També estem a les xarxes socials
 
0 – INTRODUCCIÓ

Els col·lectius, entitats, partits polítics i persones a títol individual que conformem Guanyar Alcoi hem realitzat un diagnòstic de la nostra ciutat, on el lloc principal l’ocupem tots i totes nosaltres, és a dir, les persones. Per això, hem analitzat i reflexionat sobre els àmbits que ens afecten com a ciutadans i ciutadanes i ho hem fet de forma participativa. Som un moviment que promou la participació ciutadana i ho hem fet constituint comissions de treball que s’han reunit al llarg dels darrers mesos fins concretar allò que tens a les teues mans.Us proposem que compartiu amb nosaltres les proposes que ací teniu per a la nostra ciutat.

En aquestes propostes tenim en compte a la ciutat com a element clau entre la relació d’allò global i d’allò individual, dues dimensions entrellaçades hi juguen un paper transcendental en el nostre dia a dia, en la nostra qualitat de vida. No es poden obviar quan tractem de fer una anàlisi de la situació que vivim per tal de poder incidir en la seua transformació. No podem obviar que és complicat canviar-ho tot des de l’àmbit local però tampoc podem cometre l’errada de pensar que ens hem de sotmetre a les circumstàncies. Podem fer i molt i no només en termes de matisar la situació, podem establir les bases d’un canvi en la millora de la vida de les persones – que és al capdavall el transcendental – i que aquest canvi, a llarg termini supose un canvi de més gran abast.

A hores d’ara tenim ciutats on les decisions estratègiques afecten a una població que no pot participar d’aquestes decisions. Anem a canviar-ho! El govern d’una ciutat no està únicament a l’Ajuntament, està a la nostra mà. La participació ciutadana es una estratègia clau per donar un valor afegit a la gestió local!

Però abans de res hem de fer-nos la següent pregunta: quin és l’ Alcoi que tenim ara mateix?

Com estem a Alcoi? No estem bé. Tampoc ho estan a altres indrets. No podem negar que no vivim una bona època. El que primer que s’aprecia és una pèrdua de la població i sobretot, i més important, un procés d’envelliment important i compartit amb la resta de països occidentals.

Les dades són clares al respecte. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE, www.ine.es) al 2002 érem 61.698 habitants, al 2013 hi erem 60.105 i, ara al 2015 ja hem baixat dels 60.000. Però allò important no són tant les xifres, que ho són, sinó la composició d’aquesta població, per les necessitats que poden sorgir de l’estructura poblacional i què els seus governs haurien de tractar de resoldre. En aquest cas, si mirem per edat vegem que a Alcoi hi ha un important procés d’envelliment, més acusat que en el cas valencià. Són diversos els indicadors que ens mostren aquesta tendència.

L’índex d’envelliment al 2013 era d’un 132.72 i la dependència senil era d’un 29,75 en 2013 mentre al conjunt del País Valencià fou d’un 26,7. Unes xifres majors que les que es presentaven al 2005, 26,6 i 23, respectivament.

Què podem extraure d’aquestes dades? Que calen dues línies de treball:

☛ Atenció als majors, però no com si foren menors d’edat que és la base en què s’han fonamentat moltes de les polítiques del PP, sinó oferint les bases per a què tinguen un bon envelliment i això requereix: polítiques de salut, d’oci, atenció a la diversitat, a la construcció de xarxes, a fomentar la participació com a ciutadans.

☛ Però també cal una política per a fomentar, no ja el creixement – no és el més encertat parlar de creixement amb un sistema que mediambientalment ha superat totes les seues barreres – però sí de sostenibilitat poblacionals, podríem dir. Tractar que tinguem població jove i oferir als joves oportunitats de futur. No és senzill, però podem implementar polítiques familiars, polítiques d’infància, de joventut, polítiques culturals com també polítiques econòmiques de foment de l’ocupació de qualitat.

Alcoi continua sent una ciutat industrial. El 53% de la facturació de les empreses és industrial. L’ocupació industrial directa és situa molt per damunt de la mitjana del País Valencià. Amb tot, la nostra base econòmica està patint més que altres els efectes de la crisi, sobretot, els treballadors i treballadores, i la desocupació ha incrementat el 116% durant els darrers anys. A més, la poca contractació generada a la ciutat és precària, doncs els contractes temporals es situen en el 91% del total. L’índex d’activitat econòmica ha descendit el 25%, mentre a la resta del territori valencià ho ha fet en el 9%.

Tot i que l’àmbit productiu és importantíssim, sovint ens oblidem –s’obliden- que hi ha una part que és imprescindible i que sense aquesta tampoc la producció podria anar enlloc. És l’esfera privada.

Històricament s’ha obviat la importància de què hi ha una part de cura delstreballadors, que els treballadors tenen famílies a les que atendre, que tenen necessitats ells mateixos de cura. Encara avui es funciona des de la unidimensionalitat dels treballadors, només són treballadors. I això és una fatal errada que està generant molt problemes i patiments. I que amb la generalització de l’entrada – i permanència – de les dones al mercat de treball ha posat en evidència que hi ha un problema a solucionar.

En el cas d’Alcoi, tot i les poques dades existents al respecte –una qüestió molt simptomàtica de l’escàs interés pel tema- el 20% de la població segons el Cens de Població de 2011 té al seu càrrec un menor de 15 anys i un 7.5% una persona amb problemes de salut. Per tant la cura esdevé un element bàsic a tractar des d’un govern municipal preocupat pel benestar de les persones.

Una cura que si no està degudament atesa comporta problemes com ara una excessiva responsabilitat de la família com a agent de benestar i això té com a conseqüències una patent desigualtat entre les persones, de gènere, doncs són les dones les principals responsables d’aquesta cura, de classe –doncs no totes les famílies compten amb els mateixos recursos materials i simbò9lics per atendre als seus parents i també per aquelles persones que no compten amb una nodrida i sòlida xarxa de relacions familiars.

Suposa per tant una gestió precària del temps i això alhora estrès, cansament, manca de temps per a un mateix, sentiment de culpar per no estar amb els fills, sentiment abandonament per part dels fills, etc, sobretot efectes patits per les dones de classe treballadora.

Per tant no tindre-ho en compte des de l’Administració Pública suposa un increment de la desigualtat, especialment, en els eixos de gènere i classe social.

Des de Guanyar Alcoi considerem que estem davant d’un important repte. És necessari posar en marxa un nou model de desenvolupament basat en la col·laboració i la definició d’una estratègia comú. Per què?

☛ Perquè vivim en un món global i el marge del govern municipal és el que és.

☛ Perquè hem d’aconseguir una ciutat de les persones, de totes les persones.

☛ Perquè l’Ajuntament ha de posar les necessitats de les persones en primer terme.

☛ Perquè les econòmiques –sent importants i necessàries- no són les úniques necessitats.

☛ Perquè la crisi del capitalisme i el neoliberalisme condemna a molts de nosaltres a la misèria.

☛ Perquè tenim un territori infestat de despropòsits urbanístics.

☛ Perquè Alcoi no té un projecte de ciutat mínimament definit, consensuat i treballat.

☛ I, sobretot, perquè els governs del PP a Madrid i a València ens han deixat un país insostenible des de totes les vessants, ple de corrupció i d’interessos personals que res tenen a veure amb el bé comú de totes i tots, un país allunyat de les nostres necessitats reals.

No podem ni volem continuar així. No!

Recuperem el protagonisme!

A la nostra mà està

fer-ho!

Recuperem el carrer!

La força dels moviments socials, crítics, del contrapoder, dels moviments ecologistes, feministes i associatius, de les Marxes per la Dignitat, de les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca, d’aquells que no se’ls ha aplicat la Llei de la Dependència i lluiten al carrer, del 15-M i del Front Cívic ens ha demostrat que és possible!

Hi ha alternativa! Hi ha un altre model!

GUANYA AMB NOSALTRES ALCOI!

ESTEM EN CONTACTE