La paradoxa de la societat actual respecte a la informació és realment perillosa i, alhora, difícil d’explicar. Malgrat que tenim tota la informació que vulga’m a la nostra butxaca del pantaló amb capacitat il·limitada de recerca sobre assumptes contemporanis o fets històrics del passat, paral·lelament, vivim un temps de la desinformació que progressivament està accentuant-se a un ritme realment alarmant per la difusió que en té a les xarxes socials. Tots hem sentit parlar de les fake news. Aquest terme fa referència a aquelles notícies que són falses i que en la majoria d’ocasions estan manipulades amb una clara intenció de difondre discursos d’odi contra els més dèbils amb l’objectiu de desviar el focus d’atenció dels actes més immorals que cometen els més poderosos com les guerres obertes que tenim a tot arreu del món ja siga la guerra entre Rússia i Ucraïna o el genocidi d’Israel sobre Palestina. No cal ni recordar que darrere de cada enfrontament bèl·lic hi ha interessos econòmics i geopolítics ni que, al cap i a la fi, a qui assassinen en les guerres i qui pateixen les conseqüències directes d’aquestes és la població civil, especialment aquells sectors poblacionals que no tenen ni recursos econòmics ni béns materials per poder fugir dels territoris en guerra.
No obstant això, no és nou, aquest fenomen ha ocorregut al món des de fa segles i en moments de crisi global sempre assolen els valors del populisme i els discursos d’odi, especialment els xenòfobs, ja que sempre és més fàcil xafar al de baix que alçar el cap i lluitar enfront dels més poderosos. I mentre açò passa, la manipulació avança. Els relats es construeixen per justificar l’injustificable, mitges veritats que amaguen interessos de tota classe. Discursos que divideixen, que assenyalen enemics, que simplifiquen el món fins a convertir-lo en un “nosaltres contra ells” i que pretenen desviar el focus d’atenció i convertir a les víctimes dels conflictes en culpables.
El realment preocupat és que actualment aquests tipus de relats carregats d’odi s’arrelen entre la societat i es difonen a un ritme vertiginós per dos motius en concret. Primerament, per la multitud de canals amb els quals comptem avui en dia com per exemple les xarxes socials. Ací la gent s’expressa amb total impunitat, ocultant la identitat i difonen tota mena de missatges alarmistes creats en la majoria d’ocasions amb intel·ligència artificial. En segon lloc, i arribem al quid de la qüestió, perquè la societat contemporània no es qüestiona, no reflexiona, no pensa i simplement accepta. Tots els mecanismes del poder ens condueixen al camí de la resignació, perquè una societat que pensa, una societat que es qüestiona la informació és més lliure, menys manipulable i, per tant, amb menys capacitat d’acceptació.
El camí que pretenen imposar-nos basat en la resignació ens condueix a una deriva perillosa, ja que com més creix l’acceptació dels fets o de la informació, més creix la indiferència, és a dir, mirem les notícies, passem el dit per la pantalla, i continuem amb la nostra vida. És comprensible. Tots tenim problemes, feina, preocupacions. Però aquesta desconnexió té un preu. Perquè mentre mirem cap a un altre costat, el món es reorganitza. I no a favor de la majoria.
Els poderosos acumulen encara més poder, controlen els recursos, la informació i decideixen el rumb, quedant la resta de la població exposada a la seua voluntat i amb més capacitat de vulnerabilitat a la precarietat, a la inseguretat i a patir les conseqüències de les decisions que no han pres. Així ho demostra la història, com més augmenta la
desigualtat i aflora la violència, els drets de les persones van desapareixent progressivament fins que desapareixen.
A nosaltres, que vivim en una societat del benestar, pot semblar que tot açò se’ns quede lluny, però no hem d’oblidar que el món actual és un planeta globalitzat amb relacions internacionals comunes i un conflicte en l’altra part del globus té unes conseqüències generalitzades.
El ritme de la societat contemporània actual és frenètic i de vegades no tenim temps de parar, de reflexionar. És important no viure amb por, però tampoc d’esquena a una realitat. Per aquest motiu, és important parar i reflexionar. No acceptar la violència o les guerres com uns fenòmens contemporanis al nostre temps, és a dir, no normalitzar-les. No consumir la manipulació mediàtica sense qüestionar-la i de no caure en la comoditat de pensar que això no va amb mi. Perquè sí va amb nosaltres, amb tots.
Entendre-ho a temps, potser la diferència entre una societat que pensa i es defensa i una que accepta, que es resigna