Dimecres que ve escoletes, col·legis, instituts i centres de Formació Professional de la nostra ciutat tornaran a omplir-se de veus i rialles d’infants i joves (també d’algun plor, inevitable, dels més menuts) i la “senyo”, el mestre o la profe els obriran les portes d’unes aules on des de l’1 de setembre treballen a consciència.
Amb l’energia renovada gràcies a unes vacances tan necessàries després d’un curs esgotador, reiniciaran la seua tasca rebent l’alumnat amb somriures i abraçades, i posant en marxa tota una sèrie de dinàmiques i propostes didàctiques que ja van començar a planificar en juliol en coordinació amb companyes i companys dels equips docents.
L’inici de curs sempre és molt intens per al professorat en general, però ho és especialment per als equips directius, que han de coordinar la benvinguda a la comunitat educativa, buscar solucions a substitucions que no arriben i atendre imprevistos i necessitats diverses de companyes i companys del claustre, alumnat i famílies. I no m’estranyaria que enguany les direccions dels centres no hagen pogut gaudir d’unes autèntiques vacances, tenint en compte que a mitjan de juliol la Conselleria els va adjudicar una assignació econòmica per aclimatar els centres i pal·liar els efectes de les altes temperatures d’este mateix mes de setembre. Per cert, una assignació econòmica exigua, ridícula diria jo, amb què difícilment deuen haver pogut adquirir més que ventiladors o uns quants aparells d’aire condicionat.
I el professorat de la pública, al mateix temps que organitza el curs, s’organitza. S’organitza per reprendre una lluita que va quedar en suspens a mitjan de juny i que continuarà a partir de dimecres amb mobilitzacions i manifestacions com les que tindran lloc a Alacant, València i Castelló el proper dia 12. S’organitza per seguir reivindicant la dignitat de la professió exigint millores salarials, plantilles suficients, l’agilització de les substitucions, més recursos per a la inclusió, una política d’infraestructures capaç de respondre a les necessitats dels centres, una escola pública, de qualitat, coeducativa i en valencià. Serà la Consellera Ortí capaç de superar el suspens en diàleg i negociació del mes de juny? No ho tindrà fàcil. Perquè per si fóra poc, en este estiu abrasador, d’incendis devastadors, el Consell ha afegit llenya al foc.
En una llei de caràcter administratiu i financer pactada amb Vox (5/2026 de 31 de juliol), el PP estableix que d’ara en avant una de les funcions de la inspecció educativa serà “vetlar per la neutralitat ideològica” dels centres mitjançant la supervisió d’activitats, materials curriculars i actes escolars per evitar qualsevol adoctrinament. Quina ironia! Quina ironia que parlen de neutralitat ideològica els que subvencionen a centres que segreguen per sexe, els que neguen la violència masclista i eliminen la coeducació de l’oferta de formació del professorat, els que restringeixen l’ús del valencià emparant-se en la infame Llei de llibertat educativa i animen a desterrar del currículum de Valencià els autors catalans. Quina ironia!
Ànim, profes! Que no vos acoquinen. No vos autocensureu. La LOMLOE vos empara. I en la inspecció educativa hi ha moltes persones que saben diferenciar neutralitat ideològica de censura
