Al darrer plenari de l’Ajuntament d’Alcoi el Partit Popular va presentar una moció sobre la defensa de «la unidad de España», «las señas de identidad de los valencianos» i «reprobar ataques de representantes y partidos Pro-Països Catalans». Ciudadanos va votar a favor i el PSOE -amb la seva abstenció- li va posar una catifa blava a la proposta, permetent la seua aprovació i passant de perfil en aquest conflicte, una vegada més.
Una moció trampa, carregada d’odi ideològic i amb voluntat de confrontació territorial que, per una banda, manifesta la intenció d’amagar les misèries del partit més corrupte d’Europa sota la bandera de l’Estat espanyol. I per l’altre, mostra la debilitat dels #SomosLaIzquierda de Pedro Sánchez.
Davant d’aquest escenari polític tinc clar el següent. Primer: que la Unitat d’Espanya no es defensa a base de violència, repressió i amenaces; tornant a l’època dels presos polítics, retallant drets i llibertats; subvencionant a una entitat feixista com és la Fundació Francisco Franco; amb M. Rajoy mentint davant la justícia espanyola; i retallant la qualitat de la Sanitat, la educació o les pensions.
La defensa d’Espanya i del País Valencià es treballa no robant, sent honrat, treballant pel bé comú, no mentint a la gent decent, no perseguint idees i no reprovant als que pensen diferent.
Segon: que degut a la pressió del blaverisme i a un Partit Popular complaent en les polítiques del Govern central que ens han marginat històricament, no tenim un autogovern de primera divisió. Estem infrafinançats i les principals competències en matèria fiscal, social i de seguretat no s’han desenvolupat.
I tercer. Qui amenaça i ataca al projecte comú dels valencians i les valencianes, qui amenaça i ataca a la gent decent de l’Estat espanyol no és el radicalisme independentista català, és el radicalisme nacionalista i corrupte del PP. Perquè la identitat d’un poble no es construeix creant odi cap a un altre poble, la identitat del poble valencià no es construeix en oposició a la identitat del poble català.
Com diria l’Ovidi: «sóc alcoià, tinc senyera on blau no hi ha, dic ben alt que parle català. I ho faig a la manera de València.» Tan de bo, el pols democràtic del poble català i de la gent decent de l’Estat espanyol signifique la fi del règim del 78 i un autogovern de primera divisió per al País Valencià.