Aquesta nit, amb el vent de gregal, ha arribat a alguns punts d’Alcoi l’olor de cremat i cendra de l’incendi de Llutxent.

Més de 2.500 hectàrees de vida cremades: el Surar de Pinet, el barranc de Borrell, al paratge natural Parpalló-Borrell…

Gent, professionals, treballant incansablement, entre ells, huit membres d’Acif Alcoi lluitant contra les flames i als quals cal agrair la seua valentia i la seua tasca altruista, nascuda des del cor.

Són dies tristos, perquè amb els arbres, els arbusts i el sotabosc, se’n va una part de nosaltres. Es redueix a cendra part de la nostra identitat, aquestes meravelloses serres que a Alcoi gaudim com també a molts altres llocs del territori; moren espècies animals autòctones: les sargantanes i dragonets que tant ens ajuden a combatre els mosquits, els porcs-senglars, fugines, ratolinets de camp o raboses, entre molts altres… Animalons, en definitiva, que ens ajuden a mantenir en equilibri la fauna i que doten de riquesa les nostres terres.

Tot açò, reduït a cendra.

Caldrà reflexionar perquè són tan devastadors els incendis a les nostres muntanyes, caldrà fer memòria, perquè sense memòria mor la nostra identitat, i recordar que ací hem patit un Càrtel del foc on polítics s’han lucrat a costa de fons que anaven destinats a la prevenció i extinció d’incendis, fins i tot amb un exalcalde alcoià, Miguel Peralta, investigat per la UDEF per haver pogut rebre suborns d’Avialsa, l’empresa encarregada llavors de l’extinció d’incendis, mentre ell era Conseller d’Interior i Justícia, naturalment, presumptament, sempre presumptament.

Aquests incendis no succeeixen per combustió espontània: anys i anys de retallades, de desviaments de diners públics dedicats inicialment a la prevenció a altres menesters, falta de cura i neteja en camps i serres, falta de medis professionals públics…

Caldrà llavors fer memòria i, naturalment, donar tot el nostre suport i reconeixement a aquelles persones que es juguen la vida per salvar els nostres boscos i donar ànims i força a aquelles persones que han perdut les seues cases i propietats víctimes de les flames.

Aquests dies també el nostre cor és flama viva.

Fem memòria perquè si no sempre ens passarà el mateix: plorem en estiu el que no es cuida la resta de l’any.