També estem a les xarxes socials
 
4.2 PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

4.2 PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

Alcoi, ciutat de patrimoni

☛ Diagnòstic de la comissió de treball

La ciutat d’Alcoi presenta uns trets arqueològics diferenciadors respecte a altres poblacions que d’alguna manera condicionen l’activitat arqueològica. En primer lloc, es tracta d’una fundació medieval de nova planta, el que significa que sota els restes medievals no hi ha d’altres, al menys coneguts. Per altra banda, el fort creixement poblacional i urbanístic que es produeix el segle XIX destrueix gran part de la ciutat medieval, amb una afecció forta sobre el subsòl, donada la freqüent construcció de cellers a les cases.

Per tant, unes restes arqueològiques gens “espectaculars” i molt afectades pel desenvolupament urbanístic són, des del nostre punt de vista, dos dels factors que han marcat el feble interès municipal i ciutadà per les restes arqueològiques urbanes. No obstant això, les traces medievals son ben visibles en tot el nucli antic, tal com torres, portal de Riquer, església Mare de Deu o Casa del Delme, i mereixen la nostra atenció, mes si pensem que són les nostres i les úniques que tenim.

L’entrada al govern municipal del Partit Popular el 2003 va suposar una sèrie de actuacions urbanístiques a tot el nucli antic (PRI 1 i PRI 2 i d’altres) amb un fort impacte a nivell de patrimoni arquitectònic i històric. Considerant que aquest desenvolupament arribava ja tard al creixement econòmic de la rajola i també considerant el marc ideològic afavoridor del boom immobiliari de la dreta popular, mes marcada a Alcoi si cap, la política urbanística es van dur a terme atenent prioritàriament els interessos del promotors i constructors. Així, en un primer moment no es va tenir cap tipus de consideració sobre el patrimoni arquitectònic i arqueològic, ja que sols s’entenia com un entrebanc per als empresaris, sense tenir la mes mínima atenció als interessos del conjunt de la ciutadania, amb el dret i el deure a la conservació del llegat patrimonial com reconeix l’actual Llei de Patrimoni Cultural Valencià d’Abril del 1998.

Tanmateix, diverses intervencions de l’oposició política a l’Ajuntament, les denuncies davant la Conselleria i mitjans de comunicació de membres del CAHEA van fer a la fi assolir cert grau de consciència per part del govern municipal sobre la qüestió patrimonial. A partir d’ací i en paral·lel a les promocions urbanístiques, o com a pas previ, s’enceten una sèrie d’intervencions arqueològiques, el que suposava una normalització de la situació i l’inici de la documentació arqueològica del subsòl de la ciutat.

Però la nova conjuntura no estava exempta de problemes, tots ells lligats a un: l’absoluta manca de voluntat política per part de la regidoria d’urbanisme de dur a terme un treball arqueològic amb condicions acceptables, avantposant els interessos dels promotors als dels ciutadans i arqueòlegs que en aquest aspecte no trobaven cap recolzament municipal. A més a més, la Conselleria de Cultura màxim òrgan rector en termes de patrimoni, governant per un partit del mateix color, va optar per no oposar excessius “problemes” al desenvolupament urbanístic.

En aquest context, es van produir un seguit de malifetes al conjunt històric d’Alcoi. Per citar-ne d’algunes, on probablement els treballs de registre quedaven lluny dels mínims: Necròpolis del Castellar Muralla del Raval Nou; Afecció sobre convent Agustins Casa del Delme; Ermita del segle XVII a la Caserna del Vizcaya 21 Plaça Espanya 7 i etc…

Els professionals que han realitzat els treballs han estat, en mes ocasions de les desitjables, als peus dels promotors. Els promotors sols han vist l’Arqueologia com un tràmit, despesa o “impost” que han de pagar per construir al centre de la ciutat i mai com una activitat necessària per a un millor coneixement de la ciutat en la que vivim i en la que han viscut infinitat de persones abans de nosaltres. Amb la fi del boom immobiliari, i dins del context actual de crisi, les reflexions sobre el perill del creixement descontrolat s’han post damunt la taula. És doncs el moment de tancar definitivament el correcte funcionament de l’activitat arqueològica a la ciutat. Pensem, hi ha una decisió clau a prendre des del govern municipal per a una correcta regulació. L’Ajuntament ha de fer bé el seu treball per a que el mercat immobiliari conega amb claredat quines son les regles del joc a l’hora d’intervindre al nucli històric d’Alcoi.

☛ Propostes estratègiques en matèria de patrimoni arqueològic

☞ En primer lloc, cal desvincular les decisions sobre actuacions arqueològiques del Museu Arqueològic Municipal. Aquest no és el òrgan competent, no té cap competència en urbanisme i, per tant, les seues decisions no poden ser vinculants. Fins ara, quan va a realitzar-se una activitat que afecte al subsòl al centre històric es comunica al museu perquè aquest mostre la seua “opinió”. En cap cas s’ha considerat oportú, des del govern municipal i tampoc des de l’oposició, la creació d’un servei municipal d’arqueologia, opinió que compartim (l’actual Llei de Patrimoni dona un mínim marge d’actuació als municipis), tanmateix no podem voler que el museu assolisca aquesta tasca. I, per tant, ha d’aprovar-se en ple municipal un Protocol d’Actuació pel qual s’establiria com a requisit imprescindible per a la concessió de la Llicència Municipal d’Obres la resolució de la Conselleria de Cultura en la qual s’allibera la zona per a dur a terme l’activitat. I mentre aquesta resolució no arribe a Urbanisme aquest no podrà concedir la Llicència, com a un requisit més dels vinculants. En cas de Reformes o Rehabilitacions o en aquells on es necessària la concessió de la Llicència aquesta serà sempre condicionada a rebre la Resolució de la Conselleria i, en cap cas, es concedirà la Cèdula d’Habitabilitat sense la Resolució favorable de la Conselleria. Des de les competències que l’actual Llei de Patrimoni atorga als municipis aquesta és, se’ns dubte, la millor decisió per tal de garantir la protecció de les restes.

☞ A més a més, cal revisar quin és el grau de protecció de les restes arqueològiques en el PGOU actual. Alcoi te un centre històric molt ampli i, pot ser, caldria estudiar per part d’un tècnic competent (municipal o no) diferents nivells de protecció, considerant a que zones del centre s’afecta el subsòl, en quina mesura i amb quines accions de protecció. Potser cal actualitzar la protecció de les àrees perí-urbanes i del terme municipal, on hi ha restes d’alta entitat. Cal notificar a la Conselleria les decisions i demanar assessorament tècnic i jurídic. A mes, cal exigir-li una clara definició sobre quines van a ser les línies d’actuació. S’han de consensuar.

☞ Nosaltres proposem algunes línies bàsiques de consens, sobre la base dels resultats de les actuacions arqueològiques dutes a terme els darrers anys:

• La dèbil conservació de les restes medievals demana actuacions manuals en àrea oberta

• S´ha detectat la continuïtat de les construccions medievals i/o modernes en alçat: cal un registre dels murs de la planta baixa (almenys).

• Cal un seguiment dels enderrocaments per a dur a terme aquest registre

• La documentació gràfica en planta de totes les restes incloent hi les contemporànies.

☞ Aplicar un projecte de consolidació de les restes arquitectòniques de l’àrea del Molinar.

☞ Procedir a la identificació i catalogació dels elements tècnics, artístics i històrics de com són els edificis i el patrimoni agrari i industrial (eines, maquinària) amb l’objecte de procedir a la seua recuperació, protecció i posada en valor.

☞ Aplicar un projecte per a la restauració i conservació del patrimoni arquitectònic hídric rural (ponts, pous de neu i aqüeductes, entre altres).

☞ Recuperar l’enclavament industrial del Molinar per al seu ús educatiu i turístic a partir de la introducció de dotacions culturals com un Museu de la Industrialització.

ESTEM EN CONTACTE