El colega Pablo Gonzàlez ens descobria a les ‘11 coses que no sabies de Pabo Gonzàlez‘ que la seua frase preferida és aquella de Lolo Rico que deia “Solo no puedes, con amigos sí”. I aquesta frase em sembla totalment adient per descriure el procés de Guanyar Alcoi. Un procés, per suposat, millorable, amb les nostres errades i mancances, però construït des de la il·lusió, la generositat, el treball i l’esforç.
Arran dels resultats obtinguts a les eleccions municipals, quedant Guanyar Alcoi com a segona força política a la ciutat amb poc més de 6.000 vots, em sorgeix una petita reflexió que m’agradaria compartir:
Hem de posar tota la nostra energia i intel·ligència en què els polítics estem a l’altura del missatge que la ciutadania ha llançat i no deixar-se endur per la premura de les circumstàncies. Està clar que els veïns i veïnes que ens han votat no ens han posat per dinamitar i impossibilitar la gestió de les institucions, sinó precisament per a fer-les més plurals. Però, arran d’aquests resultats tampoc podem apressar-nos i interpretar que la intenció directa i vertadera siga la de concórrer en govern al costat de partits amb formes i estructures que representen la vella política.
Devem estar a l’altura de l’obra que els ciutadans han escrit, tenir una mirada més enllà del curt termini. Aquesta mirada i visió que tant demanem la societat civil.
Aquests experiments demostren que sí que es pot, que la confluència és la via i que devem treballar per reforçar-la, per enfortir-la. La unitat popular ha demostrat que sí que es pot lluitar contra el bipartidisme, però que sols no Podem.
La Coordinadora de Guanyar Alcoi ha convocat una Assemblea oberta per al divendres 29 de maig a les 19.30 h, al Saló d’Actes del Centre Cultural Mario Silvestre (Casa de la Cultura), en la que es tractaran els següents punts:
En primer lloc el coordinador de comunicació, Mauro Colomina, exposarà una anàlisi sobre la campanya electoral i els resultats obtesos a les eleccions municipals; posteriorment els cinc futurs regidors de Guanyar Alcoi a l’Ajuntament d’Alcoi -Estefania Blanes, Cristian Santiago, Naiara Davó, Paco Paredes i Aleixandre Sanfrancisco- exposaran un esborrany sobre propostes concretes per a l’Alcoi que volem. Es tracta d’un document que recull les propostes força del programa electoral i que considerem que haurien d’aplicar-se i impulsar-se activament a l’Ajuntament d’Alcoi.
Per últim hi haurà un torn obert de preguntes i rèpliques.
Fem una crida doncs, per a què acudisca a aquesta Assemblea el major nombre de gent possible. Necessitem construir un projecte sòlid, plural i fort, i cal del vostre suport i opinió per enfortir la unitat popular de Guanyar Alcoi.
Els veïns i veïnes d’Alcoi som la sobirania de Guanyar, tots som imprescindibles.
Només podem donar-vos les gràcies. Ens falten les paraules que ens encantaria dir-vos, les paraules d’agraïment, de felicitat, d’il·lusió i d’esperança.
Aquest no és el final, sols l’inici.
Serem la vostra veu i ulls a l’Ajuntament.
Ha sigut un gran pas per Guanyar Alcoi, però no ens conformem. Som segon força a l’Ajuntament, queda molta feina per fer i ho sabem. Feina per avançar i ampliar en la confluència, per enfortir i reforçar aquest projecte; feina a les Institucions i, per descomptat, a peu de carrer, on ens agrada estar.
No dubteu de què aquests cinc regidors de Guanyar Alcoi, que són vostres també, es deixaran la pell per vosaltres, per la gent de carrer, normal i corrent, per la gent que pateix dificultats per les vergonyoses retallades en la Llei de Dependència, per les persones amb treballs precaris i per aquelles que no tenen feina i pateixen dia rere dia les penúries d’aquesta crisi-estafa. Ens deixarem la pell per la gent que ha patit els desnonaments i treballarem per a què ningú més tinga que viure aquest infern. Per la gent i les famílies que a dures penes arriben a fi de mes, pels joves exiliats per la falta d’oportunitats, per les persones amb mobilitat reduïda que suporta les males polítiques en accessibilitat.
Treballarem i ens deixarem la pell per la majoria social.
Gràcies, de veritat, a tots i totes els que ens heu donat suport.
Comencem, tots junts, amb il·lusió, alegria i responsabilitat, a Guanyar Alcoi.
Estoy eufórico.
E intento sosegarme, lo prometo,
mantener la cabeza
fría.
Y no es un eufórico de qué guapos somos,
we are the best.
No.
Eufórico por sentir que se ha hecho un buen trabajo,
de momento,
que la gente lo valora,
que le gusta,
que nos dice:
‘habéis hecho la mejor campaña’,
aunque no nos vaya a votar,
‘ha sido una campaña absolutamente deliciosa’
dijo otro.
Y lo que queda,
les diría yo.
El reconocimiento enaltece,
aturulla,
embriaga,
pero siempre
con el suelo en los pies
o al revés.
Y ojalá ganemos,
que Guanyar, guanye.
Pero a lo mejor,
tampoco es lo más importante.
Porque ya hemos ganado.
Amigos.
Experiencias.
Buenos momentos.
A veces pienso que…
a mí
me gustaría reunir a toda la gente que nos quiere votar
y decirles que no les vamos a defraudar,
que su energía es la nuestra,
que perdonen si hemos sido pesados,
o si no nos hemos explicado bien,
pero que lo hemos hecho lo mejor que hemos podido.
Decirles que si no cumplimos, puerta y otra cosa,
mariposa,
y que nos vamos a dejar la piel, los huesos,
las manos, los vértebras, los músculos,
no porque ahora toque,
sino porque lo llevamos haciendo tiempo atrás,
a pie de calle,
hombro a hombro,
luchando
por la dignidad,
por la decencia,
por la mayoría.
Y quien no sepa de la calle,
que no hable de sillones en el Ayuntamiento.
Que se vayan,
y si no
los echamos.
Que en las Instituciones
también se puede hacer poesía.
Que me gustaría decirles tantas cosas
que a lo mejor
terminaría por no decir nada,
por emocionarme,
por abrazar,
por dar prematuramente las gracias.
Y hay gente que le da igual,
que piensa que cumplir con uno mismo
es incompatible con cumplir con los demás.
Y a esos,
patada.
Que confien en ti
no es un cheque en blanco,
es um honor,
es una responsabilidad,
es un temblor de tierra,
es un convencimiento.
Decirles eso que me recuerda Cristian,
que una utopía
es solo una verdad prematura.
Recordar lo que decía Galeano,
que «mucha gente pequeña
en lugares pequeños,
haciendo cosas pequeñas,
pueden cambiar el mundo»,
que nosotros,
perqueños,
seres diminutos,
pero con grandes ideas,
con cambiar Alcoi,
nos conformamos,
de momento.
Decirles que
‘ara toca
Guanyar Alcoi’.
El programa de Guanyar Alcoi inclou desenes de propostes i projectes en matèria de cultura i patrimoni, moltes de les quals gravitarien al voltant de la creació i posada en marxa de la marca ‘Alcoi, fàbrica de cultura’. Segons explica el candidat de Guanyar Alcoi Mauro Colomina, “la ciutat té un teixit cultural únic, una matèria primera d’autèntic privilegi, i un prestigi cultural més enllà de les nostres comarques que s’ha de posar en valor amb un treball estratègic i exhaustiu que ens ajuden a potenciar el sector com un eix fonamental de futur: a nivell social, educatiu i d’oci, però també en el plànol econòmic, perquè la cultura és una de les activitats que genera major valor afegit, font importantíssima de creació de riquesa, i de promoció i foment d’ocupació directa i indirecta”.
Guanyar Alcoi aposta per un pla estratègic que avalue i analitze els recursos actuals, i establisca les pautes d’actuació per potenciar i impulsar el sector: “La idea seria començar per la posada en marxa d’un Consell Local de Cultura en què estiguen representats tots els organismes, col·lectius i entitats que treballen en l’àmbit cultural. A banda d’acordar en aquest marc les pautes de programació, producció i promoció, el Consell hauria de començar a treballar en un pla sectorial que avalue i analitze la situació actual, detecte les seues necessitats, i comence a treballar en la posada en marxa dels mecanismes necessaris per potenciar encara més l’activitat cultural. No parlem només de qüestions d’agenda ni de l’activitat diària, sinó que necessitem anar més enllà, contemplar la cultura com un sector econòmic fort i amb grans possibilitats de desenvolupament, i treballar per què siga un veritable motor a nivell autonòmic i estatal”.
“Alcoi té un patrimoni humà, associatiu i creatiu, que envejaria qualsevol ciutat. A més, la ciutat disposa d’elements històrics i patrimonials únics que s’han de valoritzar i promoure. I també disposem d’un teixit professional, tècnic i formatiu potent en les més diverses especialitats artístiques”, continua Colomina. “Des de Guanyar Alcoi apostem per fer un pas important en el foment de la cultura i el patrimoni, ni més ni menys que com qualsevol altre sector econòmic, però sempre atenent a les seues peculiaritats. Més enllà d’oferir una programació cultural variada i de qualitat, que és necessari; de disposar de les millors instal·lacions per a l’exhibició, que també ho és; de la seua importància com a element de cohesió social i de millora de la qualitat de vida; d’impulsar aquelles infrastructures que encara no tenim i de tindre cura i rehabilitar el patrimoni industrial i altres elements d’alt valor, hem de pensar en la cultura com un dels eixos del futur de la ciutat per la creació d’ocupació, de riquesa, d’atracció d’inversions externes i d’aprofitament del gran prestigi que té la ciutat gràcies a dècades d’artistes, creadors, promotors, mecenes i fins i tot públic de primer ordre”.
Per últim, remarca Colomina que donen un total suport al Pla per regenerar espais industrials degenerats que va sorgir del Concurs d’idees perquè «és un projecte interessantíssim no només pel fet de recuperar i posar en valor patrimoni industrial que a hores d’ara està en un estat de lamentable degradació, sinó perquè també se li dona un ús a cadascú dels espais».
Guanyar Alcoi és una Plataforma Ciutadana que vol guanyar l’Ajuntament de la nostra ciutat a través de la unitat popular. Un instrument transformador i de canvi per acabar amb el bipartidisme i la corrupció institucionalitzada, per apropar les institucions a la gent del carrer, per refer la democràcia.
Compartim fites amb vosaltres, ho fem perquè som com vosaltres; gent del carrer, professionals dels diferents sectors productius, membres d’associacions de veïns i veïnes, d’associacions solidaries i de cooperació internacional, d’organitzacions no governamentals, estudiants, llicenciats emigrats.
Estem ací per fer front des de l’àmbit local a les polítiques neoliberals, al capitalisme agressiu, a les retallades en educació, sanitat i cultura. Per combatre aquells que volen enriquir-se a costa dels demés, als qui malversen diners públics, als que privatitzen els beneficis i socialitzen les despeses.
Serem la punta de llança de l’activisme social i polític en les institucions públiques. Perquè les plataformes ciutadanes són present i futur de lluita política, punt d’encontre de totes i tots els que creiem en la unitat popular. Una unitat popular aconseguida a través de la confluència: debat d’idees, mètodes participatius i noves formes de fer política. Assembles, transparència, fiscalització i renúncia de sigles. Confluència a favor d’un projecte que va més enllà, inclusiu, integrador, un projecte de majoria social.
I Guanyar Alcoi neix d’aquesta confluència. Del convenciment d’activistes de diferents moviments socials, i de membres i simpatitzants de partits com EU i Podem. Hem treballat molt i molt dur per arribar fins ací. La feina en reunions, assemblees i comissions programàtiques, i el compromís, dedicació i confiança de totes i tots els membres, dels que es veuen i dels que no, que han ajudat a crear i construir aquest projecte.
Amb el vostre suport i participació, en Guanyar Alcoi treballarem per a fer d’Alcoi una ciutat on la promoció econòmica estiga al servei de les persones, a través de l’ocupació en atenció i serveis als depenents i en la cura i conservació del medi ambient. Potenciant la Cultura i el Turisme com sectors generadors de riquesa, i impulsant el cooperativisme. Treballarem per una ciutat més amable i acollidora a través del Pla Integral d’Accessibilitat i la creació d’un Observatori del Benestar Social. Reivindicarem les accions de Cooperació Internacional des de l’àmbit local i lluitarem per remunicipalitzar els serveis públics.
Perquè Guanyar Alcoi agrupa l’esforç al carrer d’activistes socials, la lluita de militants i simpatitzants d’EU i el suport i recolzament de Podem. Perquè Guanyar Alcoi és la força de l’equip, del col·lectiu, del grup. D’un grup divers i complet de persones formades, amb l’experiència i les capacitats necessàries per a gestionar i governar la nostra ciutat. Per això, ara toca sumar esforços, ara toca Guanyar Alcoi.
Naiara Davó és número 3 a la candidatura de Guanyar Alcoi i membre de Podem Alcoi.
Algunes de les principals senyes d’identitat de Guanyar Alcoi són el compromís ferm amb la transparència, la defensa de la democràcia i la participació ciutadana i l’ètica política. Acord amb aquesta direcció Guanyar Alcoi va aprovar en Assemblea el document ‘Governar obeint, codi d’ètica política’, que recull un codi de pràctiques i accions concretes que les persones que ocupen càrrecs electes i de lliure designació en representació de Guanyar hauran de complir per assegurar una gestió política compromesa i propera a la ciutadania, amb mecanismes eficaços de transparència i rendició de comptes democràtics i populars, i amb espais reals de participació i decisió de la ciutadania en els afers públics.
També, tant al programa com al Codi Ètic, es plantegen diversos compromisos i mesures que tenen com a objectiu acabar amb els privilegis dels quals, durant molts anys, han gaudit bona part dels càrrecs públics, provocant un greu allunyament vers els interessos de la ciutadania.
Per això, Guanyar Alcoi, com explica el seu candidat Paco Paredes, número 4 a la llista municipal, proposa «una limitació de sou, establint un sou anual per als nostres regidors de 27.238 € (tres vegades el SMI), és a dir, aproximadament 13.000 € menys del que cobra l’actual alcalde. Ja que creiem que amb aquest sou es pot viure i realitzar la funció de regidor de forma digna, correcta i adequada a la seua responsabilitat». Paredes afegeix que «no podem pretendre gestionar la vida dels veïns i veïnes d’Alcoi d’esquena a molta gent que està passant-ho malament. Per ètica, no podem establir salaris que la immensa majoria de la societat, desgraciadament, mai rebrà».
A més una de les propostes de Guanyar Alcoi i que consta en el nostre Codi Ètic és el «limitar els mandats dels regidors a dues legislatures consecutives. No podem continuar amb aquesta dinàmica tan estesa a Alcoi de professionalització de la política. La política no pot entendre’s com una professió, sinó com una vocació. Hi ha massa regidors a Alcoi amb una nul·la biografia laboral pròpia més enllà de la política i és una situació veritablement vergonyosa» com apunta Paredes.
Com també es dicta al Codi Ètic de Guanyar Alcoi, ratificat per tots els candidats, els regidors de Guanyar podran ser revocats per mala gestió o per incompliment flagrant i no justificat del programa mitjançant una acta de renúncia que tots els candidats van firmar i acceptar. Com explica Paredes «es tracta d’una acta de renúncia firmada i sense data que es posa a disposició de l’Assemblea per a què puga utilitzar-la com a revocatori del càrrec públic. És un mitjà més de control per tractar d’evitar en la mesura del possible que regidors o càrrecs de lliure designació actuen de forma incorrecta o independent al mandat de Guanyar Alcoi. Volem assegurar-nos al màxim de què aquells que representen en les Institucions a Guanyar Alcoi, tinguen un comportament exemplar i que en cas contrari l’Assemblea sempre tinga la capacitat de revocar a aquest càrrec».
De fet, remarca Paredes que amb aquesta mesura «s’hagueren evitat moments molt penosos i térbols de l’actualitat política alcoiana com és, per exemple, el cas de Sedano, que va ser votat per un partit i va passar, per lluites internes, a ser un trànsfuga, mantenint el seu sou i privilegis».
Estem segurs que aquestes mesures de regeneració democràtica que la ciutadania duem tant de temps demanant són necessàries per decència democràtica i per fer d’Alcoi un referent de ciutat treballadora, activa i avantguardista.
Jordi Chicoy ens envia la seua experiència com a President de Mesa i reflexiona sobre la importància de ser apoderat o interventor.
Ser interventor o apoderado “para qué” si todo funciona bien. Eso es lo que pensamos muchos cuando vamos a votar, que todo funciona bien y que no se hacen trampas.
Es lo que pensaba yo mismo, hasta que un día el azar me hizo estar de Presidente en una mesa electoral y pude ver como se las gastan algunos. De manera resumida, el sistema no funciona bien y las papeletas, cuando se termina el recuento, van a la basura. Si el recuento de la mesa falla, no existe manera de comprobarlo, salvo que haya habido interventores o apoderados de varios partidos que las hayan comprobado. Es importante que haya interventores y apoderados que se encargan de supervisar. […] si usted es de formaciones más minoritarias como Podemos, Izquierda Unida, Compromis o los distintos Guanyar, […] contribuirá a evitar que los grandes partidos, que temen tanto la caída del bipartidismo, pueden hacer de las suyas, pretendiendo que se anulen votos, buscando tener protagonismo en la Mesa, intentando condicionar al presidente y los vocales, escondiendo papeletas… No se pueden ni imaginar la de cosas que se pueden hacer. Por ponerles un ejemplo claro, si los de la Mesa coinciden en sus preferencias políticas, si nadie les vigila, podrían perfectamente cuadrar los votos, es decir, si han votado 180 personas, decidir para quien va cada voto sin necesidad de hacer un recuento sobre las papeletas. Si rizamos el rizo, también podrían hacer que creciera el número de votantes de la mesa añadiéndolos a la lista que tienen. Llamarme desconfiado, pero prefiero tener la garantía de que haya alguien que compruebe que eso no pasa.
Una vez aclarado esto, les relataré cual fue mi primera experiencia como presidente de Mesa, en la que un apoderado del PP decidió cerrar mi mesa electoral y cómo pasé a valorar la importancia que realmente tiene estar al frente para evitar que se cometan irregularidades. Un día me llegó una carta en la que me mencionaba que era el presidente de la mesa electoral en la que votaba todos los años. Me citaba un día previo en un polideportivo para explicarme la manera de proceder. En la visita al polideportivo me leyeron el manual de cómo se tenían que hacer las cosas y al terminar, te hacen entrega del manual y de la documentación necesaria para el día de las elecciones. Llegó el día de las elecciones. Antes de empezar a formar la mesa nos hacía falta un boli. Un apoderado del PP nos ofreció uno de su partido. La gente de la mesa no puede lucir ningún tipo de distintivos, así que declinamos la oferta, cosa que no le sentó bien. Formamos la mesa a la hora prevista con 2 vocales, 2 interventores del PP y yo mismo como presidente. Antes de seguir con el relato hago una aclaración. En muchas ocasiones la gente al ser elegida de manera aleatoria para formar la mesa, va sin tener muy claro lo que tienen que hacer, circunstancia de la que se aprovechan muchas veces estos profesionales para ganarse el beneplácito de la mesa y procurar orientarles en algunas circunstancias de manera correcta y en otras de manera interesada. Para ello se hacen valer de un libro similar al que les dan a la gente de la mesa, pero con la insignia del PP y con algunas cosas que no llegan a coincidir. Lo que fue pasando a lo largo del día fueron distintas intentos que les fuí frustrando para que su voz no fuera la que predominara. Entre ellas: un apoderado se colocó de pie apoyado en la mesa de tal manera que conforme una persona entraba, parecía el amo de ella, así que le dije que me parecía bien que estuviera en la mesa, pero que debía hacerlo como el resto, sentado. […] Cuando decía un nombre en voz alta, los interventores que tenía en la mesa cogieron un protagonismo considerable, invadiendo el espacio de mis vocales para decirles en qué parte de la lista estaba la persona a la que había mencionado. Yo les corté, diciéndoles que mis vocales eran lo suficientemente capaces de encontrarlos ellos mismos y de esa manera conseguí que cada uno fuera a lo suyo y reducir el protagonismo de un sector. Varios de los apoderados se colocaron en la sala a hablar en un tono muy alto, tanto, que no podía escuchar lo que me decían los votantes. Así que les dije que o bajaban el tono o que se fueran fuera. Estos pequeños detalles y alguno más hicieron que a las 19:20 aproximadamente, un apoderado pusiera las manos sobre las urnas y me dijera que la mesa estaba cerrada. Me acusaba de haberle dicho a los votantes a quien tenían que votar y de “haberlo tratado mal”. Los integrantes de la mesa de al lado decían que era cierto. La situación fue inverosímil para todos los presentes. Nadie sabía qué hacer. Así que llamé a la Junta Electoral para que me informara de la veracidad de lo que me decía. Les comenté el caso y me volvieron a llamar a los 5 minutos para decirme que eso no tenía ni pies ni cabeza. Volví a entrar y le dije, a la persona que estaba bloqueando la votación (tenía a gente esperando con su papeleta en la mano), que se debía retirar. El me dijo que no, antes debía rellenar una hoja y pretendía hacerlo encima de la urna. Mi manera de resolver la situación fue decirle que rellenara lo que quisiera, pero en otro lado y contarle hasta 3. Justo antes de llegar al 3 se retiró. El resto del tiempo lo dedicó poniendo la cabeza como un bombo a policías y resto de personal, tanto que se me acercó un policía para decirme “si tengo que echar a alguien, dímelo”. Para eso debe haber un motivo, que perfectamente habría sido el haber dicho que cerraba la Mesa, pero en ese momento no lo sabíamos.
Por si alguien no lo tiene claro, el presidente es el máximo responsable y es quien tiene autoridad. Los policías en realidad están por si se produce algún altercado y en caso de sufrir algún incidente el presidente de Mesa, no debe dudar en solicitarles ayuda. Al final del todo intentó negociar conmigo y extorsionarme diciéndome que si no decía nada de lo ocurrido no iría a por mi, que hacíamos tablas. Pero yo tenía muy claro todo lo ocurrido y no dudé en reflejarlo en el acta. Cuando fui a hacer entrega de todos los papeles en los juzgados, pedí disculpas por el retraso, había sido la comidilla, la gente era consciente del problema que había tenido.
Conclusión, la misma que he mencionado arriba, sí que interesa que vayas de apoderado […] Porque nos jugamos mucho y van a procurar hacer todo tipo de trampas y más en estas elecciones en las que se juegan la caída del bipartidismo.
Rehabilitació d’habitatges, treballs al medi ambient, atenció a persones dependents, turisme, cultura, indústria i impuls al cooperativisme, jaciments d’ocupació per a la ciutat.
Les propostes en matèria d’economia i ocupació de Guanyar Alcoi, com la resta de continguts del programa amb què concorre a les eleccions la plataforma ciutadana de confluència, han estat elaborades col·lectivament per una comissió formada per ciutadans, professionals i coneixedors del medi econòmic local i comarcal, al llarg de setmanes de treball. Cal recordar, a més, que el programa ha estat aprovat en assemblea pels membres que integren Guanyar Alcoi.
Aquestes propostes han detectat una sèrie de sectors i subsectors emergents que podrien suposar importants nínxols d’ocupació, comprovant que així està succeint a altres ciutats i territoris. Tot això, segons la candidata a l’alcaldia de Guanyar Alcoi Estefania Blanes, “passa per reforçar en recursos i personal l’Agència de Desenvolupament Local. Es tracta d’un departament municipal que hauria de tindre un major protagonisme en l’àmbit econòmic local, com a motor del canvi econòmic, impulsor de noves dinàmiques en sectors i segments emergents, i també coordinador del treball dels diferents agents de la ciutat i la comarca”. Entre les noves funcions que hauria d’assolir l’ADL, hi hauria un servei d’orientació i assessoria per la creació de societats cooperatives i laborals: “Aquest model a molts llocs s’ha convertit en un veritable antídot contra la crisi i el tancament d’empreses, i juntament amb l’emprenedoria hauria de centrar majors esforços per al seu impuls per part de l’administració”, sosté Blanes que a més destaca la importància d’incentivar a les cooperatives, ja que «són un sector que ha suportat millor la crisi econòmica que la resta d’empreses i que inclòs durant els anys 2010 i 2011 va crear ocupació».
Entre les propostes de Guanyar Alcoi hi ha diferents activitats que, amb el recolzament de l’Ajuntament i altres administracions, revertiran en llocs de feina i també en millores per al conjunt de la ciutadania. Blanes comença per “una política activa de rehabilitació d’habitatges, de la mà d’un Pla Municipal de l’Habitatge dissenyat per resoldre aquest problema dramàtic per a moltes persones, estimularia el sector de la construcció i es traduiria en molts llocs de feina alhora que millorem l’entorn urbà i la vida dels barris més degradats”.
També permetria aquest doble objectiu incrementar les actuacions en el medi natural: “Un dels principals valors de la ciutat és l’entorn mediambiental. Tindre cura del territori i realitzar continus treballs de neteja selvícola, d’arranjament de superfícies, neteja de pistes i senders, manteniment dels paratges… També suposaria l’ocupació de desenes de persones alhora que posaríem en valor els nostres tresors mediambiental, la qual cosa revertiria a més en el sector turístic”, indica la candidata.
L’aplicació real de la Llei de Dependència és un altre jaciment d’ocupació amb la posada en marxa dels serveis de cura i atenció domiciliària que suposaria. Blanes explica que “de fet, a altres comunitats autònomes on sí s’està aplicant la Llei s’ha constatat la creació d’ocupació en aquest sentit, a més de suposar una importantíssima millora de la qualitat de vida de les persones que reben l’atenció que necessiten”.
Cultura i Turisme.
Des de Guanyar Alcoi també es llancen una sèrie de propostes incloses dins el programa electoral per potenciar la cultura i el turisme de la ciutat com a sectors generadors de riquesa. Estefania Blanes apunta una dada important en aquest sentit: el sector cultural suposa un PIB semblant al del sector agrícola en el País Valencià: “Hi ha pocs sectors que generen tant valor afegit i tants recursos com la cultura, i Alcoi és un pol de creació artística i cultural. Per tant, hem d’aprofitar aquest bagatge de la nostra ciutat com a capital cultural, i mitjançant la posada en marxa d’una marca pròpia, estimular la creació artística, la cultura de base, la formació de nous valors i la producció cultural”.
Un debat electoral d’esquenes a la meitat de la ciutat?
Guanyar Alcoi vol denunciar públicament la manca de la mínima pluralitat i respecte per la democràcia dels dos partits fins ara majoritaris, PP i PSOE, en tancar un debat electoral als seus candidats i impedir la participació a la resta de forces polítiques que concorren a les eleccions.
En paraules de la candidata de Guanyar Alcoi Naiara Davó, “el PP i el PSOE viuen d’esquenes a la realitat, i ho fan palés d’aquesta manera: donant l’esquena a més de la meitat d’Alcoi. En les passades eleccions van obtindre, sumats, menys de 20.000 vots; què passa amb la resta d’alcoians i alcoianes? Aquest simulacre de debat no és més que un intent pastat entre ells de mantindre el bipartidisme davant una societat que reclama la presència de més opcions polítiques que les que s’han alternat al poder durant 35 anys”.
Segons Davó, el debat a dues bandes tindria sentit en cas de que les dues forces pactaren, “cosa que ara per ara no sembla massa descabellada, donades les opcions polítiques emergents que podríem alterar el panorama gris bipartidista. Cap d’ells podrà governar sense recolzament d’altres forces, i els alcoians i alcoianes tindríem interés sobretot a conèixer les condicions de la resta d’opcions polítiques. Per tant, quin interés pot tindre que els dos partits en decadència debatisquen sobre projectes o estratègies que no podran complir? PP i PSOE són partits excloents que intenten limitar l’expressió de la democràcia per part de la ciutadania, i amb aquesta pantomima de debat demostren que el seu major interés és perpetuar el monopoli que han ostentat massa anys, i que ha portat a la màxima desafecció ciutadana cap a la classe política”.
Guanyar reclama un debat plural, amb presència de totes les forces que concorren a les eleccions. “Un debat real per a que els ciutadans puguen jutjar als que seran els seus representants. Una exigència bàsica i mínima en qualsevol democràcia, però sembla que no en la democràcia del PPSOE”.
El pensador italià Antonio Gramsci va dir l’any 1917 ‘Crec que viure vol dir prendre partit. Qui veritablement viu, no pot deixar de ser ciutadà, no pot deixar de prendre posició. La indiferència, l’abúlia, són parasitisme, són covardia, no vida’.
Durant molt de temps ens han fet creure que fer política era cosa d’uns pocs, cosa d’una elit que feia i desfeia al seu gust. I com que, moltes vegades aquells pocs ho feien sense pensar en el bé comú, també ens han fet creure que fer política era roín, que qui feia política alguna cosa amagava. Ja els interessava, ja.
Açò ha provocat que se’n fartem de la política, que creguem que tots els qui fan política només miren pels seus interessos, que no són de fiar, que són tots igual de roïns i a més que la política és una cosa inaccessible.
Però la política no n’és d’inaccessible. Per fer política no hi ha més que conéixer i tractar els assumptes de la ciutat, les coses que t’envolten i t’afecten, per mirar de fer una ciutat que aporte les solucions per a les necessitats dels qui hi viuen. I tu, que estàs llegint açò, no formes part de cap elit interessada, no ets roín i segur que vols que se’t tinga en compte.
Com ja sabreu m’he involucrat en Guanyar Alcoi, una plataforma ciutadana que es presenta a les eleccions municipals d’Alcoi en la que els seus membres ja fa temps que lluiten per diferents causes, exigint drets bàsics i treballant per a fomentar la participació ciutadana. Si ho he fet és perquè crec que el camí per a crear una alternativa real de govern és aquest, la confluència i la unitat popular, de moviments, col·lectius i partits que han vist també que aquest és el camí i han deixat de banda els seus interessos i personalismes per a donar suport sense por a l’instrument que creuen l’adequat per a canviar les coses.
Ara és el moment de fer política, de prendre part, recolzant els col·lectius que exigixen drets que creiem justos, participant en els moviments socials que considerem útils i sobretot triant als qui ens han de governar per a exigir-los que ens donen l’oportunitat de fer més política, d’opinar més, participar més i ens deixen contribuir per a fer de la nostra ciutat la ciutat en la qual vulguem viure.
Ara és el moment que ens tinguen en compte, que governen obeint-nos.
Ara toca Guanyar Alcoi.