També estem a les xarxes socials
 
APUNTS PER A LA REFLEXIÓ

Una vegada constituïda l’actual corporació municipal, Guanyar Alcoi es va comprometre a dur a terme el mandat que la ciutadania ens havia atorgat per ser la “seua veu i els seus ulls a l’Ajuntament d’Alcoi”. Igualment, anunciàrem que seríem una oposició que compliria amb la seua obligació de fiscalitzar l’acció del govern i que aplicaríem una oposició constructiva que ajudara a executar allò que beneficiara al conjunt del poble d’Alcoi. Sobre aquests tres pilars fonamentals, que foren acordats en els processos assemblearis del principi de legislatura, hem basat la nostra acció política local a l’Ajuntament. La revista de Guanyar, editada recentment, és una petita mostra de part del treball desenvolupat fins ara.

Per això vos deixem algunes preguntes per a la reflexió:

  • Quins han estat els resultats del nostre treball?
  • Hem aconseguit influir en la vida política local?
  • Hem aconseguit dur endavant part del nostre programa de govern?
  • Hem estat útils a la ciutadania que representem?
  • Com a ciutat, hem avançat col·lectivament per millorar la nostra situació respecte de legislatures anteriors?
  • Alcoi millora, o continua en un procés de decadència social i econòmica?
  • Millorem o estem estancats en una estabilitat mediocre a la qual no se li apliquen eixides pràctiques?

Totes aquestes preguntes ens han de servir per avançar en l’anàlisi. I pensem que les respostes no són gens satisfactòries. Els poquets avanços que s’han pogut aconseguir, semblen –de la mà del govern- èxits i triomfs meritoris quan no són més que aplicacions del sentit comú que en alguns temes en aquest poble s’havia perdut. És el cas de la igualtat de gènere en la participació de la dona en la festa -on encara resta molt per aconseguir-, o el manteniment de les proves de selectivitat a Alcoi, on el PSOE fa bandera de bona gestió, quan són qüestions que cauen pel seu propi pes de normalitat. Però la realitat genèrica és que Alcoi, de la mà del PSOE, continua en un procés de deteriorament estructural i social preocupant. Alcoi, de la mà de l’actual govern, no aconsegueix treure profit del gran potencial creatiu dels seus joves, dels seus treballadors, i la seua gent, per eixir d’una situació difícil marcada pels alts nivells d’atur i d’emigració de les generacions més joves.

És cert que la presència i l’activitat de Guanyar Alcoi a l’Ajuntament ha estat notòria, però no ha estat decisiva. Des de l’oposició, influir directament en la política local és molt limitat. Tot depèn de la voluntat del govern. A Alcoi, malgrat que tenim un govern en minoria que necessita acords per dur endavant la seua acció, aquest ha preferit, la majoria de les vegades, recolzar-se en la dreta (fonamentalment en Ciudadanos). A nosaltres, com a molt, ens han permès algunes propostes de gestions menors que no són decisives per avançar cap a la ciutat que nosaltres proposem. Als Pressupostos Municipals del 2017 s’han inclòs la majoria de les nostres aportacions, el que ens ha permès incorporar algunes línies de les nostres propostes programàtiques (de les que cal ara fer seguiment per veure el grau de compliment real que tenen al llarg de l’any). Petites concessions tàctiques amb les quals el PSOE pretén fer veure que tant es recolzen en uns com en altres per situar-se en la centralitat gestora.

Però, en la major part de les vegades, ha hagut una clara voluntat de desprestigiar el treball del nostre grup municipal al qui han llençat constantment acusacions de parlar molt i no fer res, conscients com són que des de l’oposició poc es pot fer perquè no es té la funció executiva. O qualificar-nos com que som del NO permanent, coneixedors com són que hem aportat sempre alternatives i hem dit SÍ a allò amb el que hem coincidit.

L’estratègia del PSOE d’Alcoi es va acordar al principi de la legislatura: governar en minoria per intentar fer creure que els únics que treballen per Alcoi són ells, que els únics que poden prendre les decisions importants per a la ciutat són ells. La resta som un zero a l’esquerra. Estratègia que nosaltres entenem molt negativa per a la ciutat, doncs les possibilitats de treballar per la mateixa han quedat clarament molt limitades. Però, a banda, hi ha una voluntat clara de desprestigiar Guanyar Alcoi: som una amenaça per a l’hegemonia de les forces que fins ara han estat majoritàries a la política local, i per això el govern moltes vegades se’ns adreça en termes molt durs i crítics. Realment, ara per ara som els únics que podem plantar cara al PSOE i a les polítiques conservadores, i conseqüentment som l’enemic a batre.

Mentrestant, la ciutat continua tenint greus deficiències pel que fa a la capacitat de resoldre els problemes més quotidians de manera àgil i eficaç. Són moltíssim els temes per resoldre que s’eternitzen (La Rosaleda, La Beniata, Entença, Pont de Sant Jordi, Rodes, Polígons, etc.). El govern no arriba a desenvolupar l’acció que requereix la ciutat per manca d’efectius i anuncia una i altra vegada l’imminent posada en marxa de les obres però aquestes es dilaten en el temps fins la desesperació. D’aquesta manera intenten fer veure que fan moltes coses quan en realitat no fan més que repetir, una i mil vegades, allò que encara està per fer. La ciutat queda paralitzada per la manca d’una activitat més dinàmica i eficient. El govern ni actua ni pot actuar com a dinamitzador d’una eixida necessària a la crisi que vivim. Les coses roden sense rumb, sense estratègia, sense anar més enllà del que fins ara s’ha fet. El govern administra però no governa. I la ciutat va funcionant per les seus pròpies inèrcies.

A l’equador de la legislatura podem afirmar que el govern en minoria del PSOE no ha estat cap revulsiu per fer d’Alcoi una ciutat referent en quant a superar l’actual situació de crisi. Ans el contrari, ara per ara és més un impediment, doncs la seua política manté els mateixos vicis que ens han dut a un situació de deteriorament ben profunda. Tot i entenent que per a «eixir de la crisi» ningú té una vareta màgica ni una resposta immediata, el que sí que observem és que no s’està actuant amb l’esforç i recursos necessaris per fer d’aquesta qüestió l’objectiu prioritari de l’acció del govern.

Guanyar Alcoi no va néixer simplement per gestionar la quotidianitat (que també), sinó sobretot per gestionar el canvi radicalment democràtic de la nostra ciutat i societat. La nostra acció política no es limita a la gestió administrativa, sinó que té com a objectiu fonamental crear consciència i empoderar a la ciutadania perquè siga aquesta el motor del canvi. El nostre treball a l’Ajuntament ha de ser un referent pel seu bon fer, però el nostre treball social ha de ser un exemple de capacitat de sumar efectius, de construir unitat popular, per fer real la transformació que volem.

Pel que fa a l’Ajuntament, segurament hem anat una mica desorientats en el sentit que ens enfrontem a una tasca difícil, complicada, i alhora creativa, que requereix millors condicions per poder afrontar-la: hem de generar els nostres propis canals i dinàmiques sense limitar-nos a ser una força més de l’oposició municipal, tal i com tradicionalment s’entén. Hem volgut fer una oposició constructiva i ens hem trobat amb el menyspreu d’un PSOE que ens vol minimitzar donat que som molt probablement, i si fem les coses be, la seua alternativa més factible i possible.

La decisió del PSOE de no reclamar responsabilitats polítiques i jurídiques als qui van ser els pagadors (amb els diners de tots i totes) de l’estafa del Calderón, del Bulevard i d’altres desfetes (Sedano i cia), respon precisament a la seua estratègia de mantenir una porta oberta a l’acord amb ells per intentar reduir la nostra capacitat d’influència. El PSOE sap que nosaltres apostem per un canvi profund de l’actual forma de fer política i ells se senten més còmodes en la continuïtat d’una mala entesa estabilitat social.

La realitat és que estem passant una legislatura sense avanços substancials. I el que és més preocupant: allò que es dedueix del debat sobre el PGOU -que és la fulla de ruta dels propers anys per a dissenyar la ciutat del futur- té serioses mancances i no és gens esperançador.

Podem des de la nostra situació canviar l’actual rumb? Què hem de fer?

El primer que hauríem de fer és consensuar una estratègia clara en la nostra acció política. Cal enfortir la nostra relació amb la societat activa alcoiana. Cal compartir el nostre discurs amb tots els moviments socials i econòmics de la ciutat i nodrir-nos de les seues inquietuds. Hem de tenir una línia d’acció que determine un rumb sense contradiccions ni vaivens. Açò es concreta, respecte de la política institucional, en posar en primer terme la nostra funció opositora de fiscalització i crítica a la ineficàcia del govern. En segon terme, la nostra voluntat de fer una oposició seria i responsable presentant alternatives i fent la recerca d’acords per dur-les a terme tant amb el govern com amb la resta de l’oposició. En tercer lloc, marcar la nostra personalitat pròpia com a alternativa. I respecte a la política social, incrementar el 100% la nostra activitat al carrer i en contacte amb la ciutadania. En aquest punt, cal elaborar un Pla d’Acció Social (Roda de contactes permanents). Hem d’agafar, des d’ara, el compromís d’elaborar aquest Pla per a presentar-ho a la propera Assemblea que previsiblement hem de celebrar a setembre.

Cal, també, tenir idees força que puguen ser compartides per la majoria que volem representar i que ens situe en l’imaginari col·lectiu com a referent d’avanç progressista del canvi real.

Algunes d’aquestes idees força podrien ser:

1. Alcoi està perdent oportunitats perquè tenim un govern feble, limitat i sense capacitat de lideratge. El PSOE no té capacitat per reconduir l’actual estat de desnonament de la ciutat en un projecte de futur creïble i esperançador. Alcoi està caient i el PSOE no sap actuar amb diligència.

2. No podem oblidar que aquest PSOE és el que ha facilitat amb la seua abstenció el govern del PP a nivell Estatal i que els dirigents locals han ratificat i defensat aquesta decisió. I és el mateix PSOE que ha vingut aplicant fórmules neoliberals en les seues polítiques econòmiques (exemple clar han estat les privatitzacions dels serveis públics).

Tampoc podem deixar de costat que aquest PSOE és també el mateix que entrebanca l’acció de govern als ajuntaments dirigits pels governs del canvi amb els quals nosaltres ens sentim identificats.

3. Guanyar Alcoi és la garantia per corregir l’actual situació i dirigir la ciutat cap a una altra direcció des de la participació de tots els agents socials. Per això necessitem avançar amb el suport popular. I, amb eixe objectiu, ens dirigim a totes les forces i persones progressistes per acordar un pacte estratègic que tinga com a objectiu treure a Alcoi de la situació decadent que pateix.

No podem limitar-nos a acordar qüestions puntuals en la gestió municipal, sinó que hem de buscar acords globals. No podem conformar-nos en qüestions puntuals sinó buscar acords polítics estratègics. I ara per ara, no podem assumir responsabilitats que com a oposició no podem assegurar la seua execució, doncs aquesta depèn d’un govern que no ens dona ni confiança ni garanties per dur-les a terme.

4. És una necessitat urgent aconseguir majors inversions públiques per a la ciutat. PSOE i Compromís comparteixen govern a la Generalitat, però malauradament eixe fet no s’ha traduït en una acció política per beneficiar de manera notòria les inversions necessàries a nivell local. El poble d’Alcoi ha posat els diners (Jutjats, Centre del Barranquet de Soler, etc.) i la Generalitat no ha aportat pràcticament res. I quan ha anunciat alguna aportació econòmica per a la ciutat ho ha fet sense que l’Ajuntament marque prioritats. És el cas del CADA, on es parla de la inversió d’un milió d’euros per convertir aquest edifici en un braç cultural del IVAM (Institut Valencià d’Art Modern). És eixa una prioritat per a la Ciutat? No seria més prioritari aconseguir inversions per evitar el progressiu deteriorament de la ciutat? Una ciutat que, construïda entre barrancs, està patint cada cop més despreniments pel passat del temps i per les inclemències climàtiques. La ciutat dels ponts, amb ponts que arrosseguen greus deficiències estructurals que cal corregir. Prioritzar és fer un Plà d’Acció Estratègic -i dotar-ho de recursos- per assegurar la ciutat i modernitzar les seues infraestructures.

Per altra banda, el CADA s’ha de limitar a ser un braç del IVAM? Això entra en línia amb la nostra visió d’Alcoi com a fàbrica de cultura que apuntàvem al nostre programa de govern? Preguntes que haurà de fer-se i respondre la nostra comissió de cultura.

Tant al PSOE com a Compromís cal exigir-los una demanda més enèrgica per aconseguir inversions per Alcoi des de la Generalitat que responguen a les necessitats reals de la ciutat.

5. Guanyar Alcoi ha estat l’opció política més coherent amb el posicionament contrari a la ubicació d’indústria i serveis a La Canal. No hem dubtat en defensar l’aqüífer del Molinar davant d’un projecte urbanístic clarament especulatiu i lesiu per al futur d’Alcoi i les futures generacions. Tant el PSOE (a Alcoi i a la Generalitat, com Compromís a la Generalitat) no han estat a l’altura de la defensa dels valors mediambientals d’Alcoi. I en aquesta qüestió cal exigir responsabilitats a uns i a altres, i continuar donant suport a la Plataforma Salvem el Molinar que està lliurant una batalla intel·ligent i continuada que mereix tota la nostra admiració i suport.

6. La nostra tasca d’afavorir canvis en la direcció d’un Alcoi que supere la situació actual, no passa per eliminar o evitar la fiscalització de l’acció de govern. Ans al contrari. Com a oposició tenim l’obligació davant la ciutadania de controlar, criticar o saludar les iniciatives que duga endavant el govern. I el més important: en qualsevol cas les nostres posicions, siguen favorables o contràries, han d’estar ben argumentades amb un discurs positivista i alternatiu. Açò, pensem que s’ha fet prou be últimament i cal mantenir eixa línia pedagògica dirigida fonamentalment a la ciutadania.

7. Hem de mostrar ser capaços d’elaborar propostes creïbles i factibles amb l’ajuda de la gent, de manera que quan les duem a l’Ajuntament són propostes que responen a una inquietud col·lectiva amb les que el govern té cada cop més difícil oposar-se’n. Malgrat que després, en molts casos, no les duga a la pràctica.

8. Guanyar Alcoi, la plataforma ciutadana i el projecte municipalista que representa, va vindre a la vida local ciutadana per a quedar-se. No és un moviment circumstancial. És un projecte polític de llarg recorregut que va consolidant-se i ampliant la seua capacitat d’incidència en la societat alcoiana.

Sempre hem de saber que és el que de nosaltres espera la gent d’Alcoi. Per això hem de dur aquest debat als barris i a les entitats de tot tipus. Hem de saber si comparteixen la nostra anàlisi, o pel contrari entenen més encertades altres alternatives. I importantíssim: tindre i comunicar un discurs propi de política local, de visió de ciutat, d’alternativa per a treballar l’Alcoi del futur.

Amb aquestes premisses i arribats a aquest punt de la legislatura, després del bagatge assolit i repassant aquest primer tram, cal preguntar-nos si continuem la dinàmica fins ara aplicada o seria preferible canviar d’estratègia i activar una acció diferent a la que hem dut fins ara. Les polítiques d’acords que beneficien el bé comú del nostre poble han de ser un mitjà habitual en la nova política que ha de posar en primer lloc els interessos col·lectius front a els visions partidistes clàssiques. Però aquest principi ha de tenir en compte el concepte global de ciutat i la posada en pràctica del programa que tenim compromès amb la ciutadania. Nosaltres som una força que tenim un concepte de ciutat alternatiu al que fins ara s’ha desenvolupat per part de les forces del règim (PP i PSOE).

Aquest nou temps ha de tenir com a objectiu principal fer base social que conforme un Guanyar Alcoi ampli, dinàmic i fort. L’objectiu que ens hem de marcar és arribar amb capacitat d’aconseguir l’Alcaldia al 2019.

ESTEM EN CONTACTE