• Guanyar Alcoi consideren que el document ha avançat en el concepte de ciutat compacta, encara que no ha sigut per iniciativa del Govern de Toni Francés sinó pels canvis provinents de Conselleria.
• La Portaveu, Estefania Blanes, assenyala que el Pla General Estructural compta amb moltes deficiències, algunes d’elles que fins i tot podrien constituir il·legalitats, com considerar zona verda enjardinada alguns barrancs, molts d’ells situats a polígons industrials i molts altres inaccessibles.

  ---

Guanyar Alcoi considera que, malgrat que el document del Pla General Estructural ha millorat gràcies a les aportacions de la plataforma ciutadana, segueix tenint deficiències i un gran marge de millora respecte a reforçar el model ciutat compacta -desdibuixat de nou en aquest document pels excessius creixements urbans centrífugs que es proposen- o la catalogació d’alguns barrancs com a zones verdes enjardinades, que hauria d’eliminar-se en compliment de nombroses sentències judicials.

Guanyar Alcoi segueix treballant per tal de millorar el Pla General Estructural (PGE), el document que regula l’ordenació urbana de la ciutat. Al plenari del mes de març, el grup municipal Guanyar Alcoi es va abstenir perquè aquest document passara a exposició pública. En paraules de la portaveu del grup municipal, Estefania Blanes, «per una banda des de Guanyar Alcoi som conscients que hi ha avanços per fer un reordenament urbanístic que aprofundisca en el model de ciutat compacta i altres progressos com incloure al catàleg de proteccions gran part del patrimoni arquitectònic d’Alcoi, però segueixen havent-hi qüestions inajornables, que han de tractar-se com més prompte millor, com ara la consideració de molts barrancs de la ciutat com a zona verda enjardinada, fet que pot suposar una il·legalitat tal com assenyalen nombroses sentències judicials; també s’ha de solucionar l’eliminació de zones de creixement residencial que creen un ordenament urbà de la ciutat centrífug, com són els creixements previstos a les Llometes o la Rambla Baixa, o la necessitat d’estendre la protecció de l’Aqüífer del Molinar més enllà de la zona 1 de l’estudi Evren».

Blanes, que ha més ha encapçalat el treball de Guanyar Alcoi sobre el document, assenyala que «tots aquests canvis que s’han introduït molt en la línia del que nosaltres demanàvem han vingut per part de Conselleria i no de la mateixa voluntat política del Govern de Toni Francés. No obstant això estem, en part, satisfetes perquè encara que la nostra faena no ha estat del tot reconeguda, almenys els canvis de Conselleria han anat en la direcció que nosaltres proposem i defensem: ciutat compacta, creixement urbanístic controlat i protecció del patrimoni natural i arquitectònic». Una altra bona notícia que s’assenyala des de Guanyar Alcoi és l’eliminació de l’ATE a l’ordenament urbà del document.

La portaveu assenyala que «malgrat que el document ha millorat durant els últims mesos encara queda molta feina per fer, i, ara com ara, el Pla General Estructural compta amb moltes deficiències, algunes d’elles que fins i tot podrien constituir il·legalitats, com considerar zona verda enjardinada alguns barrancs, molts d’ells situats a polígons industrials i molts altres inaccessibles. Per tant, mentre aquestes qüestions no canvien al document, Guanyar Alcoi no podem ni tan sols plantejar-nos el nostre suport, perquè seria consagrar una possible il·legalitat que ja s’ha donat en la ciutat i pensàvem que havia quedat superada«.

Blanes, pel que fa a aquesta problemàtica amb els barrancs clarifica que «establir els barrancs com a zones verdes enjardinades suposa un greuge per a la ciutadania. Les zones verdes, per definició, han de ser espais d’esplai, accessibles i per al gaudi de totes les persones, és per tant obvi que una zona abarrancada, de difícil o nul accés, sense dotacions per a la ciutadania, no déu ni pot considerar-se una zona verda. És per això que, si legalment Alcoi no cobreix el mínim legal de metres quadrats de zona verda per ciutadà, el que hem de fer és crear més zones d’esplai i no comptabilitzar zones inaccessibles com a zones verdes». En aquest sentit, la mateixa portaveu del grup municipal recorda la proposta elaborada per Guanyar Alcoi de Bosc Urbà per a la zona de la Beniata, «un projecte en la línia del que moltes ciutats estan ja posant en marxa, i que ni tan sols va tindre en consideració el govern«.

Blanes remarca que «és cert que hi ha hagut avanços en aquest document. Ha avançat en el concepte de ciutat compacta amb el temps, encara que no ha sigut per iniciativa del Govern de Toni Francés sinó pels canvis provinents de Conselleria. És per això que convidem al Govern perquè seguisca treballant per fer un document de veritable consens, que represente una aposta decidida per la indústria i per la creació d’un barri empresarial al voltant de l’Illa de Rodes, perquè treballe per fer d’Alcoi una ciutat compacta real en la qual es protegisca el seu patrimoni natural i arquitectònic i en una ciutat amb dotacions verdes suficients, accessibles i de qualitat».

• La plataforma ciutadana Guanyar Alcoi obre avui una campanya de donacions oberta a qualsevol persona interessada a col·laborar.

• Les donacions es poden fer a través de la pàgina donacions.guanyaralcoi.com

Amb el lema «Tota pedra fa marge!» la plataforma ciutadana Guanyar Alcoi ha enllestit una plataforma en línia perquè la ciutadania puga col·laborar amb el finançament de la campanya electoral de les eleccions municipals del 26 de maig. La pàgina de donacions estarà disponible a l’adreça web donacions.guanyaralcoi.com

Amb aquesta campanya, es reforça l’autonomia i el compromís en governar per la ciutadania mantenint la independència política de la candidatura. Tal com afirma Pablo González, candidat a regidor «demanem aquesta col·laboració perquè no volem estar sotmesos a més directrius que les de les alcoianes i alcoians.»

El lema de la campanya, «Tota pedra fa marge!» fa referència al fet que cada aportació, per xicoteta que siga, suma i és imprescindible per la campanya de les eleccions municipals, perquè permet mantenir la independència de la plataforma respecte dels bancs i els grans poders econòmics i fer que la veu de la plataforma siga el més forta possible.

Les donacions es poden portar a terme mitjançant dues opcions, a través del sistema de pagament segur en línia PayPal o mitjançant una transferència bancària. En el moment de fer la donació existeix l’opció de sol·licitar un certificat d’exempció fiscal que dóna dret a una deducció del 20 per cent en la declaració de la renda, amb un límit màxim de 600 euros anuals.

«Som molt conscients que demanem un esforç però el cert és que sense la col·laboració de la ciutadania el somni de fer l’Alcoi que ens mereixem serà més complicat. Qualsevol aportació, per menuda que pensem que pot ser, és important per a nosaltres» conclou González.

La plataforma està disponible a l’adreça donacions.guanyaralcoi.com

Des de la candidatura municipalista d’Alcoi es demanen explicacions per l’ajornament de les obres a l’IES Andreu Sempere.

• Aquesta legislatura s’han executat 38 mil dels 12 milions d’euros anunciats al pla Edificant, exactament un 0’31% dels diners.
• Guanyar Alcoi denuncia l’abandó de les infraestructures educatives públiques de la ciutat.

  ---

Tània Aznar, número 3 per Guanyar Alcoi ha explicat avui que la que s’esgota “ha estat una nova legislatura perduda per a l’educació pública de la ciutat”. De fet, considera que a poques setmanes de les eleccions autonòmiques es posa de manifest que els anuncis “no han estat més que paper mullat”. Del pla Edificant anunciat, sols s’ha executat el 0’31% d’allò que estava previst per al 2018 i tot just al darrer mes de l’any. 38.0000 euros, en les marquesines del Miguel Hernández, d’un total de 9.000.000, on la despesa més important anaven a ser els 4 milions de l’IES Andreu Sempere.

Pel que fa a la resta, fins ara no hi ha més que promeses, no s’han redactat ni el projecte de nou gimnàs i aules per al Pare Vitòria ni el projecte per a l’ampliació de l’IES Cotes Baixes. És més, segons la candidata “ara sabem que la reforma de l’Andreu Sempre s’ajorna sense cap explicació, el projecte que es suposava més avançat i que era pràcticament imminent ja no existeix”, aquesta és la informació que s’ha traslladat a la comunitat educativa del centre, sense que a hores d’ara ni l’Ajuntament ni la Conselleria d’Educació hagen donat cap explicació convincent.

Tània Aznar assegura que “mereixem una educació pública de qualitat, per a nosaltres l’Escola Pública ha de passar a ser, ja, una prioritat”. Des de Guanyar Alcoi, “pensem que cal exigir les infraestructures necessàries i actuar sobre les mancances que tenen actualment estos centres. Però també cal que revisem entre totes l’estat de l’Escola Pública a Alcoi. Ja no sols pel que fa a estes infraestructures i equipaments, si no també pel que fa a la qualitat educativa i pel que fa a l’oferta de places públiques en tots els nivells”. L’Educació Pública ha de deixar d’estar a la cua de coses per fer.

Sandra Obiol Francés, candidata a l’alcaldia de Guanyar Alcoi.

Plou. I és un alleugeriment per a les nostres malmeses terres i per a la provisions dels nostres aqüífers, ho sé. Però per a mi significa també que el meu carrer estarà net, almenys durant uns dies.

I és terrible que en una ciutat com la nostra que el govern del PSOE diu que és el centre de la innovació, del big data i una smart city des de fa anys hem de tornar a mirar al cel per a que els nostres carrers estiguen nets.

Fa setmanes a la premsa llegia que l’empresa concessionària de la neteja dels carrers i de la gestió dels residus urbans–Fomento de Construcciones y Contratas- ha suspès les tres avaluacions que li han fet. El govern municipal però no li ha posat cap sanció de les que estaven previstes en el contracte signat per incompliment d’allò pactat. Potser fan el mateix les sancions que els hi posen a tu i a mi i no ens hem assabentat.

En la fantàstica jornada sobre la gestió pública de l’aigua que es celebrà el passat 6 d’abril a Alcoi vaig poder escoltar una lúcida frase: “Privatitzar és un acte de sabotatge social a l’economia ciutadana”. I no només a l’economia, també al nostre transcurs diari vital: hem de buscar els contenidors d’oli amagats, hem de suportar la pudor dels contenidors mal netejats, pregar per no trobar-te un camió de la brossa quan ixes de casa amb 10 minuts per arribar a escola, i sobretot anar mirant a terra per a esquivar cagades de gos, tot i que al meu carrer les deixen durant tants dies que pots memoritzar el seu lloc exacte. La veritat és que no sona massa a que som una Ciutat de la Ciència i la Innovació com el govern socialista fa anys que repeteix. El que sona és que una vegada més han fet negoci a costa de la ciutadania i els diners públics.

Així que res, mentre tinguem governs que avantposen el benefici particular al col·lectiu no podrem fer res més que continuar mirant el cel a veure si plou.

Reunió de Vicky Llàcer i Pablo Gonzàlez amb els afectats i afectades pel síndrome d’aerografies tèxtils.

Més de 25 anys després de la intoxicació massiva que van sofrir treballadors i treballadores del sector de l’aerografia tèxtil en l’Alcoià i el Comtat, conegut com a cas Ardystil, la majoria d’aquests no han rebut les compensacions econòmiques per aquestos fets que els han comportat i els està comportant problemes de salut, en molts casos greus. El dilluns 8 d’abril, membres de Guanyar Alcoi vam mantenir una reunió amb persones afectades per la síndrome d’aerografies tèxtils, mal anomenat síndrome Ardystil.

Després de 26 anys, la gran majoria d’aquests treballadors i treballadores continuen lluitant perquè es faça justícia. En una primera sentència l’Audiència d’Alacant va declarar com a responsable civil subsidiària a la Generalitat Valenciana el 30 de juny de 2003. Aquesta decisió garantia als afectats el cobrament dels prop de 4,1 milions d’euros com a indemnització global. No obstant això, en un recurs posterior el Tribunal Superior de Justícia va dictaminar que aquesta responsabilitat es mantenia sols per als treballadors i treballadores de l’empresa Ardystil i no per als de la resta d’aerografies implicades.

La regidora de Guanyar Alcoi, Vicky Llàcer, explica que «tal com ens han contat afectats i afectades, aquestes sentències van provocar que del centenar d’afectats, solament 26 d’Ardystil i els familiars de les seues cinc víctimes accediren a les indemnitzacions, uns 2,5 milions d’euros en total, però els 46 restants reconeguts en el judici de l’Audiència d’Alacant van ser exclosos d’aquestes indemnitzacions. Aquestes persones són víctimes de la precarietat laboral i la indiferencia de l’administració que les ha mantingut en l’oblit massa temps».

Llàcer recorda que «les administracions públiques no han mogut un dit fins que el passat mes de març, quan es va anunciar que el Ple del Consell havia aprovat una partida econòmica de 500.000 euros per a pagar les despeses judicials de les persones afectades per la síndrome d’Ardystil». La regidora informa que «el titular respecte als afectats d’Ardystil no és fals, però amaga una tragèdia: no sols en l’empresa Ardystil van haver persones afectades de fibrosi pulmonar, hi ha moltes més persones afectades que treballaven en altres empreses del sector. Per a algunes d’elles desgraciadament ja és tard. Totes elles treballaven en les mateixes condicions i amb els mateixos productes, totes han sigut víctimes de la precarietat laboral i totes han patit i estan patint les seqüeles d’una síndrome que les ha marcat per a la resta de la seua vida, però no totes estan rebent la mateixa consideració ni respecte per part de l’administració».

És per això que des de Guanyar Alcoi es presentaran preguntes i un prec respecte a aquest tema al pròxim ple, que se celebrarà el 15 d’abril. La plataforma ciutadana demanarà al govern municipal implicació en aquest cas, demanant que inste a la Conselleria a estudiar i buscar solucions concretes i ràpides a la situació d’aquests treballadors i treballadores que després de 26 anys continuen sense rebre respostes i que es repare amb la brevetat més gran possible aquesta situació de desigualtat respecte als companys i companyes afectades d’Ardystil.

«És un acte de justícia fer costat a aquestes persones de les nostres comarques, treballar per visibilitzar la seua situació i no deixar que aquesta injustícia que viuen des de fa més de 25 anys passe ni un minut més», finalitza la regidora.

• La concessió caduca el 2020 i Guanyar adverteix que no signarà cap acord que no incloga el rescat de la gestió.
• En vint anys els viatgers han baixat a quasi la meitat, les despeses s’han triplicat i les condicions laborals han empitjorat.

  ---

Pablo González, candidat de Guanyar Alcoi, considera que el servei de transport públic urbà és «simptomàtic» del que suposen les privatitzacions dels serveis públics. Després de dos dècades de gestió de l’empresa, els viatgers han passat de 2,46 a 1,30 milions de viatgers* i les despeses han augmentat de 671 mil euros a 1 milió 899 mil*. Per al número dos de la candidatura de de Guanyar Alcoi «és evident que ha estat un fabulós negoci per a l’empresa i una ruïna per a les alcoianes i els alcoians».

«Vint anys són temps més que suficient per fer balanç i aquest no pot ser més dolent –afirma González–, la privatització ha estat una ruïna i el servei és deficient». L’únic argument per a la privatització va ser la impossibilitat de l’administració per assumir un dèficit creixent, doncs bé, la despesa quasi s’ha triplicat, i en alguns moments va ser fins i tot major. Això demostra que no hi havia cap justificació per a dur-la endavant, que era una gran mentida. D’altra banda, l’augment del dèficit ha vingut acompanyat d’un encariment dels preus públics. Per tant, a hores d’ara, els usuaris paguen un autobús car i el conjunt de la ciutadania ha de fer front a un forat econòmic creixent.

A més, com que l’empresa té assegurat el seu benefici, siga com siga la gestió, el servei no ha deixat d’empitjorar. El primer paràmetre per mesurar els resultats és, obligatòriament, el nombre de viatgers, que són ara pràcticament la meitat que al principi de la concessió. I això va en el camí contrari a la ciutat que volem construir, on el vehicle privat ha d’anar perdent protagonisme pel bé del conjunt dels ciutadans.

Però, per si això no fora suficient, hem assistit els darrers temps a denúncies de precarització en l’ocupació. No sols tenim un servei dolent, obsolet i car, a més les treballadores i treballadors han perdut drets laborals, en benefici econòmic de l’empresa. «Molts treballadors i treballadores de l’empresa han hagut de patir les conseqüències de la precarització en el seu lloc de treball en quant a les infraestructures, denunciades per un treballador de l’empresa i recollides per la Inspecció de Treball en 2018», afirma el candidat.

Des de Guanyar Alcoi sempre s’ha treballat pel foment del transport públic i les mobilitats sostenibles en contraposició a l’augment indiscriminat de l’ús del cotxe. És per això que la plataforma ciutadana proposa que des de l’administració s’inicien estudis per fer més eficient el servei d’autobusos plantejant-se, entre altres, la remodelació de línies, la reducció de la mida dels vehicles perquè siguen més àgils o l’augment de la freqüència de pas. Tal com diu González «considerem que la gestió directa ens aportaria major capacitat i agilitat per implementar millores en el servei.»

Per tot això, Guanyar Alcoi assegura que la recuperació de la gestió del serveis d’autobusos és irrenunciable per a la plataforma i González adverteix la resta de partits «que ningú ens busque per prolongar aquesta estafa a les butxaques de les alcoianes i alcoians».

* Taula amb les dades de viatgrs i despesa al llarg dels anys i la corresponent correcció de la inflació per poder fer una millor comparació.

• Des de la plataforma municipalisma s’observa amb preocupació el discurs en favor de la desprotecció per afavorir una major urbanització.
• El candidat de Guanyar Alcoi, Mauro Colomina, aposta per una planificació comarcal i racional del territori i pel «sòl industrial mancomunat».

Recentment, des d’algun sector de l’àmbit empresarial de les nostres comarques, està llançant-se el missatge de la incompatibilitat del creixement amb la preservació del medi. En el context d’un fòrum empresarial i en presència del Conseller d’Economia, des de FEDAC s’ha proposat «flexibilitzar» la normativa per afavorir la urbanització.

Des de Guanyar Alcoi, Mauro Colomina, ha volgut eixir al pas d’un anàlisi que considera erroni: «Lluny de ser una problema, la riquesa natural del nostre terme municipal és un motor de benestar. Creiem que s’està llançant una falsa disjuntiva entre desenvolupament i protecció del medi ambient. Eixe debat ja està superat afortunadament i hem de deixar enrere els anys on es sacrificava el medi en favor de beneficis a curt termini que no reporten benestar i posen en perill el desenvolupament futur. A tots ens ve al cap el cas de Serelles, per exemple».

Colomina posa també com a exemple els successius i fracassats projectes per urbanitzar la Canal, posant en perill l’aqüífer que abasteix la ciutat: «En primer lloc, hem de deixar de mesurar els beneficis a curt termini i en els diners que uns pocs poden guanyar amb els recursos del conjunt de la població, es tracta de planificar a llarg termini un creixement sostenible que ens permeta gaudir del nostre entorn a nosaltres i a les futures generacions. Aquesta política de desprotecció és la que ha portat moltes ciutats al col·lapse ambiental, a viure pitjor i, en última instància, a la mort de la ciutat».

Per això, front a la política de campanar, Guanyar proposa un projecte de planificació comarcal: «El primer de tot, actualment comptem amb polígons amb sòl inutilitzat. Cal llavors potenciar que aquest sòl s’utilitze i les administracions han d’invertir perquè aquestes zones siguen atractives i estiguen ben acondicionades. A més, hi ha espai a les nostres comarques per ubicar nou sòl industrial, per suposat, el que no té sentit és que construïm nous espais a totes les poblacions, sense cap racionalitat, multiplicant els accessos i els serveis associats. Des de Guanyar Alcoi s’aposta per una alternativa industrial adaptada a les necessitats, on el centre ha d’estar en cuidar del que tenim i potenciar-ho i, en segon lloc, estudiar la possibilitat d’oferir sòl industrial mancomunat per aprofitar sinergies, on les administracions locals i autonòmica puguen compartir despeses, perquè l’ocupació no entén de delimitacions municipals».

ZONES LIC I ZEPA
Respecte a les zones de protecció dels parcs naturals, englobats a la xarxa ecològica europea Natura 2000, la portaveu del grup municipal Guanyar Alcoi, Estefania Blanes, ha estat defensant que «creiem urgent regular les zones LIC (Lloc d’Interés Comunitari) i ZEPA (Zones d’Especial Protecció de les Aus) que vénen arreplegades a la Xarxa Natura 2000 i que a dia de hui des del govern autonòmic no es disposa de normativa al respecte«. Aquestes reivindicacions de la portaveu s’engloben dintre de les al·legacions que ha presentat Guanyar Alcoi al Pla General Estructural.

• La plataforma municipalista augmentarà la inspecció, creuant dades amb altres administracions, per lluitar contra el frau fiscal.
• Una major recaptació permetrà millorar els serveis socials i alleugerir la càrrega impositiva de les economies familiars més modestes.

Segons Sandra Obiol, candidata a l’alcaldia per Guanyar Alcoi, «la justícia social comença per una recaptació d’impostos amb l’objectiu de la redistribució». Ara per ara, el gruix dels ingressos de l’administració local són recursos propis recaptats per l’administració local entre les veïnes i veïns, sense tenir en compte la seua renda disponible, a través de les taxes i els impostos locals. L’Ajuntament assumeix competències que no li són pròpies, com ara l’educació de primer cicle d’infantil, i les transferències de l’Estat són insuficients. Per això, des de Guanyar Alcoi, i amb l’objectiu d’una major autonomia financera que no agreuge les economies familiars, s’optarà per una revisió en profunditat de taxes i impostos.

En primer lloc, s’anuncia una inspecció adient. Segons totes les dades el frau fiscal es concentra en les empreses més importants. Altres ajuntaments han identificat empreses que no declaren els ingressos reals, el pressupost de les obres o la superfície comercial total. Per a això, segons Obiol, «l’administració local ha d’assumir la seua responsabilitat i no fer deixadesa de les seues funcions en altres organismes», com SUMA, que fa d’intermediari i cobra un percentatge dels diners recaptats.

En segon lloc, des de la plataforma municipalista s’anuncia que es revisaran les exempcions de la quota de l’Impost de Béns Immobles, no en funció del subjecte exempt, sinó «en funció de l’activitat, per distingir activitats econòmiques de les que no ho són, controlant la veracitat de l’ús dels immobles declarats», tal com permet la llei. Això suposarà que institucions com l’Església Catòlica i altres institucions religioses, fundacions, federacions esportives o partits polítics hauran de pagar la «contribució» pels immobles on desenvolupen activitat econòmica.

En tercer lloc, entre les mesures fiscals que aplicarà Guanyar Alcoi, destaca l’augment d’un 50% de la quota de l’IBI als immobles buits propietat de bancs o empreses, per desincentivar els pisos buits, augmentar l’oferta i abaratir els lloguers, tal com preveu, opcionalment, la Llei d’Hisendes Locals.

Tot això, afavorirà una major recaptació que Guanyar Alcoi pretén destinar a millorar els insuficients serveis socials que presta l’administració, totalment subsidiaris de l’administració autonòmica en l’actualitat, i a rebaixar, via subvencions, la càrrega impositiva de les famílies més desafavorides.

Vicky Llàcer: «no entenem la falta d’interés per plasmar en un document aquestes mesures que diuen estan duent-se a terme i algunes altres que pogueren considerar-se oportunes per tal que el benestar dels animals en festes no depenguera sols de la voluntat de la persona responsable en cada moment».

Guanyar Alcoi lamenta que el Govern de Toni Francés haja rebutjat el prec que va presentar al plenari demanant la redacció d’un protocol que regule el benestar animal, sobretot durant les festes de la ciutat.

La regidora de Guanyar Alcoi, Vicky Llàcer, afirma que «l’explicació del govern per no acceptar el prec ha sigut que ja estan prenent-se mesures per tal de cuidar el benestar animal durant les festes, de la qual cosa ens alegrem, però no entenem la falta d’interés per plasmar en un document aquestes mesures que diuen estan duent-se a terme i algunes altres que pogueren considerar-se oportunes per tal que el benestar dels animals en festes no depenguera sols de la voluntat de la persona responsable en cada moment», és per això que es defensa que «seria molt positiu que existira una regulació al respecte que fora d’obligat compliment, independentment de la voluntat dels responsables de torn».

La plataforma ciutadana demanava que aquest protocol fóra elaborat de manera participada, tant pels tècnics de l’ajuntament i grups polítics com per les associacions implicades en els òrgans creats per a tractar aquests temes, com puga ser l’Observatori de protecció animal.

Llàcer remarca que «nosaltres sempre defensem la participació ciutadana. El benestar animal és un tema molt delicat on hi ha diversos punts de vista i sensibilitats, pel que considerem que és molt necessari que aquest protocol es treballara conjuntament amb l’Observatori de protecció animal i altres col·lectius que pogueren estar interessats per tal de poder elaborar el millor document per garantir que els animals estiguen ben atesos, que patisquen el menor estrés possible i que estiguen en tot moment en un estat adequat i saludable per la seguretat del públic en general i dels mateixos animals i les persones que els condueixen en particular».

Diego Fernández Vilaplana
de l’Assemblea de Guanyar Alcoi

Per fi s’acaba la legislatura. En poques setmanes s’obriran les urnes i tindrem un nou govern. Les eleccions municipals són quan són, no es poden avançar. Pedro i Ximo no han esgotat el manament, s’han donat per vençuts abans d’hora. Però Toni no, ahí està, fent d’excel·lentíssim alcalde i il·lustríssim diputat provincial, tot alhora, com un ‘jabato’. Sacrificant-se per nosaltres.

A la intimitat, l’imagine comptant les hores, després de quatre anys esgotadors encapçalant un govern minoritari (i poc capacitat). Enfonsat al seient del cotxe oficial, maleint el dia que va acceptar representar les nostres comarques a «la dipu de los pueblos». Tots els sants dimecres de l’any ha de baixar a Alacant! I ho fa per Alcoi, per Alcoi i per 80 mil cotxinos euros a l’any. 57 mil els paguen nosaltres sols i 23 mil junt a la resta dels alacantins, ningú no treballa debades i cal col·laborar per mantenir engreixada aquesta matèria gris.

Més li haurien de pagar, pensarà. I és que mai li agrairem prou el martiri. El roig de torn li va retraure públicament. I, fins i tot, un diari va publicar, a quatre columnes, que cobra més que el president del govern. I què? Per suposat. Toni, va haver de fer una roda de premsa per evitar l’escarni, dimecres no que baixa a la capi. I va explicar, bàsicament, que amb la llei a la mà podria ingressar un 20% més. Gràcies. Que a l’empresa privada se’l rifen, això és de la meua collita, i que d’oposicions públiques no cal ni parlar-ne.

Ell ja va avisar fa temps que se n’anava. Li fa mandra fer de batle. L’esperen fites molt més importants, no ho faria gens malament de ministre. Però Puig l’ha obligat a repetir, serà per a que no li faça ombra. Toni ha deixat caure a la premsa que optarà a presidir la Diputació i la secretaria provincial socialista, no sabem si es cobra a banda. Clar que sí, ja va sent hora que Chulvi es jubile. Però ningú li ha preguntat si exercirà sols els dimecres, si ja té clar que perdrà les eleccions a Alcoi o si es tracta d’acumular salaris, senzillament perquè jo ho valc!

Fora conyes. Mereixem un alcalde millor. Algú que s’hi dedique a jornada completa. Que ho faça per un sou raonable. Un alcalde preocupat per Alcoi, i no per medrar políticament. O millor, mereixem una alcaldessa. Una alcaldessa capacitada, sense hipoteques polítiques i amb un projecte municipalista, per Guanyar l’Alcoi que mereixem.

Tània Aznar i Soler,
Candidata de Guanyar Alcoi

Divendres passat m’acostava a la plaça responent a la crida dels joves a la vaga i a les concentracions per exigir que es decrete l’“emergència climàtica” i s’actue per revertir la situació. L’activisme climàtic s’ha fet viral i internacional. La seua portaveu, Greta Thunberg, una adolescent sueca de 16 anys, encapçala el moviment estudiantil. Joves conduits per “la ira i la valentia” que segons Sant Agustí són les dues filles precioses de l’esperança: “La ira per com estan les coses i la valentia per a canviar-les”.

Lamentablement, allà a la nostra plaça no hi havia més de quatre valents, alguns “dels mateixos de sempre” i els convocants. Allà érem una dotzena i la mitjana d’edat era d’uns 45 anys, per no dir-ne 50. Què els passa als joves? Dijous van tenir paelles… potser la convocatòria fou precipitada, no sé… jo no sabia que havien tingut paelles. Jo que tinc 40 anys, i només utilitze el facebook, m’havia assabentat dimecres de la cita, no dic res dels joves amb la traça que tenen amb les xarxes socials! No, el cas és que ja sabia que passaria, eixa percepció m’acompanya des de les mobilitzacions del 15M, al nostre poble la frase “són els mateixos de sempre” és tristament molt coneguda. Eixos “mateixos” són gent que fa ja la seixantena i els joves, ja no tan joves, voltem els 40 (fills de la Constitució ens diuen), hi ha pocs mil·lenials (que hi ha, però… pocs). Per què està el jovent tant desmobilitzat? Desmotivat, passiu, conformista? No hi ha esperança, no senten ira, no són valents?

Doncs la culpa no és seua, es clar que no. És nostra! Tota la vida decidint per ells, els hem dit quina roba posar-se, si han d’escriure amb bolígraf o amb llapissera, si ho han de fer en un quadren de ratlles, de quadres o a un full en blanc… tampoc no els permetem participar de la vida, els projectes i els espais on passen les hores. No tenen veu ni vot a les decisions importants que els afecten, ni a l’escola, ni al barri, ni a la ciutat. No són responsables dels seus actes, no son lliures, no prenen decisions i per tant no assumeixen les conseqüències, són actors passius. Tampoc tenen espais ni temps on puguen relacionar-se a la seva manera, on puguen desenvolupar activitats que els interessen, o que els permeten l’experiència vital d’autogestionar-se, de buscar-se interessos, de preparar-se les activitats, participar en la seva creació, posada en marxa i difusió.

Com podem esperar que la joventut es mobilitze per alguna cosa del que no són responsables? Una joventut molt formada però totalment despreocupada pel que passa al seu voltant. Viuen el present, si es queden sense recursos naturals, sense planeta no és culpa seua, algú vindrà i ho solucionarà. No és això el que els ensenyem?

Els adults, les institucions educatives i l’Administració no els fem cap favor, els condemnem a ser actors passius de la societat, és això el que esperem dels nostres xiquets i joves? Que es conformen amb el que hi ha? Que no siguen capaços de reaccionar? Quina llàstima… joventut sense futur, no només pel planeta que els deixem, sinó perquè no sé si tenen esma per res…

A Guanyar Alcoi confiem en els nostres joves, en les seues capacitats i els reconeixem com a ciutadans de primera, per això demanem un esforç major, més gran: escoltem-los de debò, ajudem-los, proporcionem-los els espais, els temps i els recursos. Deixem-los ocupar els llocs que necessiten com a infants i joves que són, però també com a ciutadans actius. Hauríem de començar a parlar de Límits i de Llibertat, de Drets i Deures. Hauríem de començar a posar-los en situacions en les que troben la necessitat d’assumir responsabilitats.

Els valors democràtics no s’aprenen amb un llibre de text o amb un taller, es viuen. Han de trobar-se en situacions vitals de les que puguen extreure aquests valors, han d’ensopegar amb problemes per cercar solucions, per necessitar la col·laboració dels altres, per cooperar, organitzar-se, treballar en equip, ajudar als altres… Donar-los allò que necessiten, però… “ací teniu, fem-ho, comptem amb vosaltres”. Treballem junts, siguem capaços de crear una Comunitat Educativa local, forta, una xarxa educativa on aprofitar-nos els uns dels altres, escoltar-nos i formar-nos junts. Com diu Greta Thumberg “do #whateverittakes”, “fem el que siga necessari” perquè no perguen l’esma, el futur és seu.

• Sandra Obiol, candidata a l’alcaldia, assegura que amb Guanyar Alcoi l’administració impulsarà lloguers assequibles de propietat municipal.
• El Consistori preveu 100 mil € anuals per enderrocar edificis i sols 15 mil per al manteniment de vivendes.

Des de Guanyar Alcoi, la candidata a l’alcaldia, Sandra Obiol, considera imprescindible que l’Ajuntament assumisca la seua responsabilitat en l’àmbit de la promoció pública d’habitatges: «L’administració local, encara avui en dia, és la principal propietària d’immobles, però el seu estat de conservació és deplorable. Edificis que any rere any es deterioren, mentre el pressupost municipal sols inclou una partida totalment insuficient de 15 mil euros per al seu manteniment».

Aquesta situació és encara més escandalosa quan es compara amb els 100 mil euros destinats a l’enderrocament d’edificis o, menys recent encara, els 50 mil euros que la junta de govern ha anunciat que es destinaran a la millora de les instal·lacions de la Guàrdia Civil, en especial a un dipòsit d’armes, un emplaçament que no és municipal i del qual manquem de competències.

Des de Guanyar es recorda que l’institut armat, de caràcter militar i amb funcions policials, és una atribució, evidentment, del govern central. Si l’administració central fa deixadesa, diu Obiol «l’Ajuntament no pot assumir responsabilitats que li són alienes, especialment quan tenim tantes carències a la ciutat». Per això, reclama que l’Ajuntament reclame al Ministeri competent que es faça càrrec d’aquesta despesa.

Per altra banda, des de Guanyar Alcoi s’anuncia la posada en marxa d’una Gerència d’Urbanisme que gestione el Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge. Un instrument per a la posada en valor de les propietats públiques que permetrà la rehabilitació d’habitatges i el seu lloguer a preu assequible, els habitatges de nova construcció i els pàrquings en altura per reduir l’ocupació de l’espai públic.

Una política que avui en dia ja és una realitat a altres ciutats de l’Estat (com Barcelona o Xixón) que permet l’emancipació dels joves, la moderació dels preus a tota la ciutat i la revitalització de barris degradats.

Obiol finalitza dient que «la ciutat que volem passar per una gestió racional dels recursos públics en benefici de la majoria, perquè ens ho mereixem».