Duem una temporadeta que sense esperar-ho hi han sorgit temes polèmics que han mobilitzat a la societat alcoiana d’una manera que feia temps que no es veia a Alcoi. Potser a alguns els semblen temes menors, però no hi ha temes menors quan algun assumpte preocupa una part de la societat alcoiana.

A mi, que provinc dels moviments socials, em meravella la rapida resposta d’un grup de persones que s’han sentit amenaçades per un tema concret. Han sigut capaços de recollir més de 3400 firmes en contra d’una mesura que consideren injusta, de mantenir reunions en tots els grups de l’oposició i també amb el govern i els veterinaris, han recavat informació que ni el mateix Govern coneixia o almenys no l’havien facilitat i que avalava la seua reclamació, han tingut temps de crear una plataforma i de preparar una moció que van presentar el 18 de desembre. I tot açò en 10 dies.

Jo els done l’enhorabona de cor, per la feina que han fet i la determinació que han mostrat a l’hora de defensar una causa que consideren justa. El que lamente és que la gestió de Toni Francés puga desembocar en una possible crida a la desobediència d’una ordenança municipal -concretament la de tinença d’animals, que regula i obliga a realitzar les proves de l’ADN als gossos- fet al qual no s’hi ha hagut d’enfrontar cap Alcalde anterior.

Ha quedat manifest que la ciutadania valora a qui els escolta, siguen o no de la seua corda i a qui després d’estudiar la documentació que ells aporten, són capaços de canviar d’opinió. Perquè la veritat absoluta no la té ningú, i rectificar, no diré que siga de savis, però almenys sí de persones obertes al raonament, que prioritzen l’opinió dels veïns i veïnes de la seua ciutat per damunt d’unes decisions preses en moments i circumstàncies on pareixien bones idees o possibles solucions.

Tot açò em fa reflexionar davant la falta d’informació i conscienciació que tenim com a ciutadania, la necessitat de creure’ns fermament que la política és cosa de tots i totes i que la nostra implicació real pot arribar a fer que les coses canvien. Tot, qualsevol tema per xicotet que puga semblar, que afecte les persones és política i implicar-se, cada un en la mesura que puga, és viure. No diga’m ja si parlem dels grans temes com educació, sanitat, pensions… en aquests es fa imprescindible fer sentir la veu de totes.

Vull pensar que aquesta mobilització ciutadana i la feina que ha dut a terme aquesta plataforma ha fet que molts veïns i veïnes d’Alcoi s’hagen adonat que la institució i la política és o hauria de ser una cosa viva, que la ciutadania tenim molt a dir durant els quatre anys de legislatura i no sols el dia de les eleccions i que la nostra veu conta, que tenim poder per canviar les coses o almenys l’obligació d’intentar-ho.

Desgraciadament, jo sospite que a les institucions no els interessa que les coses es facen d’una altra manera a com estan acostumades, no interessa que la ciutadania estiga informada de com pot participar en la política del dia a dia i sobretot que ho faça, perquè trastoca el món que coneixen i això suposa més feina i més mal de caps.

M’alegra que molts veïns i veïnes d’Alcoi que no coneixien la forma de participar activament en la política municipal ho hagen fet i que gràcies a això haja arribat a la gran majoria de la ciutadania informació que hauria d’haver oferit el Govern de Toni Francès.

M’agradaria pensar que aquest és un nou punt de partida, que açò no quedarà solament com una anècdota i que el poble a poc a poc serà més conscient que la seua veu s’ha d’escoltar cada dia de l’any i que la mobilització ciutadana és una forma molt efectiva per visualitzar les nostres reivindicacions quan no són escoltades i tingudes en conter pels nostres representants a les institucions públiques que a la fi són de tots i totes.

Article d’opinióp de Vicky Llàcer, regidora de Guanyar Alcoi.