També estem a les xarxes socials
 

El Grup Municipal Guanyar Alcoi va presentar el 5 de gener de 2017, les al·legacions al Pla General Estructural (PGE) -document que regularà a grans trets el futur urbà d’Alcoi- i que conté 53 al·legacions.

Aquestes al·legacions se centren en tres eixos fonamentals: 1) la recuperació i revitalització d’espais degradats com el Centre; 2) en fomentar la participació i l’empoderament ciutadà de cara a la segona part del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), el Pla detallat; 3) i per últim tractar de consolidar a Alcoi el model de la ciutat compacta enfront d’un creixement desmesurat i sobredimensionat que presenta i defensa el Govern del PSOE.

També al Projecte de regeneració dels espais industrials a Alcoi, Guanyar Alcoi ha treballat en la línia de la millora de la imatge dels polígons, fomentant la regeneració ambiental i paisatgística; i promovent la millora d’espais verds i bio saludables.

EL BOSC URBÀ:

Partint d’aquestes tesis per recuperar espais en desús o degrats i donar-los ús i utilitat per a tota la ciutadania, Guanyar Alcoi proposa, tant a les al·legacions del PGE com al Projecte de regeneració dels espais industrials d’Alcoi, que els espais compresos entre l’Avinguda d’Elx i el carrer Alacant i també entre el carrer Doña Amàlia i el carrer Alacant alberguen un Bosc urbà.

Què és un Bosc urbà?: Aquest concepte ve prenent força durant els últims anys com un instrument per dotar a les ciutats d’espais forestals. No es tracta tant d’un parc, ja que la morfologia i la configuració d’aquests espais és diferent de la d’un parc a l’ús. El Bosc urbà no conté paviment artificial o zones de jocs, sinó que tracta de reproduir en la mesura del possible un espai boscós, amb senders de terra, desnivells i vessants sense adequar. Un intent de representar de forma fidedigna un bosc dintre de la ciutat.

Aquest projecte de Bosc urbà pretén aprofitar extensions de terreny inutilitzat per plantar arbres autòctons, dotar d’un recorregut amb terra compacta per a poder recórrer-los a peu o amb bici i, en les zones apropiades, la creació d’horts urbans. A més, com que gran part d’aquests espais estan en zones amb pendents, la implantació d’arbres i plantes evitaria l’erosió del sòl i les solsides a aquests terrenys. A més a més, es podria treure un profit econòmic compatibilitzant tots aquests usos amb el forestal, de tal manera que a més de poder crear activitat econòmica productiva, permetria mantenir en bones condicions l’espai. I, naturalment, el profit medi ambiental, ecològic i per al benestar dels ciutadans que provocaria, estem parlant d’ubicar un pulmó verd comprés entre La Beniata i l’institut Pare Vitòria, en total uns 40.000 m2, actualment inutilitzats que aportarien un dels majors espais verds a la ciutat i que donarien una imatge molt més agradable i confortable de l’entrada sud d’Alcoi.

Aquest Projecte de Bosc urbà suposaria:

  • 40.000 m2, aproximadament, de zona d’arbreda ubicada entre el vessant de La Beniata i el carrer Doña Amàlia i l’avinguda d’Elx i el carrer Alacant.
  • Un espai amb capacitat d’albergar diferents usos com el forestal, horts urbans, senders de terra compacta per a ciclistes i vianants.
  • Un arbrat entre una zona industrial, com és el Polígon Santiago Payá, i el nucli urbà, per on passejar en tranquil·litat entre natura.
  • Un corredor verd poblat d’espècies autòctones mediterrànies com el pi blanc, la carrasca, el teix o el roure valencià, entre d’altres.

El Bosc urbà com a espai didàctic: podria comptar amb petits espais didàctics on aquelles persones que el visitaren pogueren conèixer de primera mà, no sols les espècies naturals que hi viurien allí, sinó poder interactuar amb olors i textures de plàntes aromàtiques autòctones com el romer o romaní, l’orenga, la sàlvia o el llorer, entre moltes altres espècies.

Aquest Bosc urbà hauria de tindre àrees d’esmorteïment respecte a habitatges i edificis en general, a més d’establir boques d’incendi i un protocol antiincendi. No obstant el perill d’incendi, que sempre està present en espais d’arbreda i/o sotabosc-, el Bosc urbà estaria ben comunicat per carretera i amb un fàcil accés a tots els seus punts, donada que l’extensió no és gran tant en amplària com en llargària.

Un bosc urbà format per estrats forestals herbacis, d’arbust, sotabosc i arbres en una zona d’ombria que propiciaria la plantació i proliferació d’espècies naturals autòctones i característic del bosc mediterrani.

Algunes de les espècies naturals autòctones i típiques del bosc mediterrani, aptes per a reforestar l’espai proposat:

  • Plantes i arbustos de port baix -herbacis, arbust i sotabosc-:
    – Cistàcies
    – Lamiàcies
    – Asparagals
    – Lleguminoses
    – Rosàcies
    – Lauràcies (Llorer)
  • Plantes de port mig i alt -sotabosc i arbreda-:
    – Quercínies
    – Pinàcies
    – Fagàcies
    – Rosàcies

ESTEM EN CONTACTE

Ús de cookies. Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies