També estem a les xarxes socials
 
4.1 GESTIÓ MUSEÍSTICA I DE LES ARTS PLÀSTIQUES

4.1 GESTIÓ MUSEÍSTICA I DE LES ARTS PLÀSTIQUES

Alcoi, ciutat cultural

☛ Diagnòstic de la comissió de treball.

Els anys de govern popular significaren un indubtable desenvolupament d’infraestructures museístiques a la ciutat. Les seues funcions i consideració principals es lligaven al sector turístic, en tant el museu s’entenia com a un factor afavoridor del turisme i, per tant, del creixement econòmic de la ciutat. Aquesta idea pot ser compartida parcialment per nosaltres, tanmateix ens sembla una mica reduïda o reduccionista, el museu pot ser un actiu econòmic en altres molts aspectes no sols el turístic però, sobretot, és un dinamitzador social i cultural de primer ordre, i és en aquest punt on ens sembla cal subratllar la seua importància. Per altra banda, hem de tenir en compte que la simple creació de la infraestructura i obertura al públic no garanteix per si mateixa cap tipus d’èxit, cal afegir altres elements per a la seua explotació profitosa i que així esdevinga eixe punt d’atracció de visitants/turistes desitjat i un veritable centre generador de cultura.

Per això, nosaltres plantegem la política museística fonamentalment en dos sentits:

☞ Dinamització social i cultural centrada en el desenvolupament d’activitats.

☞ Dinamització econòmica: producte de la seua activitat pròpia i com centre d’atracció turística.

Respecte a la dinamització econòmica producte de la seua activitat volem esmentar un exemple no massa llunyà, referit a la concessió a Donosti de la capitalitat europea de la cultura per al 2011. Als mitjans de comunicació els gestors culturals esmentaven la importància d’aquest esdeveniment per al desenrotllament de la “Indústria de la Cultura” a la ciutat. En eixa línia i a petita escala pensem s’ha de desenvolupar a Alcoi una activitat econòmica al voltant de la cultura (gestors, dissenyadors, fusters, electricistes,…), i així, la inversió pública en cultura pot tenir cert efecte econòmic impulsant les petites i mitjanes empreses locals, no es tracta en cap cas de projectes cars, no obstant això, els diners tenen una ampla difusió entre els agents participants i sense quasi intermediaris

¿Com aconseguir la doble funció social i econòmica? En primer lloc hem d’entendre el museu com un ens envoltat per una societat determinada i com a part activa d’aquesta i, en l’altre sentit, la societat com a agent actiu partícip del museu, és a dir el museu i la societat deuen interactuar. La interacció amb l’entorn immediat ha de ser part substancial del funcionament quotidià del centre cultural com a centre generador d’activitats de tota mena, preferentment aquelles on la població o part de la població participen el més activament possible. El model de museu on s’hi mostra una exposició permanent sobre qualsevol matèria sense cap altre tipus d’activitat més enllà d’aquella produïda per l’estudi de la seua col·lecció o matèria esta àmpliament superada. Els museus s’han de projectar cap a l’exterior, l’exposició permanent pot ser una simple excusa per a una PROGRAMACIÓ la més ampla possible, cercant la major transversalitat temàtica i on es mostre la cultura que ens envolta i on un de les idees base siga el protagonisme local.

Actualment fent una ullada a l’oferta museística a Alcoi ens trobem una oferta acceptable en relació a la quantitat però desordenada i, sobretot, INFRAUTILITZADA. Hem de tindre en compte que la Llei de Patrimoni Cultural Valencià al Títol IV Articles 68 i 69 defineix els museus com:

“Institucions sense finalitat de lucre obertes al públic, l’objecte de les quals siga l’adquisició, conservació, restauració, estudi, exposició i divulgació de conjunts o col·leccions de béns de valor històric, artístic, científic, tècnic, etnològic o de qualsevol altra naturalesa cultural amb fins d’investigació, gaudi i promoció científica i cultural. Les seues funcions són conservar, catalogar, restaurar i exhibir de forma ordenada les seues col·leccions, segons criteris científics, estètics i didàctics. Investigar i promoure la investigació respecte a les seues col·leccions i especialitat a què el museu estiga dedicat. Organitzar periòdicament exposicions científiques i divulgatives d’acord amb el seu objecte. Elaborar i publicar catàlegs i monografies dels seus fons. I desenvolupar una activitat didàctica respecte del contingut i funcions pròpies.”

A més a més defineix com a col·leccions museogràfiques permanents: “aquelles que reuneixen béns de valor històric, artístic, científic, tècnic, etnològic o de qualsevol altra naturalesa cultural i que, per tenir fons reduïts, escassesa de recursos o manca de tècnic competent al seu càrrec, no puguen desenvolupar les funcions atribuïdes als museus.”

Així doncs, el Museu Arqueològic Municipal Camil Vicedo Moltó és veritablement l’únic museu a la ciutat que, amb més o menys èxit, duu a terme les funcions pròpies d’un museu. Per altra banda trobem el Museu del Nadal, el Refugi de Cervantes i el centre d’interpretació Explora, recentment reconvertit en “museu paleontològic”. Aquests últims cal entendre’ls com a col·leccions museogràfiques o sales d’exposicions, sense cap tècnic competent que organitze les funcions pròpies d’un museu. També cal esmentar el Museu de Bombers de la Diputació d’Alacant de titularitat pública i gestió privada, sense director ni cap programació, tampoc compleix, des del nostre punt de vista, les funcions bàsiques d’un museu.

Altra infraestructura que hem de valorar és el museu de la Festa, gestionat per l’Associació de Sant Jordi. Es tracta d’un museu amb una gran potencialitat desaprofitada actualment, malgrat la renovació de l’exposició els darrers anys, manca el ser un centre de referència sobre les festes de Moros i Cristians. El Museu de la Festa hauria ser un museu d’antropologia, punt de referència per als festers i amants de la festa de Moros i Cristians, i despertar l’interès a escala nacional i internacional. Les festes de Moros i Cristians són un dels actius socials i econòmics principals de la ciutat, tanmateix el museu que les representa no va mes enllà del seu caràcter local tancat dins de la pròpia festa.

Finalment, l’oferta municipal es complementa amb el CADA (Centre Alcoià d’Art) que si va tenir un director, programació i línia expositiva definida però tancat des de fa més de 4 anys. I el Centre Cultural amb programació i director però amb una oferta massa sovint poc atractiva o sense difusió. A més, les sales d’exposició són obsoletes i inadequades, amb terribles problemes d’accés. De fet la recent obertura de l’espai Àgora amb una programació definida i amb èxit de públic ha posat de relleu les característiques poc adequades per a exposicions del Centre Cultural.

També cal destacar les iniciatives d’associacions tals com la UNESCO o el Centre Ovidi Montllor, honroses i d’una alta qualitat tenint en compte que parteixen de voluntats individuals sense cap suport institucional.

Totes aquestes idees o projectes no pretenen crear noves infraestructures amb costos milionaris sinó aprofitar els recursos ja existents aplicant noves fórmules per a treure el màxim ús possible. Hi ha els espais, hi ha els recursos només hi ha que unir-los i donar-los forma mitjançant noves propostes inèdites a la ciutat, tenint com a propòsit crear unes dinàmiques culturals i econòmiques mitjançant els criteris presentats. Fer de la Cultura la versió 2.0 de la indústria a Alcoi.

☛ Propostes estratègiques en matèria museística i d’arts plàstiques.

☞ Pensem que ha arribat el moment d’una REVITALITZACIÓ de l’oferta cultural a la ciutat sobre la base de la ja existent. Cal redefinir l’oferta museística, donar-li un fil conductor, pot ser una idea suggestiva siga crear una xarxa de museus municipals amb una seu principal i subseus, per tal de dotar de personalitat pròpia cada una de les infraestructures. Resulta imprescindible la creació d’un equip de treball, bé remodelant els ja existents a l’Ajuntament bé creant-ne de nous o complementant els ja existents. En eixe sentit, la creació del Museu de la Industrialització seria sense dubte l’element aglutinador de l’oferta, en tant l’aspecte històric i antropològic proporciona un fil conductor a l’oferta museística alcoiana. El Nadal alcoià no pot entendre’s fora de la dualitat burgesia/classe obrera, la nostra cavalcada neix com un intent “caritatiu” de la classe industrial d’atenuar les dures condicions de vida de la classe obrera amb regals al Nadal. Els lligams amb la història de la ciutat del refugi de Cervantes no demanen més explicació, i així altres aspectes.

☞ En diverses ocasions i llocs s’ha fet la proposta d’un museu de la Industrialització, tanmateix i incomprensiblement mai no s’ha dut a terme. Es tracta d’una infraestructura que considerem imprescindible per a la ciutat d’Alcoi, entès d’una manera ampla com un museu d’Història de la Ciutat i la Industrialització, considerant aspectes històrics (ja al període medieval es poden rastrejar els indicis de l’activitat manufacturera que definirà la ciutat el segle XIX), antropològics i socials així com tècnics, tecnològics, arquitectònics i artístics. El Museu d’Història de la Ciutat i la Industrialització s’ha de convertir en l’eina imprescindible per a l’esmentada revitalització i per transformar la política cultural i museística de la ciutat, des del museu es des d’on es pot coordinar i organitzar l’oferta de la ciutat.

☞ Però no és sols crear la infraestructura, ja hem esmentat dalt la necessitat d’una programació ampla i diversa on la ciutat siga objecte i subjecte. Cal encetar una reflexió sobre la historia d’Alcoi en la que la societat siga la principal protagonista. Per exemple, seria molt profitós organitzar i treballar exposicions temporals i itinerants sobre els oficis de la festa de Moros i Cristians o sobre els treballs industrials. Es tracta de dues exposicions molt relacionades amb l’economia alcoiana on la mateixa implicació dels actors construeix per si mateixa l’exposició.

☞ Ha d’anar endavant ara o mai un projecte de memòria oral, Alcoi compta amb testimonis valuosos i únics al País Valencià sobre la Guerra Civil i Franquisme. S’ha de treballar en el recull de materials museístics d’època contemporània implicant a la ciutadania: peces etnològiques, material gràfic, (fotografia), etc. La museïtzació d’una casa obrera sembla sorprenent que encara no s’haja dut a terme.

☞ Altra idea interessant pot ser la creació d’una fira anual de museus provincials, jornades gastronòmic-culturals, concerts… En definitiva, una programació cultural transversal on l’espai museístic reste obert a les inquietuds culturals de la ciutadania. Hui en dia i de determinada manera, tot tema pot arribar a ser objecte de treball al museu.

☞ Catalogació del patrimoni industrial moble existent (màquines i ferramentes) per a la posada en marxa d’un Museu industrial.

☞ Destacarem altre aspecte fort i imprescindible en la gestió que proposem: es tracta de la didàctica. Els darrers anys el desenvolupament d’aquest aspecte ha estat sorprenent amb propostes i idees noves. La didàctica ha de tenir un lloc destacat en el nostre plantejament, sempre amb una idea clara: la ciutadania com a protagonista. En eixa línia proposem experiències coordinades amb els centres escolars on són ells els guies que ens mostren la ciutat, els seus monuments, les pintures de La Sarga, etc.

☞ Aprofitament dels museus. Els museus són entitats amb un caràcter científic, cultural, educatiu i també lúdic, i a Alcoi existeixen diversos museus municipals amb temàtiques ben diferenciades que es troben força infrautilitzats. Com que aquestes entitats són públiques, i per tant de tothom, tots tenim el dret de gaudir-ne de les seues instal·lacions més freqüentment. Aquests museus no tenen un programa expositiu concret i només mostren una col·lecció permanent sense cap tipus d’incentiu per al públic. És per això que es necessari crear un programa d’incentivació per a tornar a portar als alcoians als museus:

• Generació d’exposicions temporals i altres esdeveniments. Per a fer més interessant, potent i dinamitzador un museu és necessari tindre una exposició permanent i d’altra banda, un programa d’exposicions temporals que facen vindre al públic. A més de la realització d’altres esdeveniments.

• Entrada gratuïta tots els diumenges de l’any. La gran majoria dels museus tenen un dia d’accés gratuït a tot el públic, normalment el diumenge, i a Alcoi aquesta iniciativa mai s’ha dut a terme. Una iniciativa que faria augmentar notòriament el nombre de visitants tant locals com de fora, a més de generar una inèrcia en el públic per a tornar diverses vegades. També en determinades dates, l’entrada pot ser gratuïta aportant aliments per a després enviar-ho a entitats socials.

• Les nits al museu. És una iniciativa per a posar en funcionament a l’estiu, període on a les nits la gent surt més i d’una forma més freqüent, es proposa obrir fins les 00.00 hores els museus municipals. També i en determinats museus com l’Arqueològic, Les nits al museu pot ser un esdeveniments on es desenvolupen concerts de petit format a la Placeta del Carbó, així es vincula als museus a altres activitats de caràcter cultural però també lúdic.

☞ Reactivació del centre cultural. La seua activitat s’ha vist reduïda a mínims afectant notablement a l’assistència de públic, poca influència als mitjans, poca rellevància per al públic i per als ens i persones vinculades al món de la cultura alcoiana. Ha quedat demostrat que Alcoi és una ciutat cultural i s’ha de demostrar d’una forma explícita, forta, rellevant, constant i que arreplegue un ventall de públic més gran. Per tant, ara mateix hi ha en funcionament un cicle d’exposicions d’art modern i contemporani al Centre Cultural Ovidi Montllor, l’Àgora i la Llotja, però falta a Alcoi un espai per a donar a conèixer els antecedents a aquests contemporanis i poder exercir una activitat a les arts plàstiques de forma pedagògica. Del passat al present.

A manca d’un Centre d’Art operatiu per administracions privades, i aprofitant una infraestructura existent, es proposa dotar d’un ús expositiu de forma museística al Centre Cultural Mario Silvestre. El Centre posseeix dos espais expositius, un a la primera planta, que pot emprar-se per a mostrar de forma permanent una part d’obres de la col·lecció d’Art de l’Ajuntament, i la segona sala d’exposicions, destinada a exposicions temporals, també emprant les obres en nòmina de l’Ajuntament. Així, el Mario Silvestre es convertirà en un punt de referència pel que fa a l’Art Clàssic, que arreplega un ventall de públic més ampli, tenint sempre en compte la intenció pedagògica d’ensenyar a la major part del públic l’Art Clàssic i poder entendre l’Art Contemporani que es desenvolupa al cicle expositiu, convertint per tant al Centre Cultural en un micromuseu. Un exemple de Centre Cultural que funciona com un museu és el Centre Cultural Bancaixa a València.

També, i com a part d’aquesta iniciativa i per a mostrar que realment hi ha col·leccions privades i col·leccionistes d’Art reals a Alcoi, es proposa crear un seguit d’exposicions mitjançant les col·leccions privades d’Assegurances Mútua Levante, Unión Alcoyana, Cercle Industrial i Clíniques dentals Barrachina entre alguns. El motiu d’aquesta proposta és mostrar al públic aquelles obres que romanen de forma privada i iniciar d’una forma directa la relació artista-col·leccionista.

Però per a iniciar aquest projecte és necessari condicionar les dues plantes per a dotar-les dels instruments necessaris per a mostrar els quadres en les millors condicions possibles, com condicionar les parets i el sistema lumínic adequat.

A més a més també, caldrà generar un catàleg online de totes les peces que conformen la col·lecció d’Art de l’Ajuntament, incloent-hi una descripció de l’obra, mida, tècnica, any, etc.

☞ Continuar amb els cicles expositius encetats. Actualment a Alcoi es porta a terme un cicle de tres exposicions bimensuals a la Llotja de Sant Jordi, l’Àgora i el Centre Cultural Ovidi Montllor i al Centre Cultural Mario Silvestre. En aquest cicle totes les exposicions tenen la seua roda de premsa per a presentar als mitjans el nou cicle bimensual, cada exposició té el seu catàleg i a més a més a l’Àgora i la Llotja s’editen cartells de cada mostra.

Amb aquests recursos, la inauguració i els primers dies de l’exposició són els principals dies amb més afluència, i conseqüentment el mes i mig següent l’afluència és molt menor. S’ha perdut la novetat. És per això que en aquesta finestra de temps s’han de dur diferents activitats per a mantenir en vigència la mostra als mitjans i tindre un nombre regular d’assistents. Aquestes són les propostes:

• Consolidació de la Llotja de Sant Jordi com a Espai d’Art. A Alcoi és necessari (i d’obligació) tindre un espai destinat exclusivament a l’art. A falta d’un Centre d’Art en actiu dirigit per administracions privades, l’administració pública es veu en l’obligació (i amb el deute) de crear un Espai d’Art propi, com ja fan altres Ajuntaments. És per això que els següents punts poden ajudar a consolidar la Llotja de Sant Jordi com a Espai d’Art:

– Creació d’una pàgina web exclusiva de la Llotja, la qual tindrà els següents continguts: (a) Exposicions actuals. Aquest apartat contindrà imatges de la mostra actual, el text del catàleg i el catàleg en PDF per a descarregar i biografia de l’artista; (b) Exposicions anteriors. Igual que l’apartat anterior; (c) Pròximes exposicions. Aquest apartat servirà per a mostrar de forma pública les mostres ja programades que es portaran a terme i mostrar rigor i seriositat en la gestió i la programació; (d) Altres activitats. Qualsevol altra activitat que es desenvolupe a la Llotja anirà a aquest apartat; (e) Apartat La Llotja. Què és la Llotja? Història de la Llotja, la Llotja com a Centre d’Art; (f) Enllaços d’interés. Webs del Mario Silvestre, Teatre Principal, Teatre Calderón, Museus, Tourist Info, etc. Tota la informació haurà d’estar en català, castellà i anglès.

– Generació del disseny gràfic de la Llotja. Tota institució pública o privada fa un ús d’una imatge de marca, de la seua pròpia marca, present a l’edifici, al web, a les xarxes socials, invitacions, cartes, cartells, catàlegs…

– Premsa i comunicació consistent en: gestió i actualització del web; gestió i actualització de les xarxes socials (Facebook, Twitter, Tuenti, Instagram); convocar rodes de premsa per a presentar les exposicions; concertar entrevistes als diferents mitjans per a donar a conèixer el o els artistes; crear un canal a Youtube; realitzar un vídeo de l’exposició on hi hauria una entrevista de l’artista.

• Dia de l’artista. Com activitat innovadora i especial, a meitat de cada exposició es convidarà a l’artista a fer algunes d’aquestes activitats: conferència, visita guiada o creació d’obra en viu tant a la Llotja, l’Àgora i el Centre Cultural Ovidi Montllor

• Augment de l’horari expositiu. Ara mateix la Llotja és l’espai expositiu amb més visites i l’espai amb un horari més ampli, però l’Àgora s’ha d’obrir també als matins.

☞ Programa de voluntariat cultural. Museus com el Museu de Ceràmica de València segueixen un programa de voluntariat cultural el qual, qualsevol persona s’hi pot inscriure i formar part d’aquest voluntariat, que entre les seues funcions son: fer de guia de l’exposició, vigilància i col·laborar en les tasques eventuals encomanades per la direcció del museu.

☞ Aquest voluntariat es pot crear mitjançant la inscripció de qualsevol ciutadà interessat o bé arribar a col·laboracions amb les facultats de Belles Arts més properes com la Facultat de Belles Arts d’Altea o la de Sant Carles a València per a què part del seu alumnat siga voluntari en els espais del cicle expositiu. Mitjançant la col·laboració amb les facultats, s’obté un voluntariat format en les activitats artístiques, el qual pot ajudar no només de guia o vigilant, sinó també en els processos de muntatge i desmuntatge. Així, d’aquesta manera l’Ajuntament obté recursos per mantenir els espais més temps oberts, la realització de visites guiades, vigilància i a canvi els alumnes que participen (mitjançant un conveni amb les facultats) podran obtenir un certificat equivalent a un determinat nombre de crèdits ECTS. Com antecedents, aquesta col·laboració es duia a terme a l’IVAM i a la Sala Parpalló (l’Escola d’Art d’Alcoi quedaria descartada en principi, atès que el seu alumnat no rep una formació museística ni museològica).

☞ Escola industrial, centre de producció artística. Tenint ja en funcionament l’Escola Municipal de Belles Arts a l’Escola Industrial, es proposa ampliar i consolidar aquest ens com a Centre de Producció Artística. D’una banda, l’Escola de Belles Arts continuaria funcionant com a tal, però a més a més s’habilitarien aules amb dues intencions ben diferenciades:

• Aules com a espais de creació. No totes les persones que es dediquen a les arts plàstiques tenen suficient espai per a poder dur a bon terme la seua tasca, per aquest motiu, es proposa habilitar algunes aules com a espais de creació. Així amb aquest motiu, s’aconseguirien diversos propòsits com ara el foment i la interrelació amb els artistes que estiguen allí, diversos punts de vista i fer al voltant de les arts plàstiques i conseqüentment obtenir beneficis pel lloguer d’aquest espai per part de l’Ajuntament. Com antecedent es pot fer referència a l’Sporting Club Russafa a València, on en pocs metres quadrats hi ha diversos artistes creant obra, i a més a més, hi ha llista d’espera per a poder treballar allí. Caldria habilitar: taquilles on els artistes residents puguen deixar els seus estris; taules on poder treballar; cadires; prestatges on deixar les obres en realització.

• Magatzem d’Art. També es dóna la circumstància que molts artistes, tenen problemes d’espai a l’hora d’emmagatzemar les seues obres, bé per la mida o bé per la seua quantitat. També aquest Centre de Producció artística pot ser un contenidor on emmagatzemar les obres i així alliberar espai als estudis dels artistes. Així amb aquest recurs, l’Ajuntament també tindria una font d’ingressos addicionals gràcies al lloguer de determinades aules com a magatzem d’art.

• També, i per a fomentar les diferents disciplines artístiques, es proposa utilitzar el saló d’actes de l’Escola Industrial com a espai per a concerts, conferències, presentacions de llibres i altres esdeveniments que es puguen dur a terme allí.

• D’aquesta forma el projecte de Centre de Producció Artística quedaria conformat en tres apartats: Escola Municipal de Belles Arts, Espai de Producció i Magatzem d’Art.

• Igualment que l’Espai d’Art La Llotja, el Centre de Producció Artística haurà de tindre una web i presència a totes les xarxes socials.

☞ Jornades extramurs. No totes les activitats al voltant de les Arts Plàstiques tenen per què desenvolupar-se dins de l’espai físic d’una entitat o institució, també es poden realitzar diverses activitats organitzades per aquestes però fora de les seues parets, com ara:

• Jornades de portes obertes dels estudis dels pintors. Aquesta no és una idea nova. De fet està portant-se a terme de forma bianual al barri de Russafa de València sota el nom de Russafart, i que és perfectament factible al centre històric d’Alcoi, on hi ha molts estudis de pintors. Aquesta iniciativa té com a propòsit veure l’estudi de cada pintor, espai particular i personal on cada pintor desenvolupa la seua obra emprant diverses tècniques i processos que mai se solen contemplar a una exposició, on sempre veiem l’obra conclosa, però no el seu procés.

• Jornada de pintura a l’aire lliure al centre. Realitzar una convocatòria en l’àmbit comarcal per a portar a un grup de pintors que durant un dia estiguen pintant a l’aire lliure carrers i racons del centre històric de la ciutat. Passada aquesta convocatòria es realitzaria una exposició col·lectiva.

☞ L’art al centre. Amb motiu de facilitar més afluència al centre de la ciutat, i conseqüentment reactivar la zona econòmicament, tots aquests projectes de reactivació del Centre Cultural Mario Silvestre, el cicle d’exposicions, l’Espai d’Art La Llotja, El Centre de Producció Artística, els cicles de Portes Obertes dels estudis dels pintors, la ruta modernista… quedarien sota el paraigua L’Art al Centre, una iniciativa de reactivació econòmica d’una de les zones més degradades de la ciutat mitjançant la cultura.

☞ Altres propostes.

• Generació d’un tríptic al voltant del parc escultòric urbà d’Alcoi, i que a més a més done peu a fer una ruta guiada, així fem valdre allò que tenim i que per a molts passa desapercebut.

• Generació d’un tríptic de tots els espais expositius i que estiguen tant a les sales d’exposicions com a la Tourist Info, per què la cultura també és turisme.

• Generació d’un fulletó informatiu per recollir dades que estiga obligatòriament a tots els espais expositius.

• Crear una instància mitjançant qualsevol persona pot fer arribar els seus projectes aprofitant l’estructura de l’Administració Pública.

• Potenciar l’Escola de Belles Arts promocionant les arts plàstiques i realitzant cursos als barris de la ciutat.

• Ampliar les instal·lacions de l’Escola de Belles Arts per a augmentar l’oferta de places.

Potenciar i promocionar les arts plàstiques des de la vessant cultural i empresarial.

• Establir una Mostra d’Art conjunta a partir dels recursos disponibles dels Ajuntaments de la comarca i de les entitats financeres.

• Enfortir la celebració de la Biennal d’Art Nostre fomentant l’ampliació del nombre d’artistes i municipis participants.

ESTEM EN CONTACTE