Sandra Obiol Francés
Cap de llista de Guanyar Alcoi

Una mare que només menja macarrons per a que els seus fills puguen menjar carn i peix. Una família que viu a un baix sense més ventilació que una finestra, perquè no es poden permetre res més. Una dona major que allò que més desitja és una miqueta de sol que entre al seu pis menut. Una dona que cuina a les fosques, que recicla els mistos per encendre el gas de la cuina i que té sempre poca fam a hora de sopar, curiosament. Són tots episodis amb els que m’he trobat al llarg de la meua vida, segur que vosaltres en podeu dir molts més.

Al País Valencià tenim una taxa de risc de patir una situació de pobresa o exclusió social d’un 31,3% (per sobre del 26,6% espanyol; dades de 2017 de l’Instituto Nacional de Estadística). Un terç de la nostra població. Una barbaritat. Sobretot si tenim en compte que les xifres s’incrementen si parlem de xiquetes i xiquets. Segons un informe recentment publicat per l’ONG Save the Children, un 37,7% dels xiquets/es valencians viuen en una situació de pobresa o exclusió social (AROPE; dades de 2015). Una xifra encara més punyent, doncs cal tindre en compte que viure en situació de privació econòmica en la infància dóna moltes opcions a que en arribar a ser adults es visca també en la pobresa. No és complicat d’entendre. Aquestes xiquetes i xiquets tenen un menor accés als recursos educatius i culturals, tenen més difícil poder comprar aliments de qualitat i per tant més propensió a malalties i sobrepès, viuen en habitatges de pitjor qualitat, més freds, més insalubres, per posar només alguns exemples. No són precisament uns bons ciments per construir una vida ni present ni futura.

Des de Guanyar Alcoi coneixem aquesta situació i sabem que des de l’àmbit local es pot fer molt, s’ha de fer molt. En primer lloc, ser conscients que és una responsabilitat col·lectiva i que el patiment d’aquestes famílies és també el patiment de totes i tots nosaltres. I en segon lloc, implementar mesures que pal·lien els efectes de la pobresa en els més menuts, mesures que han de fugir de l’assistencialitat i basar-se en la construcció d’una ciutat més igualitària que ens afavorisca a totes i tots, però sobretot als que ho estan passant malament per un sistema ferotge que castiga sense pietat als més febles. Per això proposem activitats extraescolars de qualitat i gratuïtes, espais on totes les xiquetes i xiquets puguen rebre suport en els seus estudis, facilitar l’accés de les xiquetes i xiquets als recursos culturals, proporcionar opcions de temps lliure i oci de qualitat, implementar mesures per facilitar l’accés a una alimentació saludable… hi ha molt per fer, massa, per no manifestar una voluntat real i clara d’acabar amb aquesta lacra.