Mari Carmen Paredes, regidora de Guanyar Alcoi
La sanitat pública, més que mai, està al punt de mira. El seu deteriorament, encara que progressiu i silenciós, és cada vegada més evident. No cal mirar massa lluny, només s’ha d’observar l’estat de l’Hospital Verge dels Lliris, els centres de salut i els serveis de l’Àrea de Salut d’Alcoi. Retards, falta de personal, serveis saturats i instal·lacions insuficients són només alguns dels símptomes d’un sistema que fa anys que pateix una erosió constant, però que actualment de forma accelerada.
Des de fa temps s’anuncien grans promeses: l’ampliació de l’hospital, un nou centre de salut a La Bassa, “la conversió en hospital universitari”, etc. Però la realitat va per una altra banda: tràmits encallats, falta de recursos, anuncis per omplir titulars, i una ciutadania cada vegada més desesperada per poder accedir a proves diagnòstiques o intervencions quirúrgiques bàsiques. En definitiva, fum i promeses.
Les dades continuen sent opaques, les llistes d’espera creixen i, cada vegada, són més les derivacions a centres privats. Aquesta situació no és fruit de la casualitat, sinó d’un model polític que aposta per buidar de contingut la sanitat pública i desplaçar l’atenció cap al sector privat, beneficiant qui pot pagar i deixant enrere la resta.
És un model ideològic, impulsat per governs com el del Partit Popular amb el suport de l’extrema dreta de VOX. Una estratègia deliberada per debilitar el que és de totes i tots, pagat amb els nostres impostos, es posa al servei d’uns pocs. Mentre els serveis públics es degraden, es multipliquen els concerts amb la sanitat privada, amb un cost molt més alt per a les arques públiques.
Un dels exemples més greus és el programa de cribratge de càncer de mama. A tot el País Valencià, la Conselleria no ha cridat 90.000 dones que haurien d’haver-se fet una mamografia en 2024. Aquesta dada és especialment alarmant i posa en risc la salut de milers de dones. En alguns departaments, fins i tot, totes les proves es fan o es llegeixen en centres privats. Per què? Aquest no és un cas aïllat, a Andalusia milers de dones també han estat afectades per errors en la gestió de les mamografies i hi ha investigacions obertes per l’ús indegut de fons europeus destinats a proves mèdiques. El problema és estructural, i el missatge és clar: s’està convertint la sanitat pública en un negoci, en lloc de protegir-la com un dret fonamental.
Davant aquesta situació, des de Guanyar Alcoi reclamem un canvi urgent i exigim:
Cal dir-ho amb claredat: la ciutadania no pot ni ha de suplir les mancances del sistema amb l’esforç dels col·lectius i associacions de pacients. És inadmissible que siguen aquests grups els qui facen de xarxa de suport davant la inacció dels responsables públics. Vetllar pel bon funcionament de la sanitat pública no és una opció: és un deure institucional. La sanitat pública no és negociable. Sense ella, som més vulnerables, més desiguals i menys lliures. La seua pèrdua és també una pèrdua de drets i de qualitat de vida.
Tenim exemples clars del que passa quan governa la dreta amb la Comunitat de Madrid o la d’Andalusia. Si no ens mobilitzem ara, potser demà ja serà massa tard.
