A Guanyar Alcoi tenim la determinació de fer d’Alcoi la ciutat que totes i tots mereixem. I això passa per fer una ciutat que ens cuide, una ciutat compacta i funcional. Complexa, sostenible, eficient i cohesionada socialment, però també una ciutat flexible i valenta per a poder fer front als reptes que ens venen. Una ciutat on la identitat que sempre ens ha caracteritzat com a alcoianes i alcoians ens faça més lliures i autònoms. Una ciutat solidària amb les necessitats presents però també amb les de les pròximes generacions.
Tot açò per a Guanyar Alcoi no són només paraules, no són discursos aparents però buits de contingut. Les persones que integrem aquesta plataforma creiem que les polítiques que avancem com a comunitat, enfortint a les persones i els vincles que teixeixen entre elles. Amb igualtat i justícia, sense penalitzar els més vulnerables, amb sentit comú i amb la mirada llarga, també a mitjà i llarg termini.
Perquè volem que el govern d’Alcoi, senzillament, procure polítiques a l’altura de la població que regeix. Perquè volem l’Alcoi que us mereixeu, que ens mereixem.
Tria l’àrea del programa per accedir directament:
Preservació dels terrenys agrícoles del procés urbanitzador per tal de conservar el patrimoni natural, històric, cultural i paisatgístic així com servir d’espai afavoridor de la diversitat de flora i fauna dels diferents ecosistemes presents a les nostres serres.
Potenciació del canvi cap a models agrícoles més sostenibles basats en els criteris de l’agricultura ecològica (fomentant així una activitat econòmica que pot generar una quantitat gens negligible de llocs de treball a curt termini al nostre terme municipal).
Recuperació dels espais agrícoles abandonats i tendir, a curt termini i en un futur pròxim, a recuperar i cultivar els terrenys agrícoles productius, la qual cosa conduirà a produir riquesa i ajudarà a reactivar el mercat econòmic local.
Aplicació de polítiques i actuacions preventives en matèria de prevenció d’incendis d’acord amb el que es determina en el Pla de Prevenció d’Incendis Local d’Alcoi, tot fent incís en matèries com ara la vigilància i la neteja de masses forestals amb perill potencial per acumulació de restes vegetals combustibles. En aquest sentit, potenciar l’estellament de restes d’esporga forestal i agrícola enfront de la seua crema.
Conservació i millora del patrimoni històric i cultural (caves o pous de neu, masos, alcavors, séquies de conducció d’aigua, murs de pedra de maçoneria en sec, etc.) i natural (flora, fauna i paisatge) als Parcs Naturals de la Font Roja i Mariola i al Paratge Natural Municipal del Racó de Sant Bonaventura-Els Canalons.
Restauració i revalorització mitjançant tècniques de restauració biològica de les lleres dels rius i dels espais fluvials urbans i periurbans (Molinar, Benissaidó i Riquer) com els escenaris socials singulars i de primer ordre que de fet són, si atenem el seu potencial d’ús ciutadà, recreatiu, cultural i ambiental.
Creació de Corredors Ecològics, els quals poden aprofitar els cursos naturals dels rius per tal de crear una xarxa de senders a peu i en bicicleta que connecten entre si diferents espais del centre urbà i, a més, puguen connectar aquests amb els espais naturals perifèrics de la ciutat a través dels senders locals. Es tractaria de crear un Anell verd de camins i espais naturals que aprofiten els cursos dels rius, la ciutat i el traçat de l’antiga via del tren.
Entenem per metabolisme urbà tot el flux de matèria i energia que entra i surt d’un sistema, en aquest cas la ciutat, i que defineix a grans trets la sostenibilitat o no d’aquest. En aquest apartat cal tenir en compte que els fluxos d’entrada a la ciutat serien els materials (de construcció, de producció, de consum –aliments, béns, etc.-, l’energia -consum elèctric, calefacció, transport i mobilitat- i aigua; mentre que en els fluxos d’eixida tenim els residus (urbans, industrials i els provinents de demolicions o transformacions), les aigües residuals, la contaminació atmosfèrica i la contaminació acústica. A continuació passem a desenvolupar cadascun d’aquests fluxos d’entrada o eixida de la ciutat considerada un ecosistema i que haurien de tenir-se en compte a l’hora d’edificar i construir noves edificacions o equipaments i dotacions públiques:
Gestió de l’aigua potable: seguir apostant per la gestió pública de l’aigua, fiscalització i control dels incompliments de contracte amb mecanismes de participació ciutadana. En cas de qualsevol incompliment, recuperació del servei públic de gestió de l’aigua potable. Potenciació de l’ús racional de l’aigua mitjançant l’establiment de polítiques i actuacions que generen el seu estalvi i, al mateix temps, establisquen un Pla director de millora de les infraestructures d’emmagatzematge i distribució de les aigües potables el qual conduïsca a la renovació de la xarxa de conducció d’aigua potable envellida i obsoleta, i a la renovació dels dipòsits d’emmagatzematge d’aigua que ho necessiten, entre altres mesures.
Adequació i neteja de les fonts públiques actuals i augment de la xarxa de fonts públiques d’aigua potable.
Gestió de les aigües grises o residuals: en cas de revisió del contracte recuperació del servei de neteja i manteniment del clavegueram i establiment d’un Pla de control dels vessaments industrials segons l’establert a l’Ordenança Municipal que ho regula.
Neteja i manteniment dels banys públics existents i creació de nous pels barris, especialment al Centre prop l’ajuntament. Augment dels banys públics portàtils durant les festes de Moros i Cristians i altres celebracions amb gran afluència de públic.
Augment significatiu del nombre de sanitaris mòbils i la instal·lació d’urinaris que eviten, en la mesura del possible, que s’orine en espais no habilitats i augment també de les freqüències de neteja dels sanitaris per evitar males olors i que se saturen els dipòsits.
Reparació dels desaigües de pluvials i clavegueram de residuals al carrer Forn del Vidre. Plantejar la possible connexió amb l’aparcament de la Riba.
Gestió energètica: foment i potenciació de projectes de producció d’energia pròpia per tal d’abastir les necessitats municipals en aquest àmbit: calderes de biomassa als col·legis públics i poliesportius municipals, instal·lació de plaques solars d’autoconsum en edificacions municipals, construcció d’un hort solar en terrenys de propietat municipal o instal·lació de plaques solars tèrmiques per a la producció d’aigua calenta sanitària en edificacions municipals per tal de tendir, amb el temps, cap a l’autosuficiència energètica municipal.
Potenciar la millora de l’eficiència energètica tant dels consums energètics com del parc automòbil municipal.
Creació d’un servei d’assessorament per a la tramitació i sol·licitud d’ajudes disponibles per al canvi de model energètic.
Impulsar des de l’ajuntament la posada en marxa d’una comunitat energètica local, així com facilitar i assessorar per tal de crear cooperatives de generació compartida d’energia elèctrica, tant per a l’autoconsum de l’administració i de les persones que hi participen, com per a la venda de l’energia excedent a la resta de veïns i veïnes que es troben en l’àmbit d’incidència que permet l’autoconsum.
Plantejar un projecte pilot de comunitat energètica al barri de Batoi. Per la seua localització té terrenys per a la instal·lació de zones de plaques fotovoltaiques, a més de les teulades dels edificis. El barri podria convertir-se en una comunitat energètica autosostenible energèticament.
Instal·lar panells solars al cementiri i generar energia aprofitant al màxim l’espai on siga possible per tal de generar energia per al municipi.
Contaminació atmosfèrica, lumínica i acústica: Creació d’una xarxa de mesuradors de qualitat de l’aire i soroll per a avaluar els punts on actuar.
Extensió de les zones de baixes emissions a la resta de barris, sempre plantejant no perjudicar el benestar dels residents. Polítiques actives de dissuasió de l’ús dels vehicles de combustió plantejant sempre alternatives sostenibles i eficients.
A l’hora de substituir enllumenat exterior utilitzar llums més càlides per evitar els perjudicis tant ambientals com de salut de les llums més blanques.
Elaboració d’una ordenança contra la contaminació acústica per tal de poder regular els excessos de sorolls als nostres i un pla director que promoga mesures per tal de reduir els impactes associats al soroll en aquells espais públics que ho necessiten.
Adquisició de sonòmetres per tal que des de l’administració es puga fer un seguiment i control dels sorolls efectiu.
Gestió dels residus: implementació a nivell local d’un Programa de prevenció de residus que ens permeta establir polítiques i estratègies per reduir en origen la producció dels residus urbans i transitar cap al residu zero, en tots els àmbits: municipal, escolar, domèstic i industrial.
Bonificacions a les taxes per a aquelles famílies que reduïsquen els seus residus.
Sempre que hi haja una revisió de contractes, estudiar la possibilitat de recuperar la gestió del servei.
Comarcalització dels serveis de recollida i tractament de residus sòlids urbans.
Increment de contenidors i de la freqüència de buidatge dels mateixos durant festes concretes quan són més necessaris i s’omplin més.
Augment de les papereres als barris especialment al Centre on se n’han eliminat gran quantitat.
Producció i consum d’aliments: potenciar el consum de productes locals (km zero) tot aprofitant el potencial productiu de les terres agrícoles i ramaderes del terme municipal. En aquest sentit, també cal estudiar la creació i impuls d’un Mercat agroecològic a nivell municipal i comarcal.
Creació de consells de seguiment i control de tots els serveis públics que estan gestionats de manera privada, siga a través dels Consells existents o nou sempre que siga necessari. Amb participació de les associacions de veïns o altres col·lectius implicats en la matèria en qüestió. En aspectes com la qualitat del servei, incidència en el medi ambient i gestió econòmica.
Per tal de promoure una ciutat compacta, cal assegurar entorns urbans amb una densitat edificativa i compacitat urbana òptimes; a més, el grau de compacitat dóna la pauta per tal d’organitzar les xarxes de mobilitat. S’haurà de tenir en compte l’existència dels equipaments i els serveis bàsics que li corresponguen i la seua accessibilitat en aquest àmbit.
Planificació de les zones industrials sobre la base de les necessitats de demanda real, compatibilitzant els usos industrials no contaminants i que no tinguen una gran demanda d’espai en el nucli urbà, per tal d’evitar el desplaçament innecessari de les treballadores als llocs de treball. Descartar les ubicacions d’indústries contaminants en zones protegides.
En aquest sentit, és imprescindible aprovar el PGOU d’acord amb els criteris de prioritat abans mencionats.
Elaboració d’un pla integral de rehabilitació del centre històric de la ciutat. El respecte rigorós del patrimoni històric-artístic s’ha de fer compatible amb la creació un espai habitable i funcional.
A l’hora de fer actuacions de reforma planificar materials de qualitat que siguen nets, duradors i amb les mínimes necessitats de manteniment per a que siguen més rendibles amb el temps tant econòmicament com estètica i d’utilitat.
Fomentar la reutilització d’espais i edificis privats tals com l’antic col·legi de les Paules, l’antiga església i convent de les Siervas de María, l’antic cinema Goya, per a generar espais socials amb utilitat per a la ciutat.
Planificació de més zones de descans amb bancs als barris.
Instal·lar seients i cobertes per al sol o la pluja per a fer l’espera més còmoda davant de les oficines administratives.
Convertir el projecte del Bulevard / Via Parc en un corredor verd amable que prioritze la mobilitat sostenible, les zones verdes i de descans i no siga una simple ronda de ciment per a cotxes.
Reutilitzar els solars urbans públics i promoure la reutilització dels solars privats amb normatives que forcen a la seua adequació i manteniment. Plantejar solucions diverses per als espais urbans sense edificar tals com zones verdes, zones de descans, horts urbans, zones esportives o zones d’oci infantil.
Manteniment adequat dels espais infantils de joc.
Consolidació definitiva de les vessants del polígon de Santiago Payà, la Beniata i la Riba.
Execució definitiva dels projectes anunciats i no resolts, com la plaça d’Al-Azraq, la Rosaleda o la Placeta les Eres.
Increment substancial el parc públic d’habitatge, per intervenir en el mercat immobiliari i forçar la baixada de preus del lloguer. Augmentar la compra, rehabilitació i construcció d’habitatges socials i de protecció oficial.
Intervenció per a fixar els preus del lloguer i actuació de l’Ajuntament com a mediador entre propietari i llogater.
Atenció especial als afectats pels desnonaments. Els Serveis Socials municipals hauran d’estar informats sobre els casos d’inici de desnonament per poder actuar amb especial sensibilitat amb les famílies afectades i actuar en la seua defensa.
Creació d’una Comissió Mixta sobre Habitatges, de la qual formen part representants d’entitats bancàries, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), membres dels Col·legis d’Advocats, grups municipals, entre d’altres.
L’Ajuntament farà de mediador amb els propietaris de pisos buits per destinar-los a lloguer protegit o que es posen a disposició de la “Borsa d’Habitatges de Lloguer Social”.
Mediació entre veïnats en problemes de comunitats, revisions, ITES… per tal d’afavorir que els edificis es mantinguen en el millor estat possible.
Aplicació de mesures que penalitzen l’ús antisocial dels habitatges, des d’una càrrega de l’IBI.
Fer que l’Ajuntament avale els projectes d’ajudes dels fons europeus per a facilitar els tràmits a les comunitats veïnals i donar seguretat.
Crear ajudes per a ajudar a solucionar problemes d’accessibilitat que afecten sobretot als més majors.
Elaboració d’un pla de mobilitat urbana sostenible ambiciós que tinga com a objectius assolir les necessitats de mobilitat de la població tenint en compte els condicionants físics, econòmics i culturals tals com l’envelliment de la població i buscant la reducció dels desplaçaments en vehicles de combustió privats, la millora de la qualitat de l’aire, la disminució del soroll i de la sinistralitat. El pla de mobilitat marcarà prioritats i calendaritzarà les actuacions amb una visió global de les necessitats de mobilitat.
Habilitació en la perifèria aparcaments dissuasius dels desplaçaments en cotxe fins a la mateixa porta del nostre destí, potenciant a la vegada els mitjans de transport alternatius i sostenibles com la bicicleta.
A l’hora de planificar la construcció d’un nou edifici al solar de l’antiga Maquinaria Ceres i de la urbanització d’eixa zona de la Beniata planificar un aparcament que servisca com a aparcament dissuasiu a l’entrada a Alcoi en cotxe per a evitar entrar al Centre amb vehicle.
Habilitació a l’interior dels barris de zones d’aparcament prioritari per als veïns i veïnes.
Augment de la xarxa d’aparcabicicletes prioritzant les zones pròximes a espais culturals, administracions, centres educatius…
Creació d’aparcabicicletes segurs perquè el veïnat puga desplaçar-se en bicicleta i guardar-les de forma segura.
Creació d’un servei públic de lloguer de bicicletes elèctriques.
Creació d’ajudes a l’adquisició de vehicles de mobilitat sostenible per a l’ús urbà.
Foment decidit del transport públic (incloent-hi transport nocturn), del carril bus i dels itineraris per a vianants i ciclistes (passarel·les ciclo-vianants que connecten els barris, corredors ecològics i carril bici).
Fomentar plans de mobilitat a les empreses per tal de promoure la mobilitat sostenible cap als llocs de treball i coordinar horaris amb els transports públics als polígons i llocs de feina.
Augment de les freqüències del transport públic de forma planificada coincidint amb les entrades i eixides dels llocs de treball i dels centres educatius. Fer que les línies arriben fins als polígons i facen recorreguts per a arribar a les escoles.
Posada en marxa programes de pacificació del trànsit als barris amb zones de velocitat reduïda i augment de les zones per a vianants.
Promoure la caminabilitat d’Alcoi adherint-se a la xarxa de Ciutats que caminen i implementant mesures i campanyes tipus Metrominuto.
Crear entorns escolars segurs i saludables elaborant un pla de mobilitat segura i sostenible cap als centres educatius amb mesures com la reducció de carrils de circulació, la implantació de radars de velocitat, l’eliminació de places d’aparcament davant els centres per a guanyar espai per al vianant, la instal·lació de mesuradors de contaminació acústica i de qualitat de l’aire i restriccions de trànsit necessàries segons les condicions per a garantir la salut i benestar als entorns dels centres educatius.
Habilitar la senda del Forn del Vidre al Molinar i connectar-la també amb la Riba.
Augmentar els passos de vianants o semàfors on hi haja demandes i siga necessari.
Reformular la peatonalització del Centre i ampliar les zones amb restriccions del trànsit i baixes emissions a altres barris de la ciutat. Planificar el procés de forma participada i debatuda, amb recollida prèvia de dades. La posada en marxa de les mesures ha d’intentar reduir l’ús del cotxe i no només traslladar-lo a altres carrers, no perjudicar els residents dels barris reduint les restriccions per al veïnat, augmentant la informació i senyalització per a la ciutadania en general i agilitzant els tràmits de sol·licitud de permisos tot el possible.
Limitar de forma efectiva la velocitat als carrers estrets amb trànsit com per exemple Sant Jaume, Sor Elena Picurelli o Casa Blanca.
Els parcs, els jardins i els horts urbans, etc. formen part de les àrees vegetades que conformen la biodiversitat urbana, la funció principal dels quals és proporcionar habitabilitat als ciutadans i ciutadanes. Caldrà invertir recursos econòmics i humans en la millora de l’eficiència en el seu manteniment, així com en la seua neteja i ornamentació.
Eliminació de les cobertes de gespa artificial en zones verdes i introducció de vegetació autòctona.
Augment dels arbres a la ciutat. No només a les zones periurbanes, barrancs i voltants dels rius sinó especialment augment de l’arbrat en carrers amb espècies adequades que donen ombra controlant que no siguen molestes per al veïnat ni invasives amb les arrels.
Planificar unes podes d’arbres respectuoses amb les aus urbanes, programades perquè no coincidisquen amb les temporades de cries d’aus.
Planificar les podes d’arbres perquè quan arriben les altes temperatures els arbres hagen pogut desenvolupar major cobertura i fer major ombra. Fer-les controlant que no molesten als habitatges dirigint els arbres perquè amplien la seua cobertura fent ombra a les voreres i al centre dels carrers.
Convertir els escocells dels arbres en microjardins traient els materials artificials i substituint-los per plantes autòctones, sempre respectant l’accessibilitat dels espais.
Minimitzar l’afecció de les altes temperatures a les aus de la ciutat instal·lant caixes-nius abans de l’època de cria, abeuradors o llocs perquè aquestes aus puguen beure i realitzar campanyes alertant a la ciutadania sobre quines passes cal seguir si ens trobem aus xicotetes als carrers.
Desenvolupar la llei de Protecció Benestar i Tinença d’animals de companyia i altres mesures de benestar animal. Dins del marc d’aquesta llei defensarem i oferirem la informació necessària a la ciutadania perquè aquesta es complisca a la nostra ciutat. És necessari un canvi en la manera de tractar als nostres animals, un major control de colònies felines i suport als col·lectius que desinteressadament treballen pel benestar dels animals abandonats. Apostem per realitzar campanyes de conscienciació amb la finalitat de donar a conéixer la nova llei i que es desenvolupe eficaçment.
Desenvolupament d’un Programa escolar d’educació ambiental.
Posada en marxa d’un Programa d’educació ambiental per al conjunt de la ciutadania, que proporcione els valors ambientals directament relacionats amb el nostre patrimoni natural, històric i cultural amb un format lúdic i participatiu.
Establiment de polítiques per la igualtat en totes les activitats socials, econòmiques i festives de la localitat. Especial atenció i dedicació a la prevenció de la violència de gènere.
Creació d’un Observatori de la Igualtat en el que es concentren la construcció i l’anàlisi d’indicadors per conéixer la situació dels col·lectius més vulnerables de la ciutat i fer-ne seguiment, amb l’objectiu últim de promoure la igualtat real.
Elaboració d’un pla municipal d’igualtat municipal participatiu, dinàmic i flexible en el qual es treballen diverses àrees com, urbanisme feminista, cultura, amb projectes per la recuperació de la memòria, en especial de les dones, empoderament, medi ambient, salut i inclusió social o educació i temps lliure entre altres per a aconseguir la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i hòmens. Aquest pla estarà dotat dels recursos humans i pressupostaris per a la seua posada en marxa, comptarà amb uns objectius transversals, eines d’avaluació i diagnòstic per a emprendre diferents accions i mesures i poder avaluar la seua eficàcia, i equips de treball o comissions a fi de vetlar pel seu compliment.
Augment dels carrers amb nom de dona (actualment un 5%) i fer que el nom d’Isabel-Clara Simó anomene un espai públic emblemàtic.
Suport a les empreses locals i entitats socials per implementar plans d’igualtat.
Fer un ús no sexista del llenguatge a les comunicacions institucionals.
Incrementar les ajudes econòmiques a l’esport fet per dones.
Posar fi a la discriminació de les famílies monoparentals en els tributs locals. Les famílies monoparentals estan encapçalades sobretot per dones i reben menys descomptes als tributs que les famílies nombroses.
Localitzar i solucionar els punts negres de la ciutat per a les dones. A la ciutat hi ha llocs que per les seues condicions són especialment insegurs.
Crear una ludoteca pública. Les dones gaudeixen menys de la ciutat per ser responsables majoritàries de les cures.
Foment d’una educació en el marc de la pluralitat, oberta i respectuosa amb totes les formes de viure l’afectivitat, la sexualitat i la família, a través d’un pla integral.
Vetlar per l’aplicació de la llei d’igualtat LGTBIQ+ a Alcoi.
Implantar clàusules de responsabilitat social en els contractes d’obres i serveis incloent criteris LGTBIQ+.
Realitzar campanyes potents de promoció de la diversitat sexual i de gènere aprofitant les celebracions de gran afluència de públic com les festes de Moros i Cristians.
Tindre en compte la diversitat sexual, de gènere i familiar a la documentació administrativa que generara l’Ajuntament incloent apartats per al nom “sentit” de persones trans, opcions per a marcar gènere no binari i que s’eliminen les opcions mare/pare per a respectar les famílies monoparentals o homoparentals.
Als currículums dels centres d’ensenyament públics (des d’infantil fins a batxiller), es promourà, amb l’ajuda de les coordinadores d’igualtat, i mitjançant tallers, campanyes i treball d’aula, una educació sense sexisme, racisme o homofòbia. Es promourà que s’implanten programes d’educació sexual i diversitat de gènere als centres educatius tant públics com privats concertats.
Lluita contra la violència de gènere en totes les seues manifestacions amb la sol·licitud de creació de centres de caràcter ambulatori i residencial per a dones i infants afectats.
Creació d’un espai al web de l’Ajuntament clarament identificable amb un resum dels recursos al protocol contra la violència de gènere. Edició de fulletons i cartells informatius que sintetitzen les principals recomanacions per a dones, però també per a la gent que l’envolta i pot identificar algun cas de violència de gènere.
Que els autobusos que circulen en horari nocturn incorporen la possibilitat d’efectuar parades a demanda de les usuàries que així ho sol·liciten, per evitar possibles casos d’assetjament sexual i incrementar la seguretat.
Atendre la interseccionalitat, la desigualtat generada per l’acumulació de condicions de desavantatge, mitjançant l’encreuament d’expedients als serveis socials, i l’establiment d’un protocol d’actuació específic i prioritari.
Augment del control i la vigilància dels establiments dedicats a la indústria del sexe i rescat, refugi i reinserció laboral de les dones implicades en situació de prostitució. Es desenvoluparà un servei integral amb dedicació parcial per a les dones que es dediquen al treball sexual. Aquest aportarà suport jurídic davant les situacions d’explotació sexual i accés a la sanitat, així com vies de formació professional i d’inserció laboral per a les dones que desitgen abandonar la prostitució.
Promoció de les associacions de migrants a Alcoi i posar en marxa un Pla d’Acollida als migrants, per tal d’aconseguir que milloren les condicions d’accés al mercat laboral, a l’habitatge i a la situació legal de residències. Aquest pla haurà d’incloure recursos especialitzats.
Impuls de la figura del Mediador intercultural, per facilitar les gestions de caràcter institucional, acadèmic, social, etc.
Ampliació dels serveis i recursos professionals especialitzats (advocat-da, treballador-a social, etc.) per a l’atenció a les persones migrants-estrangeres.
Implementació real del pla d’accessibilitat universal atenent prioritàriament a les demandes consensuades amb els col·lectius implicats i a les zones amb més falta d’itineraris accessibles. Ampliar-lo també a la resta de diversitats funcionals i no només a la mobilitat reduïda. Planificar les actuacions perquè estiga completat com més prompte millor i no planificant-lo a vint anys.
Fer accessibles els edificis públics solucionant per exemple les necessitats per a les persones amb mobilitat reduïda a l’edifici amb diversos departaments del carrer Pintor Casanova, 10 (carrer Major) o també el Teatre Calderón (entrada principal, baranes a les escales…) així com mesures per garantir l’accés a la informació i a la comunicació en igualtat de condicions o altres mesures d’accessibilitat que atenguen a les diferents diversitats funcionals.
Defensa ferma dels drets lingüístics dels habitants d’Alcoi per donar sentit a la igualtat també en aquest àmbit: totes i tots som iguals independentment de la llengua que parlem.
Augmentar la formació als cossos policials i resta de funcionariat en matèria d’igualtat i diversitat.
Creació d’un protocol al qual s’acullen els establiments d’hostaleria i d’oci nocturn (hotels, restaurants, bars, pubs, filaes…) per coordinar a les persones responsables i treballadores dels locals davant una agressió o assetjament sexual al local o també agressions i delictes d’odi i discriminació tals com la LGTBI-fòbia, racisme i xenofòbia per a facilitar que puguen detectar situacions potencialment perilloses o incòmodes i a atendre les víctimes, quan s’ha produït una agressió, a fi de garantir que aquests espais tinguen un rol actiu contra la violència masclista, igual que ho fan altres actors socials, culturals i polítics de la ciutat.
Creació d’espais en el Centre reservats per a xiquets i xiquetes on puguen jugar de forma segura durant les festes de Moros i Cristians, inclús incloent el suport de professionals. Que les zones infantils de joc no s’ocupen per altres activitats i es mantinguen netes i reservades per als infants.
A l’elaboració de plans introduir indicadors que avaluen no només de forma quantitativa el nombre d’accions realitzades sinó també de forma qualitativa els resultats i efectes de les accions realitzades.
Defensa de la proposta d’un trage una filà.
Proporcionar gratuïtament productes d’higiene menstrual en els edificis públics com centres educatius, centres de salut o el mateix ajuntament.
Celebració del Dia Internacional de la Higiene Menstrual amb l’organització d’unes jornades anuals per a normalitzar la menstruació i oferir informació a la societat en general i més en concret a les joves i als joves per tal de desmuntar els mites falsos que s’hi relacionen.
Potenciació del Consell de Benestar social, o Consell d’Inclusió social segons la llei de serveis socials de la Comunitat Valenciana.
Fer que siga un òrgan efectiu i eficient, format per les diferents entitats de caràcter social de la ciutat, tècniques municipals i altres agents directament implicats en el benestar social.
Realització de campanyes informatives en tots els barris, sobre els drets i serveis que estableix la Llei de Dependència així com el Catàleg de Serveis Socials municipals.
Agilització de les gestions per a avaluar les sol·licituds de dependència.
Millora de la teleassistència.
Millora dels programes municipals d’emergència social destinats a pal·liar contingències extraordinàries i necessitats bàsiques de les persones i unitats familiars a través de la implementació de prestacions econòmiques i serveis de proximitat.
Creació de centres socials en cadascun dels barris de la ciutat.
Dedicar un temps de silenci (unes hores cada dia, un dia complet…) en fires d’atraccions, però també d’altres activitats d’oci que s’ofereixen a la ciutat amb llums i sons estridents per a facilitar que les persones que tenen dificultats per a processar aquests sons i llums com és el cas de les persones que pateixen amb algun grau trastorns de l’espectre autista i en general tots els infants puguen gaudir de les atraccions amb suficient tranquil·litat.
Organitzar funcions específiques del Tirisiti amb menys estímuls i sorolls per a facilitar l’assistència dels infants amb trastorns de l’espectre autista.
Solució integral per a persones amb diversos graus de dependència entre 21 i 65 anys, que incloga la possibilitat d’accedir a una Casa-llar per tal de poder fer una vida autònoma; teràpies com la logopèdia i la fisioteràpia; un espai d’inserció laboral, que done oportunitats de treball i d’ocupació i, per últim, un espai adequat per a les relacions i l’oci, amb interacció amb els qui són iguals, però també amb la resta de la societat.
Pla municipal d’inclusió de persones amb diversitat funcional.
Posada en marxa d’una biblioteca de recursos, un servei públic de cessió, lloguer o préstec d’utensilis i ferramentes així com jocs de taula, per tal d’evitar la producció i compra innecessària d’alguns objectes que el seu ús és poc freqüent, reduint el consum i la creació de residus.
Demanàvem que s’implante un servei de préstec de jocs de taula a la manera en com ho fem amb els llibres i els materials audiovisuals.
Creació d’un servei que pose a la disposició dels ciutadans i ciutadanes que ho necessiten cadires de rodes, caminadors, crosses, llits articulats i altres productes de suport a persones amb discapacitat o dificultats de moviment i que també puga oferir productes tecnològics de suport per a tota classe de discapacitat, com ara dispositius per a l’ordinador o joguines adaptades.
Elaboració d’un pla local contra les altes temperatures que incloga un estudi detallat del clima urbà de la ciutat així com les mesures i accions a curt i mitjà termini que es consideren adients tant per a afavorir la reducció de les temperatures a la ciutat com per a prevenir i pal·liar els efectes de l’augment d’aquestes.
Seguir treballant i pressionant a la Generalitat perquè es complisca l’acord aprovat per tots els grups de convocar una comissió especial dedicada a la gestió del brot a la residència de majors d’Oliver durant la primera onada de la pandèmia i donar el suport necessari a l’associació dels familiars afectats.
Creació de noves places públiques en residències de majors: implementació d’un projecte social cooperatiu de persones majors en l’antiga fàbrica dels Montllor.
Programa d’activitats de suport a les persones majors amb l’objectiu d’evitar l’aïllament i la solitud, i impulsar xarxes de suport social.
Vigilar l’acompliment dels criteris pels quals UNICEF ha atorgat a Alcoi el segell de Ciutat de la Infància.
Plantejament de mesures de convivència intergeneracional en els Centres de Dia de majors i en les escoletes i escoles públiques.
Crear un cens actualitzat dels edificis de la ciutat que no són accessibles i implementació d’un pla d’accessibilitat global, també dels habitatges privats per tal d’eliminar els obstacles a la sociabilitat i evitar la soledat no volguda.
Implementar en les escoles d’adults municipals activitats intergeneracionals i de convivència o tallers d’intercanvi cultural.
Creació d’un Pla Integral de Joventut que tinga com a eixos bàsics: l’emancipació, el benestar i la salut, l’oci, la formació i l’ocupació.
Augment de les ajudes a l’emancipació juvenil.
Potenciació la participació activa dels joves en la gestió i en la configuració d’una agenda d’oci i entreteniment per al Centre Cervantes Jove (CCJ), incloent-hi una oferta nocturna alternativa per al cap de setmana.
Fomentar i organitzar activitats juvenils no només al CCJ sinó també als centres socials dels barris i locals de les associacions veïnals per tal de per un costat promoure l’oci alternatiu per a joves als barris com la implicació de les generacions més joves en el moviment associatiu i dinamitzar així els espais veïnals.
Creació d’una Oficina d’Informació i Assessorament per a joves al CCJ que compte amb personal treballador mediador juvenil que els facilite els recursos municipals per poder dur a terme les propostes programades pels mateixos joves.
Foment de l’oferta d’oci infantil i juvenil grupal de caràcter laic amb el condicionament d’espais que permeten la socialització entre iguals, la creació de tallers autogestionats o sales d’assaig per a grups de música.
Implementació de mesures preventives de caràcter transversal per al correcte desenvolupament de xiquetes i xiquets en un entorn socioafectiu segur capaç de cobrir les necessitats i que done accés a l’educació, la salut i l’habitatge de manera normalitzada.
Reforçament dels serveis i dels recursos públics en l’atenció a famílies amb menors a càrrec en situació de pobresa o d’exclusió social.
Ampliació de places públiques en escoletes infantils municipals. Creació d’alternatives com són les “mares de dia”.
Programa de formació a les famílies que treballe la parentalitat positiva, la corresponsabilitat, les famílies diverses, la mediació familiar, gestió d’emocions i contra la violència intrafamiliar.
Promoure mesures de corresponsabilitat pública de la cura dels infants: ludoteques per a l’ús de serveis culturals o per a la implicació en processos de participació ciutadana.
Donar suport a les demandes dels i les professionals de la sanitat per tal que es doten de més personal i recursos per a aconseguir una atenció de major qualitat a la ciutadania sense que això implique la precarització dels treballadors/es.
Implementació d’un pla municipal d’educació per a la salut que supose integrar i coordinar iniciatives de promoció de la salut de la ciutadania: grups per a caminar, alimentació saludable, campanyes en contra de l’excés d’aliments ensucrats, pautes per a la cura postural -especialment en el treball de cures i el domèstic-, prevenció de les addiccions.
Elaborar un pla de lluita contra l’obesitat infantil.
Disseny d’un pla de promoció de la salut i l’esport entre els adolescents i joves per a fomentar el seu benestar psicològic i físic. Cal tindre especial cura amb les dones i les persones migrants.
Eliminació de publicitat institucional en mitjans de comunicació que facen difusió de missatges de cases d’apostes o altres conductes addictives.
Tindre especial cura per implantar a Alcoi i fer extensible a la resta dels municipis d’una unitat de salut que treballe en la prevenció i detecció de malalties de transmissió sexual.
Constituir una mesa pública per la salut mental que siga transversal amb la presència d’actors socials que provinguen del món sanitari i educatiu, però també laboral i econòmic i que tinga com a primer objectiu l’elaboració d’un Pla Integral de Salut Mental a Alcoi.
Elaborar un cens d’amiant existent en edificis públics i privats i plantejar ajudes, i promoure les existents, per a l’eliminació d’aquest.
Millorar els consultoris auxiliars als barris. Traslladar el consultori de la Zona Alta a una zona cèntrica del barri i més accessible. Augment del personal als consultoris auxiliars com el de la Zona Alta i Batoi per a garantir l’atenció continuada.
Treballar per solucionar els problemes amb les plagues de coloms.
Foment de l’alimentació saludable entre la població, tot establint programes formatius; substituir les màquines de vending actuals per unes altres amb aliments saludables en centres educatius i, en general, en tots els edificis públics de la ciutat; col·laboració amb els menjadors escolars i els centres socials de la gent gran i agregar actuacions de prevenció de l’obesitat en línia amb el que desenvolupa l’estratègia estatal NAOS.
Adequació de zones esportives als barris, atenent aquells que no en tenen.
Vinculació dels espais verds i industrials de la ciutat per al desenvolupament d’esports de carrer (BMX, Tricking, Roller-Derby, Parkour, Rocòdrom).
Dotació d’elements adequats per a la pràctica esportiva a l’aire lliure en els espais verds urbans.
Augmentar els aparells biosaludables i màquines per fer exercici per a gent gran als barris.
Redacció en xarxa d’una guia esportiva en línia, que documente els espais públics existents i les seues possibilitats d’ús, atenent tant els diferents grups d’edat com la diversitat funcional.
Establiment vies d’acció i mediació per incloure en igualtat i paritat la dona en l’esport en totes les disciplines.
Desenvolupament d’activitats relacionades amb la tradició, història i pràctica de la pilota valenciana, tenint com a centre el trinquet d’Alcoi.
Promoció de la política activa vinculada a la ferma defensa dels Drets Humans des de l’àmbit local.
Destinar com a mínim el 0,7% del pressupost de l’Ajuntament a projectes de cooperació internacional.
Foment del Cooperativisme com a model alternatiu d’ocupació.
Creació d’una escola de cooperativisme que promoga els valors i avantatges de l’economia social.
Dotació al Consell Econòmic i Social de capacitat per generar iniciatives que seran impulsades per l’Agència de Desenvolupament Local (ADL).
Creació d’una Agència d’Inversió local que s’encarregue, en primer lloc, d’impulsar projectes empresarials mitjançant un inversor de proximitat en col·laboració del sector empresarial i l’assessorament de la Universitat i dels sindicats. Ha de convertir-se en una incubadora de projectes empresarials joves a la ciutat per tal d’afavorir que s’instal·len a Alcoi i no a altres municipis.
Suport a projectes amb criteris de sostenibilitat econòmica, mediambiental i social, que s’establisquen a Alcoi.
Impuls, a través de l’Agència d’Inversió local, de la reindustrialització i modernització de les empreses a través de crèdits a baix interés segons criteris socials i d’utilitat pública.
Potenciació de la Mancomunitat de Municipis de l’Alcoià i el Comtat en les funcions de promoció econòmica.
Com a part de la gestió de residus plantejada en l’apartat de sostenibilitat, potenciar una política local i comarcal de reducció de residus que s’envien a l’abocador o s’incineren, mitjançant l’enfortiment d’una economia circular que recupere i done utilitat als residus.
Creació d’una plataforma local per incentivar les vendes de proximitat en línia dels comerços d’Alcoi i les comarques properes.
Incentivació la innovació social com a element de desenvolupament del coneixement i de l’economia local amb una convocatòria pública d’ajudes econòmiques als projectes d’innovació social que afecten la ciutat d’Alcoi.
Promoure amb les companyies de comunicacions que els comerços de la ciutat tinguen cobertura de telefonia mòbil adequada per a poder prestar els seus serveis.
Dinamitzar els mercats municipals amb menys afluència com el Mercat de Sant Mateu facilitant l’ús dels espais no utilitzats.
Organitzar mercadets de barri amb la col·laboració de les associacions veïnals.
Obertura d’un procés participat amb experts i la societat civil alcoiana per tal d’elaborar un diagnòstic i establir les accions a curt, mitjà i llarg termini establint un full de ruta per a millorar l’actual situació demogràfica de la ciutat.
Impuls de l’emprenedoria de base democràtica, és a dir, donar impuls a iniciatives de treball associat (cooperatives i societats anònimes laborals) amb l’establiment de convenis amb FEVES (Federació d’Empreses Valencianes d’Economia Social) i FEVECTA (Federació Valenciana d’Empreses Cooperatives de Treball Associat). Potenciació de l’assessorament a empreses que vagen a tancar o puguen ser venudes perquè puguen realitzar una transició suau cap a una gestió empresarial dels mateixos empleats mitjançant iniciatives de treball associat.
Creació d’un programa d’acompanyament a persones en atur per ajudar-les, durant un termini d’entre 6 mesos i un any, a trobar una nova ocupació i assegurar que estan en disponibilitat de mantenir-la, mitjançant eines de formació, assessorament personalitzat i tutela.
Promoció d’iniciatives de treball acompanyat per a les persones amb diversitat funcional.
Com a mesura per facilitar la conciliació, implementació de serveis de proximitat per a facilitar la cura de les persones amb necessitats d’atenció.
Creació d’un programa de difusió i suport perquè les empreses desenvolupen (i executen) plans d’igualtat i de conciliació de la vida laboral amb la familiar i personal.
Impuls d’una diagnosi sobre els usos dels temps al món del treball i del comerç amb la intenció de poder alliberar el temps dels treballadors.
Incorporació de clàusules socials en la contractació de personal de l’Ajuntament, de manera que les persones en risc d’exclusió social vegen augmentades les seues oportunitats.
Afavorir l’ocupabilitat de les persones sordes o amb discapacitat auditiva amb la reserva d’activitats professionals vinculades al desplegament i implementació de mesures de foment, ús, ensenyament i protecció de la llengua de signes i en l’oferta de serveis dirigits a altres persones sordes usuàries d’aquesta llengua.
Redacció d’un reglament que incentive la contractació pública d’empreses les quals: 1) duguen a terme polítiques de responsabilitat social corporativa i 2) incorporen persones en risc d’exclusió.
Implantar polítiques de protecció dels treballadors davant les elevades temperatures.
Potenciació del Consell de Formació Professional perquè es faça efectiva la formació als cicles formatius i s’incentive el treball d’intercicles com a suport a l’administració pública i empreses privades que ho requerisquen.
Aportar des de l’Ajuntament les ferramentes necessàries per al correcte desenvolupament dels cicles d’FP a la ciutat. Els nostres estudiants aprenen de màquines, instruments i ferramentes velles i en desús. Però, no obstant això, ells han de ser l’avantguarda de les noves tecnologies i si l’administració educativa no aposta per això, l’Ajuntament, des d’una mirada i perspectiva estratègica, hauria de fer-ho.
En la Universitat el mateix Ajuntament ha de promoure un màster de les matèries que, estratègicament, es consideren rellevants a escala pública per al futur. Pensar en què apostem, què necessitarà l’empresa del futur i la ciutat d’Alcoi i formar a gent perquè responga a eixes necessitats.
Incentius perquè les PIMES i les microempreses puguen contractar en pràctiques remunerades a l’alumnat d’FP.
Creació d’un Observatori del Mercat de Treball entre l’empresa, l’administració pública i la universitat, per millorar les sinergies existents, i avaluació i generació de propostes de millora.
Establiment de la Universitat Politècnica de València – Campus d’Alcoi com a soci preferent en tot el que signifique creació de coneixement tecnològic per tal d’ajudar a millorar els serveis públics prestats per part de l’Ajuntament d’Alcoi.
Donar ús real i aplicat a la càtedra Smart City entre la UPV i l’Ajuntament d’Alcoi
Potenciació de la col·laboració entre les universitats i la ciutat per a construir una mena de banc d’idees sobre projectes econòmics i socials que puguen respondre als reptes de la ciutat en l’actualitat. Establir un espai de comunicació entre científics i societat com a instrument de transferència social del coneixement econòmic.
Buscar sòl industrial més enllà de la Canal, connectant els polígons de Batoi, Santiago Payà, Sant Benet i la Beniata, amb l’N-430. Desenvolupament econòmic respectuós amb el medi urbà i natural (protecció de l’aqüífer del Molinar, de la Vall de Polop i altres espais).
Davant la impossibilitat de crear sòl industrial a la zona de La Canal, oferir a les empreses alternatives creïbles de sòl local potenciant el desenvolupament de sòl industrial a l’Àrea Sud d’Alcoi, que connectaria les actuals zones industrials de Batoi, Santiago Payà, Sant Benet i la carretera N-340, mitjançant la combinació d’actuacions de rehabilitació de teixits existents i de creació de sòl de nou desenvolupament.
Pagos s’ha demostrat una quimera per la dificultat d’equilibrar la realitat paisatgística i l’orografia del terreny. Si bé és un espai molt més adequat que la Canal per a albergar indústria, crec que hem de començar a pensar en altres fórmules.
Aposta per la creació també de nous espais industrials i tecnològics mancomunats amb espais de col·laboració entre empreses.
El polígon mancomunat és una de les millors alternatives davant una hipotètica falta de sòl, però altra és començar a pensar en la indústria d’Alcoi en altres prioritats: indústria d’alta tecnologia, que requerisca menys espai, centrada en alt valor i en col·laboració amb la UPV. En aquest aspecte, espais buits com la Fàbrica Monllor, Ceres o naus com les situades al carrer Enginyer Vilaplana poden constituir eixos de creació industrial, adequant els espais i donant possibilitats des de l’administració pública.
Rehabilitació i aprofitament de naus industrials en desús i antics edificis fabrils per desenvolupar iniciatives empresarials que creen ocupació digna, amb preferència per empreses d’alta tecnologia, petites i mitjanes empreses i cooperatives.
Mediació de l’Ajuntament per a afavorir que les naus buides puguen ser llogades per a noves iniciatives empresarials d’economia social.
Concepció de la nova àrea industrial com un Barri Empresarial, al voltant de l’illa de Rodes, entreteixit amb diversos serveis (empresarial, comercial, esportiu, recreatiu, etc.) i amb una elevada qualitat dotacional i ambiental, on també es duga a terme un urbanisme sostenible.
Cal completar la catalogació, recuperació i valoració dels recursos turístics de la ciutat i el seu entorn.
Assignació dels recursos als eixos bàsics de la marca turística d’Alcoi: indústria, modernisme, patrimoni natural i rural, festes i art/cultura.
Cal situar un punt d’inici-expositor per a la Ruta del Modernisme, de l’Alcoi de la Guerra Civil i d’altres, com una mena de centre d’interpretació.
Signatura de convenis amb les diferents administracions implicades perquè Alcoi siga la seu d’un Centre de trekking o bicicleta de muntanya per impulsar el turisme d’interior fora dels parcs naturals.
Elaboració d’un paquet turístic integral perquè el visitant puga tenir una experiència completa i continuada de la nostra ciutat (al marge que hi haja un desagregat de rutes temàtiques). Promoció de forma pública i privada d’aquest paquet turístic.
Cal facilitar, amb les mesures adients, la rehabilitació d’habitatges del centre històric, perquè el patrimoni arquitectònic puga contribuir adequadament a donar valor a l’oferta turística.
Redacció d’un Pla Integral de Turisme on es consensue amb agents turístics, econòmics i socials de la ciutat l’estratègia a curt, mitjà i llarg termini de les polítiques públiques en matèria de turisme.
Promoure una oferta complementària d’oci, musical i lúdica a les festes de Sant Jordi, tant amb anterioritat a les festes com durant la trilogia.
Garantir que la riquesa patrimonial i turística municipal siga accessible per a les persones sordes amb la inclusió de la llengua de signes i el subtitulat.
Elaboració d’un pla estratègic cultural d’Alcoi que encete un procés de reflexió i després marque objectius i planifique accions per a fer canvis en la política cultural. El pla seria totalment participat entre la ciutadania d’Alcoi, tant amb persones creadores, com amb les entitats culturals però també amb la ciutadania no organitzada.
Oferta cultural: Incrementar l’oferta cultural en qualitat i quantitat. Dur a terme una programació cultural diversa, rica i atenta als circuits nacionals i internacionals i on el component local i el forà s’hi complementen. Tenir en compte la varietat de preferències i nivell d’exigència del públic alhora que s’evite l’excessiva fragmentació.
Crear circuits culturals a la ciutat, ampliant les possibilitats de coneixement dels diferents àmbits d’expressió cultural que s’hi manifesten.
Organitzar i fomentar les activitats culturals i espectacles pels barris en espais a l’aire lliure, de caràcter familiar, i d’accés gratuït per a tota la ciutadania.
Formar part de l’escena musical del País Valencià i de l’Estat Espanyol (circuits Sonora i Barnasants com a exemple).
Augmentar la presència de dones en la programació anual d’exposicions d’arts plàstiques.
Organitzar una programació estable de cinema amb projecció de pel·lícules fora del circuit més comercial o que no arriben a la ciutat per altres mitjans.
Elaborar un Pla de Públics, un programa de creació, formació i ampliació de públics que tinga com a objectius consolidar i diversificar els públics a partir de l’anàlisi de dades, de la formació de gestors i audiències, d’estratègies de captació i de màrqueting.
Activar mesures de col·laboració amb les entitats culturals de la ciutat per a impulsar i desenvolupar l’experiència de l’art i la cultura entre tota la població.
Crear iniciatives per a atraure nous públics a través del treball amb els centres educatius.
Introduir preus especials per a famílies monoparentals, nombroses i xiquets i joves als espectacles culturals.
Crear mesures que cuiden de les persones que assisteixen als actes culturals amb assiduïtat per tal d’establir-hi vincles de fidelitat.
Fer que els descomptes d’entrades als actes culturals estiguen disponibles en la tiquetera en línia també.
Atendre les necessitats de les famílies amb serveis municipals de cura i atenció per als infants amb l’objectiu de facilitar fer compatible la vida laboral, familiar i personal de la ciutadania d’Alcoi. Dotar tots els banys dels espais culturals amb canviadors infantils.
Facilitar l’accés a la cultura d’aquells col·lectius que li són tradicionalment aliens per raons econòmiques, socials i culturals.
Impulsar una cultura inclusiva que garantisca la participació de les persones sordes en l’art i la cultura municipal amb la inclusió de la llengua de signes i el subtitulat.
Reactivació i aprofitament dels espais culturals existents adequant-los i l’estudi de la necessitat de crear-ne de nous als barris preparant-los per a realitzar activitats.
Construir escenaris fixos a l’aire lliure amb els seus plans d’adequació per a les necessitats corresponents i plans de seguretat elaborats prèviament per a facilitar els tràmits burocràtics de la celebració de qualsevol espectacle o acte pel col·lectiu que ho necessite.
Adequar espais per a convertir-los en biblioteques públiques als barris on no n’existisquen.
Alcoi, fàbrica de cultura: Potenciar l’activitat cultural i dels sectors i entitats locals que la produeixen.
Col·laborar amb els centres educatius per a impulsar i consolidar l’estudi i el desenvolupament de les aptituds artístiques i facilitar, orientar i enriquir les experiències culturals de xiquets, xiquetes i joves.
Gestació d’Ateneu de creació i producció, amb tres vies de treball: espai obert a la innovació ciutadana, desenvolupament de residències i projectes artístics, i creació de sinergies entre l’ensenyament universitari i artístic de la ciutat, i els professionals. Un dels objectius seria desenvolupar projectes comuns amb una base d’innovació social, mediambiental i tecnològica.
Reaprofitament d’espais en desús per a crear locals d’assaig per als creadors locals i una sala dissenyada específicament per a la música tant en directe com en sessions de ball. Aquests espais podrien ser autogestionats amb col·lectius locals a través de convenis.
Establir convenis amb el sector hostaler, comercial i industrial per a la revitalització econòmica de la ciutat a través de la seua oferta cultural.
Fer que la gestió dels espais culturals siga de gestió directa, amb treballadors contractats per l’Ajuntament i que els materials que es necessiten per a fer el manteniment s’adquirisquen de forma externa amb previsió i planificació.
Publicació de protocols que regulen l’ús dels espais d’actuació, assaig i gravació públics i altres recursos culturals. Que l’ús dels espais puga comportar donacions de les produccions artístiques per a incorporar-les a l’arxiu municipal i al conjunt de regals de protocol en el cas de les edicions de tirada més extensa.
Lluitar contra l’economia submergida en el sector cultural de manera proactiva i no coercitiva.
Atendre les necessitats del Teatre Calderón presentades en març de 2022 al document amb propostes de millora.
Atenció preferent a l’ús de la nostra llengua i les nostres manifestacions culturals. La política lingüística ha de ser transversal i no quedar-se només en les àrees de cultura i educació. Fer del valencià la llengua de l’Ajuntament en la comunicació pública, rètols o en Internet, garantint l’accés plurilingüe a tots els serveis i ofertes municipals.
Incloure clàusules a les ajudes a entitats o col·lectius perquè a l’hora de promoure les seues activitats prioritzen l’ús del valencià.
Que les edicions de llibres divulgatius o fullets amb col·laboració o finançament de l’Ajuntament siguen en valencià.
Creació d’una Oficina de Gestió Cultural que reforce l’autonomia dels col·lectius locals que proposen programació cultural, ajudant-los amb les tasques administratives i posada en marxa/difusió de projectes, d’una banda, i de l’altra, i vinculació d’aquesta programació amb la dinamització dels diferents espais existents a la ciutat.
Oferir espais expositius per a artistes novells i definir i publicitar les fórmules per a poder participar dels circuits d’exposició municipals.
Consolidació de propostes en el camp de les arts escèniques:
Fomentar la participació ciutadana en el disseny democràtic de polítiques culturals establertes de manera horitzontal i sense que això signifique una excusa per obviar la responsabilitat del govern local.
Dotació de capacitat i recursos al Consell de Cultura d’Alcoi com un espai de veritable participació i de decisió en termes culturals, que incloga les expectatives de les persones del món de la cultura. Fer que el Consell de Cultura siga més útil tant per a fer que participen més sectors de l’escena cultural local com perquè el treball fet al consell siga més productiu.
Elaboració d’una calendarització de la programació anual que difonga els espectacles al territori i amb antelació suficient per a una correcta promoció.
Unificació de l’Agenda Cultural de la ciutat a través d’un portal i revista en el que col·laboren totes les entitats i col·lectius. El portal funcionaria com a intranet d’alertes per a l’usuari.
Patrimoni: Posada en valor del patrimoni industrial (museus i espais visitables).
Creació d’un Museu de la Industrialització, que hauria d’anar més enllà de l’exposició d’arqueologia industrial, per a presentar un recorregut històric fins als nostres dies sota formats museístics actualitzats i amb atenció central a la dimensió social.
Creació d’un Centre d’Interpretació de la Industrialització, situat físicament al nucli urbà, que vertebre els diferents elements i que analitze i descriga el conjunt fabril del Molinar, les fàbriques papereres, les fàbriques de Ferrándiz i Carbonell, el Conservatori de Música i Dansa a la casa d’Escaló, el conjunt de Tossals i Molins, les cases obreres a dos claus, les mobilitzacions obreres per la millora de les condicions laborals, entre altres. Tot per mostrar com la indústria ha donat lloc a la nostra cultura i al procés de creixement de la ciutat.
Creació d’un Museu de la Dona Treballadora lligat al Museu de la Industrialització, en el qual s’inclouria una guia de rutes en el context de la ciutat.
Digitalització dels arxius d’entitats fonamentals de la ciutat i promoció del seu ús com a eina educativa.
Creació d’una Agència de Gestió del Patrimoni Industrial d’Alcoi, vinculada a la gestió de l’urbanisme, la cultura i la promoció econòmica i també, al món acadèmic i dels centres d’innovació tecnològica. Com a objectius de l’agència: la redacció del Pla Especial de Protecció de tots els BICs de la nostra ciutat, la creació d’un Inventari del Patrimoni Industrial d’Alcoi, la redacció i desenvolupament normatiu d’una Ordenança Municipal de Gestió del Patrimoni Industrial, o l’assessorament dels propietaris d’edificis industrials històrics en la conservació d’aquests.
Integració d’iniciatives de Patrimoni cultural i natural a través de rutes, senders, itineraris urbans, monuments, dotant-los de mitjans interpretatius i oferint-los com a recursos turístics. Accés universal a tota la població, tot atenent a la diversitat física i intel·lectual.
La integració del patrimoni històric (material i immaterial) en la vida quotidiana de la ciutat i la reconversió de patrimoni fabril en espais culturals.
Cal resoldre les mancances en infraestructures culturals de la ciutat amb la creació o adequació d’una sala polivalent equipada per a albergar projeccions cinematogràfiques, assajos i actuacions de bandes musicals, estades de companyies de teatre i activitats artístiques d’altres col·lectius de la ciutat.
Solucionar els problemes de condicionament i de cobertes del Centre Cultural Mario Silvestre.
Dinamització del Consell Escolar Municipal, per constituir-lo en una vertadera figura interlocutora amb les institucions públiques. Això implicarà prèviament un reforç del paper de les AMPES i als Consells escolars dels centres per tal de consolidar la idea de comunitat educativa.
Creació d’un Observatori d’Igualtat Educativa com a instrument de coneixement i innovació que faça el seguiment i l’anàlisi de la realitat educativa a escala local. Aquesta unitat avaluaria les necessitats educatives, generaria espais de debat i posaria a l’abast coneixements d’interés per a tots els membres de la comunitat educativa. Es tracta que aquest coneixement possibilite polítiques educatives en l’àmbit local.
Impuls i ampliació dels Programes de Formació de Persones Adultes integrant-los en el curs habitual de la relació dels centres educatius amb l’Ajuntament amb l’objectiu de dotar als adults d’una formació bàsica que facilite el seu accés als diferents nivells del sistema educatiu i a l’ocupabilitat.
Creació d’una plataforma de formació en comunicació permanent amb les coordinadores d’igualtat dels centres educatius amb l’objectiu d’elaborar una programació de coeducació i inclusió educativa per a tot el municipi.
Introducció de la figura del mediador intercultural en l’àmbit educatiu, a fi de facilitar l’assimilació en els centres educatius dels valors de la multiculturalitat i la convivència a través de xerrades, activitats lúdiques i altres recursos formatius i culturals.
Pla de xoc que treballe per a solucionar la situació anòmala de la nostra ciutat en termes educatius (65% alumnat en centres privats) i promoga l’escola pública. Recull de la informació necessària per a conéixer l’estat del sistema educatiu de la nostra ciutat tenint en compte diferents indicadors establerts per la Unió Europea, desagregant les dades en xarxa titularitat pública/xarxa titularitat privada i amb dades desagregades per sexe.
Recuperació de les Jornades d’Innovació Pedagògica.
Creació de noves escoletes a barris on no existeixen com per exemple al barri de l’Eixample.
Eliminació de qualsevol classe de finançament públic, exempció fiscal o administrativa a favor de les institucions religioses.
Supressió del caràcter oficial dels actes de caràcter confessional. Cap responsable públic tindrà l’obligació d’assistir, i si ho fa, serà en condició de ciutadà o ciutadana.
Defensa del dret fonamental a la diversitat de consciència i de religió i, alhora, aposta decidida per una laïcitat entesa com el marc de neutralitat dels poders públics en què totes les opcions de consciència, religioses o no, puguen conviure en plena igualtat i respecte.
Exposició pública dels costos inicials i finals de les obres públiques.
Publicació de l’agenda i les actes de reunions del govern municipal amb tots els agents privats. Les actes hauran de ser obligatòries.
Incorporació de l’Ajuntament al Segell Infoparticipa de la Universitat Autònoma de Barcelona, que és una menció avançada de bones pràctiques en transparència.
Facilitat d’accés de tots els regidors i regidores als expedients municipals.
Exposició pública dels resultats assolits en els projectes de les entitats i empreses que siguen subvencionats per l’Ajuntament.
Inclusió de criteris de responsabilitat social en els processos de selecció de les empreses que treballen per a l’Ajuntament.
Habilitació d’un sistema obert de cessió d’espais municipals amb un plec de condicions que estiga a l’abast de tothom i agilitze l’ús d’equipaments per a persones i col·lectius diversos.
Fiscalitzar l’evolució de les despeses anuals i pagaments assumits per l’Ajuntament.
Reducció de les subvencions sense concurrència competitiva atorgades de forma arbitrària per a evitar el clientelisme. No estem parlant de rebaixar les subvencions a les entitats sinó de canviar com s’atorguen i que es faça amb criteris tan objectius com siga possible.
Crear un llibre d’estil o manual corporatiu de disseny gràfic per tal que tots els estaments de l’Ajuntament unifiquen la seua imatge i elaboren documentació amb claredat i senzillesa de forma que la informació es comunique fàcilment a la ciutadania i s’identifique fàcilment a l’Ajuntament.
Establir un acord marc renovable anualment pel que es constituïsca una bossa de dissenyadores i dissenyadors gràfics per atendre les necessitats de comunicació de l’Ajuntament d’Alcoi incloent persones recentment titulades de l’EASD d’Alcoi que pogueren rebre retribucions adequades a la titulació i fer que aquests serveis pogueren adreçar-se i beneficiar-se les entitats socials i cíviques de la ciutat.
Cap actuació municipal sense la prèvia participació de la ciutadania, particularment, els afectats directament per la proposta d’actuació. Les Associacions de Veïns han de ser els principals vehicles de la participació ciutadana.
Agilització i simplificació de les gestions administratives a la ciutadania. Reorganització dels serveis administratius amb l’objectiu de simplificar les tasques administratives. Fer real el concepte de finestra única.
Creació d’un Pla de participació ciutadana a llarg termini, que no es limite a una legislatura. Aquest pla implicarà, entre d’altres, els següents punts:
Atendre la demanda de les associacions veïnals amb la seua proposta per a millorar els processos participatius regulant-los i desenvolupant les fases d’informació, formació, deliberació ciutadana, devolució i de seguiment per tal de millorar els processos participatius a Alcoi.
Creació d’una plataforma digital per tal de millorar la participació i el debat ciutadà. La ciutadania d’Alcoi podria accedir identificant-se per tal de plantejar temes de debat i propostes. Existiria un fòrum ben moderat per a poder debatre públicament. Des de l’Ajuntament s’aportaria la informació necessària per a poder tractar els temes plantejats amb els coneixements i rigors necessaris. Arribat el cas es possibilitaria poder prendre decisions amb votacions i consultes populars també des de la plataforma.
Crear un sistema de comunicació en el que la ciutadania se subscriga voluntàriament a les informacions sobre temes i alertes que vol rebre i li arriben al seu mòbil a través de Whatsapp o Telegram les alertes personalitzades que l’afecten, com talls de trànsit o aigua al seu carrer o programacions d’actes sobre els quals puga haver manifestat interés.
Donar suport a les mocions que presente la ciutadania per a incloure-les en el debat dels plenaris municipals, mentre no incomplisquen els drets humans.
Regular que les persones o col·lectius que presenten propostes als plenaris puguen tindre torns de paraula equivalents als de la resta de grups municipals per a poder defendre les seues postures davant de la corporació.
Disseny d’indicadors públics per a l’avaluació de les polítiques i serveis municipals a través d’un portal habilitat per a aquest fi. Els resultats d’aquest procés seran vinculants per a aprovar la continuïtat del servei –en el cas d’estar privatitzat- en les condicions contractuals vigents abans de l’avaluació.
Participació en l’elaboració de normes (reglaments, ordenances, etc.) en un termini anterior a l’exposició pública i a través d’un portal habilitat per a aquesta finalitat.
Articulació de vies permanents per a la participació dels treballadors/es municipals en el funcionament dels serveis que presta l’Ajuntament, amb taules de treball per àrees que reunirien mensualment els treballadors i els regidors.
Simplificar els processos de relació amb l’Administració local i implantar un servei d’acompanyament al teixit associatiu i a la ciutadania amb la resta d’administracions públiques.
Millora de la seu electrònica incloent diverses categoritzacions a l’hora de triar els tràmits com circumstàncies personals per les quals es vol fer el tràmit (fer obres i reformes, buscar treball, associar-se i participar, tindre una filla o un fill o obrir un negoci) segons els col·lectius destinataris (ser dona, home, menor, jove o major, una comunitat de propietaris i propietàries, persona estrangera o migrant o associacions i entitats sense ànim de lucre).
Dotar al personal d’atenció de l’Ajuntament de mecanismes digitals per a ajudar a la ciutadania a demanar la cita prèvia i fer una breu formació. Atendre de totes formes a les urgències justificades.
Garantir l’accessibilitat a la comunicació amb intèrprets de llengua de signes en l’administració municipal, en els diferents serveis i modalitats d’atenció presencial o telefònica, de manera universal i gratuïta, i amb el sistema de vídeo interpretació en llengua de signes i vídeo xat SVIsual.
Proveir els serveis socials de recursos humans i tecnològics per a la inclusió dotant-los de professionals competents en llengua de signes i de les tecnologies de la informació i la comunicació necessàries per a garantir l’accessibilitat en l’atenció de les persones sordes.
Adequar els contenidors de la recollida de residus per a adaptar-los a persones invidents.
Aposta pel servei públic
Sol·licitud de finançament complet de les escoletes municipals i del Conservatori Municipal de Música i Dansa.
Auditoria pública de comptes dels serveis privatitzats i contrast amb un model de funcionament públic. Fer un seguiment de les empreses privades que duen a terme els serveis municipals.
Treballar amb temps per la recuperació pública dels serveis públics de transports, el servei d’abastiment d’aigües i la recollida selectiva de residus sòlids urbans a partir de la finalització del contracte amb l’empresa concessionària.
Creació o participació en una cooperativa pública d’abastiment energètic.
Creació d’una empresa pública d’habitatge i gestió del patrimoni municipal del sòl.
Compromís de les persones al servei de l’Administració pública.
Substitució de l’abús d’hores extra per la creació de nous llocs de treball.
Estabilització del personal i ampliació dels llocs de treball en aquelles àrees on més falta fa (atenció domiciliària, servei d’atenció de dependència, obres i serveis, etc.).
Dedicació completa de l’alcalde a l’Ajuntament d’Alcoi, sense desdoblaments de sous.
Limitar el sou de l’alcalde per tal d’evitar sous desproporcionats i aplicar-los en referència a la mediana de sou dels alcoians i alcoianes.
Límit del sou de les regidores i assessores seguint els mateixos criteris.
Paritat en els llocs directius de l’Ajuntament.
Obertura d’oficines de tramitació en diferents barris per apropar-se a la ciutadania i alleugerir el treball de l’actual oficina PROP.
Compromís solidari d’Alcoi amb el conjunt del territori comarcal i de país per articular adequadament infraestructures, economia i serveis públics.
Actualització de les ordenances fiscals amb bonificacions per a les famílies amb rendes baixes, així com reduccions de quotes als habitatges i empreses que assolisquen determinats requisits de sostenibilitat i eficiència energètica.
Revisió de les exempcions de l’impost de béns immobles (IBI) per a activitats lucratives. Aplicació d’un gravamen als habitatges, locals i solars buits propietat de bancs o empreses.
Equilibrar els descomptes de l’IBI amb altres ajudes per a evitar desigualtats.
Reclassificació de les zones establertes a l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), per tal de reduir la càrrega fiscal dels comerços que inicien una activitat al Centre de la ciutat.
Defensa de la millora del tren Alcoi-Xàtiva començant per l’ampliació d’horaris mentre no es posen en marxa les obres de millora.
Defensa per la millora de l’atenció sanitària a la ciutat.
Defensa de l’educació pública. Major i millor dotació d’oferta pública.
Servei públic de transport comarcal i intercomarcal.
Recerca d’alternatives públiques de connexió ferroviària a Alacant.
