També estem a les xarxes socials
 
5 – URBANISME, ENTORN I MEDI AMBIENT

Alcoi, ciutat sostenible

☛ Diagnòstic de la comissió de treball.

Des de la Comissió d’Entorn i Medi Ambient considerem que l’objectiu principal que regirà el programa de Guanyar Alcoi i la gestió municipal és aplicar una política mediambiental per garantir que Alcoi fora una “ciutat sostenible”, entenent com a tal una ciutat que tinguera en compte el seu creixement i desenvolupament d’acord als criteris ecològics (respecte, cura i conservació del seu entorn natural), econòmics (potenciació de l’anomenada economia verda emparellada amb el desenvolupament del concepte de smart city) i socials (atenció a la població més desprotegida i més vulnerable).

Des de Guanyar Alcoi apostem per un model de ciutat compacta i funcional, complexa, eficient i cohesionada socialment, amb les modificacions necessàries per acomodar-les als nous reptes. Segueix sent el model que millor s’ajusta al model de ciutat sostenible i és el que hauria de promoure’s en la redacció del nou Pla General d’Ordenació Urbana d’Alcoi. A partir d’ací, cal reordenar i planificar els usos al sòl no urbanitzable: industrial, agrícola, forestal, recreatiu, etc., sempre tenint en compte que cal reduir la pressió sobre els ecosistemes naturals, ja que aquesta reducció és el primer eix de la sostenibilitat.

Els aspectes clau de l’eix que ha marcar les directrius d’una ciutat sostenible els podem englobar en: Ordenació del territori, Urbanisme i Mobilitat. El desenvolupament de projectes i actuacions en cadascun d’aquestos tres aspectes mai no tindrà l’èxit suficient si no van acompanyades de polítiques de foment de la participació ciutadana i de campanyes d’educació ambiental i conscienciació. Per això, és fonamental treballar de manera “transversal” la participació ciutadana (Consells sectorials de participació, pressupostos participatius, etc.) i l’educació ambiental, que es desenvoluparan en apartats diferents al llarg del present document.

☛ Propostes estratègiques en matèria d’ordenació dels espais agrícoles

L’objectiu fonamental pel que fa als terrenys agrícoles situats en sòl no urbanizable és conservar el patrimoni natural, històric, cultural i paisatgístic així com servir d’espai afavoridor de la diversitat de flora i fauna dels diferents ecosistemes presents a les nostres serres. Per tant i atès el seu valor ambiental i potenciador de la biodiversitat i d’acord amb les bases de la política territorial valenciana per a la sostenibilitat que prioritza la conservació dels sistemes agraris −segons s’assenyala a la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge−, aquestos espais agraris s’haurien de preservar totalment del procés urbanitzador.

L’adequació i protecció dels espais agrícoles s’ha d’entendre també dins el context de foment i promoció de l’agricultura ecològica, una activitat econòmica que pot generar una quantitat gens menyspreable de llocs de treball a curt termini al nostre terme municipal. També cal considerar aquestos espais des del punt de vista de l’autosuficiència alimentària: reservar sòl agrícola per a produir aliments a escala local i evitar, en la mesura del possible, que aquestos vinguen d’altres territoris amb la consegüent despesa en transport i augment de la petjada ecològica de la ciutat. Cal tendir, a curt termini i en un futur pròxim, a recuperar i cultivar els terrenys agrícoles productius la qual cosa conduirà a produir riquesa i ajudarà a reactivar el mercat econòmic local.

Dins d’aquesta política s’hauria de concretar al PGOU una major protecció i recuperació dels espais agrícoles abandonats o en desús, tant dins de la trama urbana com en la periurbana així com els espais agrícoles productius o abandonats dins dels terrenys situats en sòl no urbanitzable. En aquest sentit i de manera general, calen establir mesures de protecció sobre els elements que configuren el patrimoni cultural i paisatgístic relacionat amb aquestos espais agrícoles: masos, basses de rec, sèquies, alcavors, fonts, murs de pedra de maçoneria en sec, etc.

En aquest sentit, s’haurien d’establir polítiques per a la recuperació dels espais agrícoles abandonats:

☞ Foment del Banc de Terres, ja siguen públiques o privades, per a que siguen treballades i generen un benefici ambiental (prevenció incendis), social (ocupació de persones) i econòmic (foment de l’economia local i artesana).

☞ Habilitació d’horts socials periurbans.

☞ Creació de la figura de Zona Agrícola Ecològica, tranformant paulatinement l’agricultura convencional en ecològica, fomentant en la ciutadania el consum de productes ecològics.

☞ Potenciar programes d’informació d’agricultura ecològica pel que fa a cultiu, fertilitat del sòl, recursos hídrics, maquinària, etc. per mitjà de personal qualificat.

☞ Potenciació de productes locals o els seus transformats provinents de l’agricultura. Organització d’una fira de productes ecològics i artesans.

☞ Creació i potenciació d’un Mercat Agroecològic a nivell municipal i comercal.

☛ Propostes estratègiques en matèria d’espais forestals.

☞ Considerar la possibilitat de declarar Paratge Natural Municipal La Serreta, conjuntament amb els municipis de Cocentaina i Benifallim. Pel que fa al terme municipal d’Alcoi els terrenys a protegir ocuparien els que se situen en la vessant sud-est de la carretera CV-70 Alcoi-Benilloba, majoritàriament forestals i, en menor mesura, agrícoles ocupats per cultius de secà. També pot considerar-se el mateix per al Paratge i Àrea Recreativa de Serelles.

☞ Definir i ordenar els camins de titularitat pública al terme municipal d’Alcoi i recollir-los en un Catàleg de Camins de Titularitat Pública, tot això a banda de la classificació de les diferents vies pecuàries de les quals ja es té constància.

☞ Conservar i millorar el patrimoni cultural i ambiental del Paratge Natural Municipal del Racó de Sant Bonaventura-Els Canalons. Estudiar la rehabilitació total o parcial del Mas i Molins de Dalt i de Baix del Racó de Bonaventura, per destinar-los a usos vinculats amb l’etnografia.

☞ Aplicar polítiques i actuacions preventives en matèria de prevenció d’incendis d’acord amb el que es determina al Pla de Prevenció d’Incendis Local d’Alcoi.

☞ Conservar i millorar el patrimoni històric i cultural (caves o pous de neu, masos, alcavors, sèquies de conducció d’aigua, murs de pedra de maçoneria en sec, etc.) i natural (flora, fauna i paisatge) dels Parcs Naturals de la Font Roja i Mariola.

☞ Adequació, senyalització i homologació de senders locals valencians, que connecten la ciutat amb els espais naturals dels voltants.

☛ Propostes estratègiques en matèria de sòl destinat a equipaments per a la gestió de residus.

☞ Posar en marxa una planta per a la recepció dels residus de la construcció i demolició catalogats com a inerts. L’activitat d’aquesta instal·lació consisteix a separar, en àrea de recepció, aquells residus que no siguen assimilables a inerts, que seran gestionats posteriorment fins a un planta de tractament adequada. Pel que fa als residus inerts, ja classificats, seran triturats fins obtenir diferents tipus de graves, que seran apilades dins de les instal·lacions fins el seu transport al lloc corresponents per a la seua reutilització.

☞ Podria disposar, o no, d’un petit abocador per a la fracció dels inerts que té més dificultat de reaprofitament, com puguen ser les graves més fines. Una ubicació possible d’aquest planta la podríem situar al Polígon Industrial de Cotes Baixes.

☞ Construcció d’una planta per a la recepció de les restes de poda provinents dels treballs forestals de les brigades de manteniment dels parcs naturals de la Font Roja i Mariola, de les generades pels operaris municipals de jardineria i medi ambient i pels propietaris particulars de les casetes i urbanitzacions que podria rebre, fins i tot, les generades per altres pobles dels voltants −Cocentaina i Muro, fonamentalment− per a una millor optimització de les instal·lacions.

☛ Propostes estratègiques en matèria d’espais fluvials urbans i periurbans.

☞ Els espais fluvials urbans han de ser restaurats i revaloritzats com els escenaris socials singulars i de primer ordre que de fet són, atenent al seu potencial d’ús ciutadà, recreatiu, cultural i ambiental. A més, a Alcoi i el seu entorn natural, els punts d’aigua han constituït durant segles un espai social per excel·lència: fonts, llavadors, abeuradors, elements urbans amb un elevat valor històric, testimonial i, en molts casos, també arquitectònic i ambiental.

☞ Caldria recuperar mitjançant tècniques de restauració biològica el llit del riu d’Alcoi, des de la confluència del rius Riquer i Molinar -on neix, realment, el riu Serpis o d’Alcoi- fins, almenys, el Molí d’Albors (tot això comprès dins del Paisatge Protegit del Riu Serpis).

☞ Restaurar i recuperar el llit del riu Molinar i els seus vessants des del mateix naixement d’aquest (zona declarada BIC, conjuntament amb les fàbriques) fins la seua confluència amb el Riquer. Dins d’aquesta actuació cal contemplar un projecte de consolidació de vessants en la zona de la riba, al Barranc del Cuixot, el Toscaret, Tossals i Molins, les quals i degut als processos erosius que cada vegada s’agreugen més posen en perill les edificacions urbanes adjacents i les vies de trànsit. Per tal de realitzar aquestos projectes caldria establir algun tipus d’acord i/o convenis amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Conselleria de Medi Ambient.

☞ Adequar i rehabilitar l’espai fluvial del riu Benissaidó en tota la seua extensió, des del Teular del Llonganisser (Xorrador) fins a la seua connexió amb el riu Riquer.

☞ Es proposa generar el que podríem anomenar Corredors Ecològics, els quals poden aprofitar els cursos naturals dels rius per tal de crear una xarxa de senders a peu i en bicicleta que connecten entre si diferents espais del nucli urbà (zones verdes, jardins, horts urbans, museus) i, a més, puguen connectar aquestos amb els espais naturals perifèrics de la ciutat a través dels senders locals (SLV). Es tractaria de crear un Anell Verd de camins i espais naturals aprofitant els cursos dels rius que travessen la ciutat i el traçat de l’antiga via del tren que discorre des del barri de Batoi fins la Zona Nord, travessant l’anomenat bulevard de la Uixola.

☛ Propostes estratègiques en matèriade nous desenvolupaments urbans

La localització al si del sòl urbà de la ciutat de nombrosos solars pendents de ser urbanitzats (barri del Partidor, voltants de la Placeta del Carbó a Algessares, carrer Sant Joan i adjacents al centre històric, solars a esquenes de Sant Nicolauet a la partida de la Riba, carrer Pare Poveda a la Zona Nord, antiga fàbrica dels Monllor a Cervantes, l’anomenat bulevard de la Uixola, SUP 3 Riquer, sòl urbanitzable a Batoi,…); l’existència de 7.207 habitatges buits, segons el cens de població i vivenda de l’INE de 2001, unit a la baixada de la compra-venda d’immobles als darrers anys −514 habitatges en el període comprès entre 2009 i 2011, segons dades del Ministeri de Foment− fa més necessari que mai repensar la ciutat des de dins, des de la reconstrucció i rehabilitació de la trama urbana que encara resta per desenvolupar i tendir cap a eixe model de ciutat compacta, complexa, eficient i multifuncional que totes les estratègies de desenvolupament i ordenació urbana promouen tant a nivell europeu com estatal i evitar, d’aquesta manera, l’ocupació de noves borses de sòl que condueixen a models de ciutat dispersa que malversen el sòl, els recursos naturals i tenen un elevat consum energètic. Cal, en aquest sentit, assegurar entorns urbans amb una densitat edificatòria i compacitat urbana òptima; a més, el grau de compacitat dóna la pauta per tal d’organitzar les xarxes de mobilitat, de la qual cosa en parlarem més endavant.

Caldrà tenir en compte per a cadascun d’aquestos nous desenvolupaments urbans els criteris ambientals de sostenibilitat que es defineixen al següent punt i referits al SUP 3-Riquer i aplicar aquells que siguen possibles. A més a més s’haurà de tenir en compte l’existència dels equipaments i els serveis bàsics que li corresponguen i la seua accessibilitat a peu, els quals seran determinants per tal de fixar el grau d’habitabilitat en aquest àmbit. Els parcs, els jardins, els horts urbans, etc. formen part de les àrees vegetades que conformen el gros principal de la biodiversitat urbana la funció principal dels quals és proporcionar habitabilitat als ciutadans i ciutadanes.

☛ Propostes estratègiques en matèria de desenvolupament SUP 3–Riquer

D’acord amb les directrius i objectius que estableix l’EESUL i la tipologia dels terrenys -espais abancalats agrícoles periurbans que comuniquen els barris de Santa Rosa i Batoi- es podrien de fixar els criteris ambientals que potenciaren la construcció d’un ecobarri i, al mateix temps, integrar el patrimoni cultural i paisatgístic que suposen els terrenys agrícoles (espais abancalats, murs de pedra, basses de rec, alcavors, sèquies, etc.) dins de la trama urbana així com l’ús recreatiu d’aquestos en forma d’horts socials municipals (ús dotacional).

D’entre els criteris ambientals anomenats al paràgraf anterior per tal de construir un ECOBARRI cal destacar aspectes com ara:

☞ La compacitat, és a dir, la proximitat dels components que conformen el barri.

☞ Mescla i flexibilitat d’usos: oficines, comerços i equipaments i serveis bàsics.

☞ Integració de la naturalesa en l’espai urbà així com del patrimoni cultural i arquitectònic lligat al món agrícola.

☞ Consideració de l’espai públic com escenari privilegiat de la vida ciutadana: horts socials; zones verdes aprofitant els espais naturals.

☞ Edificació sota conceptes d’arquitectura bioclimàtica: aïllament, orientació i ventilació dels edificis, autosuficiència energètica (integració de les energies renovables: plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques, geotèrmia,…), construcció amb materials de baix consum energètic, materials reciclats o d’origen natural, autosuficiència en el consum d’aigua, teulades ajardinades i reutilització de les aigües de pluja.

☞ Mobilitat sostenible: carrers peatonals i voreres amples, carril-bici (que connecte els dos barris), aparcaments públics o privats subterranis o en la perifèria del barri, amb la finalitat de desincentivar l’ús del vehicle i restar tràfic a l’interior del barri.

☞ Evitar les escorrenties per aigües de pluja: col·locació de paviments drenables en aparcaments, vials i zones verdes. Teulades ajardinades en edificacions. Sistemes de canonades d’aigües pluvials separatives de les aigües residuals de les edificacions, i posterior conducció fins dipòsits d’emmagatzematge per la seua reutilització en reg.

☞ Construcció d’una instal·lació centralitzada de producció d’aigua calenta per a calefacció i ús sanitari als habitatges, equipaments i espais terciaris distribuïda mitjançant una xarxa de canonades.

☞ Considerar l’urbanisme de les 3 altures o plànols (sostre, superfície i subsòl) per a la instal·lació d’infraestructures, galeries de serveis, recollida i emmagatzematge d’aigües de pluja, augment de la biodiversitat urbana, etc.

☛ Propostes estatègiques per incorporar el metabolisme urbà al planejament

Entenem per metabolisme urbà tot el fluxe de matèria i energia que entra i surt d’un sistema, en aquest cas la ciutat, i que defineix en grans trets la sostenibilitat o no d’aquest. En aquest apartat cal tenir en compte que els fluxes d’entrada a la ciutat serien els materials (de construcció, de producció, de consum, aliments, béns, etc.), l’energia (consum elèctric, calefacció, transport i mobilitat) i aigua; mentre que en els fluxes d’eixida tenim els residus (urbans, industrials i els provinents de demolicions o transformacions), les aigües residuals, la contaminació atmosfèrica i la contaminació acústica.

A continuació passem a desenvolupar cadascun d’aquestos fluxes d’entrada o eixida de la ciutat considerada un ecosistema i que haurien de tenir-se en compte alhora d’edificar i construir noves edificacions o equipaments i dotacions públiques:

☞ Establir un Cicle de l’aigua i una política de gestió de l’aigua a les noves edificacions, així com en la rehabilitació i reconstrucció d’altres. Haurien d’aplicar-se mesures que conduiren a l’estalvi en el consum de l’aigua potable, la minimització de les aigües d’escorrentia provinents de la pluja i la depuració de les aigües residuals. S’hauria de tenir en compte alhora de planificar els següents aspectes:

☞ Establir un percentatge mínim de depuració i reutilització de les aigües residuals en les edificacions.

☞ Diferenciació entre aigües grises, aigües negres i aigües potables per tal de fer un tractament i aprofitament correcte de cadascuna d’elles.

☞ Establir un percentatge mínim d’aigües de pluja recollides bé en teulades verdes, dipòsits d’emmagatzematge, etc. per la seua reutilització en reg de jardins i evitar la formació d’aigües d’escorrentia.

☞ Realitzar campanyes d’estalvi d’aigua.

☞ Dins la construcció i disseny de noves zones verdes i d’aparcament a l’aire lliure s’haurien d’evitar les escorrenties superficials de les aigües de pluja, per tal d’aconseguir que els processos de depuració de l’EDAR dels Algars, en èpoques de pluges considerables, es donaren amb normalitat i que hi haguera una major recàrrega dels aqüífers, ja que s’afavoreix la infiltració de les aigües d’escorrentia. S’hauria de tenir en compte alhora de planificar els següents aspectes:

• Construcció amb tecnologies de sòls permeables a l’aigua de pluja: paviments drenables.

• Divisió i separació de les aigües de pluja de les aigües residuals de les edificacions en la xarxa de clavegueram. Conducció i disposició d’aquestes aigües d’escorrentia en dipòsits per al seu reaprofitament en reg.

• Pel que fa a les zones verdes i enjardinades de la ciutat, promoure actuacions d’estalvi d’aigua de reg mitjançant la substitució de zones de gespa i d’espècies vegetals amb elevats consums d’aigua.

☛ Propostes estratègiques en matèria de gestió de la distribució d’aigua potable a la ciutat

L’objectiu principal ací és establir un Pla Director de millora de les infrastructures d’emmagatzematge i distribució de les aigües potables:

☞ Construcció d’un nou dipòsit d’aigua potable a Batoi.

☞ Renovació de la xarxa de conducció d’aigua potable de la ciutat que encara funciona amb ferro i fibrocement.

☞ Establir un projecte de sectorització de la xarxa de distribució de l’aigua potable per illes de cases dins del barris i polígons industrials, per tal de millorar el rendiment i l’eficiència de la xarxa (detecció de fuites, sobretot).

☞ Augmentar les connexions de les diferents distribucions d’aigua potable a nivell de barris i illes de cases, per tal de millorar la distribució de l’aigua en forma de xarxa i eliminar els culs de sac.

☞ Millorar la conducció d’aigua potable des del pou de Barxell fins Batoi.

☛ Propostes estratègiques en matèria de control de les aigües residuals.

☞ Aigües residuals urbanes: polítiques i campanyes d’educació ambiental per tal de reduir els nivells elevats de certs paràmetres de les aigües residuals.

☞ Aigües residuals industrials: establir un Pla de Control dels vessaments industrials, segons allò establert a l’Ordenança Municipal que ho regula.

☛ Propostes estratègiques en matèria d’energia.

☞ En matèria energètica, la política municipal hauria d’estar orientada cap a dos eixos fonamentals:

• Construcció de calderes de biomassa (pellets i demés) als col·legis públics, escoletes i polisportius municipals.

• Instal·lació de plaques fotovoltaiques d’autoconsum en edificacions municipals (per exemple: Museu Explora, Col·legi Tomàs Llàcer, Edifici Font Roja Natura, etc.).

• Construcció d’horts solars o de teulades amb plaques fotovoltaiques que generen energia.

• Afavorir processos de producció de biogas, a partir de RSU i de l’experiència pilot de la Planta de biogàs de l’EDAR d’Els Algars.

• Construcció de plaques solars tèrmiques per a la producció d’aigua calenta sanitària en edificacions municipals.

☞ Destinar partides pressupostàries importants per a l’aplicació de les actuacions plantejades al Pla d’Acció en Energia Sostenible (PAES) aprovat per l’Ajuntament d’Alcoi, per tal d’afavorir l’estalvi i l’eficiència energètica municipal:

• Millora de les lluminàries dels carrers.

• Millora de la il·luminació a les edificacions i instal·lacions municipals.

• Millora de l’aïllament de les edificacions municipals (canvi de finestres, restauració de parets i teulades, etc.).

• Millora del parc d’autobusos públics.

☛ Propostes estratègiques en matèria de residus.

☞ Fomentar la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus sòlids urbans, mitjançant la implementació a nivell local d’un Programa de Prevenció de Residus.

☞ Posar en funcionament experiències pilot de recollida per separat de les distintes fraccions de la brossa domiciliària (porta a porta) en alguns barris de la ciutat.

☞ Establir un Pla de neteja i condicionament d’abocadors incontrolats tant dins com fora del casc urbà (zona d’Algessares, vessants dels barrancs de la major part dels rius que travessen Alcoi, Gormaget, Barranc de Trencacaps, etc.).

☞ Recuperar per a la gestió municipal els serveis de neteja i tractament de residus urbans.

☛ Propostes estratègiques en matèria de prevenció de residus

EL Programa de Prevenció de Residus (PPR) hauria de treballar-se i dur-se endavant conjuntament amb el nou contracte de la prestació del servei de recollida de RSU, ja que la majoria d’actuacions tenen cabuda en les diferents campanyes de conscienciació i educació ambiental que s’hi inclouen.

Les campanyes d’educació ambiental i d’altre tipus que puguen dur-se a terme per part de l’empresa concessionària, tant per què figuren al Plec de Condicions com a part de la inversió a tenir en compte, com si figuren com a millora, podrien escollir-se d’entre les següents (que haurien de formar part del PPR):

☞ Campanya de reutilització d’envasos (envasos retornables-carmanyoles), adreçada als usuaris i comerciants dels mercats municipals. Aliments: olives, aigua-sal, companatge, peix, aladroc, hamburgueses, etc.

☞ Campanya de separació de residus en origen i ús correcte dels contenidors. Amb açò també aconseguim l’objectiu d’augmentar el percentatge de reciclatge del contenidor groc.

☞ Foment del compostatge cassolà domèstic i comunitari. L’empresa adjudicatària ha de comprar “compostadors” i/o “vermicompostadors” que es distribuirien entre els habitatges de les urbanitzacions i de la ciutat que ho demanaren. S’ha de reforçar amb una campanya de foment del compostatge. Objectiu: reducció de la producció i transport de RSU. Pot fer-se un estudi econòmic de l’estalvi que pot suposar la consolidació d’aquesta iniciativa (inversió compostadors/ reducció despesa Kg recollits, transportats i valoritzats).

☞ Incloure Policia Verda: que l’empresa contracte una empresa externa per què faça les funcions de vigilància, inspecció i control.

☞ Foment del reciclatge als mercats municipals: Incloure contenidors de recollida de les diferents fraccions de RSU.

☞ Foment de la reducció de residus i del reciclatge als centres escolars.

☞ Campanya d’educació ambiental adreçada a la reducció dels residus i, subsidiàriament, sobre ús correcte dels contenidors que incloga la instal·lació de cartells informatius sobre què tipus de residus s’ha de dipositar en cada contenidor.

☞ Facilitar contenidors xicotets (illes de contenidors) als centres educatius per separar les fraccions de resta, envasos i paper i biorresidus.

☞ Foment de la cooperació amb els diferents comerços de la ciutat per millorar la recollida selectiva d’alguns residus (per eliminar l’Ecoparc mòbil).

☞ Caldria definir què tipus de residus i, després, què tipus de comerços (farmàcies, llibreries, ferreteries, etc.).

☞ Caldria fer campanya de conscienciació.

☞ Confecció de la Guia Verda d’Alcoi, sobre el reciclatge i gestió dels RSU.

☞ Foment del reciclatge a les instal·lacions municipals: instal·lar illes de contenidors a les dependències i instal·lacions municipals, sobre tot per recollir la fracció resta, paper i envasos i vidre.

☞ Campanya bosses reutilitzables de pa per a les panaderies, de cara a reduir les bosses de plàstic.

☞ Projecte de reducció del consum de paper a l’Ajuntament d’Alcoi.

☞ Foment del reciclatge d’envasos en actes festius i grans events de la ciutat. Al mateix temps, instal·lació de contenidors per a les fraccions d’envasos i cartells explicatius.

☞ Foment de la reducció (eliminació) de residus d’un sòl ús en els àpats, festes i vinets d’honor organitzats per l’Ajuntament: això comprèn tant a les activitats organitzades pels distints departaments municipals (festes escoletes infantils, festes de Sant Jordi, altres festes populars, etc.) com pels actes i esdeveniments subcontractats (prohibició de què les empreses subcontratades facen servir envasos no reutilitzables i/o estris de cuina d’un sòl ús –gots, plats, coberts, mantells, etc.)..

☛ Propostes estratègiques en matèria de mobilitat i transport.

Com a objectius bàsics en aquest apartat caldria destacar que la planificació urbanística s’hauria d’encaminar cap a un urbanisme de proximitat, el qual hauria de:

☞ Disminuir les necessitats de desplaçament i facilitar mitjans de transport no motoritzats: itineraris per a vianants i ciclistes (Corredors Ecològics i Anell Verd).

☞ Posar en marxa programes de pacificació del trànsit: zones anomenades “30” (velocitat màx. 30 Km/h) i, fins i tot, zones amb velocitat màxima de 10 Km/h.

☞ Crear carrils ràpids exclusius per a vehicles amb més de 3 persones.

☞ Construcció de voreres amples.

☞ Carrers exclusius per a vianants.

☞ Reduir al màxim l’entrada de vehicles a les poblacions: amples zones d’aparcaments públics connectades a xarxes de transport públic. Planificar aparcaments subterranis per alliberar sòl urbà per a espais públics.

☞ Foment del transport públic i del carril bus.

☞ Integrar la mobilitat sostenible en l’ordenació del territori. Caldria revisar i acabar de concretar els objectius específics i les actuacions més destacades del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) aprovat de manera provisional per l’Ajuntament d’Alcoi ara fa uns mesos.

☞ Ciutat Compacta: Alcoi, com moltes ciutats, patix hui inconvenients mediambientals

• Desequilibri entre l’entorn urbà i l’ecosistema de les zones verdes.

• Contaminació de l’atmosfera: pol·lució i soroll.

• Congestió del tràfic motoritzat.

La densitat de les ciutats augmenta amb la concentració dels usos i activitats acurtant les distàncies dels desplaçaments i facilitant el trasllat a peu, amb bicicleta i en transport públic. La conclusió generalitzada entre els urbanistes és planificar i gestionar la ciutat compacta com a model per a no hipotecar la mobilitat dels ciutadans i per a contaminar menys.

L’adequada forma de la ciutat contemporània ha de ser específica per a cada ciutat, garantint la reducció dels impactes mediambientals i preservant les zones verdes, per exemple els rius i barrancs a Alcoi.

Alcoi ha mantingut en gran manera la seua forma compacta, no per la visió de futur d’un gran urbanista o polític, si no pel seu situació entre les muntanyes i la seva especial orografia.

Ara és el moment de dotar de qualitat esta situació privilegiada aplicant, entre altres, les mesures següents:

• Facilitats per a rehabilitar les vivendes buides que existixen a Alcoi.

• Potenciar el lloguer.

• Potenciar les vivendes de 2ª mà.

• Posicionament contrari a urbanitzacions perifèriques i camps de golf.

☞ Els rius d’Alcoi com a corredors ecològics: Sempre es prestarà atenció especial a la integració i protecció extrema de la naturalesa i les zones verdes. Una nova via verda, tractat com a corredor ecològic, vertebrat pels rius Riquer, Molinar i el Serpis, només serà viable a llarg termini introduint funcions vitals com a bars, restaurants, etc. combinat amb activitats atractives com a passejos tranquils amb zones per a picnic i footing, rutes eqüestres i carrils bici, i activitats al voltant de la naturalesa, horts populars per als veïns.

☞ Centre Històric de vianants.

La ciutat vella es degrada amb el temps i la seua regeneració requerix la introducció i aplicació de polítiques decidides, costoses en temps i diners, molt complexes, de llarga duració i que precisen un suport ampli i participatiu per part de la societat. El centre d’Alcoi té unes característiques molt identificables:

• Contrastos socials i econòmics.

• Augment de la població immigrant amb baixos recursos.

•Envelliment De la població i pèrdua de població amb recursos.

• Augment de pobresa i desocupació.

• Necessitat De rehabilitació dels edificis.

• Dificultat D’accessibilitat i augment de trànsit rodat.

• Falta de llum solar i ventilació en els habitatges.

• Augment de soroll i temperatura.

Planificar i realitzar un centre històric per a vianants és posible i rentable. Habilitant en la perifèria aparcaments dissuasoris el desplaçamets en cotxe fins la mateixa porta del nostre destí, potenciant a la vegada els mitjans de transport alternatius i sostenibles com la bicicleta. Així mateix, el trànsit dels vianants genera activitat comercial i ocupació local.

☞ Pla de Protecció del Casc Antic. Augmentar els equipaments educatius , socials i d’assistència, culturals i d’oci previ estudi especialitzat . A Alcoi hi ha edificis industrials sense ús per rehabilitar i albergar els nous equipaments i iniciatives productives i comercials a petita escala . Les inversions realitzades en la regeneració dels seus cascos antics són rendibles , no només econòmicament sinó també social i ambientalment . Són ciutats antigues capaços , avui dia , de generar riquesa , ocupació i diversitat per garantir el seu futur . Programa d’incentius per a la instal·lació de comerços i negocis al centre històric i un Pla Habitatge d’Ajudes per al lloguer d’ determinats col·lectius , joves i famílies , a la zona.

☞ Creació de més zones verdes i millora de les actuals. Cal que la ciutadania passi a convertir-se en agent actiu en la dinàmica i vida del barri , i reconèixer com a essencial l’opinió i la valoració de les persones respecte als serveis que els afecten i que aquestes tinguin caràcter vinculant a l’hora de reconduir o replantejar aquestes polítiques . De la mateixa manera, la interacció dels veïns en la cura del seu entorn.

☛ Propostes estratègiques en matèria de participació ciutadana

Des de Guanyar Alcoi, entenem que la participació de la ciutadania en la gestió mediambiental de la ciutat és un eix fonamental de la seua proposta de govern que no s’ha d’obviar en cap moment i que no s’ha de deixar en un lloc marginal o merament testimonial. Pensem que se li ha de donar la importància que com a tal té i que ha d’articular-se tot un procés de participació ciutadana que definisca el pilars bàsics d’un model de ciutat sostenible i que servisca d’exemple per a la resta de poblacions valencianes. En aquest sentit, s’ha de potenciar i consolidar el Consell Local de Participació de Medi Ambient així com el Pla d’Acció Local, eixos fonamentals de l’Agenda 21 Local.

☛ Propostes estratègiques en matèria d’educació Ambiental

☞ Educació Ambiental a l’Escola: Desenvolupar un Programa Escolar d’Educació Ambiental.

☞ Educació ambiental no-formal: En aquest apartat hauríem d’englobar les activitats relacionades amb l’oci i la divulgació dels valors ambientals directament relacionats amb el nostre patrimoni natural, històric i cultural, adreçades a la ciutadania en general.

☞ Fomentar l’ús didàctic dels espais municipals a l’Edifici Font Roja Natura, així com fomentar i col·laborar amb la resta d’entitats que comparteixen l’edifici (Universitat d’Alacant, Conselleria de Medi Ambient i Fundació CAM) per oferir una programació ambiental de formació i divulgació diversa i atractiva relacionada amb els valors de protecció del Parc Natural de la Font Roja.

☞ Fomentar i recolzar projectes com ara el “Projecte Canyet” de conservació del voltor comú a les nostres comarques, del “Projecte rius” de la Fundació Limne o d’acords de custòdia del territori amb l’assessorament d’Avinença (entitat valenciana de custòdia del territori).

☞ Creació de l’Aula de la Natura: Espai per a dur endavant totes les activitats formatives i de divulgació ambiental relacionades amb el Programa Escolar d’Educació Ambiental i l’educació ambiental no-formal. Aquest espai podria establir-se en Mascarella de Ferran, mas de propietat municipal que actualment es troba en fase de restauració i que disposa de bancals adjacents on s’hi troben els horts socials ecològics municipals.

☞ Creació del “Jardí de les granotes”: Recuperar el mas i les infrastructures de reg situades en la parcel·la adjacent a l’Ecoparc per crear una zona verda on es done prioritat a la presència de l’aigua i a la flora i fauna associada a aquesta (peixos, amfibis, rèptils, etc.).

ESTEM EN CONTACTE