Sergi Rodríguez, portaveu del grup municipal de Guanyar Alcoi
Es fa necessari que reflexionem sobre l’avanç de l’extrema dreta en les societats actuals per poder actuar encertadament sobre les causes que l’afavoreixen i evitar el seu creixement. En aquest sentit, és d’agrair la reflexió que sota el mateix títol, Lorena Zamorano, Secretaria General del PSPV i posteriorment també Carles Cortés, Catedràtic i escriptor, han publicat sobre el tema. Amb la mateixa voluntat de reflexionar al respecte, aportaré una visió distinta de l’expressada en el primer article de Lorena Zamorano, ja que al meu entendre fa una anàlisi de partida desencertada i arriba a unes conclusions errònies, tot i entenent que compartim la mateixa preocupació davant l’avanç de l’extrema dreta.
En primer lloc, i com va demostrant-se al llarg de la història, el creixement de l’extrema dreta es dona fonamentalment en moments de crisi econòmica, social i política. És en aquest context, on l’extrema dreta té l’oportunitat d’expandir el seu populisme demagògic, augmentar el descontent social i reconduir la insatisfacció generalitzada cap als seus interessos dictatorials. Ací, en EEU i arreu del món.
Actualment, estem ben lluny de viure en un estat de benestar, al contrari del que l’autora aferma. És més, estem en un retrocés clar d’una mínima certesa de prosperitat que s’havia aconseguit en l’Europa de la post II guerra mundial durant el període dels dos grans blocs en confrontació, i que va permetre al moviment obrer de l’àrea capitalista arrossegar-li al sistema un major nivell de justícia social i drets que en altre context internacional no s’haguera aconseguit. Al món globalitzat que vivim en l’actualitat, les forces reaccionàries, ultraconservadores i ultradretanes, van imposant-se a tot arreu, aprofitant precisament la crisi sistèmica mundial i la falta de polítiques fermes i alternatives reals que, ni per part de la socialdemocràcia que ha governat ni per l’esquerres alternatives, donen resposta efectiva als grans problemes que el sistema ha imposat a les famílies treballadores.
Perquè no es pot parlar de benestar social fent ús de les dades macroeconòmiques i obviar la situació microeconòmica real de les famílies treballadores. Són dues realitats ben diferents. Creix la desigualtat entre els grans posseïdors de rendes de capital i la majoria social desposseïda que malviu de les rendes precàries de treball. L’índex de pobresa infantil d’Espanya és el segon més elevat d’Europa (consultar dades de la infància i la pobresa 2025 del European Anti-Poverty Network EAPN); l’habitatge és un producte especulatiu del mercat en compte d’un dret fonamental, fent-se inaccessible per a la majoria treballadora; el salari de la majoria treballadora no arriba per a poder viure dignament mentre que els salaris dels directius estan més de 10 vegades per damunt, augmentant la bretxa salarial entre uns i altres.
Perquè tindre “una xarxa de recursos assistencials impensable durant la dictadura” no és símptoma de benestar social sinó de subsistència social per culpa d’un sistema que ofega i exclou a les famílies treballadores.
Sí, efectivament, tenim una sanitat pública universal garantida, però que està en perill de desmantellament per l’ofensiva neoliberal de les privatitzacions anteriorment consentides i auspiciades per governs tant conservadors com socialdemòcrates. La llei que permet la privatització sanitària (Ley 15/97, de 25 de abril, de habilitación de nuevas forma de gestión del Sistema Nacional de Salud), impulsada per Aznar va ser votada favorablement pel PSOE.
Tenim també una educació pública que es veu encara obligada a competir en situació de desigualtat amb l’educació privada concertada per les polítiques educatives que els governs socialdemòcrates també han defensat i aplicat. Els concerts van nàixer en 1985 a iniciativa del PSOE, una aposta per fer un sistema mixt i evitar enfrontaments amb l’Església Catòlica.
Quan tots aquests condicionants econòmics que afecten a la vida real de la majoria social no són resolts per una política alternativa palpable, els treballadors i treballadores desconfien de la capacitat real de les forces progressistes de capgirar la situació i resoldre les seues precarietats. Aquests són fonamentalment els motius de la desafecció política de la societat que aprofita l’extrema dreta per a guanyar terreny especialment entre les capes més perjudicades per la crisi. Si l’esquerra accepta i defensa les línies bàsiques de la política neoliberal i no executa quan governa els canvis estructurals necessaris, l’extrema dreta aprofita per a penetrar en el creixent descontent social amb fórmules simplistes però efectives per als seus interessos. I és evident que el PSOE ha acceptat i defensat les línies bàsiques de la política neoliberal en tots els espais de poder que ha tingut. Per això resulta cridaner que un càrrec del PSOE clame contra el neoliberalisme que ha practicat amb una gestió que porta privatitzant des dels 2.000 tot allò que pot: aigua, autobusos, neteja…
És evident que hi ha altres factors com per exemple, i molt decisiu, la inversió econòmica dels grans poders per alimentar el pensament reaccionari entre les societats. Inversions fetes mitjançant fundacions organitzades per les famílies més riques del món destinades a fomentar el pensament únic que facilita el manteniment del seu domini social (al respecte recomane la lectura del llibre de Marco D’Aramo: Dominio).
L’aposta d’aquests supermilionaris d’actuar directament des de la política sense intermediaris (Trump) és conseqüència d’una predeterminació ben orquestrada des de fa dècades, i l’ús de l’extrema dreta internacional per aquesta finalitat, fonamental.
L’objectiu aconseguit de desmantellar l’Estat i la seua capacitat d’incidir en el mercat capitalista que provoca les desigualtats, ha estat possible en gran part per la submissió de la socialdemocràcia als postulats ideològics de la dreta. I això no sols s’ha donat a nivells d’Estat sinó també a nivells locals on el PSOE ha privatitzat la gestió de la majoria dels serveis públics donant-li beneficis econòmics i poder a multinacionals que han condicionat i condicionen la vida política municipal. Per això resulta cridaner que un càrrec del PSOE clame contra el neoliberalisme que ha practicat. Benvingut siga però perd credibilitat.
Evidentment, hi ha més causes que han afavorit el creixement de l’extrema dreta: manca de democràcia real, transparència i jerarquització dels partits sense mesures que eviten la perpetuïtat del poder inherent a casos de corrupció, clientelisme i actituds gens ètiques que els han igualat als comportaments i valors de la dreta.
Al neoliberalisme que dona peu al creixement de l’extrema dreta no se l’ha de combatre apel·lant a la bona voluntat dels «rics que puguen estar preocupats per les llibertats i la seguretat», sinó qüestionant de manera clara i contundent el sistema d’arrel.
La plataforma ciutadana denuncia les greus deficiències del servei BUSCO, la manca d’informació a la ciutadania i la precarització laboral, i reclama la intervenció immediata de les administracions competents.
Des de Guanyar Alcoi denuncien la situació crítica que travessa el transport comarcal i interurbà a la comarca, marcada per un servei deficient, manca d’informació i greus afectacions a la mobilitat quotidiana de la ciutadania. Davant aquest escenari, reclamen una actuació immediata de la Generalitat Valenciana i dels governs municipals de la comarca per garantir un transport públic digne, accessible i pensat per a les necessitats reals de les persones.
Des de la plataforma ciutadana consideren que el BUSCO hauria de funcionar com una xarxa intercomarcal eficient, segura i adaptada a les necessitats reals de la ciutadania, alhora que garanteix unes condicions laborals dignes per als treballadors i treballadores del servei. No obstant això, la realitat és ben diferent. Per a la regidora de Guanyar Alcoi, Mari Carmen Paredes, «els horaris són inadequats, s’han eliminat moltes parades i no hi ha una cobertura suficient, fet que dificulta greument l’accés al treball, als estudis i als centres de salut, especialment per a les persones majors i per a qui no disposa d’alternatives de transport».
A aquestes mancances estructurals s’hi suma la política laboral de l’empresa concessionària, Vectalia, que ha desembocat en una vaga indefinida davant la negativa de la patronal a negociar. Segons Paredes, «esta situació no és responsabilitat dels treballadors, sinó conseqüència directa de la manca de voluntat negociadora de la patronal de Vectalia, així com de la inacció de les administracions competents». Aquesta situació ha reduït encara més la qualitat i la freqüència del servei, agreujant encara més els problemes de mobilitat.
Des de Guanyar Alcoi alerten també de situacions especialment greus, com autobusos que no passen sense cap avís previ, parades sense informació clara i l’absència dels horaris dels serveis mínims en formats accessibles. «No tothom té accés a internet, i és inadmissible que l’única informació siga a través de codis QR o canals digitals», denuncia Paredes, qui afegeix que «la falta de transparència de Vectalia genera desconcert, indefensió i situacions límit per a moltes persones que no poden ni anar ni tornar a casa en condicions adequades. En una vaga indefinida, els horaris dels serveis mínims han d’estar visibles i clars a totes les parades, així com apareixen en els documents oficials».
Des de la plataforma ciutadana recorden que una vaga és sempre l’últim recurs davant la negativa a negociar de la patronal, i reclamen que la Generalitat Valenciana i els ajuntaments assumisquen la seua responsabilitat, garantisquen el servei i exigisquen a les empreses concessionàries unes polítiques laborals justes. Davant l’actual situació, Guanyar Alcoi exigeix solucions immediates, responsabilitats clares i un transport públic digne, pensat per a les persones, que garantisca la mobilitat i la cohesió territorial per damunt dels interessos empresarials.
Sergi Rodríguez, portaveu del grup municipal de Guanyar Alcoi
L’Ajuntament d’Alcoi encara té molts temes pendents en matèria de Memòria Democràtica. Passa el temps i queden per executar compromisos adquirits amb Guanyar Alcoi que posen en valor molts elements de la Memòria Democràtica. Entre altres, la senyalització de les rutes de la guerra i de la lluita obrera de finals del franquisme, amb les seues corresponents plaques identificatives que expliquen els fets en cada punt d’interés històric on es van desenvolupar, o el ja mil vegades reclamat element commemoratiu de la seu de la Primera Internacional que estava ubicada a l’actual C/ Sant Tomàs, o l’actuació al punt de vigilància aèria de la Serreta per explicar el seu important paper per avisar a la població alcoiana de l’arribada dels avions feixistes italians que bombardejaren Alcoi.
Tanmateix, queden encara per llevar les plaques del jou i les fletxes falangistes que encara figuren en alguns edificis de la ciutat, o la retirada de carrers que encara estan dedicats a personatges franquistes com és el cas del C/ General Mola.
L’article 51 de la Llei 20/2022, del 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, estableix la creació de l’Inventari Estatal de llocs de Memòria Democràtica, com a instrument de publicitat i coneixement d’aquests. L’objectiu és conformar una relació d’espais, immobles o paratges on s’han desenvolupat fets de singular rellevància per a la memòria històrica. A Alcoi tenim molta història vinculada a la memòria democràtica i l’hem de posar en valor abans que la deixadesa provoque la perduda d’alguns referents importants. És el cas per exemple d’evitar que amb l’actuació de neteja de murs i façanes d’edificis històrics de la ciutat puga fer malbé a les restes de metralla de les bombes que encara perduren en elles i que, com un llibre obert, fan referència viva dels atacs feixistes a la nostra ciutat. És el cas del mur de l’edifici del Teix recentment restaurat que afortunadament no ha eliminat la totalitat d’aquestes restes però sí algunes d’elles. L’Ajuntament té l’obligació d’incorporar aquests béns històrics patrimonials perquè qualsevol actuació els tinga en compte.
Guanyar Alcoi va aconseguir que després de més de 80 anys després del seu assassinat, l’últim alcalde de la República, Evarist Botella Asensi, tinguera el seu merescut homenatge, i ara el seu retrat ocupa la part central d’una de les parets de l’Ajuntament, on malauradament encara estan els retrats dels alcaldes franquistes no elegits democràticament sinó imposats pel règim dictatorial. O també l’homenatge amb l’acollida en acte solemne al Saló d’Actes de l’Ajuntament de les restes de dos alcoians defensors de la democràcia i la legalitat republicana que gràcies a la Plataforma d’Associacions de Famílies Víctimes del franquisme de les Foses Comunes d’Alacant, van ser exhumats, identificats i retornats al seu poble d’origen perquè els seus familiars pogueren per fi donar-los honrosa sepultura. «Dignitat, memòria, justícia i reparació» són els principis de tota actuació memorialística a la qual estem obligats totes les forces democràtiques. I a Alcoi, l’Ajuntament no actua amb la suficient eficàcia, celeritat i voluntat decidida que aquest tema requereix. És per això que Guanyar Alcoi reclama del govern de la ciutat que complisca amb la Llei de memòria democràtica i execute cadascun dels projectes acordats dalt exposats i altres noves propostes que es puguen fer al respecte abans que s’acabe l’actual legislatura.
La plataforma ciutadana exigeix al Govern de l’Estat que torne a defensar el dret d’autodeterminació del Sàhara Occidental i denuncie la vulneració dels drets humans en els territoris ocupats pel Marroc
Guanyar Alcoi ha anunciat la presentació d’una moció al Ple de l’Ajuntament d’Alcoi per tal de reivindicar la defensa dels drets del poble sahrauí i exigir al govern espanyol que rectifique el seu recent aval al Pla Marroquí d’Autonomia, una posició que contradiu el dret internacional i les aspiracions legítimes del Sàhara Occidental.
La plataforma recorda que Alcoi ha estat durant dècades una ciutat profundament vinculada al poble sahrauí, mostrant la seua solidaritat a través de programes com «Vacacions en Pau», impulsats per l’ONG DAJLA, i mantenint un compromís institucional ferm per part de l’Ajuntament. En aquest context, Guanyar Alcoi considera especialment greu la recent resolució del Consell de Seguretat de l’ONU, que ignora la voluntat sobirana del poble sahrauí i dona suport al pla del Marroc, perpetuant l’ocupació il·legal del territori.
A aquesta situació s’afig el gir unilateral del govern de Pedro Sánchez, que ja el 2022 va abandonar la posició històrica d’Espanya sobre el Sàhara Occidental. Guanyar Alcoi denuncia que aquest aval al Pla Marroquí “consolida una ocupació il·legal i perpetua la injustícia que pateix el poble sahrauí, siga sota la repressió del règim marroquí o a l’exili en condicions infrahumanes”, tal com ha explicat el portaveu de la plataforma, Sergi Rodríguez.
A més, la plataforma destaca que el Congrés dels Diputats —amb l’única excepció del PSOE— ha aprovat recentment una proposició no de llei que insta el Govern a recuperar el posicionament històric d’Espanya i a donar suport explícit a l’autodeterminació. També ha citat el ministre d’Afers Exteriors el pròxim 10 de desembre perquè informe sobre el futur del Sàhara Occidental arran de la resolució de l’ONU.
La moció presentada per Guanyar Alcoi reclama que l’Estat torne a defensar una solució basada en el dret internacional, denuncie la vulneració sistemàtica dels drets humans als territoris ocupats, done suport als esforços de mediació de l’ONU, deixe de bloquejar la llei per a l’adquisició de la nacionalitat per als sahrauís i reconega finalment la República Àrab Sahrauí Democràtica com a Estat de ple dret. “El poble sahrauí no està sol; la seua causa és la causa de tots els pobles que lluiten contra el colonialisme i l’opressió”, ha afegit Rodríguez.
Guanyar Alcoi reafirma el seu compromís amb la justícia i el dret internacional, així com amb la causa sahrauí i insta totes les forces municipals a donar suport a la moció per tal de defensar la legalitat internacional i la dignitat d’un poble que fa quasi mig segle que resisteix contra l’ocupació. La plataforma insisteix que Alcoi ha de continuar essent un referent de solidaritat i defensa dels drets humans.
La plataforma denuncia que el govern d’Alcoi torna a apostar per la privatització del manteniment de la ciutat, incomplint els compromisos de reforçar les brigades municipals i encarint el servei fins a duplicar el cost
Davant l’anunci del nou contracte de manteniment urbà per a tres anys per un valor d’1,4 milions, des de Guanyar Alcoi denuncien que el govern municipal continua desmantellant les brigades d’obres i serveis municipals per afavorir les privatitzacions dels serveis públics. La plataforma ciutadana considera que aquesta decisió evidencia una aposta clara per afavorir les empreses privades en lloc de reforçar els serveis municipals, tal com estava compromés en els acords dels pressupostos de 2025.
Segons expliquen des de Guanyar Alcoi, l’anunci del nou contracte privat reafirma un model de gestió que deixa de banda la recuperació i ampliació de les brigades d’obres i serveis. Actualment, aquestes brigades han passat de ser 26 persones a només 13, i el govern únicament ha incorporat 3 operaris des del 2023, sense cobrir les jubilacions del 2025.
El portaveu de Guanyar Alcoi, Sergi Rodríguez, lamenta que «vam acordar des del principi de la legislatura la necessitat d’ampliar la plantilla de les brigades d’obres i serveis de l’Ajuntament d’Alcoi per poder donar resposta a les demandes veïnals, i en compte de complir adequadament aquest compromís el govern opta per contractar empreses externes». A més, Rodríguez també recorda que «el que demanen els veïns i veïnes és tindre una ciutat ben mantinguda, no que aquest manteniment ho faça necessàriament una empresa privada«.
«El manteniment de la ciutat és un treball constant de competència municipal que s’ha de fer més enllà dels tres anys licitats, per eixe motiu és més segur, eficaç i rendible tindre unes brigades pròpies ben reforçades que no fer contractacions a empreses privades cada cert temps» assenyala Rodríguez.
La plataforma denuncia que, a més de trencar els acords dels pressuposts municipals, la privatització suposa un sobrecost molt elevat per a l’Ajuntament: el contracte adjudicat és d’1.499.943,96 euros per a tres anys, mentre que la mateixa feina realitzada per set treballadors més, incorporats directament a la plantilla municipal, costaria 789.597,42 euros. «Amb aquesta diferència de més de 700.000 euros, resultaria molt més eficient i segur reforçar la plantilla de treballadors que no recórrer a contractacions externes cada cert temps. A més, amb eixe estalvi tindríem disponibilitat de molt més dels 20.000€ anuals que l’empresa adjudicatària destinarà a la compra de mobiliari urbà.», destaca Rodríguez.
«Les privatitzacions són el concepte de servei públic que té l’actual govern de la ciutat: lluny de recuperar i augmentar la plantilla de les brigades municipals, com seria lògic i coherent amb el que necessita Alcoi, s’aposta per deixar de tindre manteniment directe i delegar-lo a empreses privades«, assenyala Rodríguez. Des de Guanyar Alcoi alerten que aquesta política d’externalitzacions provoca un deteriorament progressiu del servei públic i un empitjorament del manteniment quotidià de la ciutat, mentre les associacions veïnals continuen reclamant una atenció estable, continua, digna i de qualitat.
La plataforma ciutadana consideren que el govern municipal torna a recórrer a “parxes in extremis” per maquillar una gestió deficient, en lloc d’apostar per un model de ciutat basat en la gestió pública, eficient i transparent. «El govern no ha complit amb allò acordat amb Guanyar per possibilitar l’aprovació dels pressupostos, i continua apostant per delegar el manteniment a empreses privades augmentant moltíssim el cost del servei», conclou Sergi Rodríguez.
La plataforma ciutadana reafirma el seu compromís de continuar denunciant aquestes pràctiques i defensant uns serveis municipals reforçats, estables i realment al servei de la ciutadania.
Mari Carmen Paredes, regidora de Guanyar Alcoi
Et despertes. El silenci de la casa pesa més que qualsevol soroll. Mires el corredor llarg, estret i fosc. Et fixes en la porta del fons, aquella que du a l’habitació dels fills i, de sobte, el dolor. Un dolor que travessa el pit, que paralitza, que no deixa respirar. No és por. La por ja la coneixes bé: la vas aprendre amb la presència d’aquell que un dia vas estimar.
La por et va ensenyar a sobreviure, a fer-te forta, a fugir, a traure els fills d’aquell infern que ell havia construït. Amb por, sí, però també amb coratge. Vas treballar, vas lluitar, vas creure, fins i tot, que era possible la calma, que ell podria ser pare, que podries viure sense mirar sempre rere la porta.
Però aquell matí, el dolor era d’un altre tipus. Era un dolor que no s’aturava, que naixia del buit i de l’absència. Sabies que alguna cosa s’havia trencat per sempre, que aquell home, aquell que va ser pare, era el causant d’una ferida que no tanca. Mentre camines pel corredor, cada pas pesa més, és com travessar un túnel fosc, un túnel on no hi ha aire. I saps que has d’arribar a la porta, mirar endins, enfrontar-te a allò que cap mare hauria de viure mai.
Arribes i la tens davant teu. Saps que la terapeuta t’ha dit que encara no estàs preparada. Saps que estàs ofegant-te, que et falta l’aire. Saps tantes coses i has fet tantes preguntes sense resposta… Però, igualment, obris la porta. Obris l’espai on dormien els teus fills, on jugaven, on omplien de rialles la casa. Aquell lloc on el pare —l’home que més els havia de protegir— va decidir que les seues vides eren seues i de ningú més, i que podria fer-te mal de per vida. I l’odi, aquell odi que li corria per les venes, va actuar. Va decidir fer-te el mal més gran que es pot fer a una mare.
Ara, eixa habitació està condemnada al silenci. Condemnada a ser el recordatori diari que existeix en persones capaces d’utilitzar els fills com a arma, com a instrument per destruir.
Condemnada a ser el lloc on el temps es para, on la vida queda suspesa entre el record i l’absència, on l’amor més profund es queda congelat.
Tanques la porta, respires i molt profundament. Saps que la vida continua, que tens gent al teu voltant que t’estima i vetlarà pel teu benestar. Ho saps. Però dins teu també sents que no saps res, que no sents. Trenta minuts separen la por que tenies del dolor profund que t’acompanya cada dia.
I, així i tot, saps que hi hauràs de viure. Nosaltres només podem dir-te: «ho sentim, i farem tot el possible perquè no torne a passar». Perquè les polítiques d’igualtat continuen. Perquè els partits feixistes no guanyen la batalla a la veritat. Perquè açò és violència masclista, és violència vicària, i negar-ho és negar la vida mateixa.
Qui no ho reconeix, qui no ho sent, qui no dona suport, està fora de la democràcia. No podem donar per bo que hi haja qui vulga esborrar amb un simple gest tot el camí recorregut, tot l’esforç fet per tantes dones que han lluitat per existir en igualtat.
Perquè la violència vicària no és una idea. És una realitat que trenca vides, que roba futurs, que apaga rialles. I per això cal continuar parlant, denunciant, i lluitant —cada dia— perquè cap mare torne a travessar eixe corredor.
La plataforma ciutadana aconsegueix que el nou plec de condicions marque el full de ruta perquè la neteja viària torne a mans públiques d’ací dos anys, avançant en la reversió de serveis privatitzats de la ciutat.
Guanyar Alcoi assenyala que l’aprovació del nou plec de condicions per al servei de recollida de residus i neteja viària suposa un avanç significatiu en el procés per recuperar la gestió pública d’aquest servei, una reivindicació que la plataforma ha mantingut de manera continuada. La plataforma assegura que el nou plec de condicions, que separa en dos lots la recollida i transport dels residus i la neteja viària, fixa un model que permetrà recuperar el servei a curt termini.
Per a la plataforma ciutadana la limitació de la concessió a cinc anys per al lot de recollida i transport de residus i dos anys per al de neteja viària “posa les bases definitives per a recuperar els serveis privatitzats i per una gestió més sostenible, transparent i eficient” assenyala el portaveu de Guanyar Alcoi, Sergi Rodríguez. Des de Guanyar destaquen que aquest acord incorpora el compromís, fruit de les negociacions amb el govern municipal, que la neteja viària es recupere directament quan finalitze la concessió de dos anys. A més, la plataforma remarca que «la recuperació de serveis públics no sols permet eliminar el marge de benefici empresarial de les grans multinacionals, sinó que garanteix que cada euro invertit revertisca directament en la qualitat del servei i en l’interés general de la ciutadania.»
Rodríguez, explica que “aquest pas és resultat d’un treball constant per anar revertint la privatització de serveis essencials. No és tot el ràpid que voldríem, però sí que és el camí que garanteix que la recuperació siga sòlida i irreversible. A més, serà necessari avançar l’expedient un any abans de la finalització per assegurar que el servei torne a ser públic en temps i forma.»
«La confiança en la gestió pública és clau per assegurar serveis de qualitat que pensen en les persones i no en els beneficis privats” assegura Rodríguez. També destaquen que la municipalització “permet consolidar i millorar les condicions laborals de les treballadores i treballadors, garantint estabilitat, drets i una millor organització del servei”.
La plataforma recorda que aquest avanç s’afegeix a altres assolits durant la legislatura: la posada en marxa de l’Empresa Municipal de Serveis d’Alcoi (EMSA), la recuperació de la gestió del Servei d’Ajuda a Domicili (SADA), l’inici de l’expedient per a municipalitzar la neteja dels edificis públics i la incorporació en els contractes de llarga durada d’una clàusula que permet recuperar la gestió en qualsevol moment.
Guanyar Alcoi també ha lamentat que la dreta haja votat en contra del plec de condicions, “tot intentant frenar un procés que beneficia la ciutadania i no les grans multinacionals”. Per a Rodríguez, “la dreta continua defensant un model que anteposa el benefici empresarial a l’interés públic. Nosaltres no podíem permetre que el plec quedara bloquejat, perquè això hauria fet retrocedir tot el camí recorregut”.
La plataforma ciutadana considera que amb la seua abstenció al plec és un pas estratègic per garantir la recuperació de la neteja viària i d’altres serveis municipals en el futur. La plataforma reafirma el seu compromís amb un model de gestió pública que prioritze la qualitat del servei, l’eficiència econòmica i l’interés col·lectiu de la ciutadania alcoiana.
Diego L. Fernández Vilaplana
Membre de Guanyar Alcoi
Si mireu el vostre compte corrent voreu que avui (dilluns 17 de novembre) us han carregat el rebut de la brossa. I, a pesar de la propaganda de l’Ajuntament, en el millor dels casos heu patit un augment del 2%. Dic en el millor dels casos perquè si no vau poder, o no vau saber, fer el tràmit administratiu quan tocava, per emprar el contenidor marró, l’increment és del 22%, de 96 a 117 euros. A pesar de la propaganda a la premsa, pagada amb diners de totes i tots, no hi ha cap estalvi. No hi ha descompte, tot i que ho van repetir milers de vegades. Una fraudulenta campanya publicitària que, una vegada més, ens pren per bovos.
Us diran que l’augment venia determinat per llei. I aquesta és una veritat a mitges. La normativa diu que el preu del servei s’ha de cobrir amb la taxa i que cal augmentar el percentatge de reutilització i reciclatge. Però no diu com s’ha de fer el repartiment de la càrrega. A Alcoi tots paguem el mateix. És igual si vius a pis de 30m2 o a una mansió. Paguen el mateix rebut els propietaris d’un xalet que la resta. I això no ho diu la llei. De fet, hi ha molts ajuntaments que adapten el rebut al valor cadastral de l’habitatge. A Alcoi no. El govern socialista no mira per les rendes més baixes.
El resultat és que la major part de la gent gran, que té més dificultats amb els tràmits digital, ha acabat pagant un augment brutal. Sector de la població que, normalment, té menys ingressos i produeixen menys residus. I com a conseqüència, ara els qui menys tenen pagaran més. Tot molt coherent.
El problema no acaba ací. La despesa pressupostària de la recollida selectiva ve determinada per la quantitat total de residus que generem entre tots, com és lògic. Però també pel benefici empresarial que s’emporta Fomento de Construcciones y Contratas. Empresa participada majoritàriament per Carlos Slim, un magnat mexicà que acumula més de cent mil milions de dòlars.
El contracte està caducat, amb pròrrogues des de 2022, a raó de quatre milions d’euros anuals. La multinacional, de fet, gestiona la brossa i la neteja des del 1979. Molts de vosaltres ni havíeu nascut. I no cal que us parle del servei. Els carrers estan bruts. Crec que ho han estat sempre, però als darrers anys el nivell és lamentable. Fins al punt que resulta difícil trobar una ciutat més bruta que la nostra. I els contenidors poden passar-se més d’una setmana a vessar sense que els buiden.
Ara, l’esquerra té l’oportunitat de demostrar les seues prioritats. Gestionar el servei de neteja i recollida directament. En primer lloc, per millorar-lo, cosa que no sembla gens difícil. I, en segon lloc, per reduir-ne el preu total. Però, per sobre de tot, per redistribuir la càrrega impositiva. Perquè paguen més el qui més tenen, menys la resta i deixe d’enriquir-se l’Slim amb els nostres impostos.
Ximo Nebot, membre de Guanyar Alcoi
No pot haver-hi transició ecològica sense justícia social. Perquè el canvi de model no pot recaure únicament sobre les persones amb menys recursos. Necessitem polítiques públiques que garantisquen que tota la ciutadania puga viure de manera sostenible, sense que això siga un privilegi per a uns pocs.
Això implica assegurar que els productes respectuosos amb el medi ambient —alimentaris, tèxtils, energètics o de consum quotidià— siguen assequibles per a tothom. No és just que cuidar el planeta siga més car que destruir-lo. Els poders públics han d’impulsar mesures per reduir preus, fomentar la producció local, recolzar el petit comerç i gravar aquelles activitats econòmiques que contaminen o exploten recursos sense control.
També cal garantir l’accés a un habitatge digne, eficient i sostenible, construït amb criteris de responsabilitat ambiental i social. Les noves promocions urbanes han de prioritzar la rehabilitació, l’eficiència energètica i l’ús de materials respectuosos amb el medi. L’habitatge ha de deixar de ser un instrument d’especulació per convertir-se en un dret humà i ecològic. Només amb justícia social, igualtat i sostenibilitat podrem avançar cap a una societat justa, verda i solidària.
Davant el model actual de creixement il·limitat, el decreixement es presenta com una alternativa sensata i humana. No es tracta de viure pitjor, sinó de viure millor amb menys, reduint el malbaratament i el consum excessiu. El decreixement aposta per una economia més local, circular i solidària, que pose la vida i el benestar per damunt del benefici econòmic.
El consum responsable és una peça fonamental d’aquest canvi: comprar només allò que necessitem, prioritzar productes duradors, de proximitat i amb criteris ètics i ecològics. Aquesta manera de viure no sols redueix la petjada ecològica, sinó que fomenta la igualtat i la justícia social, perquè reparteix millor els recursos i respecta els límits del planeta.
Decréixer no és retrocedir: és avançar cap a una societat més humana, equilibrada i sostenible. Tots i totes formem part del problema, però també podem ser part de la solució. El canvi de model comença per nosaltres mateixos:
Cada gest compta. La coherència quotidiana és l’arrel de la transformació col·lectiva. El canvi climàtic no és una qüestió d’ideologies, sinó de supervivència. Però les ideologies determinen com afrontem aquesta realitat: amb responsabilitat i justícia, o amb negació i egoisme.
Ja no hi ha temps per discursos buits ni per polítiques de maquillatge verd. Necessitem accions reals, compromisos valents i una ciutadania activa i crítica.
Cuidar el planeta no és una opció, és un deure moral i polític. Perquè sense natura, no hi ha futur. I des de Guanyar Alcoi, continuarem treballant per un Alcoi sostenible, verd, just i viu, on el decreixement i el consum responsable siguen les bases d’un futur digne per a totes i tots.
La plataforma ciutadana organitza la projecció del documental sobre el poeta de la Generació del 27, amb la presència del seu director, el pròxim divendres 14 de novembre al Club d’Amics i Amigues de la UNESCO a les 18.30h, per a reivindicar la seua memòria i el seu llegat literari.
El pròxim 14 de març, a les 18.30 hores, el Club d’Amics i Amigues de la UNESCO (C/ Cid, 12, Alcoi) acollirà la projecció del documental dedicat a Luis Cernuda, poeta exiliat i figura clau de la Generació del 27. L’activitat, organitzada per Guanyar Alcoi, comptarà amb la presència del director del film, que participarà en un col·loqui posterior amb el públic.
Amb aquesta iniciativa, Alcoi se suma a la sèrie de ciutats d’arreu de l’Estat que estan recuperant l’obra i la memòria de Luis Cernuda, coincidint amb el 62é aniversari de la seua mort en l’exili mexicà. El documental ofereix una mirada profunda a la vida i obra del poeta sevillà, amb la destacada interpretació de l’artista granadí Juan Pinilla en el paper de Cernuda i la col·laboració plàstica del pintor Andrés Vázquez de Sola. El cartell oficial de la pel·lícula, realitzat pel dibuixant i dissenyador almerienc Joaquín López Cruces, inclou una fotografia històrica de Walter Reuter que mostra el poeta a la platja de la Malva-rosa de València.
Des de la plataforma ciutadana asseguren que “el record de figures com Cernuda ens ajuda a entendre la importància de la cultura com a eina de resistència i memòria”. A més, també destaquen la importància de «portar a la nostra ciutat activitats que connecten amb la història i la sensibilitat artística d’altres territoris”.
Guanyar Alcoi convida la ciutadania a participar en aquesta sessió cinematogràfica i col·loqui, amb la voluntat de continuar fomentant espais de diàleg i reflexió cultural. “Des de Guanyar volem fer d’Alcoi una ciutat viva, oberta a la cultura i compromesa amb la memòria històrica”.
*Es pot visualitzar el tràiler ací: https://www.youtube.com/watch?v=pbUERNi2MGM
La plataforma ciutadana denuncia el deteriorament i la falta d’espai i de condicions de conservació de l’Arxiu Municipal i reclama una solució immediata que garantisca la seguretat de tota la documentació històrica d’Alcoi
Guanyar Alcoi presenta una moció a l’Ajuntament aquest divendres perquè s’adopten mesures urgents per a garantir la preservació del patrimoni documental de la ciutat, davant les greus mancances que pateix l’actual Arxiu Municipal, tant pel que fa a l’espai com a les condicions ambientals i de conservació.
Segons informa la plataforma ciutadana, l’Arxiu Municipal és una peça clau del patrimoni històric, administratiu i cultural d’Alcoi, però actualment es troba en una situació de risc que posa en perill la integritat de la documentació. Entre les deficiències detectades s’hi troben fallades dels aparells de climatització, absència de control d’humitat, problemes de goteres i fugues d’aigua, falta de ventilació adequada, il·luminació deficient i l’absència de sistemes de detecció de fums o incendis.
El portaveu de Guanyar Alcoi, Sergi Rodríguez, assenyala que «el volum de documentació ha augmentat de manera notable, superant la capacitat dels espais actuals, i això està impedint inclús rebre noves donacions de valor patrimonial». A més, denuncia també que «no hi ha una separació adequada entre l’ús bibliotecari i el de l’arxiu, fet que dificulta tant la consulta dels usuaris com la tasca tècnica del personal».
Rodríguez afirma que «no estem parlant d’un problema menor, sinó d’un risc real de deteriorament i pèrdua d’informació històrica i administrativa que és de tots els alcoians i alcoianes», motiu pel qual Guanyar considera imprescindible un canvi de rumb per part del govern municipal.
Davant aquesta situació, la plataforma reclama que es tinga en compte la valoració tècnica de les deficiències ja detectades, que es busque o habilite un nou espai en condicions òptimes i que es pose en marxa un pla d’actuació per a la millora de la gestió arxivística i la conservació documental, d’acord amb la normativa vigent.
Guanyar Alcoi considera que salvaguardar el patrimoni documental del municipi és una responsabilitat inajornable i recorda que la memòria col·lectiva d’un poble només es preserva si s’actua amb previsió i compromís. «No podem permetre que la deixadesa del govern d’Alcoi acabe fent desaparéixer part de la nostra història», conclou Rodríguez.
Ximo Nebot, membre de Guanyar Alcoi
El planeta patix una crisi ecològica sense precedents. El canvi climàtic ja no és una advertència llunyana, sinó una realitat que vivim cada any: inundacions, incendis, onades de calor, sequeres i pèrdua de biodiversitat. Tots aquests fenòmens són conseqüència directa d’un model econòmic i polític basat en el benefici immediat i en la falta de previsió i responsabilitat. Per això, és imprescindible parlar clar i sense ambigüitats sobre la responsabilitat dels poders polítics, siguen del color que siguen.
Els partits de dreta i extrema dreta, en molts casos, han negat o minimitzat l’existència del canvi climàtic, considerant-lo un debat ideològic o una invenció dels moviments ecologistes. Aquest negacionisme, disfressat sovint de “llibertat econòmica” o “defensa del progrés”, només ha servit per a protegir els interessos de grans corporacions energètiques, constructores i agroindustrials, responsables d’una gran part de les emissions contaminants.
La seua aposta per la desregulació, la privatització dels recursos naturals i la reducció del paper de l’Estat ha afeblit les polítiques públiques de medi ambient, la protecció del territori i la inversió en energies renovables. Aquesta visió curta i purament econòmica ha contribuït a l’empitjorament del nostre entorn natural i de la qualitat de vida de les persones.
Els governs i partits d’esquerra, tot i reconéixer la gravetat de la crisi climàtica, han caigut massa sovint en la contradicció entre el discurs ecologista i la pràctica política. Han aprovat declaracions d’emergència climàtica i compromisos internacionals, però moltes vegades sense dotar-los dels recursos ni de la valentia política necessària per a fer-los realitat.
El model econòmic i de creixement il·limitat no ha estat qüestionat de fons, i les polítiques ambientals han quedat subordinades a interessos electorals o corporatius. L’esquerra ha de recuperar el seu compromís amb la justícia climàtica i social, entenent que no hi haurà igualtat ni benestar sense un planeta habitable.
Els ajuntaments i les administracions públiques tenen una responsabilitat directa en la prevenció i gestió de les catàstrofes naturals. No és suficient actuar només després del desastre. Cal invertir en prevenció, planificar urbanísticament amb criteris ambientals, gestionar adequadament els boscos i rius, garantir una gestió eficient de l’aigua i promoure un model de ciutat sostenible.
Els polítics tenen l’obligació d’escoltar i respectar el criteri dels tècnics i especialistes en la matèria a l’hora de dissenyar, projectar o transformar qualsevol espai de la ciutat. Les decisions urbanístiques i mediambientals no poden basar-se en interessos partidistes, sinó en criteris tècnics, socials i ecològics que garantisquen la seguretat, la sostenibilitat i la qualitat de vida de la ciutadania.
Des de Guanyar Alcoi tenim un compromís ferm amb el medi ambient. Defensem una ciutat habitable, verda i sostenible, on les polítiques públiques posen la vida al centre, on la natura siga respectada i integrada en el desenvolupament urbà, i on cada decisió municipal tinga en compte el seu impacte ambiental i social.