcoi el model de la ciutat compacta enfront d’un creixement desmesurat i sobredimensionat que presenta i defensa el Govern del PSOE».
Aquestes al·legacions han sigut treballades, fonamentalment, per la Comissió d’Urbanisme de Guanyar Alcoi que compta amb professionals i persones interessades en aquest àmbit i que continuarà aportant idees, propostes i un discurs qualificat fins a la finalització del PGOU.
Al passat mes de juliol, Guanyar Alcoi ja va presentar al Govern diverses propostes per als pressupostos del 2017, com per exemple la constitució d’una empresa pública, l’estudi de les recuperacions de serveis bàsics, la creació i posada en marxa del Consell de Cultura o la consecució d’una Mesa de treball per a la recuperació i revitalització del Centre Històric.
Amb l’actual proposta de pressupost del Govern del PSOE, Guanyar ha presentat un decena d’esmenes, entre les que destaquen les destinades a l’ocupació i la promoció econòmica, a través de Plans d’Ocupació. Segons la Portaveu del Grup Municipal Estefania Blanes «tenim l’oportunitat amb els plans d’ocupació de donar una eixida temporal i digna a aquells col·lectius més afectats per la crisi com les persones aturades amb una major dificultat d’inserció laboral i a la vegada, es realitzarien treballs d’interés públic i social que revertirien en benefici de tota la ciutat.»
Els Plans d’Ocupació se centraran en el manteniment de parcs i jardins, en la millora d’infraestructures urbanes, voreres i paviments, i en la part de la neteja viària relacionada amb els animals. Es tracta de Plans d’Ocupació per a la millora dels serveis a la ciutadania.
«Amb les nostres propostes, en total hi haurien 530.000 € destinats a contractar aturats i millorar l’estat de la ciutat, els diferents espais verds, els carrers amb millores a voreres i paviments, i els equipaments necessaris«, continua la regidora i afegeix que «creiem que aquesta proposta, que no suposarà ninguna despesa no contemplada en els nous pressupostos, és molt més positiva que privatitzar aquests serveis, ja que l’Ajuntament podria ajudar a famílies necessitades donant-los feina, formant-los i augmentant la seua experiència laboral».
Per altra banda, Guanyar també ha demanat una partida pròpia per al Consell de Cultura que permeta la coordinació de les propostes, idees i projectes que sobre un mateix tema preparen diferents col·lectius culturals.
Una partida pròpia per engegar de nou la Mesa d’immigració i l’assesorament i interpretació per a immigrants. I algunes partides menors per executar les propostes aprovades pel Plenari al llarg de l’any 2016, com l’adquisició d’un sonòmetre per avaluar i controlar el soroll a la ciutat, la instal·lació de sombralls als camps de futbol del Francisco Laporta i per el compliment de la llei de Memòria Històrica.
Guanyar Alcoi demana que Alcoi siga declarada ciutat lliure de Comic Sans
Des de Guanyar Alcoi creiem que els textos públics de l’Ajuntament han de ser redactats en valencià tal i com mana el reglament de normalització lingüística, amb un llenguatge inclusiu que no discrimine a ningú per raons de sexe, gènere, orientació sexual, raça o religió. A més, creiem que a l’hora de comunicar notícies als ciutadans s’ha d’utilitzar un llenguatge clar i transparent que puga fer comprensibles les informacions a tothom.
Però volem anar més enllà i millorar la vida de tota la ciutadania en un assumpte que creiem de rellevant importància. Volem evitar que els ulls de les alcoianes i alcoians hagen de veure mai més cap text escrit amb la tipografia Comic Sans.
Creiem en la importància de la tipografia i que les tradicions i les normes establertes d’aquest art han de ser respectades. La tipografia Comic Sans va ser creada l’any 1994 per a ser utilitzada a un software infantil i no deuria haver-se utilitzat mai fora d’eixe entorn. Però el seu ús s’ha generalitzat d’una forma preocupant i perillosa arribant als límits del mal gust.
A banda de les qüestions estètiques òbvies per a qualsevol amb ulls i un mínim de sentit del gust existeixen raons sanitàries per a actuar contra aquesta tipografia. Un equip d’investigadors del MIT (Massanassa Institute of Typography) ha realitzat un estudi on es destaca que l’exposició reiterada a la Comic Sans redueix l’esperança de vida entre 10 i 20 anys, igual que si es tractés de fumadors empedreïts que fumen 20 cigarrets o més al dia.
«Ara comptem amb una evidència potent que la Comic Sans és tan amenaçant per a l’esperança de vida com altres amenaces de salut pública, com el tabaquisme», afirma Josep Sanchis Aparisi, líder de l’estudi.
Es per això que des de Guanyar Alcoi presentarem una moció al Plenari Municipal en la qual demanarem que Alcoi siga declarada ciutat lliure de Comic Sans. Per a fer-ho efectiu els serveis informàtics de l’Ajuntament procediran a esborrar la font de tots els ordinadors de les dependències públiques perquè no puga ser emés cap document públic utilitzant eixe tipus de lletra.
A més, proposarem una campanya de conscienciació amb diferents accions entre les quals hi haurà enviaments de comunicats a cada casa per instar que s’elimine la font de cada ordinador personal, visites de parelles de senyores molt amables que intentaran convéncer als veïns i veïnes dels perjudicis de la Comic Sans i com és de vulnerable tota la ciutadania, i cartelleria dissuasiva que advertisca dels perills. Per a aquesta campanya es crearà un pla d’ocupació per a reclutar a visitadors de domicilis i repartidors de propaganda i es contractaran empreses locals per a crear la cartelleria necessària amb el que es disminuirà l’atur i es beneficiarà a l’economia de la ciutat.
Finalment s’iniciaran els tràmits per a acollir-se a la xarxa de ciutats lliures de Comic Sans. Proposarem que aquest reconeixement mundial siga celebrat a una gala al Teatre Calderón retransmesa per streaming, la qual cosa ens donarà repercussió a milions de països arreu del món i una afluència de turistes que també beneficiarà als comerciants de la ciutat.
En paraules del regidor Estefandre Sanjosé «no podem permetre que aquesta barbàrie tipogràfica s’utilitze per a qualsevol document seriós i la millor forma d’evitar-ho és eliminar-la d’arrel a tots els llocs. A més, la seua eliminació proporcionarà beneficis de salut i econòmics per als ciutadans. No hi ha dubte que és la decisió adequada».
S’aprova amb els vots a favor de tots els partits menys els del PP
Al Plenari d’ahir dilluns dia 19, Guanyar Alcoi va presentar una moció contra la pobresa energètica, per garantir unes condicions adequades de temperatura, unes tarifes progressives a preus socials, la prohibició dels talls de subministraments i una auditoria de costos al sistema elèctric. Reformant en profunditat la legislació del sector elèctric i energètic. Fonamentant-la en les energies renovables i l’autoconsum. Aplicant un tipus d’IVA del 4% per a l’aigua, el gas i l’electricitat.
Segons la regidora Naiara Davó «Ara és el moment de sumar esforços i demanar al Govern Central solucions a les conseqüències de la pobresa energètica. Sols a Alcoi, l’any passat al voltant de 1.300 famílies van sol·licitar ajudes per a pagar la llum o el gas. No podem permetre que la gent passe fred mentre l’oligopoli energètic factura més de 5.600 Milions d’euros de benefici. ».
Per això, afegeix que «ara que les mobilitzacions en contra de la pobresa energètica està recorrent el nostre territori (seran aquest dimecres 21), és molt important que Alcoi se sume a aquesta iniciativa i exigisca a l’Estat que treballe per a la gent i no per a beneficiar als de sempre. No podem permetre que una de les principals economies del món tinga la quarta factura elèctrica més cara de tota Europa.»
També vam presentar un prec demanant la restauració, manteniment, adequació i ressenya històrica de la locomotora del tren Xitxarra, «el tren dels anglesos» amb la voluntat de mantenir en la memòria popular la importància del tren que va facilitar l’explosió de la Revolució Industrial d’Alcoi i l’esperit del tren Xitxarra.
La regidora afegeix que «des de Guanyar valorem molt positivament que el Govern Municipal ens escolte perquè en aquests moments la locomotora es troba en situació de deixadesa i es fa imprescindible realitzar actuacions prioritàries que realcen la seua història.»
«Estem dintre dels temps que ens havíem marcat», Lorena Zamorano 29.06.2016 en Radio Alcoy, mentre anunciava un segon retard en el trasllat dels Jutjats.
Un capítol més en tot aquest relat de despropòsits anomenat ‘Nous Jutjats’ i que va començar en 2005 amb un alcalde anomenat Jorge Sedano i un Conseller de Justícia anomenat Miguel Peralta, ambdós alcoians i que, en principi, suposadament havien de vetlar pel bé comú i pels interessos d’Alcoi.
Després de construir uns Jutjats de forma «obscura, opaca i il·legal» en paraules de Toni Francés l’any 2011 [Sánchez, Isabel (03.02.2011). Un informe jurídico considera ilegal la inversión en el juzgado. Ciudad de Alcoy. 8.988. Pàg. 11], l’obra ja està quasi consolidada a falta d’una inversió per reposar elements destrossats per actes vandàlics i quantificats al voltant de 30.000 euros, import que Lorena Zamorano considera «de poca quantia» [09.05.2016 Radio Alcoy] pero que per a Guanyar Alcoi «és una quantitat que se suma al destarifo total d’aquest edifici que ha suposat una dilapidació continua de diners de tots els veïns d’Alcoi i que hauria d’haver pagat la Generalitat Valenciana i que suposen 3,8 M d’euros aproximadament» afirma la Portaveu de Guanyar Alcoi Estefania Blanes, i afegeix que «desafortunadament aquest Govern no prendrà ninguna mesura ni per demanar responsabilitats polítiques, ni patrimonials als responsables d’aquest autèntic despropòsit: Miguel Peralta com a Conseller de Justícia, Jorge Sedano com a Alcalde i Rafael Sanus com a regidor de Règim Jurídic».
Els continus retards dels terminis
En setembre d’aquest mateix any, el Grup Municipal Guanyar Alcoi ja vam denunciar públicament els incompliments del Govern amb els terminis, recordant que en febrer, amb la visita de la Consellera de Justícia Gabriela Bravo, es va anunciar que el trasllat dels Jutjats es faria efectiu en 3 o 4 mesos, és a dir, en maig o juny. A finals del mes de juny, la regidora de Règim Jurídic Lorena Zamorano anunciava la intenció de què «al llarg d’aquests dos mesos es faça el trasllat definitiu» i es congratulava d’estar complint els terminis, malgrat no ser cert. No obstant això aquest incompliment dels temps marcats continua i a finals d’agost, quan hauria d’estar realitzant-se el trasllat segons l’anunci de Zamorano, ens van anunciar que es tornava a retardar el trasllat i que es formalitzaria en octubre o novembre. «Ara, de nou, anuncien que el trasllat es realitzarà l’any que ve. La gestió dels Nous Jutjats està sent un autèntic despropòsit. Més de mig any després seguim sense data i sense cap solució rigorosa a aquest problema», denúncia la Portaveu i afegeix que «cal recordar que la majoria dels treballadors dels Jutjats actuals estan en contra del trasllat i aquest és un tema que s’ha de solucionar sí o sí. Cal seure’s amb els treballadors i buscar una solució consensuada».
Responsabilitats polítiques
Blanes demana serietat en aquest tema «perquè s’ha produït un malbaratament de quasi 4 milions d’euros de diners de tots els alcoians i alcoianes i el Govern Municipal del PSOE sembla que continua per la senda que Sedano i Peralta van encetar. No podem tirar terra al damunt d’aquesta gestió. Senyor Francés, senyora Zamorano: pensen demanar responsabilitats polítiques i patrimonials als causants d’aquest despropòsit? Què és del Toni Francés que en 2011 considerava il·legal aquesta obra i demanava responsabilitats polítiques i que ara ni tans sols qüestiona? Tan li déu a Sedano i companyia?», finalitza la Portaveu.
Els centres històrics són les parts amb més encant de les ciutats. Les parts que sempre busquem quan visitem una ciutat. Volem saber la seua història, endinsar-nos pels seus carrerons i asseure’ns a les seues places. Volem veure jardins, convents i esglésies. Les muralles. Les grans construccions d’altres temps: cases senyorials, catedrals, palaus. Qualsevol construcció històrica, que ens porte a altres temps, a altres vides.
Ens agrada passejar sense pressa pel centre, sense sorolls de cotxes ni motos. Sorprendre’ns. Ocupar l’espai públic. Ens sentim habitants de la ciutat, en el sentit més ampli.
Ens agrada veure els centres nets, cuidats, amb els carrers i els jardins en bon estat. Ens fixem en cada detall. Un centre bonic i ben mantingut ens crea un bon imaginari general de la ciutat. La part pel tot. Ens farà tornar.
El Centre és l’ànima i el cor de la ciutat. De totes, de les grans i les petites. Els centres són les arrels.
Al nostre centre tenim història. Compta amb cases modernistes, places i placetes, concents, museus, teatres, un centre cultural, biblioteca, centre d’art, Universitat, esglésies, carrerons i llambordes. El nostre centre conta històries, però algú les ha de contar. Contar-les als visitants, i als autòctons.
I per contar-les es necessita tranquil·litat, silenci, recuperar els carrers i les places, reviure l’hoteleria i el comerç. Restaurar les cases per fer-les habitables i atractives. Omplir de gent el centre; gent que viu, gent que passeja, gent que es fa una cervesa, gent que gaudeix del centre. Un centre per a la gent.
Per això, des de Guanyar Alcoi vam encetar un procés de participació ciutadana el passat maig, amb diferents col·lectius i entitats, grups i la ciutadania en general. Per preguntar quin centre volem. Recollirem propostes sobre urbanisme, peatonalització, manteniment de solars, jardins i parcs. Més programació d’activitats lúdiques i d’oci, activitats infantils i per al jovent. Treball col·laboratiu entre l’Escola d’Arts, el Conservatori i els hostalers i comerciants per embellir la ciutat. Ajudes públiques per a l’accessibilitat i a l’obertura de nous locals.
Més de 250 participants i 500 propostes. Des de xiquetes i xiquets fins a gent gran parlant del centre que volem. D’una forma transversal i integradora. Un treball encetat que no podem deixar perdre. El nostre centre ens necessita, perquè si perdem el centre, perdem l’ànima.
El Tirisiti, la Cavalcada, el Band Reial i les Pastoretes. L’Entrada de Moros i Cristians, l’homenatge als músics i la recreació de les batalles. La Mostra de Teatre. Les sales d’exposicions. Els concerts a les places i les activitats solidàries als Teatres. Les rutes modernistes. Les veïnes i els veïns. Les associacions de veïns i les associacions de comerciants. L’alumnat i la gent gran. Les institucions públiques i els grups polítics. La Universitat. La ciutadania en general. Tenim els ingredients i les idees, ara cal cuinar la recepta.
Al Plenari del dilluns dia 19, Guanyar Alcoi presenta una moció contra la pobresa energètica, que estableix garanties per a unes condicions adequades de temperatura, unes tarifes progressives a preus socials, la prohibició dels talls de subministraments i una auditoria de costos al sistema elèctric.
Avui en dia, segons l’Enquesta de Condicions de Vida, al voltant d’un 15% de la població d’Espanya sofreix pobresa energètica, és a dir, té dificultats severes per poder pagar les factures d’aquests subministraments. A més a més, segons l’última Enquesta de condicions de vida de l’INE, més d’una de cada deu llars no pot permetre’s mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (11,1%) i el percentatge pràcticament s’ha doblegat durant la crisi (en 2008 eren el 6,2%). Segons l’estudi «Pobresa, vulnerabilitat i desigualtat energètica» presentat aquest 2016 per l’Associació de Ciències Ambientals, 5,1 milions de persones passen fred a l’hivern, un milió de persones mes que en 2014.
I és que la pobresa energètica es pot definir com aquella situació que sofreix una llar incapaç de pagar una quantitat de serveis de l’energia suficient per a la satisfacció de les seues necessitats domèstiques i/o quan es veu obligat a destinar una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica del seu habitatge. A més, es tracta d’un fenomen creixent, doncs mentre la desocupació i la crisi econòmica minven el poder adquisitiu de la ciutadania, els serveis bàsics com l’electricitat, el gas o l’aigua, els preus de la qual s’han encarit sense treva, estan acaparant cada vegada major proporció del pressupost familiar.
Segons la regidora Naiara Davó «Les conseqüències de la pobresa energètica són múltiples: la falta de calefacció afecta a la higiene, a la salut, i genera sobremortalitat i sobreendeutament. No podem permetre que més de 5 milions de persones passen fred a l’hivern».
Al mateix temps, afegeix que «cal recordar que la factura elèctrica de l’Estat espanyol és la quarta més cara de tota Europa. I des del 2008 la factura del gas s’ha incrementat un 67% i la de la llum un 73%».
La regidora continua afirmant que «aquest Estat espanyol lluny de prevenir el fenomen de la pobresa energètica sembla que el fomenta. Beneficiant a les grans multinacionals del sector en detriment de la ciutadania. Per tant, per combatre la pobresa energètica, el Govern de l’Estat, primer hauria de tindre voluntat política. I segon, fer polítiques que garantisquen uns consums mínims vitals a totes les famílies en funció del nombre de membres i segons els períodes estacionals.»
Conclou dient que «ara el que toca és sumar esforços per a fer front a la pobresa energètica. Com?, reformant en profunditat la legislació del sector elèctric i energètic. Fonamentant-la en les energies renovables i l’autoconsum. Aplicant un tipus d’IVA del 4% per a l’aigua, el gas i l’electricitat. I establint garanties socials perquè totes les llars puguen mantenir unes condicions adequades a un preu just».
El director d’aquest mateix periòdic, Ramón Climent, el 6 d’agost de 2016, reflexionava al seu article sabatí que «el Centro necesita vida […] y la vida la dan las personas, la gente que viva en
esta zona. Las aceras más anchas no van a dar vida. Repasas todas las actuaciones anunciadas y remachadas y no se encuentran propuestas concretas para incentivar que la gente vuelva a habitar el Centro, al margen de primar habitaciones para estudiantes o pisos de solteros. Son las familias las que dan sentido al hábitat urbano y para ellas no hay ningún atractivo fiscal o social. Como tampoco lo hay para la reconversión de la habitabilidad de viviendas o edificios. Y el Plan general de Ordenación Urbana (PGOU) se adivina como una ocasión de oro para reconducir el estado de un Centro en el que los comercios y los bares son importantes, como los centros de servicios, pero las ciudades y los barrios son, por encima de todo, lugares para que vivan familias».
Aquest fragment ens sembla que fa diana en una de les problemàtiques del Cas històric d’Alcoi i en com s’adopten les solucions des dels Governs durant aquests últims anys.
El Centre històric, el ‘Centre’ que tots diem, no necessita operacions de maquillatge rehabilitant façanes i ampliant voreres solament, el Centre històric requereix un projecte global que planifique quin nucli antic volem i mitjançant quines actuacions, i per a això cal una anàlisi simptomàtic seriós i rigorós. Com deia Climent al seu article, el Centre necessita vida, però la vida no l’aconseguim introduint més comerç o voreres més amples -que són actuacions necessàries, però buides si no vénen acompanyades d’una actuació integral-, la revitalització d’aquest barri l’aconseguirem quan al Centre vinga a viure gent. Sense gent, sense xiquets que juguen als parcs, sense veïns i veïnes que compren als comerços i que incentiven la creació de nous serveis, sense majors que omplen les cafeteries i els carrers, no hi ha vida. Però perquè hi haja vida necessitem que al Centre històric siga apetible viure, que tinga els reclams necessaris com perquè famílies decidisquen instal·lar-se. En aquest sentit, des de Guanyar Alcoi ho tenim clar: un dels grans problemes del Centre són els habitatges, ens expliquem: actualment la major part dels habitatges no compleixen els requisits ni les condicions mínimes com per a fer atractiva la vida al centre, comptem amb cases amb façanes antigues, algunes d’elles d’una solemnitat arquitectònica sensacional, no obstant això, per dintre ens trobem amb cases amb organitzacions interiors antigues que no s’adapten a les necessitats ni als gustos de la gent del segle XXI, amb patis interiors minúsculs que produeixen humitats i no permeten el solejament de moltes habitacions de la casa. És a dir, comptem amb façanes excel·lents, però amb interiors deslluïts en la majoria dels casos.
La solució passa, repetim, per un Pla integral que aborde el Centre històric en conjunt, amb un projecte potent en què hi haja un replantejament de totes les illes d’edificis i no d’habitatges aïllats. El Pla General Estructural (PGE), que s’ha convertit en un document mal planificat políticament i negociat entre partits polítics en compte de consensuat per la corporació municipal, era l’oportunitat perfecta, l’ocasió d’or com deia Climent, per abordar la regeneració del Centre històric, però de nou, s’actua sense sentit de la transcendència i el PGE no abordarà de forma integral una proposta per dinamitzar i recuperar aquest barri.
A les jornades que va organitzar AlCentro a finals de setembre per abordar els problemes del Centre històric, Néstor Novell i Josep Sorribes, actors importantíssims en la dinamització i regeneració del centre històric de Gandia, insistien en aquest propòsit que Guanyar Alcoi defensem: l’actuació integral i el sanejament de les illes de blocs d’habitatges en el seu conjunt i no de casos aïllats que el que fan és perpetrar la malaltia que sofreix aquest barri i que lluny de solucionar el problema, crea frustració entre la societat. Hem de dotar als habitatges de patis interiors grans, per on puga entrar la llum del Sol, on inclús en aquests patis interiors hi haja una petita zona de jocs per als nostres menuts a l’exemple de les edificacions de l’Eixample de Barcelona, un referent urbanístic i arquitectònic pel que fa a qualitat de vida urbana. Amb aquestes actuacions les finques pot ser que perden espai habitable, però en canvi guanyaran comoditat, salubritat i habitabilitat. És a dir, tenim més a guanyar que a perdre.
En la sociologia urbana hi han teories ben interessants i contrastades que sostenen que els espais o barris amb millor convivència són aquells on viuen veïns i veïnes plurals, és a dir, persones i famílies de diverses classes i estatus socials. Dites teories afirmen que aquesta convivència i combinació entre gents, genera la millor regulació social. Per donar un exemple relacionat i molt visible: als col·legis, la millor convivència i el millor aprenentatge entre alumnes es genera quan hi ha diversitat entre els xiquets i xiquetes, tant cultural com socioeconòmica. La diversitat enriqueix. Podem assegurar sense por a equivocar-nos que els col·legis a barris marginals la taxa de fracàs escolar és major, en canvi als barris on hi ha major diversitat socioeconòmica entre els alumnes, s’aconsegueix major rendiment conjunt i un millor comportament general. A l’urbanisme passa el mateix: a major diversitat, millor autoregulació social.
Precisament el Centre històric necessita això: més gent, més diversa, que faça seus els espais públics, que els gaudisca, els done utilitat i els transforme en llocs dinàmics on interrelacionar-se amb altres persones. I per a aconseguir això no podem centrar-nos a revitalitzar únicament un carrer i ‘després una cosa portarà a l’altra’. Hem d’apostar decididament per un Pla Integral que solucione els problemes reals del Barri antic i que genere il·lusió i les condicions adequades perquè aquest espai siga el suficientment atractiu perquè siga habitat per gent diversa. Aconseguir aquell ciutadà prosumidor i actiu del qual parlava Alvin Toffler.
Sabem que aquestes actuacions no són senzilles, cal molta energia i voluntat, però a política no s’està per a fer la cosa fàcil, sinó per a fer el que és correcte, allò millor.
Mauro Colomina és responsable de comunicació i membre de la Coordinadora de Guanyar Alcoi
El 16 de juny de 1892 s’inaugura la línia de tren Alcoi-Gandia a càrrec de la ‘Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited’. Amb el desenvolupament industrial de finals del segle XIX, les nostres comarques es van beneficiar del ferrocarril que unia Alcoi amb el port de Gandia per al transport de primeres matèries com el carbó i de productes industrials d’aquelles comarques com els tèxtils i siderúrgics. Conegut com «el tren dels anglesos», aquest ferrocarril va funcionar durant 76 anys fins que el 15 d’abril de 1969 va fer el darrer viatge.
Com afirma el regidor Paco Paredes, «des de Guanyar volem mantenir en la memòria popular la importància del tren Alcoi-Gandia que va facilitar l’explosió de la Revolució Industrial d’Alcoi i l’esperit del tren Xitxarra. Un dels molts elements emblemàtics del passat de la ciutat».
Continua el regidor que «en aquests moments i, ja que la locomotora es troba en situació de deixadesa, creiem que es fa imprescindible realitzar actuacions prioritàries que reivindiquen la seua història».
Per això, al proper plenari «demanarem la restauració, manteniment, adequació i ressenya històrica de la locomotora del tren Xitxarra, el conegut també com «el tren dels anglesos»».
«Arran de les preguntes de Guanyar, ahir en comissió informativa de Sostenibilitat i Medi Ambient el Govern del PSOE ens va confirmar que realitzarà actuacions de manteniment i millora de l’auditori «Amando Blanquer» i que al llarg de la setmana passada van realitzar tractaments als contenidors soterrats per evitar la presència de rates a diverses zones de la ciutat.»
Aquestes últimes setmanes denunciàvem públicament l’abandó de l’auditori Amando Blanquer i la falta de manteniment dels parcs i jardins de la nostra ciutat. Al mateix temps que reivindicàvem una dinamització d’aquests espais per a dotar-los de més usos per a la convivència ciutadana. Cal recordar, que en aquests moments, al Parc de la zona Nord, l’Auditori es troba en una situació molt millorable. També denunciàvem la reiterada presència de rates a diverses zones de la ciutat i l’estat de deixadesa que pateix la ciutat.
Segons el regidor de Guanyar, Cristian Santiago «És una bona notícia que el Govern Municipal del PSOE ens escolte i es comprometa a fer actuacions prioritàries per al manteniment de l’auditori Amando Blanquer.» Això si, continua el regidor «trobem a faltar iniciativa i decisió d’aquest Govern a l’hora de facilitar la dinamització dels seus usos i el reconeixement de la figura del músic i compositor alcoià Amando Blanquer.»
Al mateix temps, respecte a la proliferació de rates en diverses zones de la ciutat, afirma que «el tractament als contenidors soterrats per evitar la presència de rates era una actuació necessària i prioritària per a impedir possibles problemes de salut pública. Ara, el que s’ha de fer, és prestar més atenció a aquest tipus d’incidències per evitar que tornen a passar».
En 2015 des de Guanyar Alcoi demanàvem incloure als pressupostos del 2016 una partida per a fer un informe perquè s’iniciaren els tràmits de la creació d’una Empresa Pública. Per als pressupostos del 2017, enguany hem demanat que s’incloguera a més una partida per a constituir l’Empresa Pública i dotar-la de contingut.
Amb l’empresa pública, l’Ajuntament tindrà un instrument de gestió prou flexible per a aconseguir els objectius d’agilitat, oferta laboral, millora i increment dels serveis públics i serveis d’Acció Social vinculats al Departament de Benestar Social i al Medi Ambient. Sempre tenint en compte la normativa de règim local, urbanística, de contractació o d’ordenació del territori. Es podrien realitzar estudis diagnòstics, planificacions estratègiques, dissenys integrals de ciutat i actuacions concretes vinculades a la millora de la ciutat. Fugint d’aquesta forma, de l’externalització d’aquest tipus de serveis.
Segons el regidor de Guanyar Alcoi, Cristian Santiago,»és molt bona notícia perquè l’empresa pública té per finalitat augmentar els llocs de treball mitjançant la contractació directa. Ara bé, per a posar-la en marxa de forma òptima farà falta pressupost, iniciativa política i la implicació dels tècnics municipals a l’hora de dissenyar estratègies de ciutat».
Al mateix temps, afegeix, «que d’aquesta forma s’agilitzarà la gestió municipal i es podran crear nous llocs de treball des de l’administració local vinculats al Benestar Social, la millora del medi ambient i la millora i ampliació dels serveis públics. I encara més, serà un instrument per a la promoció econòmica de la ciutat i podrà facilitar en un futur pròxim la recuperació, gestió i manteniment dels serveis bàsics com la Recollida de Brossa i Neteja Viària.»
I acaba afirmant, «que també es podrien realitzar Estudis Urbanístics de rehabilitació, millora, adequació de solars, lloguer social, i obres per a dotació de serveis i infraestructures urbanes o producció i explotació d’energies renovables.»