Article d’opinió pel dia de l’Orgull LGTBI
Hi ha una data molt assenyalada al mes de juny per a una part de la població i que va marcar un abans i un després. Estem parlant del 28 de juny i la revolta d’Stonewall el 1969. Ara ja fa 46 anys d’això, i des d’aleshores, la lluita pels drets de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals ha anat obrint-se pas a poc a poc en la societat. S’han aconseguit grans avanços com la supressió de la llei de ‘vagos y maleantes‘ del règim franquista encara present a la Transició, l’eliminació de la qüestió homosexual com a malaltia mental per part de l’OMS i la legalització dels matrimonis igualitaris a Espanya ara fa 10 anys.
Després d’anys de lluita i activisme de diferents col·lectius l’any 2005 es va obrir en Espanya una porta per la qual va entrar una alenada d’aire fresc. Deu anys després que s’aprovara la llei que permetia que persones del mateix sexe pogueren contraure matrimoni sembla que l’acceptació del col·lectiu de LGTBI estiga en alça, però la realitat és que aquesta acceptació de la qual molts se senten orgullosos de vegades sols es pot experimentar normalment a grans ciutats.
Encara queda molta feina per fer. A ciutats menudes i als pobles dels voltants es viu una situació de silenci respecte a aquest tema, tant que a la majoria no existeixen ni associacions que donen suport a aquest col·lectiu. Potser la tasca més important per a visibilitzar i normalitzar el col·lectiu LGTBI resideix als pobles i ciutats mitjanes d’interior, com és el cas d’Alcoi.
En Alcoi existeix un d’eixos silencis que, si bé no fan res en contra, tampoc afavoreixen res. Dies com els de l’Orgull LGTBI passen pràcticament inadvertits en tots els aspectes i quasi que podem donar gràcies de tindre una bandera de colors en un balcó de l’Ajuntament, ja que, de moment, serà el màxim que podem esperar de les institucions alcoianes.
Ara mateix a la nostra ciutat la qüestió gai no posseeix cap tipus de visibilitat. Ben al contrari, és invisible. I la invisibilitat només porta a la marginació, a la discriminació, en definitiva. És que no hi ha gais, lesbianes, transsexuals, bisexuals alcoians? No ho creiem. Ben de segur, que a la nostra família, al nostre treball, amics i veïns hi ha LGTBI alcoians. Però Alcoi, la nostra ciutat, no els dóna l’oportunitat de viure tal qual són (i som).
Per a resoldre aquesta invisibilitat LGTBI que vivim cal que Alcoi experimente una eixida d’armari col·lectiva. Tothom ha d’eixir de l’armari, no tan sols gais i lesbianes. Tots hem de donar suport a totes aquelles persones que ho necessiten perquè la gent no tinga por d’eixir al carrer del seu poble. Volem un Alcoi on totes les persones, indiferentment del seu sexe, procedència o orientació sexual tinguen cabuda.
Tot i els continus atacs pels partits nacional-catolicistes, radicals religiosos i altres dogmàtics intolerants, any rere any la societat avança i de mica en mica, els nostres fills, germans, cosins, nebots, oncles, companys, veïns tenen més fàcil viure sense cap tipus d’armari. De fet, per a la zona de l’Alcoià-Comtat ja s’està creant l’associació LGTB MARIola, a Banyeres hi ha tres regidors gais, i a l’encara acomplexat i ‘armaritzat’ Alcoi, en tenim un per primera vegada.
Per a gustos els colors. La bandera de l’orgull és ben alegre, té tots els colors de l’arc de Sant Martí, un símbol d’acceptació de totes les formes de viure i estimar. Els heterosexuals també esteu(m) inclosos en aquesta bandera (per si hi ha algun despistat que no ho sabia).
Sembla que bufen aires nous a la ciutat de les costeres i ponts, i que tot es torna una mica més multicolor. Eixiu totes i tots al carrer aquest 28 de juny a celebrar la diversitat, feu-vos un petó a la boca, agafeu-vos de la mà, abraceu-vos! Armeu un bon ‘guirigai’! Feu d’aquest dia, un dia més divertit, alegre, tolerant i combatiu.
Feliç dia de l’Orgull a totes i tots! 😉
Rubén Fresneda i Sofía Hernández, membres de Guanyar Alcoi.
Estefania Blanes: “Simplement exigint als bancs que operen amb l’Ajuntament que posen habitatges buits a disposició de l’Ajuntament ja avançaríem molt”
Guanyar Alcoi està treballant en una sèrie de propostes i mesures per a què l’Ajuntament siga capaç de donar resposta a les necessitats urgents per disposar d’un habitatge de les persones que estan en risc de perdre el seu dret fonamental a una vivenda digna. A diferents ciutats de l’Estat espanyol s’està treballant ja en propostes i mesures concretes que, des de les institucions municipals, poden contribuir a resoldre un dels problemes més greus de la població, i des de Guanyar Alcoi s’assenyala que a Alcoi també existeix el problema, mentre que no s’albiren més solucions que les polítiques subsidiàries i insuficients que s’han portat a terme els últims anys.
La portaveu de Guanyar Alcoi Estefania Blanes indica que “és urgent que comencem a treballar ja en aquest tema, perquè és necessària la coordinació de diverses regidories i departaments municipals, i perquè hi ha casos que no poden esperar i com més prompte comencem a desenvolupar mesures concretes, millor resposta donarà l’Ajuntament a la ciutadania”.
Blanes comenta que “hi ha algunes mesures importants que necessitaran estudis i informes, però hi ha algunes iniciatives que poden posar-se immediatament en marxa. Per exemple: actualitzar el cens d’habitatges municipals disponibles com a solucions habitacionals d’emergència, o com a pròpies vivendes destinades a lloguer social. L’Ajuntament desconeix amb exactitud la situació d’habitabilitat de les seues propietats, i això ajudaria molt a conèixer quins recursos tenim a disposició de les famílies que puguen ser desnonades. Una altra mesura immediata seria l’exigència a les entitats financeres que operen amb l’Ajuntament que cedisquen part dels seus habitatges per a ús social. L’alcalde ha repetit moltes vegades que l’actual situació financera permet que hi haja competència entre els bancs per treballar amb l’Ajuntament; doncs aprofitem aquesta situació per exigir contrapartides que beneficien als més desafavorits”.
A banda d’aquestes iniciatives, Guanyar Alcoi té previst presentar una moció al Ple demanant que el govern treballe en altres línies per atendre aquesta necessitat urgent, i obrir un debat al si de l’Ajuntament amb tots els grups polítics per impulsar polítiques efectives d’atenció a aquests casos d’emergència. Blanes enumera algunes de les iniciatives en què treballa Guanyar: “Creiem que seria necessari crear un organisme de mediació per, des de l’Ajuntament, tractar d’evitar desnonaments. S’ha demostrat que l’acció dels responsables municipals pot evitar que s’arribe a desnonar una família; en lloc de dependre de que l’alcalde o el regidor puguen acudir urgentment a aturar un procés, s’hauria d’establir l’acció de mediació sistemàtica en cadascun dels casos. També trobem que seria molt convenient i positiu habilitar un protocol municipal per a casos de desnonaments, que incloguera la necessitat de disposar d’un informe de Serveis Socials als expedients de desnonaments, previ a l’execució de l’alçament. I el propi protocol establiria mecanismes per buscar alternatives habitacionals en cas de produir-se el desnonament, i fins i tot podria renegociar les condicions financeres del pagament per què les famílies continuen vivint a sa casa. I, finalment, creiem que des de l’Ajuntament s’haurien de fer efectives ja les mesures de pressió a les entitats financeres que acumulen impagaments d’impostos o de despeses de comunitat de les vivendes en el seu poder: s’han de perseguir aquests casos inacceptables de morositat”, subratlla la portaveu de Guanyar Alcoi.
30 de juny de 2015, CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA D’ESPANYA, 20 h.
A les 00:00 hores del proper dimecres 1 de juliol del 2015 entraran en vigor la Reforma del Codi Penal i la Llei de Seguretat Ciutadana, popularment coneguda com Llei Mordassa. Lleis que prohibeixen, sancionen i criminalitzen pràctiques tan normalitzades com aturar un desnonament o assistir una persona sense papers. Lleis que castiguen la pobresa, la solidaritat i la protesta.
Ho fan en nom de la seguretat ciutadana, però són la resposta dels qui senten qualsevol iniciativa social com una amenaça als seus privilegis. Emanen de la seva incapacitat per viure amb alegria el despertar de la gent, la presa de carrers, la defensa de drets laborals o l’ús de places com espai de reflexió col·lectiva. No entren en vigor per garantir la seguretat ciutadana sinó per convertir en llei el seu temor, la por que els desperta el desig de llibertat, justícia i democràcia de les classes populars; la por a que recuperem els mitjans i els béns comuns que ens han expropiat amb el temps. Per això ens ataquen tan brutalment amb aquestes lleis fetes a mida.
Ens els darrers mesos, la seva aprovació ha despertat la preocupació i el rebuig d’una àmplia majoria social, fet que ha suposat que organismes internacionals com les Nacions Unides o el Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa les critiquin durament. El darrer ha estat el Tribunal Constitucional, el qual ha admès a tràmit un recurs d’inconstitucionalitat.
No obstant, som les persones que lluitem diàriament pel dret a l’habitatge digne, les que creiem en el dret a la informació lliure, les que prenem el carrer, les que lluitem pel dret al propi cos, les que reclamem educació pública i sanitat universal, les que no tenim papers, les que sofrim les conseqüències d’un treball precari o les que, simplement, veiem en el desig de democràcia i l’organització espontània de la gent un motiu de celebració, les que tenim el vertader poder de canviar les coses. Per això, un cop esgotades totes les vies legals possibles, ens queda no consentir, no refrendar les seves lleis amb el nostre silenci, i passar a l’acció.
Així doncs, a falta de pocs dies per a la seva entrada en vigor, ens posicionem desobeint activament aquestes lleis injustes i t’animem a sumar-t’hi, a difondre entre els teus cercles i xarxes, a mostrar el teu rebuig i a manifestar sense por que aquestes lleis també t’afecten a tu. No estarem sols. Som moltes les persones, multituds anònimes que tenim en comú l’anhel de llibertat, justícia i una vida millor, les que ens retrobarem aquests dies als carrers. Sabem que és quan ens ajuntem, aprenent unes de les altres, que ens empoderem i ens fem més fortes.
I tot i que volen prohibir les nostres formes de protesta, amenaçant-nos amb penes i multes injustes i desproporcionades, no deixarem d’aturar desnonaments, fer escraches, manifestar-nos al carrer, gravar actuacions policials abusives, etc.
La repressió no ens aturarà. Front l’ofensiva repressiva de l’Estat, respondrem lluitant, defensant-nos col·lectivament als carrers, a les xarxes i arreu, intensificant l’autoorganització popular i els mecanismes de suport mutu i solidaritat. Si ens hi retrobem i ens fem costat, no hi haurà mordassa que ens faci callar.
Membres del Tribunal:
Estefanía Blanes León
Cristian Santiago de Jesús
Naiara Davó Bernabeu
Aleixandre Sanfrancisco Jiménez
Sofia Hernández Barrachina
Vicenta Jiménez García
Comença la sessió excusant l’absència del regidor Paco Paredes per motius personals.
Establiment dels indicadors d’avaluació per a a cadascun dels criteris de baremació. Es consensua quins seran els aspectes concrets a tindre en compte en l’avaluació, amb els següents resultats:
Criteris:
Coneixements d’ofimàtica:
Titulació
Pràctica demostrada en programes, xarxes
Competència lingüística aplicada
Coneixemenets de valencià
Titulació
Expressió oral i escrita
Coneixement i contacte amb la realitat social
Contacte amb col·lectius socials
Activisme
Coneixements sobre política local
Comunicació
Publicacions
Expressió oral
Competència lingüística (agilitat, iniciativa)
Coneixement de textos administratius i periodístics
Coneixements de comunicació política : anàlisi i estratègia
Implicació política i afinitat al projecte
Presència a assemblees, comissions i grups de treball
Participació activa amb debats i activitats
Confiança
Grau d’afinitat personal i política amb els candidats.
Realitzada l’avaluació, els resultats són els següents:
1. Pau Grau i Mira: 2.850
2. Mauro Colomina i Soler: 2.717,5
3. Pablo González Gimeno: 2.675
4. Vicky Llàcer Anduix: 2.434
5. Trini Rubio Sala: 2.288,5
6. Rubén Fresneda: 2.175,5
7. Manuel Belmonte: 2.022,5
8. José Javier Martínez: 1.829
9. Carles Sansalvador: 1.718
10. Abel Fernández : 537
Amics i amigues,
En primer lloc i adoptant els compromisos de transparència subscrits al Codi Ètic, Josep Lluís Durà va presentar els comptes econòmics que es van realitzar durant la campanya i precampanya electoral i que podreu consultar a la web (Qui som? -> Els comptes clars).
Pablo Gonzàlez va exposar un petit resum sobre l’estructura del personal dels Ajuntaments, sous, dedicacions exclusives que pertoquen i va destacar que aquests llocs no són determinats amb criteris objectius sinó que són totalment polítics per part de l’actual Govern i Alcalde. No hi ha una normativa que regule aquests aspectes. En aquest tema es va assenyalar i proposar, per part d’un assistent a l’Assemblea, que Guanyar Alcoi proposara la creació d’un ROM (Reglament Orgànic Municipal) amb la finalitat d’establir un règim jurídic que determine l’organització del govern de la ciutat. Es va recordar que el salari màxim permés pel Codi Ètic dels representants de Guanyar no pot superar 3 vegades el salari mínim (aproximadament 1950 €), aquest límit sols seria superat per la regidora Estefania Blanes, que donaria la part sobrant, en principi a l’organització política, a falta de la redacció i aprovació de l’Assemblea d’una Carta financera que està ja en mans d’un Comitè redactor format pels responsables de tresoreria de Guanyar Alcoi (Josep Lluís Durà i Sergi Rodríguez) i els cinc regidors, a aquesta Carta financera es determinaran les condicions amb què es farà front el préstec pendent amb EUPV i determinarà l’estructura financera per al funcionament de la plataforma Guanyar.
Posteriorment la regidora i portaveu a l’Ajuntament de Guanyar Alcoi va explicar la reunió que es va tindre amb l’Alcalde, la qual Guanyar va voler fer pública i oberta negant-se el PSOE. Estefania va aclarir que va ser una reunió merament de contacte amb el PSOE: Francés ja tenia clar que volia governar en minoria i sabia com distribuir els càrrecs en la corporació.
A Guanyar li correspon un secretari de grup que, possiblement i guardant la legalitat i les bones formes, tracte de dividir en dos, és a dir, dos secretaris a mitja jornada cadascun. Aleixandre Sanfrancisco va presentar el mètode d’elecció de Secretari de Grup Municipal que podeu consultar a la web fent clic ací i que coneixerem durant el dia de hui. Informar-vos que finalment han sigut 11 persones les que s’han presentat per optar a aquest càrrec.
Durant el torn obert de paraula i referint-se a la possibilitat que un dels regidors de Guanyar Alcoi obtingués una alliberació parcial del 75%, es va instar a la Coordinadora a què estudiés el cost per a l’Administració d’aquesta alliberació. Pablo Gonzàlez va calcular una aproximació i, en principi, no suposava un cost extra, ja que aquesta persona alliberada parcialment cobraria un sou molt similar que el que es rebria per la suma d’acudir als Plenaris i Comissions, no obstant aquesta persona alliberada cotitzaria.
Es va instar també als regidors de Guanyar a demanar tota la informació sobre el cas de les denúncies per part del SIPOL i que ha portat a la imputació de l’Alcalde, dos regidors i un funcionari, a més de fer-la pública. Estefania Blanes va contestar que aquests requeriments s’han realitzat ja i que el Govern del PSOE està disposat a fer-ho.
Un membre de l’Assemblea argumentava que ha trobat a faltar durant les dues últimes Assemblees un debat sobre la idoneïtat o no d’establir negociacions sobre un possible pacte de Govern amb el PSOE. Se li va contestar que aquest debat no s’ha realitzat a l’Assemblea perquè aquesta problemàtica en cap moment s’ha presentat, ja que el PSOE tenia molt clar, i així ho va reiterar a la reunió amb els regidors, que volien governar en solitari.
També va haver-hi insistència en la calendarització de les Assemblees a el que es va informar que actualment Guanyar Alcoi està en procés de definir-se com una estructura sòlida i, sense dubte, aquest serà un tema a tractar, per tal de donar poder i continuïtat a l’Assemblea a més de determinar les funcions concretes d’aquesta.
Agrair la vostra presència i la vostra paciència, estem en un procés d’aprenentatge complex però il·lusionant i amb vosaltres, tots els que dediqueu temps a aquest projecte acudint a les Assemblees i altres, és molt més acollidor, plural i enèrgic.
«No ens mou altre objectiu que impulsar Alcoi com la millor ciutat per a viure, per a invertir, per a estudiar, per a gaudir, la millor ciutat per crèixer, la millor ciutat per estimar»
Bon dia a tothom, i gràcies a tots els que ens acompanyeu.
Guanyar Alcoi acudim a aquesta investidura amb la il·lusió i l’entusiasme d’encetar una nova etapa a la institució. Començar a escriure un capítol important per a l’Ajuntament d’Alcoi, i per als alcoians i les alcoianes. Perquè vam nàixer amb la decisió i la idea clara de fer complir un mandat ciutadà: el de recuperar la gestió pública per als ciutadans i les ciutadanes. Obrir portes i finestres, crear canals d’informació i control, generar processos de transparència, diàleg, participació i control d’una institució que, massa vegades, oblida per a qui treballa i quin és el seu propòsit principal i aquest no pot ser un altre que el de posar a les persones i les seues necessitats bàsiques en el centre de les prioritats de l’acció social. Particularment en un moment d’emergència com el que estem vivint on molta gent està pagant les conseqüències d’una crisi que no ha provocat. Guanyar Alcoi arriba a l’Ajuntament per a ser la veu i els ulls del ciutadà. Per revertir l’allunyament de la ciutadania de les qüestions polítiques que determinen el seu dia a dia. Perquè els representants municipals triats a les urnes manen, sí, però manen obeïnt.
Encetem aquesta etapa amb entusiasme i il·lusió, però no podem amagar-ho, també amb un regust amarg. Ens presentem a aquest ple d’investidura sense que tinguem constància formal que s’haja produït cap negociació prèvia. La força més votada, lluny d’una majoria absoluta, s’ha negat a entaular cap debat sobre propostes, projectes o idees. Si ha hagut negociació, no s’ha fet pública. I creiem que no és una manera idònia de començar un període de govern en minoria.
Vivim temps de canvi polític, de nous escenaris i noves pràctiques. Els ciutadans reclamen allò que mai devien haver deixat escapar: veu en la presa de decisions, control sobre els recursos públics, i responsabilitat als gestors de les administracions públiques. La representació institucional i el repartiment de les quotes polítiques comença a patir un fort sotrac, que s’evidencia a pràcticament tots els escenaris electorals. Hi ha un canvi de paradigma, perquè hi ha un canvi en l’actitud de la ciutadania. No obstant, les elits polítiques i econòmiques es neguen a reconèixer aquesta ruptura, i el que intenten fer és disfressar-la amb un embolcall de renovació i regeneració. Sigles noves per polítiques velles, nous vestits per a antigues pràctiques. Trobareu a Guanyar Alcoi enfront. No permetrem que buideu de contingut termes com transparència o participació, igual com heu pervertit ja conceptes com política, representació o, fins i tot, democràcia.
La transparència no s’assoleix amb un portal web on publicar documents; s’ha de caminar cap a una plena obertura de la informació, per impulsar que tot el que passa als despatxos trascendisca a l’opinió pública. Perquè els alcoians i les alcoianes tinguen la informació d’allò que els pertoca, que els arribe, i no que l’hagen de buscar. La participació no es demostra demanant torns de paraula en moments puntuals; es potencia de forma transversal per a que impregne cada gestió, cada acció de govern i cada presa de decisions. Hem avançat molt en l’última legislatura, però encara queda molt de camí per recórrer i des de Guanyar Alcoi reclamarem el que és nostre, dels alcoians i les alcoianes, els nostres drets com a ciutadans madurs, conscients, crítics i lliures.
Encetem un camí en el qual, contràriament a altres grups polítics d’aquest saló, només mirarem endavant. És més que trist que les decisions de cara a construir el futur es basen en rancúnies o ressentiments d’episodis passats. Cadascú que carregue la motxilla que vulga carregar. Això sí, per responsabilitat amb la ciutadania d’Alcoi, hem de ser implacables amb episodis passats que deixen importants hipoteques per al futur; esperem, i més que esperar, exigim, que les possibles negociacions per colmar determinats interessos polítics no amaguen maniobres que impedisquen que els alcoians i alcoianes recuperen allò que els va ser sostret. Guanyar Alcoi vigilarà, perquè els ciutadans vigilarem. Repetim: que cadascú carregue la seua motxilla, i amb els seus companys de viatge.
Volem acabar agraint de tot cor a cadascun dels més de 6.000 alcoians i alcoianes que ens han votat la seua confiança i el seu recolzament. Som una fórmula nova, un projecte engrescador que ha tingut una gestació complicada, i per això som conscients de l’immens patrimoni que han dipositat en nosaltres aquests alcoians i alcoianes que ens empenyen per canviar les coses, per millorar la institució i la ciutat. No us fallarem. A vosaltres, que heu confiat amb nosaltres, ni a la resta dels 60.000 habitants d’aquesta ciutat, perquè no ens mou altre objectiu que impulsar Alcoi com la millor ciutat per a viure, per a invertir, per a estudiar, per a gaudir, la millor ciutat per crèixer, la millor ciutat per estimar. I ens deixarem l’alé, però ho aconseguirem.
Estefania Blanes: «Deplorem aquest primer gest del bipartit de centre-dreta»
La cap de llista de Guanyar Alcoi Estefania Blanes ha denunciat públicament “la primera concessió de l’alcalde en funcions Toni Francés al partit que es perfila com al seu soci de govern a l’ombra, Ciudadanos, en atorgar-los una segona dedicació exclusiva. Es tracta d’un desequilibri difícil de justificar que, per a nosaltres i per a qualsevol veí d’Alcoi, amaga concessió ben clara de cara a una entesa política entre el PSOE i la dreta».
A la Junta de Portaveus que s’acaba de celebrar aquest matí a l’Ajuntament Francés ha explicat el repartiment de dedicacions exclusives. Blanes ho explica: “Ja tenim la primera prova d’aquest pactisme de vella política: en el repartiment d’exclusivitats que ens ha presentat Francés, els Ciudadanos de Jordi Sedano han eixit molt beneficiats: 2 dedicacions exclusives per 4 regidors, el mateix que Guanyar Alcoi amb 5 regidors i més d’un miler de vots més, i el doble que el PP, que té pràcticament la mateixa representació. Si els criteris foren democràtics, s’hauria contemplat almenys que Ciudadanos i PP obtingueren els mateixos recursos. Però no ha estat així, i amb això creiem que ja està tot explicat”.
Estefania Blanes explica que des de Guanyar Alcoi ja s’havia demanat a l’alcalde que aquesta segona dedicació no s’atorgara a ningú, seguint els criteris de proporcionalitat que deurien regir aquest repartiment, per a que les arques municipals pugueren estalviar-se un sou: «Des d’un primer moment li vam dir a l’alcalde en funcions que no veiem justificada aquesta segona dedicació exclusiva. Que no volíem quedar-nos-la a Guanyar Alcoi, i ni tan sols valorem aquesta possibilitat. El que volem és que no s’apuren els màxims, i que entre tots intentem estalviar recursos econòmics a les arques públiques. Per tant, hem intentat començar la nostra feina d’oposició a l’Ajuntament estalviant un sou als alcoians, ja que la nostra funció no és altra que portar a terme una tasca d’oposició útil i positiva per a la ciutat, alhora que responsable amb els recursos de la institució que paguem entre tots els alcoians i alcoianes. Lamentablement, Francés no ha volgut escoltar-nos, ha preferit desoir a Guanyar Alcoi, als que ell mateix qualifica públicament com la seua prioritat a l’hora de trobar consens. I, en canvi, comença atorgant prebendes a Ciudadanos. Ja durant l’anterior legislatura es va detectar una sospitosa sintonia política entre Francés i Sedano, i ara trobem a les primeres de canvi un fet que contribueix a alimentar aquesta sospita de coalició en l’ombra. Deplorem aquest primer gest de pacte centre-dreta que ja ha impedit estalviar diners als alcoians i alcoianes”.
A la primera reunió de contacte ha rebutjat establir un govern d’esquerres, sòlid i seriós a la ciutat.
Tres dels regidors electes de Guanyar Alcoi (Estefania Blanes, Cristian Santiago i Naiara Davó) han mantingut hui una reunió de presa de contacte amb l’alcalde en funcions Toni Francés i membres del seu equip, per tal d’escoltar la seua proposta de cara a la possible formació d’un govern estable d’esquerres a l’Ajuntament d’Alcoi.
L’alcalde ha reiterat la seua voluntat de governar en solitari amb acords puntuals per les diferents propostes, el que és considerat, segons Estefania Blanes, “com una lamentable renúncia a establir un govern d’esquerres, sòlid i seriós a la ciutat”.
Blanes subratlla que “entre els motius que ens ha donat per renunciar a construir un govern de progrés, destaca que no comparteix les nostres formes. Creiem que no és el millor inici anteposar les formes al fons; però encara creiem més negatiu que les formes a les que es refereix siguen la transparència i l’obertura de canals de comunicació amb la ciutadania. De fet, ens hagués agradat obrir la reunió als mitjans que vulgueren assistir, tal i com li vam demanar a instàncies de l’assemblea de Guanyar de divendres”.
Els membres del PSOE també informa que no contempla algunes de les diferents propostes força del programa de mesures bàsiques de Guanyar Alcoi.
En definitiva, Guanyar Alcoi lamenta que en aquest primer contacte el govern que té previst impulsar el PSOE comença amb importants renúncies i concessions a la dreta: “El plantejament és ben clar: el confort dels membres del govern per no haver d’enfrontar-se a debats interns està per damunt d’una política d’esquerres sotmesa als interés dels ciutadans. Si per a això ha de balafiar una majoria social de l’esquerra al Saló de Plens, ho farà; i permetrà que una dreta neoliberal en hores baixes puga prendre decisions importants sobre el futur d’Alcoi, mentre això beneficie al grup del govern”.