El govern municipal d’Alcoi trau pit cada vegada que parla del transport urbà. Segons ells, el servei “va a més” i ja estem prop dels dos milions de viatgers i per a ells, això és una prova de la seua “bona gestió”.

Però, com a usuària habitual, puc dir que la realitat és bastant menys triomfalista. El bus sempre va ple, sí, però no perquè funcione bé, s’utilitza perquè és necessari, perquè hi ha persones que depenen del bus per treballar, estudiar, anar al metge o simplement moure’s per la ciutat. I precisament per això és tan greu que el servei siga tan deficient.

Si voleu, fem un llistat de coses que no funcionen. Comence jo.

Els horaris deixen molt a desitjar, bàsicament no quadren en la vida real. Hem dit que moltes persones depenen del bus per anar a treballar, I és cert… sempre que no treballes massa prompte, si tens torns matiners, el transport públic no és una opció. Per exemple des de la Zona Nord, el primer bus ix a les 7 del matí, sempre que vages cap al centre o la zona alta. Cap a Santa Rosa–Batoi passa “una mica més tard”. Solució? Matinar més i anar a peu. Moderníssim.

Les freqüències tampoc es queden curtes. Jo mateixa he viscut, i no una ni dues vegades, la situació surrealista de,a certes hores, quedar-me a terra perquè el bus anava de gom a gom i ni tan sols ha fet la parada. En una ciutat que presumeix de “modernitzar” el transport públic, això és quasi còmic. Amb sort, esperes 20 minuts al següent i arribes tard a la faena. O a classe! Són molts els estudiants que agafen el bus d’abans per no quedar-se a terra i fer tard. Tot molt “smart”.

I si parlem dels caps de setmana? Si estàs pel centre, has de saber que pel Parterre l’últim bus passa a les 21.15. I des del Calderón fins a la Fàbrica a partir d’eixa hora no hi ha servei. Així que el cap de setmana, promptet a casa. Alcoi, ciutat viva.

Després tenim la famosa app. El govern presumeix que Alcoi és “smart”, però l’aplicació del bus… no funciona la majoria de vegades. Igual és la calor. Qui sap.

Parlant de calor i de les mesures contra les onades extremes, em sap greu, però les del bus no funcionen. De vegades el bus és gratis, sí, però l’aire condicionat… en el 4 ni funciona, en molts altres fa molt de soroll però frescor poca, i si el bus va ple, és quasi millor quedar-te a casa davant del ventilador. Tot molt “smart”, insistisc.

I la flota? Autobusos de l’any de la picor i un de nou… però inaccessible. El bus elèctric és tan “modern” que les persones majors han de superar escalons impossibles per a poder seure. Una gimcana urbana disfressada de sostenibilitat.

I mira per on, com tot funciona tan bé, en l’últim plenari, quasi de puntetes, va aparéixer la setena pròrroga del contracte del bus. I després vindrà la nova licitació a deu anys més. Una dècada més blindant un model que no funciona. Per justificar-ho, el govern anuncia “millores”. Tot embolicat en un discurs de “bones notícies” que, quan rasques un poc, fa aigües per tot arreu.

Esperem que almenys els autobusos en els quals diuen ampliaran la flota, no siguen com l’últim que van comprar, sí, se’n recordeu? Eixe en el que calia ser esportista d’elit per seure en ell.

El govern destinarà 39 milions d’euros a una empresa privada perquè gestione el servei. En resum: una empresa que guanya diners, un ajuntament que es desentén i uns usuaris que pateixen la mediocritat.

Mentrestant, es perd una oportunitat clau, recuperar el servei públic. Si el transport urbà tornara a mans municipals, els beneficis que ara s’embutxaca l’empresa podrien reinvertir-se en millores reals: més freqüència, més accessibilitat, més confort, més qualitat. Però si es torna a contractar a una empresa per 10 anys, les pròximes legislatures ja no podran recuperar-lo sense pagar la indemnització corresponent. Una decisió que condiciona el futur de la ciutat.

Al final, qui guanya? Digueu-m’ho vosaltres. El que queda clar és que la ciutadania perd. Perd confort, perd temps, perd la possibilitat d’un transport públic digne, modern i pensat per a les persones.

La conclusió és simple, Alcoi en mereix molt més. El transport públic no és un luxe, és un servei essencial. I un servei essencial no pot estar en mans d’un contracte etern que perpetua problemes.