Preservació dels terrenys agrícoles del procés urbanitzador per tal de conservar el patrimoni natural, històric, cultural i paisatgístic així com servir d’espai afavoridor de la diversitat de flora i fauna dels diferents ecosistemes presents a les nostres serres.
Potenciació del canvi cap a models agrícoles més sostenibles basats en els criteris de l’agricultura ecològica (fomentant així una activitat econòmica que pot generar una quantitat gens menyspreable de llocs de treball a curt termini al nostre terme municipal).
Recuperació dels espais agrícoles abandonats i tendir, a curt termini i en un futur pròxim, a recuperar i cultivar els terrenys agrícoles productius, la qual cosa conduirà a produir riquesa i ajudarà a reactivar el mercat econòmic local.
Aplicació de polítiques i actuacions preventives en matèria de prevenció d’incendis d’acord amb el que es determina en el Pla de Prevenció d’Incendis Local d’Alcoi, tot fent incís en matèries com ara la vigilància i la neteja de masses forestals amb perill potencial per acumulació de restes vegetals combustibles. En aquest sentit, potenciar l’estellament de restes d’esporga forestal i agrícola enfront de la seua crema.
Conservació i millora del patrimoni històric i cultural (caves o pous de neu, masos, alcavors, séquies de conducció d’aigua, murs de pedra de maçoneria en sec, etc.) i natural (flora, fauna i paisatge) als Parcs Naturals de la Font Roja i Mariola i al Paratge Natural Municipal del Racó de Sant Bonaventura-Els Canalons.
Restauració i revalorització mitjançant tècniques de restauració biològica de les lleres dels rius i dels espais fluvials urbans i periurbans (Molinar, Benissaidó i Riquer) com els escenaris socials singulars i de primer ordre que de fet són, si atenem el seu potencial d’ús ciutadà, recreatiu, cultural i ambiental.
Creació de Corredors Ecològics, els quals poden aprofitar els cursos naturals dels rius per tal de crear una xarxa de senders a peu i en bicicleta que connecten entre si diferents espais del centre urbà i, a més, puguen connectar aquests amb els espais naturals perifèrics de la ciutat a través dels senders locals. Es tractaria de crear un Anell verd de camins i espais naturals que aprofiten els cursos dels rius, la ciutat i el traçat de l’antiga via del tren.
Entenem per metabolisme urbà tot el flux de matèria i energia que entra i surt d’un sistema, en aquest cas la ciutat, i que defineix a grans trets la sostenibilitat o no d’aquest. En aquest apartat cal tenir en compte que els fluxos d’entrada a la ciutat serien els materials (de construcció, de producció, de consum –aliments, béns, etc.-, l’energia -consum elèctric, calefacció, transport i mobilitat- i aigua; mentre que en els fluxos d’eixida tenim els residus (urbans, industrials i els provinents de demolicions o transformacions), les aigües residuals, la contaminació atmosfèrica i la contaminació acústica. A continuació passem a desenvolupar cadascun d’aquests fluxos d’entrada o eixida de la ciutat considerada un ecosistema i que haurien de tenir-se en compte alhora d’edificar i construir noves edificacions o equipaments i dotacions públiques:
Gestió de l’aigua potable: recuperació del servei públic de gestió de l’aigua potable i potenciació del seu ús racional mitjançant l’establiment de polítiques i actuacions que generen el seu estalvi i, al mateix temps, establisquen un Pla director de millora de les infraestructures d’emmagatzematge i distribució de les aigües potables el qual conduïsca a la renovació de la xarxa de conducció d’aigua potable envellida i obsoleta, i a la renovació dels dipòsits d’emmagatzematge d’aigua que ho necessiten, entre d’altres mesures.
Gestió de les aigües grises o residuals: recuperació del servei municipal de neteja i manteniment del clavegueram i establiment d’un Pla de control dels vessaments industrials segons allò establert a l’Ordenança Municipal que ho regula.
Gestió energètica: foment i potenciació de projectes de producció d’energia pròpia per tal d’abastir les necessitats municipals en aquest àmbit: calderes de biomassa als col·legis públics i poliesportius municipals, instal·lació de plaques solars d’autoconsum en edificacions municipals, construcció d’un hort solar en terrenys de propietat municipal o instal·lació de plaques solars tèrmiques per a la producció d’aigua calenta sanitària en edificacions municipals per tal de tendir, amb el temps, cap a l’autosuficiència energètica municipal.
Contaminació atmosfèrica i acústica: potenciar la millora de l’eficiència energètica tant dels consum energètic com del parc automòbil municipals i establir un Pla Director de contaminació acústica que permeta reduir els impactes associats al soroll en aquells espais públics que ho necessiten.
Gestió dels residus: implementació a nivell local d’un Programa de prevenció de residus que ens permeta establir polítiques i estratègies per reduir en origen la producció dels residus urbans i transitar cap al residu zero, en tots els àmbits: municipal, escolar, domèstic i industrial.
Producció i consum d’aliments: potenciar el consum de productes locals (km zero) tot aprofitant el potencial productiu de les terres agrícoles i ramaderes del terme municipal. En aquest sentit, també cal estudiar la creació i impuls d’un Mercat agroecològic a nivell municipal i comarcal.
Per tal de promoure una ciutat compacta, cal assegurar entorns urbans amb una densitat edificativa i compacitat urbana òptimes; a més, el grau de compacitat dóna la pauta per tal d’organitzar les xarxes de mobilitat. S’haurà de tenir en compte l’existència dels equipaments i els serveis bàsics que li corresponguen i la seua accessibilitat en aquest àmbit.
Atenció especial als afectats pels desnonaments. Els Serveis Socials municipals hauran d’estar informats sobre els casos d’inici de desnonament per poder actuar amb especial sensibilitat amb les famílies afectades i actuar en la seua defensa.
Creació d’una Comissió Mixta sobre Habitatges, de la qual formen part representants d’entitats bancàries, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), membres dels Col·legis d’Advocats, grups municipals, entre d’altres.
L’Ajuntament farà de mediador amb els propietaris de pisos buits per destinar-los a lloguer protegit o que es posen a disposició de la “Borsa d’Habitatges de Lloguer Social”.
Aplicació de mesures que penalitzen l’ús antisocial dels habitatges, des d’una càrrega de l’IBI.
Habilitació en la perifèria aparcaments dissuasius del desplaçaments en cotxe fins a la mateixa porta del nostre destí, potenciant a la vegada els mitjans de transport alternatius i sostenibles com la bicicleta.
Foment decidit del transport públic (incloent-hi transport nocturn), del carril bus i dels itineraris per a vianants i ciclistes (corredors ecològics i carril bici).
Posada en marxa programes de pacificació del trànsit: zones anomenades “30” (velocitat màx. 30 Km/h) i, fins i tot, zones amb velocitat màxima de 10 Km/h.
Els parcs, els jardins i els horts urbans, etc. formen part de les àrees vegetades que conformen la biodiversitat urbana, la funció principal dels quals és proporcionar habitabilitat als ciutadans i ciutadanes. Caldrà invertir recursos econòmics i humans en la millora de l’eficiència en el seu manteniment, així com en la seua neteja i ornamentació.
Desenvolupament d’un Programa escolar d’educació ambiental.
Posada en marxa d’un Programa d’educació ambiental per al conjunt de la ciutadania, que proporcione els valors ambientals directament relacionats amb el nostre patrimoni natural, històric i cultural amb un format lúdic i participatiu.
