La plataforma ciutadana entén que un pàrquing dissuasiu ha de dissuadir de l’ús del cotxe i no incentivar-lo tal com anima el govern de Toni Francés a l’anunci del nou pàrquing de la Riba que atraurà més trànsit al Centre empitjorant la situació.
Mentre s’elabora la nova ordenança de conversió en zona de vianants del Centre, el govern ha anunciat l’obertura del pàrquing de la Riba en les xarxes de l’Ajuntament amb la següent premissa: «Un pàrquing per a tu, perquè pugues vindre al centre i poder trobar lloc on aparcar amb facilitat». Des de Guanyar Alcoi s’entén que aquest anunci no és coherent amb els objectius pels quals s’hauria de treballar.
En primer lloc, perquè el pàrquing de la Riba s’havia anunciat en primera instància com un pàrquing dissuasiu amb vista a la conversió en zona de vianants del Centre. Un fet que des de Guanyar Alcoi consideren incongruent i d’altre temps, ja que «els pàrquings dissuasius han d’estar a l’exterior dels barris afectats per fer que els cotxes no entren a la zona que es vol pacificar i en este cas el pàrquing està dins del mateix barri i amb el que has de passar pel Centre per poder accedir i eixir de l’aparcament» assenyala el regidor Sergi Rodríguez.
Per una altra banda, des de la plataforma municipalista s’entén que si la intenció del govern fora realment pacificar el barri del Centre i reduir el trànsit de cotxes per als desplaçaments dins de la ciutat aleshores no farien un pàrquing anunciant les facilitats d’anar en cotxe al Centre i convidant a la ciutadania a que ho faça. Tal com puntualitza Rodríguez «sembla que el regidor Jordi Martínez no ha entés bé en què consisteixen les polítiques de reducció del trànsit, les conversions a zones de vianants o fins i tot quins són els objectius de l’agenda 2030 i les polítiques per a combatre el canvi climàtic. Les polítiques d’este govern van totalment en contra facilitant l’ús del cotxe i animant al seu ús. La planificació d’este aparcament ve més bé d’un altre temps passat i amb objectius del passat centrats a facilitar l’ús del cotxe per la ciutat, però hem de pensar en la mobilitat del futur que volem i esta implica reduir l’ús del cotxe tot el possible» puntualitza Rodríguez.
A Guanyar Alcoi pensen que és responsabilitat del govern incentivar les opcions que afavorisquen que els ciutadans i ciutadanes puguen anar al Centre sense haver d’agafar el cotxe així com treballar en la millora de les condicions de vida al barri. Segons argumenta Rodríguez «primer s’ha d’invertir i potenciar l’ús del transport públic perquè siga una vertadera alternativa a l’ús del transport privat, així com l’ús d’altres mobilitats sostenibles i fer la ciutat més caminable. Si el que es vol és que el Centre tinga més vida s’ha de treballar per fer que visca més gent al barri, fent-lo més còmode per viure, amable i atractiu, no amb més cotxes. I si parlem d’aparcaments, en compte de fer pàrquings que en cap cas són dissuasius i que faran que circulen més cotxes el que s’hauria de fer és afavorir al veïnat del barri creant zones d’aparcament prioritari per als residents i per als professionals perquè puguen cobrir les necessitats pròpies de la seua faena«.
La plataforma ciutadana ha organitzat una ruta teatralitzada sobre la Revolta del Petroli per al dia 3 de març. S’havien planificat 100 places i les inscripcions van sobrepassar eixa xifra en menys de 24 hores. Des de Guanyar s’havia proposat que l’Ajuntament organitzara la ruta però el govern de Toni Francés no va voler.
En el plenari ordinari del 8 de setembre de 2023 Guanyar Alcoi va proposar que la ruta teatralitzada sobre la Revolta del Petroli s’organitzara de nou des de l’Ajuntament. La ruta va tenir gran èxit quan es va fer en tal juliol de l’any passat amb motiu del 150 aniversari d’aquests fets històrics. El govern de Toni Francés va denegar eixa possibilitat al·legant, en boca de la regidora de Turisme, Lorena Zamorano, que «la regidoria de Turisme no fa rutes. Va haver uns anys que vam dur endavant una política per poder tindre eixe recurs en la ciutat, però ja hi ha empreses privades de guies locals que les fan, i és la seua activitat. Fer nosaltres rutes i menysprear la seua tasca no ens sembla bé». La regidora de Guanyar Alcoi, Mari Carmen Paredes, puntualitza que «és un fet que l’Ajuntament sí que organitza rutes guiades, com és el cas de les anuals ’10 excursions voltant Alcoi'». Des de la plataforma municipalista es va decidir organitzar les rutes pel seu compte.
El passat dimarts 12 de març de la setmana passada es va anunciar que la ruta tindria lloc el dia 3 de març i es va obrir un formulari d’inscripció perquè les persones que volgueren s’inscriviren per a participar gratuïtament en la ruta. En menys de 24 hores les places previstes, al voltant de 120 persones, es van exhaurir i el formulari ja no admet inscripcions, ja que fins i tot hi ha llista d’espera per si algú anul·la la seua participació.
Guanyar Alcoi també va organitzar al desembre passat la ruta ‘Els escenaris de la guerra civil a Alcoi’ on es van recórrer diferents llocs de la ciutat i es va visitar el Refugi de Cervantes amb gran èxit; les inscripcions també van ser esgotades en un dia.
Des de la plataforma ciutadana mostren el seu content i alegria per l’èxit de la iniciativa i anuncien que organitzaran més rutes com aquesta per a cobrir la demanda que no atén el govern. Tal com explica Paredes “sabíem que hi havia gent interessada perquè ja ens ho havien comunicat i ens ha alegrat veure l’alta demanda a l’igual que en la ruta organitzada en desembre sobre ‘Els escenaris de la guerra civil a Alcoi’. És una llàstima que el govern de Toni Francés haja donat l’esquena una vegada més a la memòria de les treballadores i treballadors, però nosaltres seguirem organitzant aquest tipus de rutes perquè creiem que són necessàries”.
Imatge de capçalera per El Salto Diario
El tema de la Rosaleda és una d’eixes intervencions que cal remarcar per a no permetre mai més que es torne a repetir tal barbaritat en la política urbanística del nostre poble.
Fem memòria: durant l’estiu del 2001 l’Ajuntament d’Alcoi governat pel PP de Peralta i Sedano va iniciar els tràmits per a la construcció d’un aparcament subterrani en la Plaça de la Constitució (popularment coneguda com La Rosaleda). L’obra es va licitar i va ser adjudicada a la unió temporal d’empreses (UTE) d’«Enrique Ortiz e Hijos i Auplasa», amb un projecte que no respectava la zona verda que aleshores hi havia allí.
La Carrasca-Ecologistes en Acció i un grup de veïns amb més de 6.000 signatures arreplegades, van presentar un recurs contenciós administratiu i van demanar la suspensió cautelar de les obres, però el Tribunal ho va denegar perquè l’Ajuntament va al·legar que l’eliminació de la zona enjardinada era transitòria, ja que el concessionari havia de reposar-la exactament en la mateixa situació en què es trobava abans de les obres, cosa que no va resultar certa. Per aquest motiu es va presentar un nou recurs contenciós administratiu que va ser aprovat en una sentència del TSJ emesa l’octubre de 2005, ratificada posteriorment pel Tribunal Suprem i pel Constitucional, obligant l’Ajuntament d’Alcoi a reposar la zona verda. La sentència que obligava a restaurar la legalitat en la Rosaleda fou en el 2007, quan encara governava el PP de J. Sedano. Des d’aleshores fins a febrer d’enguany, que finalment comencen les obres complint la sentència, han passat 17 anys. Des del 2007 al 2011 el PP no va moure absolutament res per complir la sentència, sols criticar als denunciants, i del 2011 fins al 2023 el PSOE de Toni Francés ha acumulat un llarg historial de retardaments.
A aquesta il·legalitat executada pel PP, no ho oblidem, se suma la de la urbanització de
Serelles, l’estafa del Bulevard i els sobrecostos del Teatre Calderón.
El PP va executar una il·legalitat malgrat les justificades advertències de la ciutadania. Il·legalitat fragant que fou confirmada i sentenciada pels Tribunals. L’obra, com la del Calderón, la va fer l’empresari Enrique Ortiz, amic del PP i del que tots i totes coneixem del seu historial de pas pels tribunals per ser condemnat en casos de corrupció. És a dir, estem davant d’un problema, l’origen del qual deriva de les nefastes polítiques del PP que durant els seus anys de govern han condicionat negativament l’avanç de la ciutat. Anys de sobrecostos, d’il·legalitats urbanístiques i malbarataments de recursos de les arques públiques dels que els culpables han eixit indemnes.
Però també és cert, i tampoc ho oblidem, que la mala gestió del PSOE durant els 12 anys que han passat des de la sentència definitiva no ha fet més que allargar l’obra necessària i augmentar el cost de la mateixa d’aproximadament 1.500.000€ a més de 4.800.000€. I també desatenent les advertències dels veïns, de la Colla Ecologista i d’EUPV -fins i tot dintre del govern-, quan observaven que els projectes que presentaven tampoc complien correctament amb la restauració de la zona verda. I no ni en una ni en dues vegades, si no en varies ocasions. Intencionadament o per inoperància? Que cadascú traga les seues pròpies conclusions. Fins i tot, la darrera advertència del TSJ de juliol del 2023 és absolutament contundent: “No es necesario recordar hacer reseña de los múltiples autos dictados por esta Sala y Sección en ejecución de Sentencia desde entonces (2007). Pocas veces nos topamos con un incumplimiento tan grave y craso…Pues lo contrastado hasta ahora en la insinceridad de la desobediencia disimulada por parte del Ayuntamiento”. També adevertències de multes a l’Alcalde i Regidor/a a «pagarse con su peculio personal». I posats a parlar de multes: no seria de justícia que aquells que han comés la il·legalitat assabentats com estaven que la cometien, pagaren de la seua butxaca el cost de la reparació?
Sergi Rodríguez, portaveu del grup municipal de Guanyar Alcoi
Diego L. Fernández Vilaplana
“Antes que res alcoyans,
ahí no partirem palles.
Primer Moros i Cristians;
Después, festa de les Falles”
Escric aquestes paraules 1 a l’agost, durant l’enèsima onada de calor, suggestionat per unes temperatures horroroses. No pretenc que la canícula siga cap atenuant, només intente explicar les circumstàncies que m’han impulsat a escriure sobre la piscina municipal del meu poble. Més en concret, sobre el sorprenent origen diví de l’estany olímpic que ha esdevingut refugi climàtic per a les darreres generacions. I sobre les Falles alcoianes. Sí, heu llegit bé, a Alcoi també van haver falles, ara fa 90 anys, a l’estiu de 1933.
Sembla una heretgia, que a la capital mundial dels Moros i Cristians un grapat d’artistes delirants intentaren introduir unes festes alienes. I així ho ha descrit la historiografia realment existent, la de tota la vida, la franquista. Les falles aterren al mig d’un conflicte entre l’Ajuntament i l’Associació de Sant Jordi (ASJ) –encarregada d’organitzar la trilogia en honor d’aquell estrany màrtir de la Capadòcia. Es tracta d’una situació que es repeteix a tot arreu, amb la recentment estrenada laïcitat de l’estat per part de les autoritats republicanes. A Sevilla, per exemple, les confraries es van negar a processonar per Setmana Santa en protesta; totes excepte “La Valiente”, la Estrella de Triana, la verge republicana.
No es tractava d’un debat teològic, no us penseu. Era, com sempre, una qüestió purament econòmica. L’Església espanyola, així en majúscules, la Catòlica, Apostòlica i Romana perdia poder amb l’entrada en vigor de la nova Constitució del 1931 que resava –mai pitjor dit– que “l’Estat no podrà, en cap cas, sostenir, afavorir, ni auxiliar econòmicament les Esglésies, Associacions i Institucions religioses”. Aquesta vegada en plural, per tant, ni un duro per a les apostòliques ni per a les altres, que passaven totes a ser iguals: “Totes les confessions religioses seran considerades com a Associacions sotmeses a les lleis generals del país”.
Siga com siga, això de la igualtat amb altres credos no va agradar als Segura i companyia i l’acatament de la legislació, doncs tampoc. El cardenal primat i arquebisbe de Toledo, Pedro Segura y Sáenz, es va veure compromés en un intent d’evasió massiva d’impostos i frau amb la venda del patrimoni eclesiàstic i l’expatriació de capitals. El mateix prelat que va enviar els catòlics a una croada contra els rojos–separatistes–maçons–indesitjables: “Cuando los enemigos del reinado de Jesucristo avanzan resueltamente, ningún católico puede permanecer inactivo”. El seu substitut al càrrec, Isidro Gomà y Tomás, era menys sofisticat encara: “España y la anti-España, la religión y el ateísmo, la civilización cristiana y la barbàrie”. Ho escric en castellà perquè al traduir-ho perd dramatisme.
No us preocupeu que arribaré a la piscina, passant per les falles.
LES FALLES
Aquest ambient, diguem-me, enrarit va aterrar al meu poble, com a molts altres. L’Ajuntament no va atorgar permís a l’ASJ per passejar el sant i les seues suposades restes òssies; i l’Associació va anunciar que no hi haurien festes de moros. Una cançó popular de l’època explicava que “els cavernícoles no volen Festa, per que Sant Jordi ix sense cera”. El consistori va aprofitar la situació per a assumir l’organització i substituir la corriolada beata per una cercavila cívica. No totes les comparses (a Alcoi en diuen filaes) ho van acceptar de bon grat. La Llana, Abencerratges, Marraskesch, Gusmans, Bascos i Muntanyesos “inhibiéronse”, diu el llibre d’actes municipal del 23 d’abril de 1932. Com a conseqüència, per ofici de l’alcaldia, les sis díscoles van ser extingides. I, en paral·lel, en sorgeix una de nova anomenada Asturs.
Coneixent la proverbial tolerància que caracteritza el personal més significat en aquest àmbit, podem imaginar l’embolic. Ací diríem que es va armar un bon “Petrólio” (però d’això ja vaig escriure a aquest mateix llibret l’any 2022). La utilització partidista de les tradicions per part de la dreta política i social, amb la religió com a senyera, va ser una constant al quinquenni republicà. Davant la mobilització de la classe obrera organitzada en sindicats anarquistes, fonamentalment, i també socialistes; s’alçà la croada del bàcul i la creu. Els moderns ara en parlarien de batalla cultural. Però, poca broma, recordeu que els anys trenta van veure nàixer la serp del feixisme. El que patim ara no és més que una bufonada si ho comparem amb aquella tragèdia original.
Com us deia, la poca historiografia existent vincula la irrupció de les falles amb el conflicte religiós. I esments a l’hemeroteca no en falten, però jo tinc els meus dubtes. El director de l’arxiu local, Josep Lluis Santonja, fa referència també al “desprestigi” d’unes celebracions molt lligades al “consum abusiu d’alcohol”. Perquè com tothom sap en falles ningú no beu. No soc cap expert i la hipòtesi caldria corroborar-la, però la publicació oficial El Fallero no destil·la anticlericalisme.
Es parla d’una certa improvisació l’any 33, quan només es van construir sis efímers monuments. De l’impuls d’un nodrit grup de pintors, escultors i artesans com ara Juan Arques, Antonio Pérez, Arjona Vallet, Juan Amorós, Alfonso Gisbert, Juan Masià i José Vós, entre d’altres. I se’n parla molt d’esperit valencianista. Al contrari que a Alacant, on les falles van aterrar l’any 28 –en plena dictadura de Primo de Rivera–, ací no es va voler camuflar la inspiració valenciana canviant el nom originari.
Hi ha, per tant, un evident interés laboral per part dels artistes locals, alguns amb experiència prèvia al sector a la ciutat de València. Existeix, en els seus inicis, una empenta innegable per part del Centre Valencianista d’Alcoi, entitat signatària de les Normes de Castelló del 32. I, caldria no oblidar-ho, les falles permeten un protagonisme a les dones que les Festes de Sant Jordi li neguen. En aquell moment i pràcticament fins a l’actualitat, ningú no ho desmentirà, són un espai eminentment masculí –empraré l’eufemisme per poder continuar vivint tranquil·lament a casa meua.
També, per suposat, les Falles d’Alcoi van gaudir de les transformacions que una recent exposició al Museu Valencià d’Etnologia va batejar com “La República de les falles”. Ens referim a un fort desenvolupament artístic; una gran participació; una major democratització i visibilització de les dones, i una creixent politització. Però la lectura franquista sembla errònia. Ningú no pretenia substituir les festes de moros pel seu component religiós ni implantar un aquelarre de menjacapellans.
On anava, les falles van tenir una gran acollida i l’any següent –al 34– se’n van plantar catorze i quinze l’any 35. Pràcticament tota la ciutat va gaudir d’unes tees que sorprenien per la seua monumentalitat. Per tot arreu hi havia, al carrer Fermín Galán (passeig que honorava el màrtir republicà), a la plaça de la República, a l’avinguda Blasco Ibáñez o al barri Pi i Margall (en memòria del president federalista de la I República).
Sé el que esteu pensant. Durant la República, els noms dels carrers a Alcoi molaven. Ara ja no, sants i verges es reparteixen el nomenclàtor al cinquanta per cent.
LA PISCINA
I al barri de Canalejas (el polític ferrolà va ser cuner a Alcoi), al juliol del 35, una estructura de deu metres reivindicava una piscina municipal. La crítica no és evident. Es tracta d’una mena de mausoleu, que no arriba a ser una piràmide, coronat per una figura femenina nua a mode de pinacol. Als quatre costats un seguit de ninots realitzen exercicis o es banyen en una tina, o alguna cosa semblant. Al suplement de El Fallero que correspon al barri la “relació y explicació” apunta que l’obra de Juan Masià reclama la instal·lació “en les umbrienques ‘Uxoles’” per a que el poble no haja de fer més la granota “per malecóns y per bases, que cuan no yan serps de auya yan sangoneres acuátiques…” [sic.].
Però m’interessa especialment la referència de l’autor, Culet de Siri, als qui canten a la “Infinita Natura”. Fa referència així al potent moviment anarquista que va arrelar a la ciutat durant el segle XIX. I que al primer terç del XX il·lumina el naturisme i el nudisme: “…no volem ser aquell que tira, pega y s’amaga y después que insite a dir «¡Vaya gente pornogràfica!”. A la premsa conservadora els hi deien coses pitjors com “salvajes” i “primitivistas”. Torne a passar-me al castellà, aquesta vegada per insultar.
En realitat, el naturisme deriva de l’higienisme dinové (res a veure amb els dentistes) de metges i urbanistes preocupats per les pandèmies –com la còlera– derivades de les insalubres ciutats industrials. I que preconitzava la hidroteràpia; juntament amb la desinfecció, el clavegueram, l’aigua corrent i un llarg etcètera del que ara ens semblen obvietats. D’ací que l’anhelada piscina es convertira en objectiu polític dels apolítics.
La història de les Falles d’Alcoi va acabar abruptament. L’any 36 no van haver falles perquè es van tornar a canviar les dates (del juny del 33 i el juliol del 34 a l’agost de 1936) i el cop d’estat feixista els hi va privar. Però, mira per on, el conflicte va fer realitat el somni de Culet de Siri.
El Comité Revolucionari de Defensa, liderat per la CNT àcrata, va encetar el projecte l’any 37, una vegada col·lectivitzada l’economia local. Hi havia, com ara, mancança de matèries primeres, però l’enginy va salvar el darrer obstacle.
I ací és on va haver d’intercedir l’Església catòlica perquè l’alcoiania gaudira d’una piscina en condicions. En realitat van intervenir tres esglésies: la de Santa Maria, la de Sant Agustí i la de Sant Maure i Sant Francesc –aquests dos darrers sants compartien temple com si es tractés d’estudiants. Els tres edificis van ser desmuntats pedra a pedra i amb el material, de primera qualitat, es va fer una “piscina que pot ser que la envidiaren les urbes més populoses”. A les “umbrienques” Uxoles, en concret a la carretera Mascarelles de la partida de l’Horta Major, dins del perímetre de l’actual Parc Natural de la Mariola.
En realitat, tot i ser del gremi, encara no tinc clar que es puguen extraure massa aprenentatges de la història, però aquesta sembla contenir una peculiar lliçó. La febre iconoclasta va esdevenir ben particular al meu poble. I en lloc d’incendiar les parròquies les van transformar en una vella reivindicació del poble. Una crònica que també es pot llegir a partir de les festes populars: de Moros a Falles o a l’inrevés.
El canvi en la concessió d’autobús ha provocat canvis en la ruta Alcoi-València, eliminacions d’horari i parades provocant malestar entre els usuaris i usuàries que feien servir aquest servei habitualment
La durada del trajecte de la línia s’ha incrementat fins a 2.30 h fent que es tarde el mateix anant en tren que en autobús; agreujant així, la incomunicació d’Alcoi amb la capital
La línia d’autobusos públics Alcoi-València, més coneguda com a Travicoi, ha canviat de l’empresa Transvia a Alsa, mitjançant una nova concessió de la Conselleria de Transport. Aquest canvi s’ha produït sense previ avís als usuaris i usuàries de la línia, que «del dia a la nit s’han trobat que la línia d’autobusos havia sigut modificada i, a més amb canvis d’horaris i de parades, deixant a molts viatgers sense poder pujar a l’autobús i havent de recórrer a altres transports.» assenyala el portaveu de la Plataforma ciutadana, Sergi Rodríguez Castelló.
La nova línia que substituïx a l’anterior, a més, es tracta d’una ruta amb parada en Alcoi, Cocentaina, Muro, Albaida i Xàtiva o Gandia, fent que els trajectes duren 2.30 h i amb sols dos viatges directes al dia Alcoi-València. «A més, s’ha eliminat la parada d’Ibi, deixant a la població sense servei, a Alcoi les parades de l’Uixola i el Teix, també han sigut eliminats i a València s’ha eliminat la parada de Plaça Espanya i de l’Hospital de la Fe, fent que les persones que utilitzaven este servei per anar a l’hospital per motius mèdics o a visitar familiars no el puguen utilitzar.» argumenta Rodríguez.
«Molts estudiants s’han queixat del canvi de ruta que fa que s’eternitze el seu viatge fins a la capital. Evidentment, és necessària una connexió Alcoi-Gandia, però no a cost d’empitjorar el servei que ja teníem. A més a més, han deixat de funcionar els bons jove que estaven vigents fins a juny i tampoc s’ accepten el carnet jove i el carnet de família nombrosa. Un fet totalment inadmissible.» afegeix Rodríguez.
Davant d’aquest canvi, ni les diferents empreses, ni la Conselleria de Transport han avisat a la ciutadania dels canvis que s’han produït, augmentant el malestar per l’empitjorament del servei públic. «Ací veiem una falta greu per part del govern d’Alcoi al no estar actuant amb contundència i urgència per a reclamar a la Conselleria de Transport que, almenys, la ruta siga la mateixa que amb la concessió anterior.» puntualitza Rodríguez. Des de Guanyar Alcoi ja van denunciar fa poc l’estat de l’Estació d’Autobusos i la manca de senyalització i informació, que continua sense ser arreglada, ja que a l’estació no hi ha cap cartell informatiu que avise dels canvis produïts en aquesta línia.
Des de la plataforma ciutadana denuncien que «s’ha d’apostar pel transport públic i de qualitat, millorar el servei perquè siga la millor opció abans que el transport privat i, a més aquest tipus de canvis no fan més que agreujar la incomunicació de la nostra ciutat.» conclou Rodríguez
Amb l’anul·lació de la peatonalització l’ecoparc mòbil ha deixat d’instal·lar-se a l’avinguda País Valencià. Guanyar Alcoi demana que es prioritze un servei que facilita la separació de residus a unes poques places d’aparcament i que es torne a posar en marxa el servei al Centre.
La deficient gestió del govern de Toni Francés en exposar documentació insuficient a la consulta pública del procés participatiu de l’anterior ordenança de conversió en zona de vianants del Centre ha provocat, que el trànsit rodat i l’aparcament de cotxes hagen tornat als carrers del Centre amb tots els seus perjudicis derivats. Un d’ells és que el servei d’ecoparc mòbil que es prestava dins del contracte de neteja i recollida de residus i que se situava en l’avinguda del País Valencià del primer dilluns fins al primer diumenge del mes s’ha deixat de prestar.
En la primera reunió de la mesa de mobilitat convocada el passat dilluns 29 de gener per a tractar la redefinició de la conversió en zona de vianants del Centre el govern va presentar a planificació del nou procés participatiu i la seua calendarització. Amb els terminis plantejats pel govern les noves restriccions de trànsit que es puguen acordar tardaran més de sis mesos com a mínim en posar-se en marxa.
Des de Guanyar Alcoi consideren que aquest servei plantejat com a dinamitzador en la correcta gestió dels residus, que proporciona a la ciutadania una infraestructura propera per a poder facilitar la separació dels residus és positiu i que s’hauria de prioritzar la seua instal·lació a l’espai ocupat per aparcaments.
El grup municipal de Guanyar Alcoi proposarà al govern que s’estudie la tornada de l’ecoparc mòbil al Centre. En paraules de Mari Carmen Paredes: «creiem que el veïnat del Centre no es mereix que el perjudiquen encara més. Que el govern ho haja fet malament amb la peatonalització no vol dir que haja de fer-ho malament en açò també. Per això demanem que s’estudie com tornar a instal·lar l’ecoparc mòbil que venia habilitant-se a l’avinguda País Valencià. És una qüestió de prioritats i nosaltres tenim clar que facilitar la correcta gestió dels residus ha d’estar per damunt que l’augment de l’ús del cotxe a la ciutat».
Es tracta d’una mesura per a facilitar que les persones amb hipersensibilitat auditiva o de l’aspectre autista puguen gaudir dels espais d’oci i les activitats que es desenvolupen a Alcoi
Poder gaudir d’espais i temps d’oci és una necessitat bàsica per a totes les persones. Malauradament per a les persones que tenen dificultats per a processar la informació sensorial com és el cas de les persones amb hipersensibilitat auditiva i trastorns de l’espectre autista es converteix en una tasca complicada. «Activitats d’oci com les fires, els parcs d’atracció o les curses són exemples de com els limita a aquestes persones el seu temps d’oci.» assenyala la regidora de Guanyar Alcoi, Mari Carmen Paredes.
Des de la plataforma ciutadana han demanat al govern que «es desenvolupen franges horàries o dies de silenci perquè aquest col·lectiu de la societat, en especial atenció als infants, puguen gaudir dels espais i activitats d’oci que es desenvolupen a Alcoi amb tranquil·litat, evitant així, que els impactes sensorials puguen pertorbar-los i siguen exclosos de les activitats.» argumenta Paredes. La plataforma ciutadana ja va presentar un prec del mateix caràcter en 2019 que va ser aprovat pel govern del PSOE, però que malauradament no es va dur a terme.
A més, aquesta mesura de silenci seria també aplicable als espais comercials on de vegades el volum de la música dificulta a aquestes persones poder fer les seues compres amb tranquil·litat, de fet «alguns grans espais comercials ja han incorporat mesures com per exemple aplicar franges horàries sense música» puntualitza la regidora de la plataforma ciutadana. Aquesta proposta ha sigut aprovada aquest divendres, 2 de febrer, en plenari.
Es tracta d’una eina que facilitaria i aproparia el consistori a la ciutadania.
La seua funció seria informar de convocatòries obertes, canvis en la circulació del trànsit o obres, i, fins i tot, activitats, xarrades o tallers que s’organitzen des del consistori de manera fàcil i directa.
Són ja molts ajuntaments del País Valencià i organismes públics que compten amb canals unidireccionals de Telegram o WhatsApp per fer arribar d’una forma senzilla i directa a la ciutadania informació que és del seu interés. Segons la plataforma ciutadana «la ciutadania d’Alcoi es queixa molt de què no li arriba la informació realment important i que els afecta més directament. Saber si s’ha obert una convocatòria d’ajudes, si es tallarà al trànsit un carrer o fins i tot, activitats, xarrades o tallers que s’organitzen des de l’Ajuntament seria la finalitat d’aquest canal» exposa la regidora de Guanyar Alcoi, Mari Carmen Paredes.
Es tracta d’una proposta que ja va presentar la plataforma ciutadana en 2020, i rebutjada pel govern del PSOE, però que al llarg d’aquests «ha quedat palés la seua eficàcia en esdeveniments tan marcats com la COVID on el Ministeri de Sanitat anava informant a la ciutadania mitjançant el seu canal de Telegram dels progressos de la pandèmia. Altres institucions com la Conselleria d’Educació, sindicats o Ajuntaments també han incorporat aquesta eina per a mantindre una comunicació estreta i mantindre informada a la població.» afegeix Paredes.
El canal funcionaria com un sistema de subscripcions, on la persona que ho desitge es pot subscriure voluntàriament a aquest servei i rebre notificacions cada vegada que es faça una publicació igual que ho faria un missatge normal i, per descomptat, estant configurat el canal perquè es complisca la Llei de Protecció de Dades. «Actualment, l’Ajuntament sols fa servir les xarxes socials per a fer este tipus de comunicacions; un sistema que dificulta que arribe la informació a tota la població, ja que els algoritmes d’estes plataformes dificulten que la informació arribe de forma eficient. A més de deixar de banda a la gent que no vol tindre xarxes socials o la gent gran que no té xarxes, però sí estes aplicacions de missatgeria.» puntualitza la regidora de Guanyar Alcoi. Aquesta proposta serà portada al plenari del divendres.
Mari Carmen Paredes, regidora de Guanyar Alcoi
El 30 de gener de 1948, Mahatma Gandhi va ser assassinat a tirs a Nova Delhi, l’Índia. Aquest tràgic esdeveniment va commocionar el món i va deixar una profunda petjada en la història de la lluita per la pau i la justícia. L’elecció d’aquesta data per a commemorar el Dia de la Pau ret homenatge a la vida i el llegat de Gandhi, recordant els seus esforços incansables per a promoure la no-violència com un mitjà per a resoldre els conflictes i aconseguir la pau duradora.
En el Dia de la Pau, diverses activitats es duen a terme a tot el món per a recordar la importància de la no-violència. Es realitzen esdeveniments educatius, conferències, marxes pacífiques i altres iniciatives que busquen inspirar a les persones a comprometre’s amb la construcció d’un món més pacífic i harmoniós.
Aquest dia no sols recordem el passat, sinó que també es destaca el treball necessari i continu per la no-violència en el món actual. En un context global on els conflictes persisteixen, la commemoració d’aquesta data serveix com a recordatori que la resolució pacífica de disputes i la promoció de la tolerància i l’enteniment mutu són essencials per a abordar els desafiaments contemporanis.
El poeta, pedagog i pacifista espanyol Llorenç Vidal (Santañí, Balears, 1936) va instaurar i va promoure en 1964 el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), una experiència educativa de renovació pedagògica que en 59 anys ha aconseguit expandir-se internacionalment. Vidal defineix la seua iniciativa com «una llavor de no-violència i pau dipositada en la ment i en el cor subconscient dels alumnes i, a través d’aquests, en la societat». Aquesta jornada de reflexió a favor de la pau està reconeguda pel Ministeri d’Educació i Ciència des de 1974 i per l’ONU des de 1993.
En resum, el 30 de gener, recordem el llegat perdurable de Mahatma Gandhi i evidenciem el nostre compromís amb la construcció d’un món on la no-violència siga el camí cap a la pau i la justícia. La memòria de Gandhi ens insta a reflexionar sobre les nostres accions i contribuir activament a la creació d’un futur més pacífic per a les següents generacions.
Treballem cada dia per aconseguir un món en pau.
L’1 de novembre del 2005, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la resolució 60/7 per a declarar el 27 de gener «Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust». La data marca l’alliberament d’Auschwitz-Birkenau per les tropes soviètiques en 1945. La resolució també rebutja qualsevol manera de negar l’existència de l’Holocaust i dona suport al desenvolupament de programes educatius per recordar la història i previndre futurs genocidis.
A Alcoi, gràcies a la iniciativa que cada any promou l’Institut Andreu Sempere, vam poder gaudir enguany de la conferència magistral d’Enric Garriga i Elies, president de l’Amical Buchenwald, que sota el títol «Jorge Semprum, Buchelwald, Europa i els Drets Humans» es va oferir a la sala d’actes de la Fundació Mútua Levante. Realment fou una conferència sublim, tant plena de coneixements com de sentiments, ja que l’Enric no sols té una llarga trajectòria professional com a llicenciat en Psicologia i Màster en Intervenció Ambiental, sinó també com a activista ecologista, ecopacifista i defensor dels drets humans. A més a més, és fill d’un deportat del mateix camp de treball de Buchelwald que va viure i sobreviure junt amb Jorge Semprúm les penalitats del nazisme.
La manera de transmetre els seus coneixements, amb gran rigor històric i amb una sensibilitat tan arrelada, no donava espai a la dispersió del missatge. La seua tesi principal és que l’Europa que tenim és l’Europa de l’Holocaust, d’aquells homes i dones que en ser alliberats redactaren i signaren el compromís d’explicar a les generacions futures tot el que va significar el nazisme perquè no es tornara a repetir mai més una barbàrie igual. És l’Europa fonamentada en la defensa de les llibertats, la democràcia i la lluita contra qualsevol tipus de discriminació per motius d’ètnia, gènere o creences. L’Europa que condemna tota forma d’intolerància religiosa, incitació, persecució o violència contra persones o comunitats en tot el món.
Malauradament, eixa Europa de la declaració dels drets humans que va véncer a la bèstia nazi i va voler cimentar una nova societat on desapareguera per a sempre qualsevol indici de feixisme, ha perdut els valors que un dia va prometre mantindre per al bé de la humanitat. L’extrema dreta creix, i arriba a ocupar espais a les institucions democràtiques de la mà de la dreta, normalitzant-se així la seua presència en la vida política com ja va passar als anys vint del segle passat. Alhora que creix l’extrema dreta creix el seu discurs d’odi, supremacista i excloent, i el seu verí penetra en la ment de les persones; el que fa que aquestes recelen dels valors democràtics i assumisquen amb normalitat que l’enemic és l’immigrant, el pobre, el que pertany a una altra ètnia o professa una altra religió, o té altres identitats sexuals que li són molestes, o el que simplement, pensa de manera diferent. Comença així la deshumanització del diferent i tal com va fer el nazisme amb l’holocaust, les persones deixen de tindre la condició d’humanes i passen a ser considerades com una matèria de la qual cal desfer-se’n.
Per això el 27 de gener no ha de ser sols un recordatori dels crims del nazisme, sinó també una crida a la responsabilitat col·lectiva de tota la ciutadania mundial i tots els Estats per abordar els problemes actuals i mantenir viva la memòria, promoure l’educació i lluitar contra la guerra i els genocidis que estan produint-se arreu del món en aquests moments, com és el cas sagnant de Palestina. António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, en 2019 va incidir amb la importància d’aquest dia assenyalat en el context contemporani, destacant com la intolerància seguix afectant grups vulnerables com les minories, les comunitats musulmanes, migrants i refugiats. Així mateix, demanava la necessitat d’unir-se a la commemoració per a lluitar pels valors universals i construir un món basat en la igualtat, assenyalant la contínua rellevància de l’Holocaust com a recordatori dels perills de l’odi i la discriminació al món actual.
Sergi Rodríguez, portaveu del grup municipal de Guanyar Alcoi
Ahir, dijous 26 de gener de 2024, 54 homes i 2 dones van votar el que fa molt de temps que hauria de ser un dret de totes les alcoianes: poder participar en les festes de Moros i Cristians de ple dret. I encara voldran que els donem les gràcies.
En tot cas, a qui s’ha de felicitar és a totes les dones que al llarg de la història de les nostres festes han lluitat, i seguixen fent-ho, per una igualtat real. Subversives i valentes, les nostres referents quan les més joves encara anàvem en bolquers. Sense elles, que van posar en debat l’statu quo de la societat alcoiana, mentre els queia al sobre un allau de crítiques, no estaríem on estem ara. Associacions com Fonèvol, han marcat el camí a seguir durant anys, com si foren exploradores al mig de l’Amazones obrint camí a matxet. Sent l’Amazones la societat alcoiana, tan marcadament tradicional i conservadora, i tampoc donada a debats i canvis estructurals.
Si més no, allò que han votat no assegura a les festeres poder dur-ho a terme, ja que dependrà de les pròpies filaes aplicar-ho o no i en quina mesura. Vol dir açò que no ens alegrem dels avançaments? Clar que ens alegrem, fa moltíssims anys que esperem en candeleta aquests canvis. Ara, potser jo fora d’Alcoi no diria que en 2024 54 homes i 2 dones han votat per aprovar o no aquests drets perquè segurament diran «en quina caverna viviu?». Caldrà esperar i vore si realment es produïx un canvi real i la participació de les dones en la festa augmenta considerablement. Qui sap, tal volta ens trobem que la pròxima assemblea de l’Associació de Sant Jordi voten 54 dones i 2 homes.
Ahir es va marcar un punt i a part en aquesta història, però encara no ha acabat. Ara hem de muntar el campament enmig d’eixe Amazones, assentar-nos fermament i defendre’l. Perquè els drets s’han de defendre i res s’ha de donar per establert. Ens queda la tasca de conscienciació i fer entendre a la societat que és el camí correcte. Potser al principi a alguns entren en pànic, jo ho entenc, de vegades els grans canvis fan por, però vos assegure que aquest és per a bé.
Sofia Hernández, membre de Guanyar Alcoi
En l’actualitat Alcoi no compta amb un trinquet amb el qual es puga practicar la pilota valenciana, amb totes les seues variants
La remodelació del camp de futbol nº3 del Poliesportiu Francisco Laporta per a altres activitats esportives seria una bona oportunitat per a la construcció d’un trinquet
La pilota valenciana, així com les diferents variants, han guanyat una gran acceptació i renom arran del territori del País Valencià els últims anys. En 1863 es va inaugurar a Alcoi el trinquet del carrer de Cova Santa, però aquest es va tancar en 1969 deixant a la ciutat òrfena d’un espai on poder practicar aquest esport.
Actualment, Alcoi compta amb el Club de Pilota d’Alcoi, però «degut a la falta d’un trinquet on poder entrenar i competir, els jugadors i jugadores d’Alcoi es veuen obligades a jugar amb altres equips de la comarca, que sí tenen les dotacions i infraestructures necessàries per a practicar-lo; la qual cosa, ens fa perdre un capital esportiu molt valuós per a la nostra ciutat» explica el regidor de Guanyar Alcoi, Sergi Rodríguez.
Per altra banda, també cal destacar que degut a la promoció que ha experimentat la pilota valenciana els últims anys molts centres educatius han incorporat aquest esport en els seus currículums arribant a construir xicotets trinquets on ensenyar als alumnes a jugar. «Són nombroses les famílies que veient com gaudixen les seues filles i fills d’este esport busquen on continuar la seua pràctica fora dels centres educatius, però es troben amb el fet que el Club de Pilota d’Alcoi no els pot acollir perquè no tenen un espai amb la infraestructura necessària on poder entrenar. A més, estem segurs que de disposar un trinquet municipal la pràctica i afició d’este esport augmentaria considerablement.» argumenta Rodríguez.
Davant la remodelació del camp nº3 de futbol al Poliesportiu Francisco Laporta per a altres activitats esportives, des de la plataforma ciutadana veuen que «seria una bona ocasió per a fer possible la construcció d’un trinquet en eixe espai.» assegura Rodríguez. «A més, res ens agradaria més que Alcoi es convertira en una ciutat referent al món de la pilota, ja que es tracta d’un esport representatiu de la nostra cultura valenciana. Per aquest motiu, portarem aquesta proposta a plenari.» conclou el regidor de Guanyar.
Foto de capçalera de la jugadora Mireia Badia per La Directa