També estem a les xarxes socials
 
CATÀLEG DE PROTECCIONS DEL PGE

Compartim els criteris explicitats a la Memòria del Catàleg. Tanmateix, entenem que: (1) el catàleg conté contradiccions flagrants amb els criteris de la dita Memòria i (2) hi ha criteris no explícits que restringeixen el catàleg de béns a protegir. Per aquestes raons presentem les següents al·legacions:

41. El tractament dels Conjunts Històric-Artístics, en general, i el del Centre Històric en particular. Resulta contradictori indicar la necessitat d’incloure els Béns d’Interés Culturals (BICs) al Catàleg de Proteccions i no incloure-hi el Centre Històric. És més, s’inclouen edificis aïllats que formen part de conjunts catalogant-los com de Bé immoble de rellevància local (BRL), com és el cas de l’edifici de l’Ajuntament, l’Església de Sant Jordi (per posar sols dos exemples dins el centre històric) o els edificis fabrils del Molinar (catalogats com a BIC en conjunt i com a BRLs cadascun d’ells, fins i tot les xemeneies).
Dins l’ordenació estructural caldria considerar-los tots com a BIC fins que no estiga redactat i aprovat el corresponent Pla de Protecció (o plans).

42. Seria necessari establir unes directrius mínimes que permeten fixar criteris genèrics de preservació de tipologies constructives, espais i paisatges urbans, així com unes regles bàsiques d’intervenció. Es tracta, en definitiva, de fixar uns elements globals que després s’ampliarien en els successius documents urbanístics (Pla especial de protecció, Pla detallat, etc.):

  • Arquitectura Modernista (edificis de la burgesia abans del 1800)
  • Habitatges obrers (abans de 1940, cases a dos claus)
  • Masos
  • Infraestructures hidràuliques (Llavadors, basses de reg, molins…)
  • Edificis fabrils
  • Ponts
  • Fonts públiques

43. Els criteris del catàleg: S’estableixen uns criteris generals que compartim a grans trets, tanmateix l’aplicació d’aquests criteris no es tradueix en propostes d’inclusió en el catàleg que, per tant, s’haurien de treballar i aplicar un criteri clar a l’hora d’incloure. D’una banda, a la pàgina 9 s’afirma que “el catálogo de protecciones contendrá todos los elementos territoriales existentes en el municipio sobre los que recaiga algún tipo de protección derivada de la legislación del patrimonio cultural, del patrimonio natural y del paisaje, así como de los instrumentos previstos en dichas legislaciones para su concreción y desarrollo”. Posteriorment, a la pàgina 15, es fa una relació dels criteris que permeten l’ampliació dels immobles protegits més enllà d’aquells declarats per se com a BICs o BRLs; és a dir, aquells no inventariats (o que haurien de ser-ho) dins el Patrimoni Cultural Valencià. A la proposta de classificació dels Monuments (p. 22), s’ha subdividit en 5 categories tipològiques. Ara bé, quan anem a veure quins béns s’han inclòs dins el catàleg estructural ens trobem amb una manca absoluta de criteris a l’hora d’excloure i, sobretot, d’incloure determinats béns. Podem fixar-nos en alguns exemples concrets. A l’arquitectura religiosa (MA2) hi trobem elements que no estan catalogats com a BRL per la Generalitat (l’Església del Sant Sepulcre, per exemple, correctament inclosa, des del nostre punt de vista) i altres que sí que estan catalogats (les esglésies de les parròquies, tret de les del centre i la de Sant Roc). Ens sembla correcta la inclusió de les ermites que no consten al catàleg de la Generalitat, però tot això ens duu pensar que no hi ha un criteri clar i rigorós en aquest aspecte.
Aquesta incongruència es posa amplament de manifest a la categoria d’arquitectura residencial (MA3). Sols hi ha inclosos dos edificis que, a més, no es troben recollits al catàleg de BRLs de la Generalitat. Hi ha desenes d’edificis que per les seues característiques són plenament assimilables al del Conservatori o al del Teix: la “Casa del Pavo”, la “Casa Laporta” o el “xalet Espí”, constitueixen exemples notoris. No entenem llavors, com no s’ha inclòs l’edifici del Cercle Industrial a l’arquitectura civil (MAI1), els jardins de Brutinel com a Jardí Històric (JH), la Fabrica Calisenyo o el Molí Albors com a arquitectura industrial (MAI4) i emplacem a resoldre aquesta mancança.
A l’igual que considerem un descuit que sols dos masos estiguen com a representants de l’arquitectura tradicional (MA5).

CONSIDERACIONS: Aquestes incongruències desqualifiquen el catàleg en el seu conjunt. L’única explicació plausible (i encara probablement no a tots els casos) és l’exclusió d’edificis de propietat particular o privada. Un criteri que no es fa explícit en cap moment i que hauria de ser irrellevant a l’hora de determinar el grau de protecció o quins elements han d’incloure’s a un catàleg estructural o un de detallat.

44. Davant d’aquesta greu mancança del document sols caben dues alternatives: (1) l’ampliació dels béns a incloure en el catàleg (per a la qual cosa suggerim que s’incorpore el treball citat a la bibliografia i redactat als primers treballs de revisió del PGOU: MARTÍN RAMOS, A. (2000). DOM Arquitectes Associats, SL. Inventariado de bienes inmuebles de interés cultural del casco antiguo de Alcoi para el nuevo catálogo, Ayuntamiento de Alcoy; o, (2) que, a partir del treball realitzat, es proposen una sèrie de tipologies a protegir, amb un elevat grau de definició, amb la inclusió d’exemples rellevants i definint una protecció genèrica que les preserve fins a l’aprovació del catàleg detallat.

45. Dins aquesta protecció caldria incloure un informe arqueològic-patrimonial de totes aquelles intervencions a realitzar fora dels àmbits protegits per la declaració de BIC, BRL o àrees arqueològiques (per exemple, caldria documentar totes les infraestructures hidràuliques abans de qualsevol actuació que puga destruir-les o deteriorar-les). Així mateix, entenem que caldria eixamplar les tipologies amb la inclusió de criteris que no siguen exclusivament els de caràcter artístic i/o monumental.

46. En aquest sentit ens permetem suggerir la inclusió de dues subtipologies a la categoria MA3: l’arquitectura preindustrial (cases o plantes construïdes abans de la Guerra del Francès) i l’habitatge obrer (amb la seua variada tipologia però amb una atenció preferent a la singularitat alcoiana dels habitatges de 2 i 3 claus). També caldria incloure a l’apartat d’enginyeria (MI), una nova tipologia que incloga les infraestructures viàries que permeta preservar tant obres contemporànies (els túnels de la via fèrria a Alacant; perquè s’inclouen els ponts i no aquests túnels?) com possibles troballes de camins antics.

47. En qualsevol cas, el catàleg estructural hauria d’incloure tots aquells béns que al PGOU vigent tenen nivells de protecció I (Protecció monumental) i II (Protecció Integral).

48. Zones arqueològiques: La delimitació d’aquestes a penes és objecte de cap justificació i a més s’ha elaborat amb uns criteris molt restrictius. No és comprensible que sols s’incloguen les àrees compreses a partides rurals. D’entrada, caldria descriure com a zona arqueològica tot el centre d’Alcoi on les intervencions recents han demostrat que, tant pel que fa a l’arqueologia muraria com la del subsòl, hi ha vestigis patrimonials que exigeixen el seu coneixement i, en molts casos, la seua preservació. El mateix es pot dir de l’àrea de l’Horta Major amb vestigis de l’època romana, per exemple. Caldria estendre aquestes zones també als espais susceptibles d’haver aixoplugat infraestructures hidràuliques (espais irrigats i artefactes industrials), infraestructures viàries i activitats econòmiques (pedreres, pous de neu, pous de calç, teulars, algepsars, etc.). Aquesta protecció pot impedir la pèrdua de patrimoni i, el que seria pitjor, d’informació valuosa per al coneixement històric.

49. Zones paleontològiques: Incomprensiblement, malgrat diverses al·lusions, no s’hi fa cap esment. El terme d’Alcoi conté espais on s’han fet troballes paleontològiques que cal protegir, per exemple als Comellars o a l’antiga mina de lignit.

50. Plans especials de protecció: El terme municipal d’Alcoi conté un important nombre de Béns d’Interès Cultural que haurien de gaudir ja dels seus preceptius Plans de Protecció. La normativa de desenvolupament del Pla General Estructural hauria d’incorporar la redacció i aprovació immediata d’aquests plans, independentment del Pla Detallat. L’objectiu hauria de ser l’aprovació d’aquests plans abans d’aprovar l’ordenació detallada, de manera que aquesta s’adaptés a les prescripcions dels documents de protecció.

ESTEM EN CONTACTE