Cristian Santiago: «És comprensible que els ciutadans ens sentim defraudats amb la gestió que s’ha dut al respecte»
A finals d’abril del 2015, fa un any i quatre mesos, l’alcalde Toni Francés anunciava als mitjans de comunicació que la reforma de la plataforma del pont de Sant Jordi començaria a principis de maig, de maig del 2015, és clar. Aquest inici tardà s’havia donat així a causa de les festes de Moros i Cristians. No obstant això les obres per la reforma que contemplava eliminar un dels tres carrils i condicionar unes baranes ornamentals amb una estètica semblant a la del pont, anaven a començar de forma imminent. D’això fa, com s’ha dit, un any i quatre mesos.
Al gener d’aquest any el regidor de mobilitat, Jordi Martínez, va tornar a anunciar que l’obra s’executaria als mesos d’estiu, quan hi ha menys activitat, per provocar les menors molèsties possibles a veïns i sobretot a comerciants que van demanar que les obres no interferiren a les campanyes de Nadal o Festes de Moros i Cristians. També es va anunciar que s’iniciaria una segona fase del procés participatiu en la que es presentaria l’avantprojecte als partits polítics de l’oposició i als agents implicats. L’estiu ha arribat, les obres no s’han executat i almenys a Guanyar Alcoi no se’ns ha presentat un avantprojecte en una segona fase.
«És comprensible que els ciutadans ens sentim defraudats amb la gestió que s’ha dut al respecte», declara el regidor de Guanyar Alcoi Cristian Santiago, «fa més d’un any que estem esperant aquesta reforma, i quan ens anuncien, per fi, un any i quatre mesos després, alguna cosa és per dir-nos o, millor dit, repetir-nos el que ja sabem, que la intenció està ahí i que si es retarda més aquesta reforma, no és per la seua culpa, sinó per les obres del pont de Fernando Reig», apunta Santiago. «Demanem una miqueta de serietat i sinceritat al respecte, els compromisos estan per complir-los i anunciar que no saben en quina data començaran no ens sembla del tot seriós» i afegeix que «nosaltres vam estar treballant amb el regidor Jordi Martínez per tal d’introduir un carril bici i de dotar el pont de major espai per al vianant, tal com es contempla. El carril bici, malgrat que puga paréixer una actuació aïllada, pensem que seria interessant introduir-lo ja que el Pla de Mobilitat presentat pel Govern junt amb el Pla General Estructural ja contempla un circuit de carrils bici i ciclo-vies per alguns punts de la ciutat on està inclós el Pont de Sant Jordi on s’assenyala la col·locació d’un carril bici que, a hores d’ara, sembla descartat al projecte de reforma del pont».
Naiara Davó: «un any després estem lluny de complir el compromís del Govern amb tots els indicadors de transparència, a hores d’ara podem dir que estem pitjor»
Un any després sembla que res ha canviat: fa un any, a l’agost del 2015, Guanyar Alcoi, en veu de la regidora Naiara Davó, ja criticàvem la dicotomia del Govern entre els fets i les paraules respecte a la transparència.
A l’agost de l’any passat, quan la plataforma per la transparència i fiscalització Dyntra va presentar una classificació que situava a Alcoi entre els pobles capdavanters de la província d’Alacant en matèria de transparència, l’Alcalde assegurava que encara quedava «molt per fer» i que el compromís del Govern del PSOE era «complir amb els 143 indicadors de transparència abans de finalitzar l’any».
Guanyar Alcoi va denunciar públicament que molts dels indicadors estaven errats i que hi havia molta informació que s’assegurava que estava però que realment no apareixia en cap lloc. Dyntra va reconèixer l’error i va revisar els indicadors deixant fóra del rànquing durant uns dies a l’Ajuntament d’Alcoi.
Naiara Davó, regidora de Guanyar Alcoi explica que «un any després estem lluny de complir el compromís del Govern amb tots els indicadors de transparència, a hores d’ara podem dir que estem pitjor«.
Dels 143 indicadors de la plataforma per la transparència Dyntra l’Ajuntament d’Alcoi finalment en complia poc més de la meitat. Naiara Davó assenyala que «tot i que hi ha hagut algun avanç, com a la publicació dels contractes, hi ha més retrocessos com, per exemple, en la publicació de les actes dels Plenaris Municipals, que no s’ha publicat cap d’aquest any 2016. O les actes de les Juntes de Govern, que tampoc es publiquen, o diversos indicadors de ‘Compromís amb la ciutadania i participació’ que enllacen amb informació errònia. Tampoc es fa públic la relació d’immobles o el parc mòbil». És a dir, lluny d’avançar en el compliment dels 143 indicadors, s’ha retrocedit.
A més a més Guanyar Alcoi, per tal de dotar a l’Ajuntament d’un marc normatiu i un decàleg en termes de transparència i Bon Govern, va presentar al plenari de setembre del 2015 un prec al Govern per acollir-se oficialment al Codi Ètic i de Bon Govern de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i a l’Ordenança de Transparència local de la FEMP. Aquesta proposta, malgrat que va ser acceptada mai s’ha dut a terme, baix el pretext d’acollir-nos a altres de semblants. Cosa que tampoc s’ha complert, i que per tant no ens fa avançar en matèria de transparència, tot i tenir una regidoria amb aquest nom.
«Des de Guanyar Alcoi simplement demanem al Govern major transparència, perquè la transparència és un requisit indispensable no sols per rendir comptes davant la ciutadania sinó també per impulsar tots els processos de participació pública. El Govern té la obligació de destinar més esforços a la transparència d’aquest Ajuntament. Volem polítiques de portes obertes«, remarca la regidora.
El govern de l’Ajuntament d’Alcoi ha anunciat aquesta setmana l’inici d’unes obres a les voreres de l’Avinguda País Valencià a les que es realitzarà un tractament antilliscament i una ampliació de les voreres.
Des de Guanyar Alcoi veiem amb bons ulls que es realitzen tractaments antilliscants a les voreres i que la superfície disponible per als vianants augmente però des dels primers anuncis d’aquesta actuació hem anat detectant incorreccions en la informació que s’ha anat donant que creiem que el que fan és confondre als ciutadans.
Volem explicar cronològicament les notícies i les incorreccions que detectem:
A la campanya dels Pressupostos Participatius per al 2015 la proposta més votada va ser la següent: «Tractament per a no esvarar-se, a les voreres del Centre (marbre) i a les del carrer Isabel la Catòlica.» Aquesta proposta tenia una assignació de 60.000 €.
El 13 de juny d’enguany es va anunciar per part del govern que s’havia aprovat el projecte d’ampliació i tractament antilliscant de les voreres del País Valencià. A l’anunci es deia: «És la proposta més votada dels pressupostos participatius 2015»
El projecte de tractament antilliscant sí que era una proposta dels Pressupostos Participatius però el projecte d’ampliació de les voreres no pertanyia a cap de les propostes dels Pressupostos Participatius. Tenim clar que l’actuació va a fer-se conjuntament però també que les dues coses no són una proposta conjunta dels Pressupostos Participatius.
Podria semblar que fora una errada puntual però a la mateixa notícia es repeteix el mateix argument: «Aquesta mesura pertany als pressupostos participatius del 2015, amb un pressupost de 39.454,85 euros».
Aquesta setmana s’ha anunciat l’inici de les obres i a la notícia publicada pel govern no s’ha indicat que a les obres s’amplien les voreres. S’informa només que s’adequaran les voreres per a evitar que es rellisquen, es recorda que és una proposta dels Pressupostos Participatius i que tenia assignats 60.000 €.
En aquesta ocasió no s’informa de l’ampliació de les voreres i s’aporta una xifra que no es correspon amb aquesta actuació i no sabem per quina raó.
Recordem que la proposta original tenia assignada una partida de 60.000 € i se centrava a actuar sobre les voreres del Centre i el carrer Isabel la Catòlica, no només a l’avinguda del País Valencià. Però aquesta actuació concreta té un pressupost de 39.454,85 € i no sabem quants diners de la proposta triada als Pressupostos Participatius es destinen al tractament antilliscament i quants a l’ampliació de voreres.
Tal com apunta Paco Paredes, regidor de Guanyar Alcoi, ”pot semblar que aquestes incorreccions no tenen massa importància, que és filar molt prim i que poden ser fruit només d’una falta de comunicació interna puntual entre departaments sense cap mala intenció però siga com siga el que fan finalment és desinformar o informar de forma incorrecta a la ciutadania.”
Hem detectat a comentaris públics i a les xarxes socials queixes sobre l’actuació, justificacions argumentant que pertanyia als Pressupostos Participatius i menyspreus als Pressupostos Participatius per aquesta raó.
En paraules de Paco Paredes, regidor de Guanyar Alcoi: “nosaltres defenem els Pressupostos Participatius com a una eina molt vàlida per a que la veu de la ciutadania es transmeta de forma directa i la gent puga proposar i triar actuacions però no hi ha millor forma de desprestigiar els Pressupostos Participatius que informar de forma incorrecta fent veure que unes actuacions s’han triat als mateixos quan no és del tot veritat.”
“Creiem que a un govern se li ha d’exigir correcció en el que comunica i que el que comunique es corresponga amb la realitat. Aquestes actuacions s’hagueren pogut comunicar amb major correcció i d’una forma més adequada perquè la ciutadania entenguera la seua naturalesa exacta. Esperem que a les properes actuacions d’aquest tipus es millore aquest aspecte.” conclou el regidor.
Enllaços a les cites del text:
Resultats dels Pressupostos Participatius per al 2015: http://www.alcoi.org/ca/areas/
Anunci de l’aprovació de l’actuació: http://www.alcoi.org/ca/
El cert és que tots els estius i aquest especialment, tenim el cor en un puny. Tindre el privilegi de viure entre dos parcs naturals, ens fa estar en estat d’alerta continu.
Evidentment hi ha coses que se’ns escapen al nostre control i anys de sequera com el que estem patint, no ajuden. Si a aquesta circumstància natural, li afegim els anys de manca de manteniment de les serres i la poca consciència de persones que no respecten el calendari de cremes o el de paellers i barbacoes, o que llancen cigarrets i altres tipus de brasa en llocs indeguts, la desgràcia està assegurada.
És ben cert que la majoria dels incendis s’apaguen en hivern, fent neteges forestals. Però també es poden prendre altres mesures preventives, com acabar amb les «cremes controlades» que massa vegades acaben descontrolant-se. Seria bo analitzat les dades i valorar si ix a compte disposar de trituradores a l’abast de qualsevol que necessite desfer-se de restes de poda. Estic segura que fer front a un incendi és molt més costós econòmicament, i del cost mediambiental ja ni parlem.
Però una vegada ocorre la desgràcia que ens temíem, algú ha d’anar i torcar-ho. I no van els que des del seu despatx han decidit que sobren brigades forestals, ni els qui han comés una imprudència. Els encarregats de fer-hi front són els bombers, que sense preguntar-se si ha sigut natural o intencionat, sense qüestionar si s’haguera pogut evitar o no, s’enfunden el seu uniforme i van a fer el que altres no hem sabut evitar.
Aquests professionals contínuament es posen en perill per totes nosaltres, anteposant per damunt de tot, inclòs de les seues famílies, la responsabilitat del seu treball.
Però el pitjor de tot és que aquest sacrifici no és reconegut. Sent molta rabia i tristesa quan escolte que no han aconseguit res i a setembre anuncien mesures i accions perquè se solucionen els problemes de personal que venen patint fa anys.
Tal com ens van explicar en una visita que els vam fer el passat mes de juny, seria necessari incrementar almenys en 4 persones cadascun dels 5 torns que hi ha. És a dir, 20 efectius més per tal d’arribar als mínims. També reclamen una millor coordinació i planificació, que podria vindre per fer un cós únic d’àmbit autonòmic.
Aquestes són les coses que ens haurien d’unir. Aquest article espere que aprofite com un humil altaveu dels que lluiten, no per unes millors condicions laborals o un major salari, sinó pels que estan reclamant una major seguretat per a totes.
Encara que de vegades la consciència col·lectiva siga un pèl capritxosa i inexplicable. Som capaços d’omplir les xarxes socials amb un #TotsSomLeoMessi, quan ha estat acusat d’estafar-nos a totes, i no fem nostres les reivindicacions dels que demanen poder fer el seu treball amb dignitat i seguretat.
No diré un #TotsSomBombers, perquè per a ser bomber es necessita ser d’una pasta especial.
Estefania Blanes és portaveu del Grup Municipal Guanyar Alcoi
Una parada cardíaca li pot ocórrer a qualsevol persona, en qualsevol moment i en qualsevol lloc. A l’Estat espanyol s’estima que cada any es produeixen més de 30.000 parades cardíaques, la qual cosa equival a una mitjana d’una parada cardíaca cada 20 minuts, ocasionant 4 vegades més morts que els accidents de trànsit.
L’experiència acumulada en aquestes dècades en les Unitats de Vigilància Intensiva demostra que l’efectivitat de la desfibril·lació primerenca en la recuperació d’un ritme cardíac eficaç és del 90% quan és possible efectuar la desfibril·lació en el primer minut d’evolució de la fibril·lació ventricular (FV). Aquesta efectivitat disminueix molt ràpidament, concretament per cada minut de retard en desfibrilar es redueix la supervivència en un 7-10%, de manera que després de 10 minuts les possibilitats de sobreviure són mínimes”.
Estefania Blanes, Portaveu del Grup Municipal Guanyar Alcoi, que va defensar el prec al Plenari del dilluns 25 de juliol, assegura que “segons els experts, l’única forma d’aconseguir una major supervivència és un tractament adequat i precoç de les víctimes a través d’una correcta reanimació Cardiopulmonar (RCP), i per tant la necessitat d’un accés ràpid i fàcil als Desfibril·ladors Externs Semiautomàtics (DESA). Aquest accés públic a la desfibril·lació realitzat per personal no sanitari capaç de procurar a la víctima assistència abans que transcórreguen els primers minuts després de la parada cardíaca, és fonamental per a augmentar les probabilitats d’èxit de la reanimació”.
A més existeix unanimitat en la literatura i en les Societats Científiques en relació amb l’estratègia que ha d’aplicar-se per a respondre a la parada cardíaca. Aquesta estratègia descansa en els 4 passos, interrelacionats entre si, de la «cadena de supervivència»:
En aquesta seqüència la desfibril·lació precoç és la «clau per a la supervivència». Blanes afirma que “estem a la cua d’Europa en el nombre de desfibril·ladors instal·lats, mentre que en la geografia espanyola s’estima que hi ha 10.000 unitats, a França hi ha 100.000, a Alemanya 80.000 i en el Regne Unit 50.000”, i remarca que “un Espai Cardioprotegit és aquell que compta amb desfibril·ladors externs semiautomàtics de fàcil accés per als primers intervinents, per a aconseguir la desfibril·lació abans que haja transcorregut el temps màxim recomanable des que ha tingut lloc la parada cardíaca”. És per això que el Grup Municipal Guanyar Alcoi va formular al Plenari de juliol i el qual va ser acceptat pel Govern, que l’Ajuntament d’Alcoi promoguera una campanya informativa sobre la importància de crear espais cardioprotegits, tant en l’àmbit privat com públic i que s’habilitara en els pressupostos municipals una partida per a instal·lar Desfibril·ladors Externs Semiautomàtics (DESA), en edificis públics, instal·lacions esportives o vies públiques.
Naiara Davó: Ens trobem davant d’una finestra d’oportunitat per a recuperar el centre històric entre tots, col·lectius, tècnics i grups polítics.
Guanyar Alcoi es felicita de l’acord de la corporació al darrer plenari per a treballar de forma conjunta les millores del centre de la ciutat.
A finals de juny, Guanyar Alcoi va presentar el projecte participatiu sobre el Centre: Retorn al futur. Segons la regidora Naiara Davó «el projecte va estar una experiència molt positiva ja en el seu desenvolupament, perquè ens vam trobar amb les ganes que tenen els veïns i veïnes de participar i dir la seua, per això creiem que és tan important habilitar canals i fòrums per escoltar totes aquestes opinions dels alcoians i les alcoianes».
Tal com vam avançar en juny l’objectiu de Guanyar Alcoi era iniciar un procés obert, participat, participatiu i inclusiu a tota la ciutadania, agents implicats, com associacions de veïns i de comerciants, junt amb els grups polítics. Segons Naiara Davó «hem de dissenyar ciutat de forma conjunta, sumant les iniciatives i idees sorgides dels col·lectius, els grups polítics i els especialistes». Tant les propostes de la moció presentada per Ciudadanos i les propostes de Compromís i PP aportades al plenari d’ahir seran tractades a la Mesa de treball.
«Sabem que hi ha moltíssimes idees interessants que podrien contribuir a subvertir la dinàmica de degradació que des de fa massa anys pateix el Centre. I per això es fa necessària una planificació general, no quedar-se en les anècdotes ni en les intervencions puntuals. Això implica un treball transversal que ha de ser coordinat per l’Ajuntament.» afirma la regidora de Guanyar Alcoi, Naiara Davó.
Finalment al Plenari Municipal d’ahir es va incloure la proposta de Guanyar Alcoi en la qual es demanava crear una mesa de treball on les idees aportades pels diferents grups i les que es puguen aportar a partir d’ara per part dels convocats a la mesa de treball puguen convertir-se en actuacions planificades de forma conjunta.
«Ara que tenim l’instrument – la mesa de treball- és molt important que dissenyem una estratègia conjunta a través d’aquest espai de consens i li dotem de contingut, voluntat política i pressupost. Ens trobem davant d’una finestra d’oportunitat per a recuperar el centre històric entre tots, col·lectius, tècnics i grups polítics», conclou la regidora.
Estefania Blanes: «Els espais culturals exitosos són els que persegueixen una idea i concreten en un concepte. Rodes no pot tindre èxit si naix com un espai on tot cap».
Una sala de concerts, l’arxiu municipal, una biblioteca, l’institut de cosmètica, espais per a associacions, una càpsula cultural, un centre social, espais polivalents, oficines, oficines de cara al públic, oficines per a l’administració pública, tallers d’investigació, un restaurant, aules de formació, sales comuns, un espai en jocs infantils, sala d’exposicions, museu de la industrialització, museu del modernisme, una sala de premsa, càpsules tecnològiques, aparcaments…
Aquestes són algunes de les propostes del Govern del PSOE per al projecte de l’illa de Rodes. «Sembla que volen fer d’un espai com Rodes, un autèntic totum revolutum, on tot cap, sense ninguna planificació ni estratègia» afirma Estefania Blanes, Portaveu del Grup Municipal Guanyar Alcoi.
Guanyar Alcoi va convocar una reunió oberta per arreplegar idees i inquietuds respecte al projecte de Rodes el 13 de juliol, les persones que van estar a la taula de treball ho tenien clar: Rodes no pot ser un quadre abstracte, cal definir el projecte, dotar-lo d’ús i planificar-lo pensant globalment i actuant localment. A la taula de treball es va reivindicar que no hi ha en Alcoi un espai amb aquestes característiques i potencialitats i, el més important, de propietat pública, per tant s’asseverava que tenim l’oportunitat de crear i executar un projecte que resultara del tot referent, no sols comarcal, sinó al País Valencià.
Rodes com a fàbrica de cultura i coneixement
Amb aquesta idea de base va prendre força el plantejament de què Rodes siga un espai destinat a la cultura, una fàbrica de cultura i coneixement, un centre cultural polivalent. Ja a finals dels 90 amb el projecte de l’arquitecte Feducci de l’Auditori i Sala de Congressos va haver un intent de destinar aquest espai a la cultura, encara que posteriorment l’alcalde Miguel Peralta ho va desestimar malgrat que el projecte era costejat per Generalitat i Ministeri de Cultura, i que va desembocar en la reconstrucció del Teatre Calderón, obra que, per cert, està als Jutjats per pagament de sobrecostos de forma irregular.
Rodes com a fàbrica cultural és un concepte que Guanyar Alcoi pren com a referència central per a l’illa de Rodes. La naturalesa i història de l’espai ajuda al fet que no només siga una localització adequada per a un museu de la industrialització i del modernisme, tal com està planificat i que són conceptes molt units, sinó que Rodes podria ser un projecte que es sustentara baix els preceptes: la formació i l’educació, la cultura i l’art; creant un nodus de coneixement i creativitat, que tinga la capacitat d’atraure el talent i on tot plegat es puga combinar i integrar.
«Els espais culturals exitosos són els que persegueixen una idea i concreten en un concepte. Rodes no pot tindre èxit si naix com un espai on tot cap. Necessitem que Rodes siga un espai capdavanter d’Alcoi, complet i on el visitant, tant local com foraster, quan vaja a Rodes, sàpiga extactament què va a trobar i que siga un lloc atractiu, amb la capacitat de movilitzar el potencial dels alcoians i alcoianes i de tot aquell que ho visite», apunta Blanes com a part del debat que es va tindre a la taula de treball.
«L’illa de Rodes conté uns 7.500 m2 de superfície, des de Guanyar Alcoi pensem que el millor seria dotar aquest espai d’una personalitat pròpia, és a dir, com una zona estratègica no només per al barri de Santa Rosa, sinó per a tota la ciutat, i que ha de ser capaç de modificar el futur d’Alcoi i incidir en la seua projecció, i sense una estratègia clara i valenta, no ho aconseguirem», remarca la portaveu i afegeix que «seria un error mirar de clavar totes les necessitats de la ciutat a un mateix lloc i sospitem que aquesta intenció de voler col·locar com més col·lectius millor és una maniobra per acontentar-los».
Respecte al parc tecnològic, institut de la cosmètica…
Des de Guanyar Alcoi pensem que albergar un parc tecnològic a Rodes seria un error, no perquè no calga per a Alcoi, sinó més bé perquè hi ha altres molts espais on podria instal·lar-se, amb millors comunicacions i en una zona on íntegrament es destine a treballar per la investigació i innovació tecnològica en aquells aspectes que es considere. Espais com el de Maquinària Ceres serien més adequats per la seua ubicació, tractant de crear un projecte conjunt d’I+D+i amb la universitat, aprofitant la proximitat i el potencial de l’UPV. Amb aquesta acció disposaríem de dos nodus de coneixement, un a Ceres, de coneixement tecnològic destinat a l’I+D+i, i altre a Rodes, cultural i educatiu.
Taula de treball per definir Rodes
Blanes a més informa que «durant l’estiu continuarem treballant en aquesta taula oberta per tal de definir més concretament el projecte, així que convidem a tothom que tinga interés a aportar idees per a aquest espai, que vinguen a treballar de forma conjunta, anirem informant a través de xarxes socials i de la web de les convocatòries».
Estefania Blanes: «Li demanem al regidor que l’illa de Rodes siga un projecte que es cree de forma col·lectiva i que no siga un monstre de Frankenstein car de mantenir i sense cap ús concret»
Per a Guanyar Alcoi l’illa de Rodes ha de ser un espai referent, no sols per al barri de Santa Rosa, sinó per a tota la ciutat, que siga capaç de generar un impuls a Alcoi i fomentar les seues potencialitats. S’ha anunciat repetidament que aquesta obra començarà a 2017 i, a més de tenir seriosos dubtes de que aquesta obra començarà en la data indicada, no sabem amb seguretat com es finançarà i una qüestió que no s’ha mencionat en cap moment, com es mantindrà econòmicament i com es dotarà de serveis i personal adequadament tenint en compte les grandíssimes dificultats que està tenint l’Ajuntament per tenir oberts els espais públics per falta de personal. La creació de l’empresa pública anunciada per al 2017 seria una bona opció per dotar de recursos humans i de gestió a aquest espai.
«No sols és en la gestió dels usos i continguts de l’illa de Rodes on pensem que s’està actuant de forma gens organitzada i improvisada, sinó que encara sorgeixen més dubtes quan parlem de com finançarem aquest projecte si les subvencions de les quals estem a l’espera fallen. Necessitem un pla b per si no rebem tants diners com pensem i com calen per dur-ho a terme. És preocupant que no s’hajen planificat alternatives», afirma la Portaveu del Grup Municipal Guanyar Alcoi, Estefania Blanes.
«Ahir mateix es va celebrar un Plenari per demanar una subvenció a la Diputació per valor de 2 milions d’euros, no obstant les bases marcaven que havien de ser projectes d’un màxim d’un milió amb quantitat subvencionable del 45%. A més a més, com ja s’ha denunciat, l’expedient no estava correctament solventat, faltava la firma de Manolo Gomicia a la proposta del regidor i la de l’arquitecte municipal a la memòria valorada. És una mostra més de com es solen fer coses per part del Govern i del grau d’impovisació en aquest projecte«, assenyala Estefania Blanes.
Des de Guanyar Alcoi creiem que la millor forma de crear un espai a l’illa de Rodes que siga capaç d’impulsar i revitalitzar la ciutat d’Alcoi i d’enfortir-la a nivell comarcal és que es projecte des del consens i la participació ciutadana real, no del model de participació unilateral del Govern, que acaba sent un procés d’informació. Cal empoderar a la gent, formar-la i escoltar-la, sols d’aquesta manera coneixerem de forma rigorosa el que necessiten i podrem adaptar l’espai de Rodes a les necessitats i inquietuds de tota la ciutat.
«Encara ens queden solventar molts dubtes i de moment sols hem tingut un contacte amb el regidor per tractar propostes per a aquest espai en el que sembla que tot cap i que ja està tot tancat. Li demanem al regidor que l’illa de Rodes siga un projecte que es cree de forma col·lectiva i que no siga un monstre Frankenstein, tal i com sembla que serà si es segueix aquest camí», finalitza la Portaveu.
Paco Paredes: «esperem que per a la segona part d’aquest document es redoblen esforços per tal de suplir la gran carència quant a participació ciutadana”
La participació ciutadana és una eina tremendament valuosa per col·locar al centre del debat i de l’agenda les necessitats ciutadanes sense filtres ni intermediaris. No obstant això el concepte de participació ciutadana es corromp fàcilment i assistim a xarrades informatives o expositives a les quals se’ls diu de participació.
En la redacció d’un document tan important com és el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), ens hem trobat en una dicotomia entre el que s’ha dit i s’ha venut com processos de treball participatiu i el modus operandi real.
Un símptoma que exemplifica aquesta manca de participació és la convocatòria d’una “jornada participativa” segons el regidor d’urbanisme Manolo Gomicia, un dijous a les 12 del mig dia, on ni l’hora ni el dia ajuden a que la convoatòria siga ampla en la què part de l’equip redactor del PGOU es va dedicar a explicar a grans trets el projecte i seguidament es va obrir un torn de preguntes, el regidor de Guanyar Alcoi, Paco Paredes remarca que «un procés participatiu no pot ser comprés només per alguna jornada puntual en què s’explica com ha quedat el Pla General una vegada fet, açò no és participació, és informació«.
Paredes, critica que «durant aquesta legislatura i part de l’anterior la participació ciutadana al PGOU ha sigut molt insuficient. No s’ha obert ningún canal per a permetre una major participació de forma seriosa i planificada. No sols parlem de participació externa sinó també interna. Els grups polítics de l’Ajuntament hem rebut aquest document extensíssim en gener, i en qüestió de quatre mesos hem hagut de conèixer i assimilar tota la feina que s’ha fet durant quatre anys«.
Des de Guanyar Alcoi s’ha insistit contínuament en la necessitat de què el procés de redacció fóra participatiu i en el compromís de programar un conjunt d’accions en el temps en les quals els participants puguen conèixer, interactuar i aportar la seua part al procés per tal d’anar conformant l’objecte a debatre entre tots.
“Una prova de què la participació ha estat totalment insuficient és la reivindicació de les Associacions veïnals, demanant des del 2012 que se’ls done formació respecte al PGOU, i l’únic contacte que han tingut amb aquest Pla han sigut unes reunions en les quals se’ls consultava l’opinió sobre unes àrees d’oportunitat en les que se’ls oferia la possibilitat de proposar què els agradaria que es localitzara en algunes zones concretes», assenyala el regidor, «sense dubte la participació ha estat tremendament deficient durant aquest procés i és una llàstima tractant-se d’un Pla que ha de planificar l’Alcoi que volem durant els pròxims anys. Una oportunitat perduda més de formar un projecte que ens represente a tots els alcoians i alcoianes», afirma Paco Paredes i afegeix que «no estaria de més que s’obrira ja el període d’exposició pública del PGE i que s’allargue més enllà de setembre per donar l’oportunitat a la gent i als col·lectius interessats que el coneguen i puguen estudiar-lo, a més a més esperem que per a la segona part d’aquest document es redoblen esforços per tal de suplir la gran carència quant a participació ciutadana i es compte amb amplis sectors de la població per tal de redactar aquesta segona part d’un document tan important com és el PGOU».
No, no us espanteu… no vull dir que haja canviat d’opinió i ara pense que Alcoinnova serà la panacea i acabaran els problemes d’Alcoi com alguns ens volen fer creure. El que vull dir és, que tal volta s’haurien de demanar explicacions públiques i clares als defensors d’aquesta ubicació – que no del projecte-.
Estem cansats de sentir que proporcionaria llocs de feina i que les empreses se n’aniran d’Alcoi si no es fa, sí o sí, en aquesta localització. El problema és que sembla que una mentida repetida insistentment, es converteix en realitat i acabem creient allò que ens diuen sense qüestionar.
Tal volta seria interessant saber, amb noms i cognoms, quantes empreses hi ha interessades en aquest projecte i si la ubicació seria o no rellevant perquè prengueren la decisió d’instal·lar-se a Alcoi, no vaja a ser que estiguem discutint sobre un polígon (ubicació) en el que sols una empresa haja mostrat interés i per pura casualitat siga la propietària dels terrenys en qüestió. No em negareu que com a mínim seria sospitós. De moment, l’únic que sabem és que una de les empreses que sí que complia els requisits mediambientals per instal·lar-se, Multiscan Technologies, ha decidit no traslladar-se.
Tampoc estaria de més conéixer, clarament, les previsions de construcció que tenen els defensors d’aquest projecte, però no parlant de terrenys terciaris, urbanitzables, etc. Quan dic clarament, em referisc a saber quantes urbanitzacions, centres comercials, o clubs privats tenen al cap construir. Aleshores estaríem parlant d’altres interessos que no són en benefici del poble.
Demanar explicacions clares, que les persones comunes, les del carrer, entenguem, en relació a les malifetes que s’ocasionaran a la nostra natura tampoc és cap desgavell, i no parle tan sols del fet que baix d’aquests terrenys està l’aqüífer que abasteix d’aigua Alcoi, que ja per si és suficientment greu.
La Canal està als peus d’un Parc Natural i perquè el «Parc Tecnològic» funcione, s’haurà de fer arribar aigua, llum, clavegueram, fibra òptica… i per a dur tot això a La Canal s’haurà de passar per zones en què tal volta, els alcoians i alcoianes, no hem pensat que poden destrossar.
Tota aquesta informació no ha arribat a la ciutadania, sols ens venen la panacea de la feina o la desaparició d’aquesta, obviant que hi ha altres ubicacions adequades, on dur a terme el projecte. Tal volta ho obvien perquè l’objectiu no siga sols en benefici d’Alcoi.
Sembla, com va el panorama en general, que els alcoians i alcoianes ens haurem d’espavilar, alçar-se i exigir als nostres representants que ens parlen clar. No hem de conformar-mos amb el caramelet de la feina i les paraules grandiloqüents, hem d’exigir explicacions clares per a poder posicionar-nos.
Ah! I una cosa més, per si totes aquestes explicacions que NO ens han donat no foren prou, el govern del PSOE decideix no recórrer la sentència que descarta la paralització cautelar de les obres, permetent així que es puga començar a destrossar el nostre entorn. I després ja veurem…
Demostrat està que amb la nostra passivitat i bona fe, ells guanyen i el poble perd… Ací tenim exemples com La Rosaleda i Serelles entre altres, que una vegada el negoci fet, és el poble qui «paga el pato».
Estefania Blanes: “si quan es va presentar aquest contenciós s’estava segur de fer-ho, no entenem per què ara no es recorre per tal d’evitar una altra Rosaleda a la zona de La Canal”.
Davant la notícia de que l’Ajuntament d’Alcoi no recorrerà la sentència que desestimava la paralització cautelar de l’ATE d’Alcoinnova, Guanyar Alcoi mostrem perplexitat pel canvi de criteri del Govern del PSOE. La Portaveu del Grup Municipal Guanyar Alcoi, Estefania Blanes es pregunta que «si quan es va presentar aquest contenciós s’estava segur de fer-ho i es feia en defensa dels interessos de la ciutadania, no entenem per què ara no es recorre per tal d’evitar que es produïsca un mal major i tinguem una altra Rosaleda a la zona de La Canal. Hem de defensar de forma contundent el principi de precaució per tal d’evitar que es puga fer un mal irreparable al paratge de La Canal o a l’Aqüífer d’El Molinar«.
La Portaveu també assenyala la seua sorpresa en constatar a les al·legacions que l’advocacia de la Generalitat Valenciana, dependents de Presidència, és a dir, de Ximo Puig, defenien les tesis contràries a les de l’Ajuntament, demanant la desestimació de la paralització cautelar. El mateix Ximo Puig defensava durant la campanya autonòmica del 2015 que «molt prompte li plantejarem a l’empresa [Alcoinnova] una nova ubicació, perquè és clar que la zona de la Canal no és la més idònia si atenem als informes mediambientals», no obstant ara el regidor d’urbanisme Manolo Gomicia afirma que s’ha de reorientar l’estratègia sobre aquesta qüestió, arran d’aquestes declaracions Blanes es pregunta si “aquesta reorientació s’ha consensuat amb Salvem l’Aqüífer i si donarà part als grups de l’oposició o, com de costum, se n’assabentarem per la premsa”.
És més, Ximo Puig en aquell moment va assegurar que l’Ajuntament d’Alcoi no podia prevaricar en contra dels interessos de la ciutat, i que quan arribés a la presidència del Consell, li oferiria al grup la millor de les opcions.
«Ara, un any després, el panorama és ben diferent, i no entenem que l’Alcalde Toni Francés i el President Ximo Puig, trenquen aquests compromisos i de la nit al dia creguen que la paralització cautelar ja no és una mesura adequada. Sincerament, no ho entenem, i menys tenim precedents tan nefastos com La Rosaleda», afirma Blanes i afegeix que “lamentem profundament que el PSOE s’haja apropat a les tesis del PP i Ciudadanos, que hagen decantat la balança perillosament a posar en risc l’Aqüífer del Molinar”.
El senyor Jorge Sedano ens va compartir en forma d’article una de les seues intervencions del Plenari Municipal de passat dilluns 27 de juny. Una oportunitat per a veure com basa el seu discurs en veritats òbvies, lliçons d’alcoiania, inexactituds i altres afirmacions que vol fer passar com a veritats absolutes però que ni de lluny no ho són.
Quan parla del nou Pla General d’Ordenació Urbana diu que parlar de ciutat compacta és parlar d’un mite, d’un concepte caspós, d’un paràmetre ideològic i estereotipat.
Com que veig que igual no acaba d’entendre-ho bé mire d’explicar-ho a continuació:
La ciutat compacta és aquella en la que la densitat d’habitatges és relativament alta i les distàncies són curtes. La ciutat s’ordena de forma que en un mateix espai es troben habitatges i llocs de feina, serveis i llocs d’oci, comerços i espais públics.
A la ciutat compacta tot està a la mà, es fa un ús menor del cotxe, la pol·lució baixa i es consumeix menys energia. Les despeses de neteja viaria i recollida de brossa també són menors.
A la ciutat compacta es revalora l’espai públic, el lloc on exercim la ciutadania. El carrer i la plaça es converteixen en espais de contacte i de convivència en augment fent les relacions socials més properes.
En definitiva, la ciutat compacta és una ciutat més sostenible, amb avantatges econòmics, ambientals i socials.
En canvi a mesura que augmenta la dispersió els beneficis de la compacitat van perdent-se. Augmenta la despesa energètica i la contaminació. Creix la segregació social, els espais quotidians es desconnecten uns d’altres, la mobilitat se suporta en el vehicle privat i s’afavoreix una escassa accessibilitat.
En temps de globalització les ciutats competeixen, com diu Sedano, i amb les seues característiques les ciutats compactes desenvolupen una major eficiència urbana i per tant són més competitives enfront d’altres àrees urbanes que lluiten pels mateixos recursos.
I aquests no són arguments inventats i sense suport. La Carta Europea d’Ordenament del Territori del 20 de maig del 83 i també la Carta de Leipzig aprovada pels ministres d’urbanisme de la Unió Europea en 2007 marquen uns objectius i unes directrius per a regular l’ordenació del territori en les que el model de ciutat compacta és un exemple i s’adequa perfectament.
Precisament la Carta de Leipzig, que busca els beneficis de la ciutat compacta, estava inclosa al Pacte d’Alcaldes de la Unió Europea per una Energia Sostenible Local a la qual el nostre ajuntament, amb Jorge Sedano com a alcalde es va adherir en 2010.
L’exalcalde del PP reconvertit ara en portaveu de Ciudadanos podrà seguir dient que això de la ciutat compacta és una cosa ideològica i casposa però el que pensarem serà que aposta per una ciutat menys sostenible, més contaminant, amb un major consum energètic, més individualista, més cara i menys sociable.
Podrà seguir dient que en el terme mitjà està la virtut i que la centralitat és l’ideal però el terme mitjà entre una opció beneficiosa i una perjudicial no és el millor. El terme mitjà en aquest cas és pitjor que l’opció beneficiosa.
La veritat és que una ciutat un poc menys compacta és una ciutat un poc menys sostenible, un poc més individualista, un poc més cara, un poc menys sociable i amb menys qualitat de vida per al conjunt. De com planifiquem ara la ciutat dependrà de com serà la ciutat que tindrem i no crec que estiguem per a jugar amb el futur de les properes generacions.
Jorge Sedano podrà dir que és la gent la que demana viure a urbanitzacions a la perifèria i que el que cal fer és acomodar-se als gustos de la gent.
Cal deixar clar que els gustos de les persones vénen donats en gran part pel que els arriba de l’exterior. I si el que demanen alguns és perjudicial per al conjunt de la població perquè fomenta la dispersió i augmenta les despeses del conjunt de la població igual el que hauria de fer Jorge Sedano és informar a la gent i no excusar-se en els gustos de la gent.
Perquè no és una qüestió d’ideologies ni de gustos, és una qüestió de responsabilitat i el senyor Jorge Sedano, des de la seua posició de responsabilitat hauria d’informar més, llençar missatges que encoratjaren a la població a ser més responsable i no a fer veure que allò en el que vosté no creu són coses sense importància.
Si tant vol posar Alcoi sempre per damunt de tot i defensar els interessos de tots els alcoians, hauria d’encoratjar la comunitat cap a un model beneficiós que augmente la sociabilitat i la cooperació i no cap a un model que afavorisca l’individualisme que no ens pot portar a cap lloc bo.
per Pablo González