Sandra Obiol -coprotaveu de Guanyar Alcoi- i Mauro Colomina -membre de la Coordinadora de Guanyar Alcoi-.

A Guanyar Alcoi treballem de manera diferent als partits tradicionals i és on rau la nostra fortalesa: escoltem a les persones d’a peu, mitjançant el debat en assemblea que és públic i obert a tothom i així ho férem el passat 23 de gener davant la proposta de pressupostos del Govern de Toni Francés, reunint-nos per decidir respecte a la postura del grup municipal al plenari.

Els antecedents no eren bons, ja en 2017 vam tindre l’experiència d’aprovar un Pressupost amb propostes per valor d’1 milió d’euros de les quals es va realitzar un 20%, és a dir, 800.000 euros en projectes proposats per Guanyar Alcoi, aprovats pel Govern i no realitzats. Amb aquest precedent no era molt encoratjador, no obstant això pensem que el moment actual mereix un replantejament polític. Tenim una extrema dreta en auge, una esquerra que no estem sabent ben bé explicar les nostres propostes i per què pensem que són bones per a la ciutadania. Així que tindre la capacitat de dur-les a terme era una bona oportunitat per començar a demostrar que sí, que l’esquerra gestiona de forma competent i que tenim idees per millorar la ciutat i per dotar de vida i dinamisme a Alcoi.

Ja en el pressupost anterior férem una llarga llista de propostes, fins a 70. Propostes que al nostre entendre podien millorar la vida de totes i tots nosaltres, propostes que estan lluny del model de ciutat que defensa Toni Francés i el seu govern.

Cap de les nostres propostes van ser ateses. Cap de les que pensem que poden ser millores per a les persones que habitem aquesta ciutat van ser considerades, doncs. Toni Francés va preferir que li donaren suport PP i Compromís. No debades va afirmar: “la responsabilitat és nostra de presentar els pressupostos i la responsabilitat és nostra de buscar els acords en qui vol acordar per a poder aprovar estos pressupostos com hui hem fet”.

Nosaltres dissentim profundament. Creiem que era el moment de mirar cap a l’esquerra, cap a uns pressupostos transformadors i socials que, primer, miren per les persones que més han patit la crisi i, segon, que suposen un impuls per dinamitzar Alcoi i, en certa manera, traure’l d’aquesta situació de decaïment.

Ens van dir no a donar ajudes directes a autònoms, que han sigut dels sectors més perjudicats durant la crisi i molts seguixen patint les conseqüències; tampoc al foment de xarxes cooperativistes, ja que s’ha demostrat que les cooperatives suporten i superen millor les crisis econòmiques, com també incentivar l’empresa participativa integral, un model d’empresa on els treballadors també prenen part de les decisions empresarials; ens van dir no a la constitució d’una empresa pública que gestione de manera eficient i més econòmica serveis com la recollida de brossa, la neteja viària i l’aigua, perquè si la controlàrem els ciutadans, funcionaria millor; també al fet de completar el Pla d’Accessibilitat per fer-lo integral i donar l’oportunitat a les persones en mobilitat reduïda de moure’s lliurement per Alcoi i fer la ciutat més còmoda; o a la construcció i adquisició d’habitatges per a ús públic baix règim de lloguer per tractar de desunflar la bambolla dels preus del lloguer i fomentar que els joves puguen viure de forma independent i digna…

De nou, el govern de Toni Francés ha preferit veure’s sostingut per la dreta. Suposem que Toni Francés, amb vistes electorals, haurà pensat que el més coherent per als seus interessos és menysprear la feina de Guanyar Alcoi, però per als interessos d’Alcoi és una estratègia nefasta. La nostra resposta ha estat clara: diem no a uns pressupostos que perjudiquen les persones.