Cada 25 de novembre tornem a recordar una realitat que no es pot normalitzar: la violència masclista continua destrossant vides, deixant dones, xiquets i xiquetes assassinades, criatures orfes i famílies marcades per sempre. No és un problema privat ni una suma de casos aïllats. És un problema social que exigeix compromís i polítiques públiques.
Per això cal parlar clar davant dels discursos de VOX i PP, que diuen defensar les dones i les nostres filles, però que al mateix temps volen derogar la llei contra la violència de gènere, eliminar el Ministeri d’Igualtat i acabar amb les polítiques específiques de protecció de les dones.
Fins i tot hem sentit representants de VOX justificar la seua militància dient que ho fan per protegir les seues filles. Però, com es pot defensar les dones mentre es qüestionen les ferramentes que les protegeixen?
Les conseqüències no són abstractes. Parlem d’una dona que necessita fugir de casa perquè la seua parella l’amenaça i no té on anar. D’una mare que depén econòmicament del seu agressor. D’una dona que vol començar de nou, però no té treball, habitatge ni recursos per a mantindre els seus fills. Què passa si retallem els serveis que l’han d’ajudar? Que moltes dones poden acabar atrapades en la violència perquè no tenen una alternativa.
I davant d’això, VOX, té com a resposta a demanar més presó i condemnes més dures. Però, de què serveix prometre que un assassí no tornarà a eixir de la presó si no fem tot el possible perquè aquella dona no acabe assassinada?
La prevenció, l’educació en igualtat, l’atenció psicològica i jurídica, els recursos socials i l’accés a un habitatge són les que salven vides. La violència no comença amb un assassinat: moltes vegades comença amb el control, les amenaces, la humiliació i la dependència.
Darrere del discurs dels grups feixistes i de dreta, hi ha també una visió profundament masclista: qüestionar els avanços del feminisme, presentar la igualtat com una amenaça i negar que les dones patim una violència específica. Que una dona puga divorciar-se, decidir sobre la seua vida, tindre independència econòmica o denunciar una agressió no perjudica els homes. És exercir la seua llibertat.
Aquest 25N no necessitem competicions per veure qui demana més anys de presó. que garantisquen protecció, habitatge, educació i serveis públics suficients. Necessitem que cap dona que decidisca eixir de la violència es trobe sola.
Ser dona, no el converteix en una defensora de la resta, històricament hem patit el masclisme de moltes d’elles, ser dona i no ser feminista és una anomalia clara, afortunadament cada vegada som més homes i dones que ho som.
Defensar les dones no és esperar que les assassinen per reclamar després una condemna exemplar, així no defenses les teues filles. És treballar perquè puguen continuar vives, lliures i sense por.
Els drets de les dones no són un privilegi que es puga retallar. Són una conquesta que no permetrem que ens retallen o fessen desaparéixer.
Volem un País lliure de violència, de tota classe, i la que exerceixen els homes masclistes ha de desaparéixer, i la combatrem, com lluitarem per no permetre avançar idees retrògrades i perilloses per al futur de les dones.