Paco Paredes: “està destruint-se patrimoni històric i cultural alcoià a una velocitat de vertigen i sembla que no hi ha intenció d’establir un pla de protecció del centre històric per remeiar-ho. Hem de saber conjugar la revitalització del centre històric amb la seua conservació”.
Guanyar Alcoi se suma a les crítiques de Compromís sobre la destrucció de patrimoni històric local i anuncia que preguntarà en comissió informativa sobre les obres que s’estan realitzant en el carrer Sant Llorenç núm. 26, on estava situada l’antiga farmàcia Amorós* i on s’ha produït una destrucció de patrimoni històric amb el trencament de part d’un dels dos brancals que hi ha a la façana, rematats amb volutes d’estil marcadament clàssic, i també amb la desaparició de l’aparador, treballat en fusta i vidre que conforma l’entrada de l’antiga farmàcia; elements que, igual que la decoració arquitectònica, conferien a la façana l’estètica i característiques pròpies dels primers anys de funcionament de l’establiment i que han sigut eliminats o danyats perjudicant la conservació històrica del conjunt del carrer.
Cal tenir en compte que està situada en el centre històric d’Alcoi que està declarat Bé d’Interés Cultural (BIC). Tal com s’ha advertit en diverses ocasions, Alcoi no disposa d’un Pla Especial de Protecció del Centre Històric, el qual evitaria els possibles danys irreparables al patrimoni històric de la nostra ciutat. Tanmateix la Llei 4/1998, capítol III Dels Béns d’Interés Cultural Valencià, Article 35 Llicències municipals, preveeu que fins que no s’aprove definitivament el corresponent Pla Especial de Protecció, caldrà la comunicació de la Conselleria de Cultura amb un informe preceptiu de la mateixa prèviament a la concessió de la llicència municipal.
El regidor de Guanyar Alcoi Paco Paredes denuncia que “està destruint-se patrimoni històric i cultural alcoià a una velocitat de vertigen i sembla que no hi ha intenció d’establir un pla de protecció del centre històric per remeiar-ho. Hem de saber conjugar la revitalització del centre històric amb la seua conservació. No podem permetre que es continue desmantellant el patrimoni alcoià” i Paredes assenyala que “cal protegir-lo, perquè Alcoi és una ciutat amb una riquesa històrica extraordinària i tenim l’oportunitat de potenciar el centre a través de la seua riquesa patrimonial”, en aquest aspecte el regidor remarca que “tal com vam demanar Guanyar Alcoi durant la redacció del Pla General Estructural (PGE), després d’aquesta destrucció de patrimoni, ens reafirmem en la necessitat de redactar un catàleg d’elements artístics, històrics i culturals a protegir. No entenem com el Govern es va negar a treballar aquesta proposta i es demostra, una vegada més, que aquest PGE no és el que es mereix Alcoi i està fent-se de forma desorganitzada, improvisada i sense criteris clars“, finalitza Paredes.
*Trobem referències de l’antiga farmàcia Amorós des de principis dels anys vint del segle passat. Situada en ple carrer Sant Llorenç, antic carrer Polavieja, és o era un exemple representatiu de la democratització de les arts decoratives sorgida a principis del segle vint, desvinculant-se de la classe burgesa i estenent-se a xicotets comerços i altres elements urbans, arran de moviments artístics com el modernisme. Aquest carrer, al costat de les adjacents que conformen el nucli antic de la ciutat, van constituir el centre comercial de l’urbs amb l’expansió econòmica i demogràfica derivada de la revolució industrial que va protagonitzar la ciutat en el moment. Els elements decoratius que es conservaven fins al moment, amb la pèrdua del “cartell” de l’establiment original en fusta i metall i amb una tipografia pròpia del modernisme, estaven vinculats principalment al corrent historicista classicista que trobem en algunes escoles del modernisme com el secessionisme vienés i que agafarà adreça pròpia anys més tard. Sostenint un entaulament amb llinda que compta amb referències vegetals característiques del moviment i que emmarcava la identificació metàl·lica del comerç, trobem les semicolumnes adossades, unes de les perjudicades aquests dies, rematades amb volutes d’un estil marcadament clàssic. D’igual forma també ha desaparegut el treball en fusta i vidre que conformaven l’entrada i aparador de l’antiga farmàcia; elements que, igual que la decoració arquitectònica, conferien a la façana l’estètica i característiques pròpies dels primers anys de funcionament de l’establiment i que han sigut eliminats o danyats perjudicant la conservació històrica del conjunt del carrer.