Magda Arques, Sofia Hernández i Jorge Vañó,
candidates LGTBIQ+ de Guanyar Alcoi
Aquest 17 de Maig celebrem el dia mundial contra la LGTBIfòbia, des que en 1990 s’eliminés l’homosexualitat de la llista de malalties mentals de l’OMS, i aquest any tenim molt per a celebrar: és l’any en què també l’OMS ha fet un pas en la despatologització de la transsexualitat i deixarà de considerar la transsexualitat un trastorn mental, aquest any es compleix el 50 aniversari de les revoltes de Stonewall i també aquest any hem vist amb orgull com la societat espanyola ha donat bon compte de la seua diversitat i ha demostrat que no està disposada a retrocedir en drets fent que les opcions reaccionàries i homofòbiques perderen tant en les recents eleccions generals com en les autonòmiques valencianes.
Però no podem ser del tot optimistes, l’extrema dreta, present ara en les institucions, i els partits que busquen el seu suport per a governar, Cs i PP, aprofitarà el seu espai mediàtic per a col·locar en l’agenda i reobrir debats que una societat com la nostra ja tenia superats, gràcies a anys de lluita del col·lectiu i de la societat civil.
Veurem com es tornarà a qüestionar el dret al matrimoni igualitari, al reconeixement de les nostres famílies, a una assistència sanitària inclusiva, a una educació diversa o el dret a decidir sobre les nostres identitats i cossos. Ja vam poder veure com el primer senador de VOX es va estrenar impedint que el Senat aprovés una Declaració Institucional en contra de la LGTBIfòbia a l’esport. Hem d’estar alerta i ser actius perquè es complisca la llei LGTBI Valenciana a cada municipi, la més avançada de l’Estat i que impediria teràpies per a “curar” l’homosexualitat com les que ha emparat el bisbe contestà Reig Pla en les diòcesis per les quals ha passat.
No obstant això i encara que a vegades les situacions polítiques no bufen a favor -mai ho han fet- la societat sempre ha anat un pas per davant dels seus polítics i, en això sí, hem de ser optimistes, ja que estem, probablement, davant de la generació de joves més diversa i inclusiva de la nostra història. Les noves generacions ens marquen el camí a l’hora de relacionar-se entre elles i amb si mateixes pel que necessitem una classe política que estiga a l’altura i que no només escolte sinó que forme part del col·lectiu LGBT, de l’activisme “cuir” o del moviment feminista.
Alcoi necessita polítiques públiques i institucions que no tracten de manera segregada les qüestions LGTBi, que tinguen una perspectiva transversal respecte a la diversitat afectiva-sexual i d’identitat: que plantegen plans d’ocupació pública, ja que el 85% de les persones trans en aquest país estan en situació de desocupació; que planifique les polítiques educatives tenint en compte l’assetjament escolar per raons homòfobes i a les realitats de les, cada vegada més, nombroses famílies amb menors transsexuals; que plantege polítiques de cures en la tercera edat, amb especial atenció als nostres majors LGBTi que sofrixen l’homofòbia i la solitud en entrar en l’anomenada tercera edat; que genere ofertes culturals i d’oci; que entenga el municipalisme com una eina per a transformar les nostres realitats quotidianes i fer-les més amables.
Necessitem un Ajuntament que no veja un impediment per a la diversitat ser una ciutat petita d’interior de la província, sinó una oportunitat per a crear noves realitats alternatives a la de les grans ciutats, que entenga que les persones LGTBi poden habitar en qualsevol espai, que cree connexions amb els pobles de la nostra comarca on els nostres companys i companyes, mariques i bolleres, viuen la doble discriminació de l’homofòbia i la ruralfòbia. Alcoi ha de ser un espai amable en el qual qualsevol persona puga desenvolupar el seu projecte de vida sense importar la seua identitat o condició sexual.
És per això que les companyes i candidates LTBIQ+ de Guanyar Alcoi volem ser visibles, com un part petita d’aquest col·lectiu ampli i plural. Hem de passar a ser protagonistes i deixar de ser l’“amic gai” de la polítiques municipals.
