Maleïdes les guerres i aquells que les van fer i les fan. Maleïda la carrera armamentística i el sistema que l’alimenta. Maleïdes les colonitzacions, les ocupacions i l’apropiació dels països rics dels recursos dels països pobres. Maleïts aquells Estats militaritzats i terroristes que roben, desallotgen i assassinen a poblacions civils indefenses. Maleïts aquells que tenen com a objectiu militar a la població civil, que practiquen el racisme i el genocidi. Que a tots ells els caiga el pes de la més elevada condemna per la mort de tanta gent innocent.
Molts són els territoris actuals en conflicte bèl·lic i un d’ells ve arrossegant-se des de fa 75 anys. Ara, estem sent testimonis de l’enèsima escalada en el conflicte que es porta desenvolupant des de fa 75 anys a Palestina. Una guerra d’ocupació militar i apartheid que porta patint el poble palestí des de 1948.
Aquesta vegada l’ofensiva s’ha iniciat des de la Franja de Gaza, una de les dues zones en què ha quedat dividit el territori palestí després de les nombroses invasions i usurpacions territorials per part d’Israel. Gaza s’ha convertit, des de fa molt temps, en una enorme presó a l’aire lliure en la qual viuen amuntegats 2’4 milions de palestins i palestines, sense accés a les mínimes condicions i serveis que permeten una vida digna, per decisió i responsabilitat exclusivament de l’Estat israelià, que ha imposat un bloqueig per terra, mar i aire sobre la Franja de Gaza des de l’any 2007, que ha generat una situació d’emergència humanitària. Aquesta situació ha dut a la població palestina a la més absoluta impotència i aquesta a la desesperació absoluta. Sota aquesta atmosfera s’alimenta, irremeiablement, la resposta violenta més irracional. L’estat d’Israel ha alimentat aquesta situació per a justificar la seua guerra d’ocupació sistemàtica de Palestina. Recordem que Israel va donar suport econòmic i polític a Hamàs per a debilitar a Yassir Arafat i a l’OLP que estava disposada a negociar la pau amb Israel reconeixent-lo com a Estat a canvi del reconeixement també de l’Estat palestí i la recuperació de les terres palestines ocupades per Israel, tal com exigia l’ONU. L’OLP fou pràcticament anul·lada a favor del creixement popular de Hamàs. A Israel li interessava més l’enfrontament que l’acord per a continuar la seua política expansionista i d’ocupació.
L’exèrcit israelià ja ha posat en marxa nous atacs aeris sobre la Franja de Gaza que són una nova violació del dret internacional i les resolucions de l’ONU. L’única solució al conflicte és que la comunitat internacional garantisca el compliment per Israel de les diferents resolucions sobre territoris ocupats que porta incomplint sistemàticament, garantir el dret de Palestina a ser un Estat sobirà i independent i posar en marxa immediatament un procés de pau que garantisca el final del conflicte armat.
Aquesta és l’única eixida a un conflicte que per a vergonya de tots està allargant-se indefinidament en el temps. Són 75 anys de conflicte, de barbàrie, d’impotència i de sofriment de la població civil de totes bandes. Aturem la barbàrie.
