Obiol: “No podem perdre més temps. Davant d’aquesta crisi hem d’assegurar-nos que les persones treballadores no són encara més castigades”

La plataforma municipalista Guanyar Alcoi presenta en el plenari de juny un prec al govern municipal per a que s’apliquen clàusules socials de manera sistemàtica i generalitzada en els processos de contractació a empreses. Per a la plataforma és una mesura clarament establerta a altres municipis, fins i tot a altres administracions com la Generalitat Valenciana, que el que busca és premiar (i al temps promoure) aquelles empreses que es senten responsables respecte la societat en la que viuen i treballen. Per a Obiol: ”Ara, en temps de crisi com en la que estem immersos, incloure aquestes clàusules emergeix com una necessitat indefugible doncs necessitem que les empreses que treballen amb l’ajuntament demostren que tenen un valor afegit importantíssim: tenen cura de la societat en la que s’inserten. És difícilment assumible que des d’un ajuntament que ha de proveir d’un marc de respecte i acompliment dels drets bàsics de les seues ciutadanes i ciutadans en les accions que pren de manera directa no assumisca com un deure que també ho facen les empreses en les que delega funcions.”

Per eixe motiu es demana en concret:

1- Que l’Ajuntament d’Alcoi incloga clàusules de responsabilitat social segons les recomanacions de la Generalitat Valenciana en tots i cadascun dels contractes que duga endavant.

2- Que l’Ajuntament d’Alcoi incloga clàusules de responsabilitat social segons les recomanacions de la Generalitat Valenciana en totes i cadascuna de les subvencions que duga endavant.

3- Que s’establisquen les dinàmiques de treball necessàries per a que la inclusió d’aquestes clàusules s’automatitze per part del departament de contractació de l’Ajuntament per a que no supose una major càrrega per als treballadors i treballadores del departament

4- Que es faça una campanya de difusió de la importància d’aquesta responsabilitat social i de que les empreses i entitats socials les tinguen en compte com un deure col·lectiu respecte la ciutadania.

Per a la plataforma municipalista hi ha massa feina per fer per redreçar la nostra societat per a fer-la més respectuosa amb les necessitats de totes i tots. Com conclou Mauro Colomina, membre de la coordinadora de Guanyar Alcoi i promotor d’aquesta iniciativa: ”ens cal un Ajuntament que entenga que ha de construir un marc general on totes les alcoianes i alcoians puguem viure millor. Per a fer això s’ha de deixar de propaganda i actuar en totes i cadascuna de les dimensions que conformen la nostra realitat. Òbviament un Ajuntament que accepte treballar (i per tant a pagar amb diners de tots els ciutadans) amb empreses que no respecten els drets laborals, que fan malbé el nostre medi ambient o que no tenen la igualtat entre les persones com a compromís indefugible, és ser còmplices amb aquestes males praxis. Ometre el deure de vigilar aquests aspectes és participar-hi.”

Imatge per Scott Graham

Pablo González: “Està bé concentrar-se a la plaça o aprovar declaracions institucionals, però no és suficient. Calen accions reals per a millorar la igualtat entre totes i tots els alcoians”

La plataforma municipalista Guanyar Alcoi presenta en el plenari de juny un prec al govern municipal per a que s’avance en fer una ciutat més igualitària per a totes i tots. En aquest sentit es demanarà dues coses bàsiques:

1- Que tota la documentació administrativa que genere l’Ajuntament d’Alcoi tinga en compte la diversitat sexual i de gènere.

2- Que s’incloga la diversitat sexual i de gènere a tota la comunicació gràfica de la ciutat.

Com assenyala el regidor de la plataforma Pablo González: «Sabem que són dues qüestions molt bàsiques però també sabem que són senzilles d’acomplir i que demostrarien que el nostre govern està al costat del col·lectiu LGTBIQA+ no només per a fer-se fotos sinó per avançar en termes d’igualtat. La veritat, veiem poc probable que ens diguen que no, tot i que hem vist negatives del govern de Toni Francés que ni ens imaginàvem, com dir no a posar ombres als parcs infantils o a implementar un suport educatiu després de la Covid-19. Però el cas és que no es tracta només d’aprovar-ho en un plenari: s’ha de fer«.

Per a Guanyar Alcoi esta demanda ve a reclamar la visibilitat de tota la diversitat de la ciutadania d’Alcoi als carrers de la ciutat i als tràmits d’una institució com l’administració local que ha de ser respectuosa i curosa amb la identitat de gènere i sexual de les alcoianes i alcoians. Magda Arques, membre de la coordinadora de la plataforma municipalista i part de la comunitat LGTBIQA+, és clara al respecte: «és tan senzill com voler formar part de la vida quotidiana de la ciutat en la qual vius, pels carrers que passeges i estimes. Nosaltres no estem visibles a estos carrers. Els documents que hem d’emplenar per a fer qualsevol tràmit a l’Ajuntament no ens permeten identificar-nos com el que som. I no és just, no podem construir-nos com a poble sense respecte per allò que ens diferencia. Només des d’este respecte podrem enfortir els vincles que ens acosten.«

Pablo González, regidor de Guanyar Alcoi

És sempre important fer memòria, però més en el cas dels projectes que els nostres governants ens prometen que seran un revulsiu per a la nostra ciutat, i per tant, per a les nostres vides. L’illa de Rodes és un cas paradigmàtic en això de prometre. Ha sigut un espai utilitzat pels governs d’Alcoi per a prometre grans projectes o per a defenestrar-los. El PSOE de Sanus tenia enllestit a finals dels anys noranta un projecte d’auditori, amb el seu finançament necessari i tot dels governs central i autonòmic per a construir-lo. Va arribar Peralta i es va encarregar de guardar-ho tot a un calaix i vetar-ho per a afavorir la remodelació del Teatre Calderón i adjudicar-la a constructors corruptes. Han passat vint anys des d’allò.

Als primers mesos de la passada legislatura, en 2015 des de Guanyar Alcoi ja vam demanar que es consolidaren els edificis de Rodes. Res es va fer i el 2017 es va haver d’apuntalar d’urgència una zona de l’illa per risc de caiguda. Des del PSOE s’ha anat jugant a anunciar al llarg dels anys que Rodes era el seu projecte estrela i a fer promeses que han anat incomplint: En 2015 anunciaven una partida per a redactar un projecte per a l’illa. A 2016 prometien que el 2017 s’executaria. En 2017 deien que era un dels reptes a fer fins a 2019. Fins a estiu de 2018 no van començar els treballs per a evitar el seu deteriorament. I en 2019, any electoral, continuava sent una promesa a la campanya.

Des de Guanyar Alcoi hem tractat de donar resposta a este gran continent sense contingut. Vam proposar la passada legislatura que Rodes es convertira en un espai destinat a la cultura, una fàbrica de cultura i coneixement, un centre cultural polivalent. Enteníem que per la naturalesa de l’espai era el lloc ideal per a un museu de la industrialització i del modernisme punter però també que fora un nodus de coneixement i creativitat capaç d’atraure el talent i on tot plegat es poguera combinar i integrar. Clar, un espai exitós ha de perseguir una idea i concretar un concepte. I des del PSOE, amb este espai, han anat donant pals de cec.

Una vegada l’espai es va redefinir com a predominantment empresarial, des de Guanyar Alcoi vam voler concebre la nova àrea com un Barri Empresarial al voltant de l’illa de Rodes, on s’entreteixiren diversos serveis (empresarial, comercial, esportiu, recreatiu, etc.) i amb una elevada qualitat dotacional i ambiental, sempre escoltant les demandes dels veïns i veïnes. Tampoc sabem si eixe serà el projecte definitiu.

Durant tot este temps hem vist com anaven presentant diferents projectes i el contingut anava canviant segons passaven els anys. O no han tingut mai un projecte concret i definit d’allò que volien per a Rodes o han anat canviant-lo per a acontentar als diversos grups segons els convenia. Per exemple, què ha sigut de Rodes Futura i d’aquella empresa sueca que es va anunciar junt amb Compromís que dinamitzaria el contingut de l’illa? Quan hem anat criticant esta indefinició se’ns ha acusat de voler confondre però són ells els qui han anat desorientant a la ciutadania jugant indistintament entre el continent i el contingut, plantejant uns usos en uns moments, negant-ne altres i temps després anunciant el contrari del que havien dit. Ara han presentat el projecte per a la reforma arquitectònica, el continent, on també es definixen alguns usos, però que no estem segurs que no vagen a variar. Perquè fins i tot Toni Francés va dir a la presentació de la setmana passada que respecte al contingut el que estava contant eren només pinzellades de tot el que aniria allí.

No podem més de tanta indefinició i tanta confusió. Els alcoians i les alcoianes mereixem respostes clares. Segurament d’ací a poc temps presentaran un document complet explicant-ho tot. Així podran dir que no tenim raó. Però també serà perquè els que fem oposició responsable no ens conformem i insistim exigint-los públicament que facen alguna cosa més que vendre projectes indefinits. Així i tot, és difícil pensar que si per al govern de Toni Francés el que allí vulguen fer és un element cabdal de la nostra ciutat no ho tinguen ja fet després de 9 llargs anys de govern. Fa temps ja que pensem que no tenen cap projecte cert per al benestar col·lectiu d’Alcoi.

Amparo Camps Ferrandiz

Hay que plantearse otro modo de vivir…

Reflexionemos sobre las macro residencias para ancianos y personas con diversidad física y mental.

Tras los devastadores y dolorosos acontecimientos ocurridos en las grandes residencias a causa del Covid19, quiero expresar que no es nada sorprendente, no son cosas nuevas, al ser tan grandes están expuestas a muchos contagios como son las gripes, los virus gastro-intestinales, etc.

Nos tiene que poner ojo avizor, y nos haga recapacitar tanto al gobierno y principalmente a la sociedad, si esta es la solución que queremos para la vejez.
Otra cosa importante que veo que no se tiene en cuenta es la voz, la opinión de las personas mayores, cuando se decide sobre su vida. Carisa Ramos en una intervención dice “Los derechos de las personas mayores han quedado ninguneados, no se tiene en cuenta su dignidad, el valor de su palabra y su decisión, en una palabra, no se tiene en cuenta a las personas mayores.

Hay muchas alternativas, solo hace falta darles el valor que tienen y fluirá o veremos lo que en muchos lugares están haciendo para dignificar y no excluir como” algo” que ya no tiene valor. Ninguna etapa de la vida es más valiosa que otra, todas tienen su función enriquecernos de las vivencias, compartirlas y nos damos vitalidad unas a otras. E s importante la construcción de redes intergeneracionales así el conocimiento de la gente mayor se comparte con jóvenes.

¿Existen otras vías, otras maneras de vivir los últimos años de nuestra vida? Por supuesto. ¿Eso deseamos para nosotros cuando nos fallan las fuerzas? NO. Somos seres sociales y como tal, queremos seguir en la sociedad tal y como hemos vivido.
Para vivir mejor y estar mejor atendidos con calidad de vida sin tener que recurrir a los mastodontes de las residencias actuales, es preciso cambiar nuestro chip, es de vital urgencia.

Como en casa nos está en ninguna parte, pero cuando llega una situación, en la que por falta de recursos familiares, humanos y económicos no podamos seguir en casa, hay que pensar en otras vías más acogedoras familiares, estimulantes y amorosas.

Existen experiencias en nuestro país y en otros países que estas son más efectivas, y lo más interesante son mucho más económicas, porque no se necesita mantener tanta infraestructura. Solo es cuestión de cambiar nuestra mentalidad, la de todos; ciudadanos, servicios sociales, poderes públicos, gobierno…

El estado se gasta el triple en mantener estas macro residencias geriátricas, y no tienen la calidad que se merecen nuestros mayores.

A las alturas que estamos debemos de buscar otras vías, y otros recursos más cercanos más amorosos y más cuidadosos como pueden ser las mini residencias de 16 o 20 personas, los pisos con seis o siete personas, ampliar horas de ayuda a domicilio, y la asistencia personal, de este modo la atención es más directa, y más económica. Se ha aplicado una metodología que calcula el Retorno Social de la Inversión, que se interesa no solo por los aspectos estrictamente económicos sino también sociales y ambientales. Hay que mencionar que esto es un trabajo que tenemos que hacer todos/as. Que es mentalizarnos de como desaprender lo aprendido, lo que nos han ido metiendo en la cabeza de crear residencias y residencias para tenerlos encerrados para tenernos a toque de pito, para dar a todos de comer lo mismo, sin que tengan en cuenta sus singularidades. si eres vegetariana/o etc.

No es bueno ni higiénico para la salud mental ni física que existan macro residencias almacenando a personas mayores a toque de pito, con horarios cronometrados para ir al
aseo, para ducharse, para levantarlos, vestirlos, ni tiempo les queda para lavarse los dientes y ponerles crema del cutis, todos los actos marcado por X minutos. Para que salgan las cuentas económicas de los dueños de las residencias y les aumente su cuenta bancaria al máximo.
Esto va a costar mucho a la misma sociedad planteárselo porque hemos pasado de ver a los ancianos mendigando y pasando hambre por la calle, a tenerlos encarcelados y reclutados en una cárcel de oro, pero al fin y a la postre, cárcel.

Sabemos que todos queremos lo mejor para nuestros padres para nuestros mayores, eso no se duda, pero se nos ha mentalizado que lo mejor es una residencia, nos hacen creer que allí, están bien atendidos están con gente de su misma edad, que hacen las actividades que a ellos les gusta. Y eso dista mucho de la realidad porque cada persona tiene gustos, aficiones, culturas diferentes… Pensamos que cuando ya llega a faltarnos la salud, a estar más lentos, a tener que bajar el ritmo de inquietudes de prisas ya lo demás no importa. Pero si importa y mucho, vivir con calidad de vida en todas y cada una de ella. Por una sociedad inclusiva, defendamos la asistencia personal, no es más costosa, que una plaza de residencia.

González: “Mirar cap a un altre costat en educació és afavorir que uns alcoians tinguen més oportunitats que altres”

El passat divendres 5 de juny en el plenari municipal la plataforma municipalista Guanyar Alcoi va demanar que s’implementara un suport educatiu extraordinari per tal d’evitar la desigualtat educativa i social. El govern de Toni Francés es va negar. Com assenyala Pablo González, regidor de la plataforma: «és una pràctica habitual del govern del PSOE, creure que si no presten atenció la desigualtat no existix. Però no, al contrari, la diferència entre xiquets i joves per les possibilitats de les seues famílies de donar suport s’engrandix. L’omissió del deure d’un govern local que es preocupe pel present i el futur de les persones fa, no només que els alcoians ara estiguen més desprotegits, sinó que fan perviure una societat profundament desigual».

En la justificació dels motius per a la seua proposta la plataforma incidia en que el tancament de les escoles durant mesos arran de la Covid-19 ha de ser, com apunten tots els experts i expertes, un element d’agreujament de la desigualtat educativa que ja existia. A més a més a Alcoi, com a la resta de poblacions valencianes, l’abandonament prematur dels estudis és un fet que ens hauria de preocupar profundament com a consistori. L’any 2017 era d’un 20,3%, per sobre de la mitjana estatal tot i els esforços fets pel Govern del Botànic i que han resultat fonamentals per disminuir esta xifra, encara és molt important. I no només això, hem de pensar, que l’estat espanyol estem al capdavant d’abandonament prematur dels estudis en el marc de la Unió Europea i que el nombre de joves que ni estudien ni treballen supera la mitjana de l’OCDE àmpliament (12,4%). Una realitat que afecta, especialment, als xics de classe treballadora.

En este sentit, i seguint les propostes que s’estan fent a altres localitats de l’estat espanyol realment preocupades per la seua ciutadania, Guanyar Alcoi va demanar:

1. Crear un recurs continu de suport educatiu per a la comunitat educativa que puga diagnosticar i implementar mesures per a assegurar l’equitat educativa.

2. Dotar d’este recurs continu de suport educatiu dels recursos personals necessaris. Sabem que, si escau, hi ha maneres al si de l’Ajuntament per a fer-ho sense que supose la creació d’una nova plaça, tal com hem vist recentment amb l’Observatori Municipal de l’Habitatge.

3. Facilitar l’obertura de totes les escoles amb finançament públic més enllà de l’horari lectiu per donar cabuda a activitats de suport educatiu del barri on es troben ubicades.

4. La creació d’una plataforma per a compartir recursos, materials i informació per a tota la comunitat educativa (famílies, docents i altres agents educadors).

Malauradament, segons González: «el regidor Alberto Belda va dir que no, al·legant que no feia falta. A nosaltres ens fa molta pena que tinguem un regidor que no seguix els principals debats educatius, no ens mereixem això els alcoians. Ens mereixem un regidor que es reunisca amb la comunitat educativa per preguntar i escoltar, que estiga preocupat pels joves que han pagat els lloguers dels pisos d’estudiants sense utilitzar-los, que conega si hi ha joves que no poden fer front a les despeses de les proves de la PAU o que perquè les famílies estiguen tranquil·les davant el nou curs els puga informar, encara que no tinga competències. La seua competència, com la de la resta del govern, és cuidar als alcoians, i els alcoians els ho haurien de reclamar«.

Imatge per Element5 Digital

González: “El dret a l’educació és un dret fonamental i no pot desatendre’s”

La plataforma municipalista Guanyar Alcoi a través del seu regidor Pablo González denuncia la improvisació generada per la desatenció del regidor d’educació Alberto Belda a les escoletes municipals. En la mesa de reactivació d’Alcoi celebrada el passat dimecres se’ls va comunicar als grups polítics el nombre de xiquets i xiquetes que podran assistir a les escoletes durant este període d’estiu. Un nombre molt inferior a l’habitual que suposarà que moltes de les famílies que tenen als seus fills i filles matriculats no podran comptar amb este recurs, primer educatiu, però també de conciliació. Davant de la pregunta de Guanyar sobre quins són els criteris pels quals es triarien a les famílies que sí que podran gaudir del servei, el senyor Belda va manifestar clarament que no hi ha res establert, que com que esperen menys demanda que oferta doncs si cal ja ho pensaran. “És clar, dir això a 10 de juny, a menys d’una setmana d’obrir les escoletes i quan tenien clares les instruccions de Conselleria des de feia temps que suposava obrir les escoletes el dia 18 ens sembla una mostra de negligència terrible. I encara més quan a la reunió per part del govern es va equiparar no tindre entrades per al teatre a no tindre plaça en l’escoleta. Ja ha mostrat tantíssimes vegades el sr. Belda i el govern municipal que la seua gestió va en contra de l’escola pública, no de manera explícita com fa la dreta però sí per omissió, que al final té el mateix resultat”

D’altra banda Guanyar va demanar només començar la pandèmia que es convocara el Consell Escolar Municipal. I el Sr. Belda es va negar perquè no ho veia necessari, de fet encara no s’ha celebrat cap reunió del Consell. Una mostra més de la desconfiança que el govern té del seu poble.

Guanyar vol demanar a totes les famílies de l’educació pública i també a totes aquelles persones que a Alcoi creuen en els serveis públics que reclamen una millor gestió dels serveis. El desinterés manifestat per Belda tantes vegades només fa que perjudicar els serveis públics i, per tant, a la ciutadania. “Nosaltres per molt que ens queixem, per molt que reivindiquem, no tenim a penes força. Sempre hem sigut conscients que només amb la força de totes i tots junts podrem acabar amb les polítiques de dretes que volen acabar amb el nostre Estat de benestar, les facen el partit que siga. Necessitem a totes i tots els alcoians que volen un món millor perquè reivindiquen que el dret a l’educació de qualitat és un dret fonamental de les nostres xiquetes i xiquets. I que ni el govern de Toni Francés, ni cap altre que vinga pot atemptar contra este dret”.

Sandra Obiol: “No farem tornar a les persones que han faltat, però ajudaria a unes famílies que han patit massa i que en molts casos tindran complicat assumir el cost en advocats i tràmits”

La plataforma municipalista Guanyar Alcoi presentarà una moció al proper ple municipal per reclamar que l’Ajuntament d’Alcoi assumisca els costos derivats del procés legal que han encetat els familiars del geriàtric d’Oliver, i que a més els cedisca un dels locals municipals per al desenvolupament de les seues activitats. En paraules de la portaveu del grup municipal de Guanyar, Sandra Obiol, “aquestes famílies han patit molt, massa; com ells mateixos diuen i com és evident, han estat protagonistes d’un dels fets més greus que han passat mai a la història d’Alcoi. I ja no podrem tornar-los als seus éssers estimats que han faltat. Però és obligació de les institucions estar amb els seus ciutadans i ciutadanes, i procurar-los allò que necessiten. A més, probablement algunes de les famílies afectades tindran molt difícil en les actuals circumstàncies assumir el cost en advocats i tràmits que pot derivar-se d’un procés legal així, de manera que el Consistori els podria proporcionar aquesta cobertura que garantisca que podran fer valdre els seus drets”.

Obiol ha subratllat que facilitar els recursos a aquest col·lectiu, que recentment han donat a conèixer la creació d’una associació d’afectats, és un deute de la institució: “Els propis familiars han deixat ben clar que al llarg d’aquest procés tan dur s’han sentit desemparats i oblidats per les institucions públiques. Per tant, hem de pal·liar aquesta manca d’interés o d’empatia que els responsables de conselleries i de l’Ajuntament han mostrat. No recolzar-los en uns moments tan luctuosos va ser molt greu; no recolzar-los ara seria cruel”.

Obiol: “Si no coneixen la situació de les famílies de la ciutat, com van a treballar per a nosaltres?”

En el passat plenari de 5 de juny la plataforma municipalista Guanyar Alcoi va preguntar quantes persones hi havia a Alcoi amb risc de patir una situació de pobresa. La regidora de Polítiques Inclusives no va saber quina xifra donar. Va demostrar que no sap quanta gent a Alcoi està patint circumstàncies adverses econòmicament. No era la primera vegada que mostrava aquest desconeixement: Guanyar ja ho va reclamar la tardor passada en adonar-se que Alcoi no s’havia presentat a unes ajudes de la Generalitat Valenciana per a elaborar plans d’inclusió social mentre poblacions com Cocentaina o Ontinyent sí que ho havien fet i havien rebut subvencions. La resposta de la regidora aleshores va ser que no tenien la informació que les bases demanaven. Aquesta informació era tant bàsica com conèixer quina és la taxa de pobresa de la ciutat. Com assenyala la portaveu del grup municipal de Guanyar Alcoi, Sandra Obiol, “mesos després estem en les mateixes: el govern municipal no té ni idea de quines són les circumstàncies i la realitat que estem vivint a Alcoi. Només ens passa dades sobre la feina que fan a serveis socials, com si forem inspectors laborals. Potser ells en tenen prou amb això, però nosaltres no. El que volem saber és com està la gent d’Alcoi i quines són les seues necessitats. Si no saben ni les qüestions més bàsiques, si no saben quins són els nostres problemes, com estan governant? Amb imaginació? Així ens va.”

Per a Guanyar Alcoi si tindre la informació de la situació de vulnerabilitat econòmica era important abans d’aquesta crisi, ara, amb els problemes generats per la Covid-19 encara ho és més i més urgent. Però de moment, com assenyala la plataforma, no hi ha cap avanç al respecte. Només sabem que segons les dades de l’INE (tal i com informa eldiario.es ací) Alcoi té barris amb més del 20% de la seua població en situació de pobresa extrema: “Segurament Toni Francés, amb el seu salari que multiplica per 10 el de la majoria de famílies de la ciutat, veu de molt lluny qualsevol dificultat económica, però malauradament els problemes per arribar a final de més són molt més freqüents del que seria desitjable. I suposa que no pots comprar material ni roba per als teus fills, que no pots dur una dieta saludable, que has de demanar diners a la família per a poder pagar el lloguer o la hipoteca de ta casa. Des de Guanyar no demanem caritat per a les persones que hem passat o passem una situació així, sinò que es canvien les condicions que ho generen, simplement. I per a aconseguir això necessitem un govern municipal que es preocupe per aquestes persones; que es preocupe de veritat. No trobem esta preocupació en el govern de Toni Francés”.

Imatge per Joao Tzanno

Sandra Obiol Francés, regidora de Guanyar Alcoi

El passat divendres al plenari Guanyar va proposar que es debatira i s’acordara la gestió pública del servei d’aigua potable i del transport de viatgers. El govern de Toni Francés va votar NO i crec que ja és hora que ens explique realment què i qui guanya amb aquesta decisió.

Perquè des de Guanyar tenim molts arguments per a defensar que es remunicipalitze la gestió dels serveis a les persones. Comencem per saber qui gestiona aquests serveis, només cal entrar als seus webs.

Aqualia és una empresa de gestió de l’aigua participada pel FCC (51%) i pel grup australià IFM Investors (49%). En l’actualitat presta servei a més de 25 milions d’usuaris en 1.100 municipis de 17 països. En l’exercici 2018, la companyia va facturar 1.115 milions d’euros i mantenia una cartera de negoci propera als 15.000 milions d’euros. Per cert, una empresa que forma part de la patronal de l’aigua, la mateixa que en plena Covid-19 han clamat al cel reivindicant el seu dret a deixar a les persones sense aigua si no podien pagar la factura. Presenten xifres impactants però resulta que tots els alcoians/es els estem pagant la factura de la llum en el bombament de Sant Antoni i a més ho estem fent sense saber-ho, perquè el govern del PSOE ha decidit que és millor pagar-ho dels pressupostos municipals, dels diners de totes i tots, que no carregar-ho al compte de l’empresa.

Parlem ara de Vectalia que treballa per a 100 administracions públiques i té 800 clients privats. I que en 2019 va superar els 200 milions d’ingressos. I que amb eixes xifres afirma que no ha pogut renovar la flota dels autobusos, i això significa que tenim vehicles massa vells el que suposa una menor seguretat i qualitat del servei.

Molts beneficis privats i molt poc rendiment ciutadà. I és que el mercat no està pensat per a gestionar els drets ni les necessitats de les persones. Són totalment incompatibles. I dia rere dia ho veiem a la nostra vida quotidiana i reflectit als mitjans de comunicació. I senzillament perquè els drets de les persones no són mercaderies. Els ciutadans no som clients. Perquè si som clients, com defensa el PSOE, sempre hi haurà clients Premium, i per tant sempre hi haurà clients (persones) que mereixeran un tracte preferencial a costa del tracte precari que els hi donarà a altres. I sé que això s’accepta perquè, amb aquesta falsa meritocràcia sobre la que s’ha construït la nostra societat capitalista, pensem que qui ho té s’ho mereix. Pitjor, pensem que amb sort nosaltres també serem Premium. Però això que és una fal·làcia total: segur que no ho acceptem tan fàcilment si parlem que per aquestes empreses els municipis també s’ordenen d’eixa manera.

Ja us he assenyalat el gran nombre de clients que tenen aquestes empreses. I sabeu que Alcoi, tot i la propaganda del govern del PSOE, és una població envellida i en la part baixa si ens ordenem per riquesa. Per tant estem parlant que Alcoi i els seus serveis segurament no són preferents per aquestes empreses, perque tenen clients més rics als que atendre. Potser així podem començar a entendre que si han de renovar la flota de busos però al mateix temps han de guanyar diners i repartir beneficis entre els seus accionistes, doncs prefereixen cuidar més a poblacions més joves, més riques, més fortes, amb més habitants.

La ideologia del màxim benefici econòmic per a uns pocs que duu aparellada l’acció d’un pitjor servei, d’una vida pitjor, per a qui no interessa. I les decisions i les accions que duu endavant el govern de Toni Francés mostren que no els importa prendre decisions per a enfortir aquesta ideologia, potser perquè Alcoi, el seus veïns i veïnes, no els interessen tant com diuen.

Lluís Torró Gil, Ex-regidor i ex-diputat d’EUPV

Feia molt de temps que no seguia cap plenari de l’Ajuntament. Hui, aprofitant que es retransmet en streaming (per fi!), l’he estat escoltant. He tingut la mala sort de connectar-me quan s’estava debatent la pròrroga de la concessió del servei de proveïment de l’aigua potable. Gràcies a això he recordat perquè havia decidit no apropar-me al plenari: no puc amb el fariseisme dels argumentaris dels membres de la corporació. Tanmateix, no puc evitar fer públiques les impressions que el debat m’ha suscitat.

Recordem de quin tema estem parlant: ara farà vint anys el PSOE, amb el recolzament del PP (necessari perquè aleshores, com ara, el PSOE governava sense majoria absoluta), va decidir privatitzar l’aigua (simplifique conscientment, tots s’entenem). Allò va provocar el trencament del govern de coalició amb EU i NE, amb els que s’havia pactat explícitament la no privatització dels autobusos i l’aigua. El PSOE va decidir no complir amb la màxima pacta sunt servanda (‘els pactes són per a complir-los’). La gestió ha estat des d’aleshores plena de clarobscurs però, com reconeixen (ho han fet hui mateix al plenari) els grups que van aprovar aquella concessió, en general, ha estat perjudicial: un servei car i difícil de controlar per part de l’Ajuntament.

Els defensors de les concessions privades insisteixen en què allò important no és qui sinó com es gestiona. Recorde el que he dit en més d’una ocasió: a igualtat en la gestió, la gestió directa és millor per a la ciutadania perquè resulta més econòmica (ens estalviem els beneficis empresarials, que se situen al voltant del 20 %) i el control del servei és més eficient. Per a una empresa privada oferir un servei és un mitjà per a obtindre beneficis i, per això, la prestació ve mediatitzada per aquest objectiu final de l’empresa. Per a l’administració pública, l’única finalitat és prestar el servei de la millor i més eficient manera possible.

Això no és ideologia, com argumenten els defensors d’allò privat. L’única ideologia que es posa damunt la taula en aquestes qüestions és la seua: calen arguments exclusivament ideològics (la famosa col·laboració público-privada o la superior eficiència mai no demostrada de l’empresa privada en la prestació de serveis públics) per a justificar el que no es pot justificar amb els fets. El dogmatisme només està present en els que defenen les privatitzacions.

El PSOE, mitjançant el seu portaveu Jordi Martínez, reconeix que la gestió d’Aquàlia no ha estat correcta (més bé el contrari) i que la responsabilitat última és del contracte que es va signar ara fa vint anys. Si això és cert, com és possible que amb 9 anys de govern de l’alcalde Francés no haja donat temps de plantejar una alternativa i ara s’haja de recórrer a un pròrroga per a evitar problemes? (Tornaré al final sobre açò). Una de dues: o hi ha hagut desídia (innocent en el millor dels casos) o incompetència. En un cas o en un altre, la petició de la pròrroga hauria de vindre acompanyada de la dimissió d’algun responsable polític d’aquest fracàs.

Acabe amb una reflexió. Algú s’ha plantejat què passaria si una empresa concessionària fes fallida i no pogués continuar prestant el servei? Doncs no passaria res, perquè immediatament l’administració pública recuperaria tota la seua capacitat de gestió (sense cap conseqüència ni tan sols per als treballadors que se subrogarien i passarien a ser empleats públics encara que no funcionaris). Per tant, la irresponsabilitat és majúscula. Si la gestió no es correcta, s’assumeix des de l’administració pública i, mentrestant, s’estudia si una gestió mitjançant una empresa pública pot ser una alternativa raonable (no té perquè). La resta són excuses de mal pagador.

Guanyar denuncia que el govern de Toni Francés emmascare el seu veritable objectiu: que els serveis públics siguen gestionats per empreses

La plataforma municipalista Guanyar Alcoi ha tornat a denunciar la indolència del govern de Toni Francés en fer realitat els acords democràtics del plenari d’Alcoi i amb això perjudicar els interessos de la ciutadania. El regidor Pablo González denuncia que a l’últim plenari del 5 de juny es va tornar a acordar el que ja es va fer en 2017 a petició de Guanyar: avançar en el disseny d’una empresa pública. Un acord en el qual no s’ha avançat en absolut tot i que comptava amb una partida específica de 200.000 € al pressupost i que el govern va destinar a altres propòsits. Per a González, «no sé per quina raó hem de confiar en que el govern de Toni Francés acomplisca ara el mateix acord que duu incomplint des de 2017. Hauríem d’assumir ja tots, grups polítics, mitjans de comunicació i sobretot la ciutadania, que el PSOE no vol fer públic cap servei i començar a preguntar-li per què. Què i qui guanya mantenint en mans d’empreses els serveis per a les persones? Quan ens diran la veritat?».

Guanyar reitera que no hi ha cap impediment perquè una vegada acabada la concessió de la gestió per una empresa dels serveis a la ciutadania estos retornen a les mans de la mateixa ciutadania. No hi ha cap impediment legal, com han demostrat ja moltíssimes sentències a favor de la remunicipalització i experts jurídics. Només cal, continua el regidor de la plataforma ciutadana, per descomptat treballar per a preparar la documentació i les argumentacions necessàries: «Són 9 anys de govern. El govern de Toni Francés no és nou. I tampoc són pocs, són 12 regidors/es i 9 assessors/es (que en principi estan perquè saben molt per a poder assessorar). I no només això: els alcoians i alcoianes estem pagant una quantitat considerable a un gabinet jurídic extern. Només se’ls pot demanar, com a mínim, que facen la seua faena i que acomplisquen els seus acords. I que si no estan per ajudar a fer que Alcoi siga una ciutat millor per als seus veïns i veïnes doncs que ho deixen estar, que no podem perdre ja més temps i recursos».

González: «Ens congratulem que finalment es puga aclarir l’elaboració d’un informe per part d’una assessora d’Alcaldia, gràcies a que hem estat supervisant el procediment». Només volem saber per quina raó”.

A la mesa de contractació celebrada hui des de Guanyar Alcoi s’han exposat els seus dubtes respecte d’irregularitats trobades al procés per contractar una empresa que done servei en la gestió de les campanyes de publicitat institucionals del Consistori per una quantitat, segons el pressupost de 2020, de 160.000 €. A la mesa s’ha determinat que eixes irregularitats existien i la Secretaria Municipal ha paralitzat el procediment.

La plataforma municipalista ha trobat en el procés de valoració de les ofertes un informe realitzat per personal eventual de l’Alcaldia, quan la Llei 9/2017 de 8 de novembre de contractes del sector públic ho deixa ben clar al seu article 326: el personal eventual no pot emetre informes de valoració de les ofertes en els processos de contractació. Com assenyala el regidor de Guanyar Pablo González: «S’ha de ser molt escrupolosos i tindre una absoluta netedat amb la normativa, perquè si no es fa així s’atempta contra la igualtat d’oportunitats de les empreses que es presenten i s’introduïxen dubtes i ombres sobre la gestió de l’Administració. Si la normativa diu que el personal de confiança no pot fer cap informe en cap procés de contractació, no s’ha de fer i prou. És de lògica, perquè el personal de confiança pot tindre interessos, però a banda d’això la realitat és que l’equip de govern ha tingut 9 anys per aprendre’s la norma. Ens congratulem que finalment es puga aclarir l’elaboració d’este informe i la netedat del procés».

A la mesa de contractació s’ha plantejat donar per vàlid que un funcionari haja avalat la valoració irregular feta inicialment i que al nou informe les puntuacions a les empreses siguen les mateixes exactament que a l’informe irregular valorat pel personal d’alcaldia. Davant dels dubtes plantejats per Guanyar Alcoi sobre la correcció d’este procediment des de secretaria s’ha decidit paralitzar el procés per determinar la seua viabilitat.

Segons exposa González, «no es pot permetre que es decidisca a la lleugera amb qüestions relacionades amb els diners de totes i tots els ciutadans, s’ha de ser molt respectuós amb eixos recursos, doncs provenen de l’esforç dels alcoians i alcoianes i han de redundar en el seu benefici«. Manifesta també que estan estudiant si poguera incòrrer en algun tipus d’il·legalitat, ja que «el govern ha de ser un model de rigorositat i professionalitat i actuar amb màxima cura amb els recursos públics. I si no ho són doncs reclamarem que es vigile des d’altres instàncies».

Imatge per Scott Graham