També estem a les xarxes socials
 
CONSIDERACIONS

Amb caràcter previ als arguments desenvolupats en aquest text d’al·legacions, creiem necessari exposar les següents consideracions:

PRIMERA.- Donada la importància d’aquest document de planejament urbanístic, creiem que no s’ha tractat amb la profunditat, serietat i rigorositat necessària. En primer lloc amb l’aprovació de l’exposició pública del PGE al Plenari del 27 de juny, celebrat de forma accelerada, quedant fins i tot temes per tractar del PGE per part dels Grups Municipals i que es van deixar apartats per la celeritat injustificada de portar-ho al Plenari quan la majoria dels Grups Polítics Municipals consideraven que encara quedava feina per fer i per consensuar.
En segon lloc, pels canvis produïts mentre el document constava en exposició pública, els quals el Grup Municipal Guanyar Alcoi va denunciar i que va provocar l’allargament del període d’al·legacions dos mesos més. Per últim, enllaçant aquests dos fets, considerem que el PGE no està gestionant-se, com hem reclamat, amb la serietat i rigorositat necessària per a un document de la importància del PGE i li preguem al regidor d’urbanisme que canvie d’actitud, que opte per la via del consens en compte de la negociació a portes tancades i per la via del diàleg assossegat i respectuós.

SEGONA.- Que en consideracions purament tècniques, aquest PGE no aposta per la ‘Ciutat compacta’, que compta amb un creixement poblacional sobredimensionat i no sustentat baix ningun informe que acredite la necessitat d’expansió que es planteja i que, per últim, la participació ciutadana ha sigut del tot insuficient per no dir nul·la en aquest document, limitant-se a xerrades puntuals en les quals s’exposava la feina feta per part de l’equip redactor, sense cap programació conjunta d’accions en el temps perquè la ciutadania poguera conèixer el document, interactuar i aportar la seua part al procés per tal d’anar conformant l’objecte a debatre entre tots els veïns.

Aquest document en la seua part introductòria hauria de contenir un índex general tant dels continguts del PGE com del Pla detallat, i així es facilitaria l’estudi del document i les al·legacions a formular. Actualment sols comptem amb el PGE, que és una bona oportunitat de conèixer l’entramat general i de tenir una idea global del que acabarà sent el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), no obstant això, sense l’altra part, el Pla detallat, no és possible conèixer una part molt important de tot aquest document, i no ens dóna l’oportunitat de saber si alguna informació, estudis o informes que considerem que haurien d’estar contemplats al PGE, després es consideraran en el Pla detallat o si pel contrari no es té prevista la seua inclusió en ningun dels dos plans (tant en el PGE com en el detallat).

Aquest fet, no sols provoca una falta greu d’informació, dificultant la comprensió del Pla i la redacció de les al·legacions oportunes, sinó que constitueix una indefensió cap a aquelles persones interessades a realitzar al·legacions al mateix Pla General Estructural.

A més cal tenir en compte que aquest PGOU s’elabora tenint en compte la legislació autonòmica anterior que regulava aquest pla com un document únic. Va ser durant el transcurs del procés de redacció i aprovació quan es modifica la legislació, la qual introdueix que els PGOU han de contenir un primer document, el PGE, que permet valorar i analitzar de forma més ampliada el PGOU, i posteriorment es procedeix a aprovar el Pla detallat. En aquest cas no ha ocorregut així, ja que el PGOU complet ha sigut adaptat a la nova normativa dividint el document en dos, el PGE i el Pla detallat. Aquest canvi normatiu i l’adaptació posterior, ha provocat que el PGE continga, per exemple, equipament que depenen de zones d’expansió, la vinculació de la qual no es té coneixement sense disposar del Pla detallat. Donada aquesta circumstància i tenint en compte que ja està redactat íntegrament, s’hauria d’haver presentat el Pla detallat -tal com el regidor de Territori es va comprometre- i facilitar tota la documentació, tenint en compte que es tractaria d’un esborrany que pot patir canvis substancials després de l’estudi d’al·legacions i l’aprovació definitiva del PGE.

TERCERA.- Els centres històrics de les ciutats presenten, de forma generalitzada, problemes de degradació urbanística i social molt acusats. L’enorme creixement urbanístic que han patit les aglomeracions urbanes, particularment des de mitjans dels anys 60, ha oferit als antics habitants d’aquestes àrees nous habitatges amb unes condicions força millors a altres barris de les ciutats i, preferentment, a l’extraradi. En termes generals, això s’ha acompanyat d’una tendència progressiva cap a l’adopció del model de ciutat dispersa, amb els consegüents problemes ambientals i socials que se’n deriven. Entre elles, cal remarcar dues conseqüències especialment negatives. D’una banda, la generació d’una mobilitat forçada i una major dependència del transport motoritzat privat acompanyat d’un deteriorament de la qualitat de vida, un augment de la contaminació i una remodelació de carrers i vies de transport per tal d’augmentar les seues capacitats de trànsit i/o estacionament públic. D’un altre, la caiguda generalitzada dels preus del sòl i l’habitatge en els centres històrics, la qual cosa, unida a l’existència en aquests barris d’habitatges que, en general, presenten unes dolentes condicions d’habitabilitat, ha suposat una creixent marginalització social envelliment, creació de guetos, augment de la delinqüència.

Aquest panorama general és perfectament assimilable a allò que ha estat passant a la nostra ciutat. Dins la revisió del PGOU que es va iniciar l’any 1998, s’hi considerava com a prioritària, la revitalització del Centre Històric. Per part de diferents governs municipals de signes diversos, la preocupació per aquesta problemàtica ha anat creixent, encara que probablement amb massa retard respecte a l’accelerada degradació general.

L’any 2001 els grups polítics de l’Ajuntament va consensuar un instrument urbanístic per tal d’accelerar la intervenció en el Centre Històric: l’Homologació, contemplada a la Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística. Es tractava de no haver d’esperar a tindre completament revisat el PGOU per tal d’iniciar les necessàries actuacions. Cal dir que, des del nostre punt de vista, s’ha abusat d’aquesta figura legal, ajornant sine die la revisió del Pla. D’aquesta manera, les propostes per al Centre acaben per presentar-se deslligades de la planificació urbanística global. Sense que açò haja de suposar un entrebanc insalvable, és evident que pot generar problemes importants de cara a aconseguir l’objectiu fixat. En aquest sentit, és necessari fer constar que, davant una població que es troba més de 20.000 habitants per sota de l’horitzó que contemplava el PGOU vigent per a les dates presents, la política urbanística dels diferents governs i especialment les del PP s’ha abocat a un eixamplament considerable del sòl urbanitzable.

Aquest pla general, lluny de donar solució a aquest problema o de posar fre a aquesta tendència expansiva fa just el contrari. Amb gran quantitat de noves zones de creixement urbanístic.

ESTEM EN CONTACTE

Ús de cookies. Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies