El que fou Alcalde de Madrid, Tierno Galván, durant un debat electoral a abril de 1979, afirmava que ell aspirava a convertir Madrid en una ciutat habitable, alegre i que fos capaç de mobilitzar tota l’energia dels seus ciutadans. L’any 1979 Tierno Galván ja situava al debat públic les bases i els principis de la ciutat compacta: habitabilitat, interconnexions entre els veïns i veïnes, qualitat de vida i potenciació de les capacitats personals per convertir-les en un bé col·lectiu.
Guanyar Alcoi creiem en aquesta idea de la ciutat compacta. La ciutat compacta no és una utopia, i estem convençuts en què és el model ideal de ciutat i la que perseguim i desitgem per a Alcoi.
Aquestes tres idees bàsiques les hem estat treballant a la proposta del Pla General Estructural i, posteriorment, seran treballades per al document complet, el Pla General d’Ordenació Urbana que contempla tant el PGE com el Pla General detallat.
Amb aquestes premisses abans resumides, la Comissió de Treball de Guanyar Alcoi per al Pla General Estructural, una comissió oberta a tothom on experts en matèria i interessats treballen conjuntament per millorar el Pla, ha estat treballant en propostes per tal d’acostar, entre altres coses, el pensament de ciutat compacta al PGE.
En aquest aspecte es va proposar a grans trets:
El Grup Municipal Guanyar Alcoi va votar en contra del PGE donat que no contemplava cap d’aquestes premisses bàsiques que entenem que deu seguir una ciutat compacta real, que cohesione i potencie les relacions personals i laborals i que, com deia Tierno Galván, fos capaç de mobilitzar tota l’energia dels ciutadans. No obstant això, continuarem treballant amb el Pla detallat per aquest model de ciutat en el que creiem.
Pots consultar o descarregar l’informe, lliurement, ací.
Ahir dijous, a la placeta del Fossar, Guanyar Alcoi va presentar l’informe que arreplega els resultats del projecte ‘Retorn al futur’, la iniciativa de participació ciutadana de Guanyar Alcoi en col·laboració amb el Centre d’Estudis i Participació Heterotopia que ha recollit més de 500 propostes i iniciatives ciutadanes per a revitalitzar i millorar el Centre històric de la ciutat.
Naiara Davó explica que «hem encetat un camí, ara l’objectiu és continuar treballant aquestes conclusions amb tota la corporació municipal perquè l’Ajuntament actue com a motor de la posada en marxa d’una planificació que revitalitze i done una eixida a la decadència que està vivint el Centre d’Alcoi.»
Segons Davó, «és un treball fet per i amb la ciutadania. Ara és molt important que entre tots, no sols actors polítics, sinó tècnics i col·lectius ciutadans, creem una Mesa de treball per tal de donar sortida i resposta a totes les propostes ciutadanes que recull el document», la regidora afegeix que «tenim un document ben interessant on han participat moltes persones, de distintes edats i condicions, amb aquest document que recull idees, necessitats i inquietuds des de la diversitat i la pluralitat, tenim la possibilitat d’obrir un camí en el qual ens posem a treballar de valent per dissenyar estratègies conjuntes que milloren i revitalitzen el centre de la ciutat a través d’espais de consens».
Les persones tenim eixa necessitat de definir-ho tot, encasellar-ho i posar-li un nom. Per a mi el tema territorial no és ni molt menys una prioritat, no sóc de banderes ni fronteres, per la qual cosa no em resulta senzill definir-me d’on sóc.
No m’identifique com a europeista, d’aquesta Europa cega, incapaç de donar solució a la realitat migratòria actual. Tampoc em sent còmoda com a espanyolista; llevat les competicions esportives, la bandera encara té connotacions centralistes, en què territoris amb identitat i llengua pròpia no ens sentim representats. Ser valencianista tampoc em sembla una bona opció, aquesta «Comunitat Valenciana» porta molts anys traent-nos els colors i aquestes ferides costen de curar. Algun dia espere poder sentir orgull del nostre País Valencià; i de moment, a poc a poc, aquesta ferida va sanant.
Alcoianista s’aproxima un poc més, encara que no tant la imatge de l’alcoià del puntet amb abric de pells i cardat. Evidentment, el meu poble que no me’l toquen; on vaig, el nom d’Alcoi ve amb mi. Però si hi ha algun lloc en el qual m’identifique i del que amb més orgull faig bandera, aquest és el meu barri, El Barri, sí amb majúscules, que és com el coneixem la gent que som de la Zona Nord.
Aquest sentiment no és per casualitat: aquesta manera de sentir el nostre barri és fruit de molts anys de treball de molta gent que va fer possible que hui la gent més jove tinguem aquest sentiment de pertinença. Açò ocorre a molts pocs barris de ciutats mitjanes i grans, i nosaltres, la gent del Barri, ho tenim. Quan arribes com jo amb 6 anys, és evident que aquestes coses no les perceps, les coses són més senzilles a aquesta edat. Quan la meua família ens traslladem del Carrer Sant Rafel (d’un pis a dos claus amb una sola habitació, d’un sol llit compartit amb el meu germà, sense finestra al carrer) cap a la Font Dolça, amb un dormitori per a cadascú i la llum, el sol i l’aire fresc per tots els racons, parc, places i jardins per fer nous amics… Allò va suposar un gran canvi a les nostres vides.
Encara que fa trenta anys la situació era molt diferent. Aquell barri estava totalment desconnectat. Quan passaves el Carrer Arquebisbe Domènec, on està el mercat, ens quedava un fosc camí sense fanals, ni voreres, per arribar fins «la porquera» que és com molta gent coneixia la Font Dolça. Frontera d’Alcoi, en el límit del terme, separats per la carretera nacional, dos petits barris custodiaven la ciutat. Ara es podria considerar una zona residencial privilegiada: tranquil·la i perifèrica, però dins de la ciutat; amb zones comuns privades i vivendes totalment exteriors. El que passa és que la gent que allí vivia era gent humil i treballadora. En l’actualitat aquests barris han sigut engolits i es troben totalment integrats en la trama urbana de la Zona Nord.
A la infantesa i la joventut vas fent els arrels, els jocs al carrer i als bancals, els estudis, les amistats de tota la vida… Però no serà fins molts anys després quan comence a valorar tot aquell treball i lluita que ens han portat fins a l’actualitat. Si la Zona Nord és el que coneixem, és gràcies a tota aquella gent treballadora que van dissenyar el tipus de barri que volia.
Aquelles cooperatives de vivendes que amb tant d’esforç i il·lusió van omplir de vida aquestes llunyanes terres passant el pont de la Petxina. Famílies joves que buscaven habitatges amb una qualitat de vida que el centre no els podia oferir, tendència que ha arribat fins a aquests dies.
Així com altres zones com Santa Rosa, majoritàriament va ser urbanitzada per promotors de vivendes que després feien el seu negoci amb la venda d’aquestes, al barri de la Zona Nord van sorgir moltes promocions d’habitatge social a través de cooperatives. Pense que aquesta diferència és clau per entendre aquest sentiment de pertinença del que parlava, perquè literalment l’han construït amb les seues pròpies mans. Van lluitar per fer arribar serveis bàsics com l’enllumenat públic, el sanejament o el transport públic. Van haver d’unir-se tots els veïns i veïnes i aquesta implicació amb el nostre barri ens l’han sabut transmetre als que vam vindre després, però que hem pogut ser testimonis i partícips de les lluites posteriors.
Recorde la construcció del nostre estimat amfiteatre (al mig del parc), el mercat municipal, l’escoleta infantil, el col·legi Miguel Hernandez, el Centre Social o el creixement ordenat de les noves zones residencials com les vivendes de la carbonera, que seguint la tradició, van ser promogudes de manera cooperativa.
També ens hem hagut d’enfrontar a les decisions que determinats governs han pres d’esquena als veïns: com la construcció de les vivendes de la Porta d’Alcoi, que es pretenia que tingueren més altures de les que finalment tenen; la construcció del McDonald’s en una zona verda, que a dia de hui té sentència en contra; o com no, la nostra reivindicada Plaça d’Al-Azraq que encara no hem aconseguit un compromís per tal de dissenyar un espai d’encontre per als veïns del barri i de tot Alcoi, i això que ens trobem en ple procés de revisió del pla general. Però a la Zona Nord també sabem divertir-nos i prova d’açò són les 38 edicions de les nostres festes, la Setmana dels Barris.
Les festes, els nostres nombrosos espais verds, la nostra estimada avinguda de la Hispanitat i en general el disseny amable i respectuós del barri que hem aconseguit entre totes, ens permeten viure i gaudir el carrer i ens permeten fer barri.
Per tant, em declare obertament BARRIONALISTA.
Estefania Blanes: «Una vegada més, Francés negocia i no consensua un projecte que afectarà tota la ciutadania»
El dilluns 27 de juny es va debatre al Ple l’exposició pública del Pla General Estructural d’Alcoi, un dels documents més importants per al futur de la ciutat, el qual ha aconseguit aprovar el govern amb el mínim acord. Només els vots de Ciudadanos van permetre al govern de Francés superar el tràmit, entre crítiques per part de tots els grups municipals per la falta de voluntat de consens d’un Pla que ha de regir l’urbanisme alcoià durant les pròximes dècades.
La portaveu del Grup Municipal Guanyar Alcoi Estefania Blanes lamenta aquest suport mínim: «Una vegada més, Francés negocia i no consensua un projecte que afectarà tota la ciutadania i denotem la falta de capacitat del Govern de Francés d’arribar a acords amplis, ja que un govern en minoria hauria de tindre com a principal premissa el consens i el diàleg, i no ha sigut el cas del govern alcoià. Com hem dit des que es va iniciar aquest procés, el govern sempre ha buscat tindre els vots suficients per a aprovar l’exposició pública del Pla General Estructural, i mai ha buscat un acord ampli. Ni amb els col·lectius ciutadans, ni amb la resta de grups polítics. Aquest Pla naixia viciat, amb una gran manca de participació ciutadana en el procés. No només respecte als col·lectius veïnals i professionals, sinó també dins del propi Ajuntament. La ciutat mereix un Pla General excel·lent, i no entenem com es pot pretendre que un pla aprovat per la mínima siga el que convé al conjunt de la població».
Blanes subratlla que, malgrat que en les darreres setmanes s’advertia un esforç per part del regidor d’Urbanisme per tractar de trobar consensos, al final s’ha seguit el guió previst durant tota la legislatura: «Des de Guanyar hem treballat molt, moltes hores, i amb l’ajuda de molta gent, en aquest Pla. Des que es van encetar les reunions per rebre aportacions de l’oposició ens hem implicat al màxim, i no hem dubtat en mostrar la nostra gratitud al regidor quan tocava, perquè enteníem que se’ns estava escoltant. Malauradament, fa una setmana, sense ni tan sols haver tractat algunes de les propostes que vam llançar des de Guanyar, el govern ens diu que ja no hi haurà més reunions i que el Pla passarà al Plenari de juny per a la seua aprovació».
La portaveu de Guanyar Alcoi remarca que «una de les nostres majors reivindicacions era la protecció de La Canal i la catalogació com a zona no urbanitzable comú, no obstant el Govern del PSOE no té les mateixes prioritats en la protecció d’un paratge natural i de l’Aqüífer i menys rebent el suport de Ciudadanos, ferms defensors d’un polígon industrial a La Canal. En canvi Guanyar Alcoi no oblidem l’obligació de protegir l’aqüífer d’El Molinar d’on beuen el 70% dels alcoians», a més d’això la feina de Guanyar Alcoi venia farcida de propostes per a la millora del Pla, com explica Blanes, «proposàvem la reducció de zones de creixement, ja que creiem que hi ha una sobredimensió de les zones residencials que impedeixen, en primer lloc, centrar-nos en prioritzar la recuperació dels barris i espais degradats i, en segon lloc, que ens allunyen de l’ideal de la ciutat compacta que Guanyar Alcoi busquem. Proposàvem incloure en el document la protecció d’edificis patrimonials per tipologia, i no es que no s’acceptara, de fet ni siquiera es va debatre. Tanmateix volíem assenyalar la necessitat de què Alcoi es planificara com una ciutat compacta, que abandonàrem les urbanitzacions perifèriques com Serelles, i que establirem connexions entre les noves zones de creixement, com el polígon tecnològic de Pagos i les ja consolidades, per tal de no caure en l’error dels espais inconnexos. Necessitem una ciutat que no cresca cap a fora, sinó cap a dintre, i aquest Pla genera un moviment més bé centrífug», Blanes afegeix que «una de les prioritats, a més de la protecció del medi ambient i la sostenibilitat, déu ser la ciutat compacta, la capacitat de crear una ciutat que interconnecte els barris, les persones i les activitats socioeconòmiques. Malauradament aquestes propostes van ser desoïdes».
Guanyar Alcoi es va oposar aquest Pla en trobar importants contradiccions entre el model que en teoria es persegueix i la realitat plasmada al plànol: «Més enllà de la nostra proposta d’una ciutat compacta real, també proposàvem que Pagos no sols siga una zona d’expansió industrial, sinó que creiem que déu ser un espai que es busque l’avantguarda, on s’abandone la idea de grans polígons industrials desconnectats de la trama urbana, per això volíem compatibilitzar zones residencials amb zones on les PIMES puguen desenvolupar la seua feina amb comoditat, creant un entramat urbà on la feina, el lloc de residència, de formació i d’oci, no siga incompatible en l’espai», indica Blanes.
Blanes subratlla que «Guanyar Alcoi és el grup municipal que més ha treballat i més s’ha preocupat i implicat en la feina del Pla General des del primer dia. A més, des del principi trobem a faltar un model de ciutat definit, que plantege un veritable horitzó d’allò Alcoi pretén ser en 10 o 15 anys; simplement veiem un mapa en què s’afigen noves zones d’expansió urbana, i on apareix una zona destinada a ser un parc empresarial a Pagos, exempta i sense connexió amb la ciutat. En definitiva, un document molt poc ambiciós, que no es planteja cap repte ni cap solució de futur tampoc per al Centre històric«.
«Al remat, s’ha tingut molta pressa després d’anys en què no s’ha tractat res del Pla amb la ciutadania ni amb l’oposició. I ens quedem molt decebuts perquè tenim la impressió que tota la feina que hem fet ha estat de bades, gràcies a un acord de mínims de Francés amb Sedano per aprovar un pla que, indubtablement, no mereixen els alcoians i les alcoianes«.
Si d’alguna cosa ens hem de felicitar després del 26J, és que a Alcoi, “A la Valenciana” va ser la força més votada.
Des de Guanyar Alcoi vam aplaudir la unió entre Podemos, EU i Compromís per les eleccions generals del 26J perquè l’esperit d’aquesta plataforma Municipal és la confluència.
Encara que els resultats en l’àmbit estatal no han sigut els esperats, sembla que en Alcoi la societat valora molt positivament el camí emprés, i demana que aquesta confluència s’amplie.
Els alcoians i alcoianes hem demostrat que creiem en aquesta forma de fer política i de treballar per la ciutat; hem dipositat de nou la nostra confiança en la confluència i ara toca continuar sumant, perquè encara que cada dia som més les persones que treballem en aquest projecte, no som suficients: és necessari representar a la majoria social de la ciutat.
Per aconseguir-ho és indispensable tindre altura de mires, generositat, empatia i treball.
Nosaltres des de la Plataforma, continuarem treballant en aquest camí, en el de sumar esforços i persones, treballant perquè els veïns i veïnes d’Alcoi estiguem orgullosos de la nostra ciutat i dels nostres representants.
Per ser protagonistes de la construcció d’Alcoi.
Vicky Llácer
Coordinadora de Guanyar Alcoi
Dijous dia 30 de juny a les 19.30 hores tindrà lloc a la Placeta del Fossar l’acte de presentació de l’informe que arreplega els resultats del projecte ‘Retorn al futur’, la iniciativa de participació ciutadana de Guanyar Alcoi en col·laboració amb el Centre d’Estudis i Participació Heterotopia, que fa unes setmanes va recollir opinions, idees, iniciatives i aportacions de la ciutadania per revitalitzar i millorar el Centre històric de la ciutat.
Tal i com expressa la regidora de Guanyar Alcoi Naiara Davó, “el projecte ha estat una experiència molt positiva ja en el seu desenvolupament, perquè ens va permetre tractar el futur del Centre amb centenars de veïns mitjançant les taules que vam instal·lar al carrer. Però, a banda, també vam fer reunions amb col·lectius i entitats, de les quals van sorgir visions molt interessants i iniciatives ben il·lusionants per potenciar el nostre Centre. Ja ho vam dir: ens vam trobar amb les ganes que tenen els veïns i veïnes de participar i dir la seua, per això creiem que és tan important habilitar canals i fòrums per escoltar totes aquestes opinions dels alcoians i les alcoianes”.
En conjunt, el projecte ha recollit al voltant de cinc-centes propostes i iniciatives, les quals han estat analitzades i resumides en un document final que serà presentat dijous i posteriorment lliurat al govern municipal per a que l’Ajuntament actue com a motor de la posada en marxa d’una planificació que revitalitze el Centre. Segons Davó, “una vegada més, ens oferirem al govern local per treballar tot allò que siga necessari per tal d’aconseguir que el Centre d’Alcoi avance cap a un revifament socioeconòmic. Amb aquest treball disposem d’una sèrie d’estratègies i iniciatives que ens poden servir com a full de ruta per a treballar des de la institució, sense oblidar a veïns i veïnes, comerciants i a la ciutadania alcoiana en general”.
Un dels exercicis que fem les persones que ens dediquem a la política en major o en menor grau, és el discerniment. Davant un fet, una proposta, cal veure si són positives o negatives, si van a favor o en contra d’uns determinats valors. Hi ha temes on pareix estar tot més clar, perquè s’ha donat un debat social i s’ha arribat a un consens, com podria ser, la conveniència de la participació dels ciutadans en la presa de decisions que els afecten.
Hi ha altres temes que bé per la seua complexitat, perquè no s’ha donat el debat públic, perquè estan carregats d’història, o bé perquè són fàcilment manipulables, no han quedat raonablement resolts en l’imaginari públic. Un d’aquests temes és al meu parèixer, com ha de ser la relació entre l’estat laic i l’església catòlica.
El passat 30 de maig vaig llegir una moció presentada pel Grup Polític Guanyar Alcoi, on s’intentava anar clarificant eixes relacions si més no, en l’esfera local. La moció defensava la conveniència del fet que les autoritats de l’Ajuntament no exerciren com a tals, ocupant llocs de rellevància en actes estrictament religiosos com misses i processons, deixant a la decisió personal l’assistència als mateixos, com qualsevol persona. Textualment la proposta d’acord era:
1. Aquest Ajuntament, donat el mandat constitucional, que nomena l’Estat com aconfessional, col·laborarà perquè la Llibertat religiosa siga garantida en tot moment, sempre des del respecte a la dignitat de la persona, i als principis d’igualtat i llibertat.
2. Els actes públics oficials promoguts per l’Ajuntament d’Alcoi seran civils i sense connotacions religioses. No obstant això, l’Ajuntament d’Alcoi, continuarà promocionant les festes tradicionals i/o culturals que compten amb una arrel popular més enllà de la seua procedència religiosa.
3. Els actes religiosos no comptaran amb representació institucional de l’Ajuntament d’Alcoi. No seran considerats actes religiosos les activitats socioculturals organitzades per qualsevol religió.
4. Els membres de la Corporació o altres representants públics que desitgen acudir a aquests actes, ho faran sempre a títol personal i de la seua presència mai no podrà deduir-se que ho fan en nom de l’Ajuntament o altra institució, és a dir, no presidiran ni portaran objectes o símbols que puguen identificar-se amb l’exercici de la representació institucional.
La moció fou votada en contra pel PSOE, PP, C’s , Compromís es va abstenir, els nostres vots no foren prou per a obtenir la majoria simple necessària per a ser aprovada.
Volíem evitar la presència incòmoda de les autoritats no creients, quan assisteixen a actes que poden anar en contra de les seues conviccions, i que poden violentar les seues consciències.
El que ara pareix normal, la presència de les autoritats en els actes religiosos, no ho pareixeria si es donara al contrari. Què pensaríem de la presència institucional d’un bisbe en el saló de plens, en un lloc destacat i en representació de l’Església cada vegada que després d’unes eleccions es constitueix una nova corporació municipal?
Al fons del debat que la moció planteja està la qüestió de l’Estat laic, com creguem que hauria de ser aquest estat, i el nou espai de convivència que es crea.
Recentment el Papa Francesc declarava a la revista catòlica francesa La Croix: «Un estat deu ser laic. Els Estats confessionals acaben mal. Açò va en contra de la història.» Aquestes paraules donen peu per transcriure part d’unes reflexions que el teòleg valencià Ximo Garcia Roca, va pronunciar a València en el 2010 al XXII Fòrum Cristianisme i Mon de Hui.
«No és possible pensar i construir un projecte laic de civilització, sense la creació de l’espai públic, representat pel carrer i la plaça, enfront de la casa com espai d’intimitat. Reconèixer la laïcitat és apostar per la construcció d’un espai públic fet de relacions i interaccions, de poders i influències, de sentiments col·lectius i contagis emocionals, de rituals i creences compartides, de dissidències i consensos. L’espai públic és l’espai obert a la mirada dels altres.
Davant l’existència d’aquest espai públic, la laïcitat el que fa és establir un marc de regulació i de contenció per a preservar la convivència entre persones amb cosmovisions diferents, el pluralisme, i el bé comú. Que siga un espai de llibertat en el que càpiguen creients i ateus, ateus i agnòstics, cristians i budistes.
Des d’aquesta concepció de l’espai públic no podem compartir l’opinió dels que afirmen que la religió és un assumpte privat i la fe un esdeveniment de la intimitat. L’espai públic no està sobrat d’instàncies que puguen moralitzar la vida pública, de motivacions per l’acció política, d’inspiracions per la convivència pacífica i la humanització de conflictes. Benvinguts siguen tots els actors que contribuïsquen a crear una mística i una espiritualitat per a l’espai públic.
No sobra ningú a l’hora d’afrontar els problemes que tenim plantejats hui en la societat capitalista. La laïcitat no és un exercici de tancar el cercle d’allò que és públic, ans al contrari de fer que siga més gran. Es necessita la col·laboració entre els subjectes polítics, els econòmics, els religiosos, els socials».
No puc traure’m del cap que per un calador de vots, hem deixat anar una oportunitat per anar construint l’Estat Laic que vol la Constitució, i que demanava el Papa Francesc fa unes setmanes a França.
Aleixandre Sanfrancisco, regidor de Guanyar Alcoi i militant de la Germandat Obrera d’ Accció Catòlica (HOAC).
Estefania Blanes: “Sedano escampa mentides pensant que així ens callarà, però Guanyar Alcoi no callarem i seguim exigint la seua dimissió”
La portaveu del Grup Municipal de Guanyar Alcoi Estefania Blanes va explicar en roda de premsa la gestió durant la passada legislatura dels pagaments del servei de recollida de residus i neteja urbana, després que des de Ciudadanos s’haja intentat confondre a l’opinió pública reiterant que els pagaments realitzats fora de contracte són il·legals, i atribuint a la pròpia Estefania Blanes aquestes presumptes irregularitats. Creiem que no ens correspon a nosaltres defensar la gestió de la recollida de brossa i neteja viària d’EU, més que res perquè Guanyar Alcoi mai va participar d’aquella gestió, és més, en aquella època ni tan sols Guanyar Alcoi existia, no obstant això per les acusacions rebudes, ens veiem obligats en pro de la transparència i netedat, a respondre a les recriminacions rebudes.
Blanes ha recordat que “el contracte per la recollida i la neteja va caducar el 2009, sota el govern del PP amb el propi Jorge Sedano com a alcalde. Es va prorrogar durant dos anys, i quan arriba l’esquerra al govern troba que està caducada aquesta pròrroga, i ni tan sols s’havia començat a gestionar un nou plec de condicions. Durant tota la legislatura, per acord de govern i mentre es gestiona el nou plec, es van pagar les factures fora de contracte, amb el ‘reparo’ d’Intervenció que l’alcalde Toni Francés en primera persona anava alçant per poder efectuar els pagaments, perquè s’ha de complir amb la neteja i la recollida sí o sí; és un servei bàsic que l’Ajuntament ha de gestionar. És, per tant, immoral, que Sedano intente intoxicar l’opinió pública dient que aquests pagaments són irregulars, perquè s’han fet amb certificacions i en Junta de Govern. Però encara més: és un insult a la intel·ligència que vulga atribuir a Guanyar Alcoi aquelles, segons ell, irregularitats: ni el primer regidor de Medi Ambient, Jordi Tormo, ni Paco Agulló en el període que ho va ser són els responsables últims del pagament. I molt menys Estefania Blanes: durant un any vaig gestionar Participació Ciutadana, Sanitat i Consum, àrees que res tenen a veure amb aquesta gestió. Afirmar que sóc jo la responsable és un insult a la intel·ligència de la ciutadania”.
De la mateixa forma, Blanes subratlla que “si tant li preocupa a Sedano aquest tema, hauria d’haver-se preocupat de redactar el nou plec de condicions quan encara era alcalde. O la passada legislatura es podria haver interessat pel tema. El que no té sentit és utilitzar aquest argument quan se sent atacat per les seues presumptes irregularitats en el pagament de sobrecostos del Teatre Calderón. Ho utilitza com una cortina de fum per desviar l’atenció, especialment quan demanem la seua dimissió, intentant equiparar les seues presumptes irregularitats amb aquests pagaments fets de forma completament legal. De fet, l’informe de la Sindicatura de Comptes que va descobrir la possible irregularitat comptable del Calderón també assenyalava aquests pagaments sense contracte, igual que els del servei de grua que des de 2009 s’estan fent sense contracte, però el Síndic va enviar al Tribunal de Comptes per la seua possible investigació el cas del Calderón, i no aquests pagaments”. Blanes, a més, critica que en les darreres declaracions a alguns mitjans Sedano intente vincular la dimissió de Jordi Tormo amb aquest assumpte: “En l’última de les seues falsedats utilitza la gestió de Jordi Tormo amb marrulleria. El propi Tormo, qui ha tingut una gestió excel·lent com a regidor, ja va anunciar que deixava l’Ajuntament per raons professionals, i després va seguir vinculat a EU primer, i a Guanyar Alcoi després, fins i tot tancant la nostra llista electoral”.
La portaveu de Guanyar Alcoi destaca que “entenem que aquestes maniobres de Sedano estan encaminades a desprestigiar a Guanyar Alcoi, a confondre a la gent i a intentar llançar el missatge de que tots som iguals. Doncs hem de dir-li que amb aquests procediments no ens callarà; a Guanyar Alcoi ens anima a seguir treballant per traure a la llum el que ha sigut la seua gestió i fins i tot a quantificar les pèrdues que ha suposat per a les arques municipals. Malgrat que escampe mentides pensant que així callarem, continuem exigint la seua dimissió i seguirem treballant per què els alcoians i alcoianes sàpiguem el que ha sigut la seua gestió”.
Estefania Blanes: “Per higiene democràtica, l’Ajuntament d’Alcoi no pot seguir mantenint a un personatge així”
Després de conèixer que el portaveu de Ciudadanos a l’Ajuntament d’Alcoi junt amb els membres de la seua Junta de Govern hagen estat demandats pel Ministeri Fiscal del Tribunal de Comptes, Guanyar Alcoi exigeix la dimissió immediata del propi Jorge Sedano.
La portaveu del grup municipal de Guanyar Alcoi Estefania Blanes subratlla que “aquesta notícia hauria de precipitar el cessament immediat i definitiu d’un personatge que, per higiene democràtica, l’Ajuntament d’Alcoi no pot seguir mantenint. Fins ara ha anat defugint les seues responsabilitats polítiques després d’una gestió nefasta per als interessos de la ciutat com a alcalde, però la seua condició de demandat hauria de servir per què abandonara la gestió pública d’una vegada per totes, i més pertanyent a un partit que en teoria es vanaglòria de no deixar passar cap possible cas d’aquesta gravetat”.
Blanes recorda que a banda de la gestió desastrosa i presumptament irregular dels sobrecostos de l’obra del Teatre Calderón, Jorge Sedano acumula un expedient polític farcit de balafiaments i gestió ruïnosa dels recursos públics; al tàndem format amb Miguel Peralta, en els anys de govern del PP, se’ls atribueixen assumptes com les obres del Jutjat de Verge Maria, la urbanització de Serelles, la reforma il·legal de La Rosaleda, les operacions de La Retjola, el projecte del Bulevar, la canalització milionària de la xarxa d’aigua des de la depuradora fins a Batoi, la il·legalitat urbanística per a instal·lar el McDonald’s, o aquest mateix assumpte dels sobrecostos del Teatre Calderón. Segons Estefania Blanes, “no va tindre prou amb una gestió que va buidar les arques municipals durant el seu mandat com a alcalde; a més, quan va passar a l’oposició, no va dubtar a convertir-se en un trànsfuga. Una etapa en què va continuar percebent un sou de les arques públiques per la inexplicable benevolència de l’alcalde Francés, qui a més va ocultar a l’opinió pública i a la pròpia Corporació la sentència que, dos mesos abans de les eleccions municipals, obligava a pagar 4’2 milions d’euros a Ortiz pel projecte del Bulevar. A les eleccions va concórrer amb una nova marca electoral i va obtindre representació municipal, d’acord, però durant tot aquest temps ha sigut citat per declarar al Tribunal de Comptes i ara es confirma que ha estat demandat per la Fiscalia, un extrem que ja de per sí és suficientment greus per provocar la seua eixida d’una institució pública democràtica”.
Guanyar Alcoi, igualment, reclama la dimissió de la resta d’integrants d’aquella Junta de Govern que encara continuen a la gestió política: Fernando Pastor, com a diputat autonòmic, i Ignacio Palmer, regidor de l’Ajuntament d’Alcoi.
Si preguntarem a la ciutadania si saben què és l‘Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió, molt segurament ens adonaríem que aquest nom és un autèntic desconegut, si diguérem TTIP, que no són ni més ni menys que les sigles de Transatlantic Trade and Investment Partnership, la traducció a l’anglés de l’esmentada Associació, pot ser el terme ens resulte més familiar, no obstant això aquest tractat continua sent un estrany per a la majoria de gent.
A pesar de la desconeixença generalitzada sobre aquest projecte que s’està negociant de forma molt opaca entre el Govern dels EEUU i la Unió Europea, les conseqüències a totes les escales i, concretament a la local, que és la que més ens preocupa, serien al nostre juí nefastes per a la societat en general.
El portaveu de Guanyar Alcoi, Pablo Gonzàlez assenyala que «sembla que l’entrada en vigor del TTIP afectarà només a assumptes europeus o en l’àmbit estatal però la realitat és que suposaria a escala municipal perdre gran part de la seua capacitat per gestionar matèries d’habitatge, sanitat, medi ambient, serveis socials, educació o alimentació«. Cal remarcar que els ajuntaments, per exemple, es trobaran davant una realitat en la qual estarà prohibit qualsevol intent d’aplicar criteris de proximitat, desenvolupament sostenible local a les contractacions públiques, l’aplicació de moratòries en l’àmbit local sobre pràctiques perilloses en zones d’alta sensibilitat mediambiental o restringir l’ús de tècniques que es consideren perilloses (pesticides, hormones, etc.). Per això des de Guanyar Alcoi «volem informar a la ciutadania sobre aquest tema, un gran desconegut però que tindrà greus implicacions en tots els àmbits, no sols políticament, sinó social, inclús personal», argumenta Gonzàlez, i informa que «hem organitzat una xerrada i debat anomenat ‘L’amenaça global assalta l’àmbit local: Com afectaria el TTIP als municipis«, aquest debat obert comptarà amb la participació de Vicenta Jiménez, membre de Podem i candidata al Senat per la província d’Alacant; Lluís Torró, exdiputat de Les Corts d’EUPV; i Anna Climent, regidora de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi i es realitzarà el dijous 9 de juny, a les 19.30 h al Centre Cultural Ovidi Montllor (c/ Vistabella, 8).
«Convidem a tota la ciutadania perquè vinga, s’informe i expose els seus dubtes. Creiem que és el nostre compromís, treballar per seguir posant llum sobre aquest tractat i informar a la ciutadania de les nefastes conseqüències que pot carrejar per a la vida dels veïns i veïnes», remarca el portaveu de Guanyar Alcoi.
Estefania Blanes: “Esperem que el govern actue amb la contundència legal que deuria, tal i com hem reclamat des del primer moment”
Davant l’anunci de que el Tribunal de Comptes obrirà judici contra Sedano i els membres de la seua Junta de Govern per aprovar el pagament de sobrecostos a Ortiz pel Teatre Calderón, Guanyar Alcoi es felicita per l’actuació de la Fiscalia sol·licitant l’obertura del procediment.
La portaveu del Grup Municipal de Guanyar Alcoi Estefania Blanes destaca que “totes i tots recordarem la versió que van donar el PP, Ciudadanos i el govern del PSOE després de comparèixer al Tribunal de Comptes els presumptes autors de les irregularitats: van tornar de Madrid i totes tres parts afirmaven que s’arxivava el cas. No era veritat, i ens van mentir a tots els alcoians i alcoianes. I ho comprovem ara, que el Ministeri Fiscal continua apreciant irregularitats, i malgrat que el govern no va voler apel·lar a aquella resolució, la Fiscalia obri judici”.
Blanes valora aquest nou pas de la justícia contra un dels temes que major perjudici han creat a les arques municipals: “Creiem que és una notícia molt important per als alcoians i alcoianes per moltes raons: d’una banda, perquè pot posar fi a la impunitat amb què van actuar Sedano i els seus en l’etapa de govern del PP. D’altra, perquè pot contribuir a que Alcoi recupere la major part de la quantitat que presumptament va ser estafada a l’erari públic: recordem que el govern es va querellar contra Ortiz per presumpta estafa d’un milió d’euros, i Guanyar Alcoi sempre ha dit que s’ha de perseguir també a qui va ordenar el pagament de 2’2 milions, i per tant s’hauria d’intentar recuperar la major quantia possible de diners públics. I finalment, perquè evidencia la inacció judicial que el govern del Francés per esclarir les responsabilitats d’aquells nefastos polítics que encara volen protagonitzar la vida pública, i sobre els quals es recolza el govern en minoria dels socialistes”.
Per tot això, la portaveu de Guanyar Alcoi sosté que “esperem que d’una vegada per totes, ara que el Tribunal emplaça a personar-se a l’Ajuntament, el govern demostre contundència si veritablement vol perseguir als autors dels disbarats que ens han costat una fortuna als alcoians. Aquesta novetat ens dóna la raó a Guanyar Alcoi en les tesis que hem defensat des d’un primer moment, i alhora deixa en entredit l’estratègia del govern del PSOE. Cal recordar que . Davant aquestes demandes la resposta de la regidora Lorena Zamorano sempre ha sigut negativa i menyspreadora, emplaçant-nos a que ‘qui vulga justícia, que s’ho pague”.