1. Repensar les dimensions de la ciutat: Les expectatives de zones de creixement de sòl urbà estan sobredimensionades, no coneixem cap informe que justifique el creixement d’habitants que pronostica el PGE, i més tenint en compte que actualment, Alcoi té capacitat per a acollir a més de 68.000 persones, aproximadament, el que suposaria un creixement de la població del 13%. És més, segons l’INE, l’any 2011, Alcoi comptava amb més de 6.000 habitatges buits.
2. Priorització de les zones de creixement: Cal donar prioritat als barris degradats com el Centre històric d’Alcoi (des d’El Partidor fins a Alcassares) i Santa Rosa. Aquestes zones, sobretot el Centre històric d’Alcoi, tenen molta capacitat per albergar gran nombre de veïns i veïnes, per tant és una oportunitat de zona de creixement integrada en l’entramat urbà sense necessitat de crear nous nuclis perifèrics.
3. Alcoinnova a La Canal, inviabilitat dintre de la ciutat compacta: Més enllà de què Guanyar Alcoi ens oposem a què Alcoinnova se situe en La Canal pel perill que suposa per a l’Aqüífer del Molinar, aquest tipus de parcs industrials, als afores de les ciutats (a quinze minuts més lluny amb vehicle del que es troba ara la fàbrica de La Española), creen un moviment centrífug de la ciutat, una dependència del transport a motor a causa de la impossibilitat d’accedir a peu o amb transport públic, una major dificultat de compaginar la vida familiar i d’oci amb la laboral. La ciutat compacta afavoreix la compatibilitat entre les relacions socials en un mateix espai, en canvi establir un èxode industrial on per anar-hi cal utilitzar transport d’automòbil dificulta eixe enteniment i afinitat entre relacions socials i territori.
