Volem deixar molt clar, des del primer moment, el nostre compromís ferm i inequívoc amb la sanitat pública, universal, gratuïta i de qualitat. Defensem un sistema sanitari públic que garantisca el dret de totes les persones a rebre una atenció digna, humana i professional, independentment de la seua situació econòmica o social.

Precisament perquè defensem la sanitat pública, considerem necessari denunciar aquelles situacions que, per acció o per omissió, poden perjudicar la qualitat del servei i, sobretot, afectar els drets i la dignitat de les persones que en un moment de vulnerabilitat necessiten ser ateses.

Som plenament conscients de les mancances d’inversió, de recursos humans i materials i de les condicions, moltes vegades difícils, en què treballen els professionals de la sanitat pública. Sabem que aquestes mancances no són responsabilitat dels treballadors i les treballadores, sinó d’unes administracions que tenen l’obligació de dotar el sistema dels recursos necessaris.

Per això volem començar reconeixent públicament la tasca de la immensa majoria dels professionals sanitaris. Metges, infermeres, auxiliars, tècnics i la resta de treballadors i treballadores de la sanitat pública fan cada dia una tasca essencial, moltes vegades en condicions de sobrecàrrega i amb una enorme pressió. La seua professionalitat, dedicació i compromís són precisament els que permeten mantindre en peu un sistema sanitari públic que considerem imprescindible i que hem de defensar entre totes i tots.

Però defensar la sanitat pública també significa exigir que funcione amb els màxims estàndards de qualitat, responsabilitat i humanitat. I això implica que, quan es produeixen actuacions que no estan a l’altura del que mereixen els pacients, aquestes siguen investigades i, si correspon, corregides.

En aquest sentit, i des de la responsabilitat ciutadana, volem posar en coneixement de la direcció del centre els fets viscuts recentment a l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi.

El diumenge 10 d’agost, cap a les 7.00 del matí, vam ingressar per Urgències. Des del primer moment, l’atenció rebuda per tot el personal va ser senzillament excel·lent i mereixedora del nostre reconeixement, tant des del punt de vista mèdic com humà.

També volem destacar especialment l’atenció rebuda posteriorment per part de l’equip mèdic de la primera planta, que va realitzar nombroses proves i va mostrar en tot moment una bona disposició i un tracte correcte.

Per tant, aquesta denúncia no va dirigida contra la sanitat pública ni contra el conjunt dels seus professionals, sinó contra unes actuacions concretes que considerem que han de ser revisades i aclarides.

Incompliment de la medicació prescrita

El metge endocrí havia deixat indicacions molt clares que la pacient havia de mantindre la seua medicació habitual. Per indicació de la mateixa doctora d’Urgències, nosaltres mateixos vam portar des de casa els medicaments dels quals l’hospital no disposava.

Tanmateix:

• Dilluns i dimarts: no li van administrar cap medicament. En reclamar-ho, la primera resposta d’una infermera va ser, de manera desdenyosa, preguntar-me si jo era metge. Quan vaig exigir que es comprovara la pauta a l’ordinador, es va poder constatar que les indicacions estaven degudament registrades.

• Dimecres: li van administrar la medicació completa al matí i al migdia, però a la nit, de les cinc pastilles que li corresponien, només li’n van administrar una.

• Dijous i divendres: va continuar sense rebre la medicació completa, ni tan sols la corresponent al matí.

Considerem que una situació així mereix ser aclarida. Si existeix una pauta mèdica prescrita, qualsevol modificació en l’administració de la medicació hauria d’estar degudament justificada i registrada per l’equip responsable.

Falta d’empatia i gestió del dolor

Des que la pacient va pujar a planta, va patir un dolor d’esquena intens que li impedia dormir i li provocava un patiment considerable. No portava cap tipus de sèrum ni medicació hospitalària addicional.

En demanar reiteradament si se li podia administrar algun calmant, la resposta va ser que «sense ordre del metge no li anaven a donar res».

No va ser fins dijous, després que nosaltres mateixos parlérem directament amb el metge, quan se li va administrar un calmant, i només en una ocasió.

Considerem difícil d’entendre que una persona ingressada, amb dolor intens i persistent, haja d’esperar diversos dies perquè la seua situació siga valorada adequadament.

Defensar la sanitat pública és també exigir-ne la millor atenció

Volem insistir especialment en una qüestió: aquesta denúncia no pretén desprestigiar la sanitat pública, sinó tot el contrari.

La sanitat pública és un dels pilars fonamentals del nostre estat del benestar i hem de defensar-la davant qualsevol intent de privatització, desmantellament o deteriorament. Necessitem més recursos, més personal, millors condicions laborals i una gestió que pose sempre les persones i la seua salut al centre.

Precisament per això, també hem de poder assenyalar les deficiències que es produïsquen dins del sistema sense que això es convertisca en un atac contra el conjunt dels professionals.

Criticar una actuació concreta no és atacar la sanitat pública. Exigir responsabilitats no és desprestigiar els professionals. Reclamar una atenció digna, humana i de qualitat és, precisament, defensar la sanitat pública.

No podem permetre que els errors, les negligències o les actituds inadequades d’una minoria acaben perjudicant la confiança que la ciutadania ha de tindre en un servei públic essencial.

Per això reiterem el nostre reconeixement absolut al personal d’Urgències, a l’equip mèdic de planta i a totes aquelles persones que cada dia treballen amb professionalitat, dedicació i humanitat per la salut de la ciutadania.

I, al mateix temps, demanem a la direcció de l’Hospital Verge dels Lliris que investigue els fets exposats, determine si es van produir irregularitats i adopte, si correspon, les mesures necessàries perquè situacions com aquesta no tornen a repetir-se.

Perquè volem una sanitat pública forta, universal, de qualitat i amb recursos suficients.

Perquè volem professionals valorats i protegits.

Perquè volem pacients escoltats, respectats i atesos amb dignitat.

I perquè defensar la sanitat pública també significa exigir que ningú que entre en un hospital públic quede sense l’atenció, el tractament i la humanitat que mereix.

Alcoi 22 de agost 2026